26 d’oct. 2011

¿Rugosos, lisos o de sabores?



En Atenció educativa hem estat comentat els avantatges i els inconvenients del preservaniu (hi, hi).

Pros:
  •        Eviten les ITS.
  •        Eviten els embarassos.
  •        No tenen efectes secundaris.
  •        Es comparteix la responsabilitat de l’anticoncepció (que generalment se li atribueix a la xica)
  •        Són fàcils d’usar.
  •        No són cars.
  •        Es poden aconseguir debades.
  •        Són segurs.
  •        Són accessibles (fàcils d’aconseguir).
  •        Donen joc en la relació seksual.
Contres
  •         Es pot perdre l’erekció.
  •         Lleven sensibilitat.
  •         Es poden trencar.
  •         Són cars.
  •         No sempre es tenen a mà.
  •         Fa  vergonya comprar-los (sobretot si la farmacèutica és com la del vídeo).
  •         Posar-se’l, interromp la relació seksual.
  •         Quan no es té pràctica en posar-lo, fa vergonya confessar inexperiència.
  •         Proposar l’ús del condó pot ser interpretat com a falta de confiança en la parella.
  •         Si es porten damunt, la gent pot pensar que anem “buscant” (i si ets xica, pitjor encara)
Podríeu desmuntar els “contres”? Us done alguna pista amb els dos primers:
La por a perdre l’erekció parteix de considerar el cacauet* com el centre de la relació i el koit com la pràctica estrella sense la qual sembla que no hi ha sekse de veritat. I jo em pregunte: no serà millor que ens oblidem una mica del cacauet i ens preocupem de la resta del cos? I si la sensibilitat que perdem (segur?), la recuperem sentint altres parts del cos? 


*(Una alumna em suggereix "llonganissa" però a mi m'agrada més cacauet, un nom que usem al meu poble i que, de passada, li lleva una miqueta de valor a la grandària.)


19 d’oct. 2011

Preservatius!

• Póntelo, Pónselo (1990). Ministerio de Educación y Ciencia y Ministerio de Sanidad (España)
• Ministerio de Sanidad (2008) www.yopongocondon.com
    
• Campanya "Cien millones de razones", per a Durex (2007?)
• Anunci de preservatius Skin Skin, sabor fruita (2007?)
     
• Anunci de preservatius Trust. kenia (2007?)
• Campanya de Young & Rubicam d’Argentina, per als preservatius Tulipan (2006)      
• Anunci per a la marca de preservatius belga Zazoo (2003). Va guanyar el premi Cannes a la millor publicitat internacional però va ser censurat als USA.
• Anunci de prevenció de la SIDA
    

Gràcies al Bloc del Punt d'Assessorament Sexual!!

12 d’oct. 2011

CIME 2011

A l’entrada anterior vaig parlar una miqueta de la “feminitat”. En aquesta ho faré molt més extensament de la “masculinitat” perquè he estat al CIME (Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat: Investigació i activisme) i vinc plena d’energia.

Organitzat pel grup d’Homes igualitaris, branca catalana d’AHIGE, els objectius eren conèixer les investigacions que s’estan duent a terme al voltant de les masculinitats (paternitat, coeducació, violència, salut, igualtat...), visibilitzar i impulsar els moviments d’hòmens per la igualtat, analitzar i debatre sobre les polítiques públiques i la incorporació dels hòmens a la igualtat i impulsar les que també treballen amb els barons.

Envoltada d’hòmens igualitaris, en aquest congrés els xics es besaven i es tocaven amorosament perquè han aprés que la cura és important i que dóna moltes més alegries que la jerarquia i/o les lluites de poder. La masculinitat tradicional és misògina i homòfoba.

La misogínia porta a no voler ser com una dona, a no tenir cura de qui ens envolta, a no demostrar afectes o emocions, tret de la ràbia, etc. L’homofòbia no és solament l’odi als xics homosexuals sinó també la competició amb les iguals (en broma o seriosament), la falta de confiança i de sinceritat per por de mostrar debilitat, etc.

En el terreny de la seksualitat, els xics tradicionals creuen que han de porta la iniciativa i donar la talla. Estan molt preocupats per la grandària, per la durada, per la freqüència... perquè la relació seksual és una expressió de poder i de domini.

Afortunadament, hi ha xics alternatius i igualitaris que rebutgen la jerarquia, que no volen competir ni guanyar, que renuncien als privilegis patriarcals, que s’obrin a pràctiques femenines, que no temen expressar els seus sentiments, etc. I per a aquestos va dedicada aquesta entrada!!!!

Mireu els costos de la masculinitat tradicional en els xics de Física o química i valoreu si val la pena!!!

El sistema sekse-gènere

L’Associació Ámbit ha començat un taller d’educació afectivoseksual (nova ortografia per a passar la censura) a l’IES Isabel de Villena, en tercer d’ESO. També treballaran les grogues (canviaré la paraula, per si de cas) i la violència (ací no hi ha perill). En la sessió d’aquest dimarts, estiguérem parlant del sekse i del gènere i van sorgir també termes com l’orientació, la identitat, el feminisme, l’homoseksualitat...


Si ens fixem en aquest esquema, veurem que la nostra cultura classifica les persones en dos grups, tenint en compte bàsicament una part de la seua anatomia (els genitals). Per això s’anomena sistema binari o també sistema sekse-gènere. La principal característica és que no té en compte la diversitat.

Si ens fixem en la primera columna, veurem que no hi caben les persones interseksuals (hermafrodites), les transseksuals (aspiren al canvi de sexe amb hormones i operacions) o les transgèneres (viuen en l’altre sexe però no volen passar pel quiròfan).

