11 d’abr. 2011

Transgèneres


Dréd from Baubo on Vimeo.


Dréd performant-se from Baubo on Vimeo.





 "Què vol dir marimacho?", preguntà Joana a sa mare. Ester va deixar de remenar les llentilles que tenia al foc i es va quedar mirant la menuda. Serà possible que amb sis anys ja s’haja de sentir aquestes coses?, pensà indignada. "Qui t’ha dit això?", preguntà. "No m’ho han dit a mi, mama, li ho han dit a Carmeta, la germana de Carles". Ah, sí..., recordà Ester: la primera vegada que l’havia vista li havia semblat un nen, amb els cabells talladets ben curts i una gorreta de raper; s'entendrí perquè li havia recordat a ella de menuda. Carles era amiguet de Joana i sempre que venia a casa a jugar es discutien perquè els dos volien el vestit de princesa. La germana, en canvi, no consentí posar-se ni el de la comunió i a les classes de dansa tradicional sempre portava la roba dels xics.

Ester es llevà el davantal i es mirà la samarreta, que només gastava per a estar per casa, ja vella de tant d'ús. Hi havia escrit: "Mari Macho", però Joana encara no llegia i no se'n va adonar. Abaixà el foc del guisat i es va asseure a la taula de la cuina a veure com li explicava a la seua estimada filla què volien dir les persones quan qualificaven algú de marimacho.  
   Una marimacho (o una butch en anglés) és una xica masculina o que es comporta com un home.
   Si aquesta explicació ens agrada, vol dir que no comencem massa bé.  El millor seria preguntar-se com es comporten els hòmens i si hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntica”.
   La filòsofa Judith Butler diu que no, que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat -i la roba, el bressol, el carro, l'habitació... tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens serveix.
   Una Drag King és una dona conscient de la teatralitat de la masculinitat que juga amb el gènere per a fer un espectacle en un club o en un escenari. Les Drag Kings que apareixen en el documental Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge (uns pelets a la barba), capacitat d’observació i ganes d’experimentar. Mildred representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. Mo B Dick ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos com a home i l’altra com a dona. Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat i, fins i tot les amigues, el tracten diferent a quan es feia tractar en femení, perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens.
   Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya a les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Les dones caminen amb passes curtes, sovint amb sabates incòmodes, miren el món amb curiositat i desig de transmetre... Els hòmens són més reservats i esperen que el món vaja a ells; quan caminen, cada tros de terra els pertany... Torr es vesteix sovint d’home i passeja per la ciutat. La gent la respecta més i l’escolta quan sembla un baró. La masculinitat tradicional dóna autoritat als hòmens, pel simple fet de nàixer amb uns genitals masculins, i en lleva a les dones.
   Intersexual és qui naix amb genitals que dificulten la seua classificació com a home o com a dona i generalment és sotmés de nadó a operacions que en modifiquen els genitals per a adequar-los al sexe que un equip mèdic, amb l’acceptació de la família, determina.
   Transsexual és un terme mèdic que designa a aquella persona que es percep i desitja ser percebuda del sexe contrari al que se li va assignar en nàixer i decideix modificar el seu cos amb hormones i operacions perquè aquest s’adapte al sexe sentit.
   Per què se li pregunta a una persona transsexual què la/el fa sentir-se dona o home, o des de quan se sent de l’”altre” sexe? Per què no se li pregunta a qui ha assumit sense dubtar-ho el sexe que se li va assignar en nàixer?
   Per què et sents un home? Per què et sents dona? Què és ser masculí? I ser femenina? No seria fantàstic que poguérem ser masculins/es i femenins/es sense seguir cap guió establert?
   La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. La meua proposta és que comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers. Esteu segurs/es que el millor, i més divertit, és repetir sempre els mateixos diàlegs?


(En el post Marimacho podeu trobar més informació)
PD: Traducció al català d'alguns fragments del documental.

48 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Ací hi ha un altre vídeo del documental Venus Boyz Drag King

Ana 2ºB ha dit...

Jo abans també entenia marimacho per xica masculina o que es comporta com un home, pero ara ja l’entenc mijor.
Tothom tenim dret a triar el sexe que volem ser.
Continuarà… 

michelle 2nB ha dit...

Les persones creuen que ser una dona significa tindre cabells llargs, vestir amb roba molt cenyida... en canvi també es creu que ser home és portar roba molt gran que siga d’una talla més gran i sols portar pantalons. Per exemple, quan una dona es talla els cabells li comencen a molestar dient-li que pareix un home, i si un home porta roba de colors que es suposa que són colors de dona o perquè tinga els cabells llargs ja el critiquen i li diuen que és un marica o coses semblants. Això passa per tots els llocs del món.Continuará.

josepcr 2b ha dit...

Jo crec que la masculinitat i la feminitat és una cosa que imposa la societat, perquè si un dia vas amb el cabell llarg al col•legi o a l’institut i eres un xic, tot el món se’t burla i si eres una xica i vas amb el cabell llarg t’insulten també, és per això que la masculinitat i la feminitat te la imposa la societat. És a dir que a la gent no està acostumada als canvis de sexualitat , per això la gent ho veu mal i això hi ha que canviar-ho

Patricia 2onB ha dit...