Si ens fixem en la segona columna, veurem que si a una persona se li atribueix el sexe “home”, s’haurà de comportar de manera “masculina” i, si és considerada “dona”, de manera “femenina”. Com que això de comportar-se com un home o com una dona no és una ciència exacta, ho deixaré per a un altre post, encara que per a obrir boca, assenyalaré alguns estereotips atribuïts a les dones. Les xiques són: presumides, rancoroses, xafarderes, sentimentals, tendres, curoses, dèbils, sensibles, dependents... Queda prou clar que el sistema binari deixa fora de les caselles "masculí" o "femenina" totes les persones que no es comporten com diu l’estereotip. Per exemple, si un xic és presumit i sentimental, el més provable és que patisca l’insult del seu voltant.

Si mirem la tercera columna, veurem que parla de l’orientació que, segons l’esquema binari, ha de ser heteroseksual. Les persones homoseksuals o biseksuals queden fora de l’esquema. També les persones aseksuals. Sobre les biseksuals pesa l’estigma del vici (Aquestxs li peguen a tot!!) i l’homofòbia, per desgràcia, encara està ben viva. L'insult "mariló" (canvi ortogràfic) és el més utilitzat del món.

Si arribem a la darrera columna, veurem que la pràctica seksual que es considera completa és la penetració, però només pot anar en un sentit, dels xics a les xiques. Si a un xic heterosexual li agrada que la seua xica li estimule (amb els dits o amb un dildo) el seu punt P, situat a l’anus (ai, no sé si colarà aquesta) serà considerat homoseksual o sospitós de ser-ho, i rebrà també l’insult.

Com es pot veure, aquest sistema binari sekse-gènere no té en compte la diversitat d’indentitats, de desitjos, de pràctiques, etc. i tot el món que no hi cap en les quadrícules ho té més difícil per a viure feliçment. 

PD: Va quedar prou clar que el feminisme no és el contrari del masclisme?


Per a llegir més sobre interseksualitat: ¡Hay que cortar! i Interseksualidad

3 d’oct. 2011

Fa molts anys?

Fa molts anys hi havia un castell enclavat en una vall tan rica que sempre estava plena de margalides blanques. En qualsevol època de l’any les cases de la gent lluïen plenes de gerros amb flors; les dones i els homes, els xiquets i les xiquetes, grans i menuts, es feien collars o se les enganxaven a la roba. Al rei, però, li agradava tenir cura del seu propi jardí de margalides: les tenia plantades en arrenglerats cavallons, mai les collia per a gaudir-ne dins de palau i no deixava que ningú, ni el fill ni la filla estimada, tocaren ni una sola de les flors que cultivava. Un dia, el rei va decidir que era l’hora que els fills es casaren i va voler regalar una margalida a cada un perquè la portaren a les parelles elegides. Els dos es van sorprendre, perquè malgrat que el camp n’estava ple i d’amagat haurien pogut llevar-ne al pare sense que se n’adonara, mai havien tingut a les mans cap margalida. Així és que la filla i el fill del rei se n’anaren corrent ben contents a ensenyar el present. El xic, com que no podia muntar a cavall amb la flor a la mà, se la va posar en una butxaca, però de camí va trobar uns amics i va estar una estona jugant-hi; quan per fi arribà per a regalar-la a la xica que estimava, la flor estava tota desfeta. La germana, en canvi, se n’havia anat passejant, però a cada pas arrencava un pètal de la margalida mentre preguntava: m’estima... o no m’estima..., m’estima... o no m’estima... I quan va arribar al costat del xic amat i volgué donar-li la margalida, ja no quedava flor.

2 d’oct. 2011

El cigronet i la pipigrafia

S’ha iniciat el nou curs 2011-12 i he tornat a l’IES Isabel de Villena. Com sempre, he començat a treballar l’educació afectiva i sexual amb el meu alumnat d’ESO (de manera transversal i tal com recomana la legislació vigent), i hem visitat el blog. La sorpresa ha estat que, en posar al cercador el nom de karici.es, una de les opcions era l’enllaç a l'entrada que es diu “Què tinc ací baix?”. El post inclou un acudit de Palomitas de maiz sobre el que, a partir d’ara, anomenaré “cigronet”, i fa referència a un documental francés sobre aquesta part tan plaent de l’anatomia femenina. Quan el meu alumnat ha picat en l’enllaç, la pàgina era qualificada de "pipigrafia" (canvie també la paraula, no siga cosa que no es puga obrir). Ací reproduïsc l’entrada, amb els canvis corresponents, per veure si bordegem el vent en contra i podem seguir avançant.

El post:

[L'altre dia vérem a classe el documental francés Le “cigronet”, ce cher inconnu (2003, Michèle Dominici). Ací pots trobar alguns fragments transcrits.

També pots llegir les entrades de Karici.es Dret a gaudir del progrés científic i El “cigronet”. IES Molí del Sol.

(Què tinc ací baix? (R. Sanchis i E. Senabre, 2005) és el títol d'un assaig per a joves que tracta sobre la sexualitat de manera desenfadada i pràctica. També està en castellà)]



PD: La novetat d’enguany és que el meu alumnat signarà les entrades amb el seu nom i el cognom d’un/a feminista important. Les raons són bàsicament tres: en primer lloc, em preocupa el rastre digital; en segon lloc, cal reflexionar sobre la privacitat i la xarxa (treball que també fem a classe) i, finalment, cal ser agraïdes i agraïts amb les persones feministes que ens han permés estar ací, hui, expressant-nos lliurement (ehem...)