A mi m’ha paregut molt bé el que han fet les dones dels vídeos, perquè no han de ser els homes els únics que es poden vestir de dones, també les dones han de poder vestir-se com homes. Perquè cadascú ha de poder anar vestit com li abelleix a ell o a ella, i no com els altres vulguen o com des de fa segles s’ha seguit. Per exemple ja hi ha xics que porten els cabells llargs o xiques que els porten curts, hi ha xics que porten roba de colors que es deia que eren de xiques o xiques que porten roba de xics,etc.
Aquestes persones no els importa el que diuen d’ells perquè els agrada la seua forma de vestir.
La majoria de les persones hauríem de tindre més personalitat i no decidir els nostres gusts per l’opinió dels altres sinó perquè en realitat ens agrada.
Jo crec que ja és hora de que hi haja un canvi en la nostra forma de pensar.

jaime ha dit...

El que una persona decidisca ser intersexual o transexual, és una decisió seua, ningú ha de burlar-se d'ell o ella i ningú a de rebutjar a les persones que ho facen.
Hi ha moltes persones que estan a favor dels homes, i pensen que les dones han d'estar treballant, en general solen tenir una actitud masclista a la vida.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Patrícia, estic d’acord amb tot el que dius; però m’agradaria fer una puntualització a la teua frase: “Aquestes persones no els importa el que diuen d’ells perquè els agrada la seua forma de vestir.”
Som socials, vivim en comunitat i a tot el món li afecta el que pensen les altres persones. No és agradable per a ningú que et vagen mirant pel carrer com si fores una cosa rara o que t’insulten. Per això és un acte de VALENTIA, no d’indiferència, viure la pròpia vida, actuar, vestir, fer... el que una persona vol sempre que es tinguen un valors democràtics i de respecte.
Tens molta raó quan dius que ha d’haver un canvi en la nostra manera de pensar perquè el col•lectiu té la responsabilitat també de fer que la diversitat siga viscuda com a riquesa, encara que nosaltres no siguem ni transsexuals, ni intersexuals, ni intergèneres...

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Jaime,
Les persones no decideixen ser intersexuals. Es naix amb genitals ambigus (o les hormones no actuen com s’espera d’elles...) i un equip mèdic et fa proves per a establir quin és el teu sexe “vertader”. Amb el consentiment de les famílies (que solen viure aquest fet de manera dramàtica) les persones intersexuals solen ser sotmeses a multitud d’operacions, en general feminitzadores (construcció de vagines artificials, ablació d’un clítoris que és “massa” gran, etc.) perquè és més fàcil llevar que posar. Tot amb l’objectiu, ben lloable, d’evitar patiment a la persona, ja que es parteix de la base que una persona intersexual serà rebutjada.

A gran part de les persones intersexuals se’ls ha ocultat que de menudes ho eren i que varen ser sotmeses a operacions, i, quan de grans, especialment les persones que han sigut feminitzades, comencen a buscar les raons per les quals no tenen orgasmes, descobreixen la realitat. Torne a repetir que les persones intersexuals no decideixen. Ho fan per ells/elles les seues famílies i l’equip mèdic. Ara hi ha un moviment fort que qüestiona aquestes operacions i el que demanen la majoria d’associacions intersexuals és que s’eduque a la personeta com a home o com a dona però que no siga sotmesa a cap intervenció (si no és que hi ha risc per a la persona). És obvi que tindre un clítoris de 4 centímetres no té cap problema mèdic; només el té social.

Per altra banda, nosaltres hem de saber que la diversitat és real i que segurament el problema el té la nostra societat perquè només considera dos sexes i converteix en monstre a qui es queda entre mig.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Mary,
No és gens ofensiu posar-te en el lloc d’una altra persona. En realitat és molt bo. A aquesta capacitat se li diu empatia i el món aniria molt millor si les persones férem aquest exercici més sovint!!

Rosa Sanchis ha dit...

En aquestes entrades podeu llegir més sobre la intersexualitat:
Intersexualidad
Hay que cortar

Rosa Sanchis ha dit...

La segona no funciona. Pose l'enllaç tal qual:

http://karicies.blogspot.com/2010/06/hay-que-cortar.html

Ester I Maria-Xiuxiu ha dit...

En la nostra opinió, el fet de vestir d'una manera o d'una altra no ha d'afectar la forma en la que la gent ens tracta o ens veu. Com a persones hem de rebre el mateix tracte independentment del nostre sexe, de la nostra ideologia o religió o de qualsevol aspecte que puga ser discriminat. En els vídeos d’aquesta entrada, es parla expressament de la situació dels homes o dones que es veuen en el cas de que es senten del sexe contrari, és a dir, que prefereixen fer “coses de l’altre sexe” com ara, que una xica es talle el cabells curts, o que un home porte un vestit....Certes coses que ja es poden prendre com establertes per la societat per a un o per altre sexe. Per a nosaltres, cada persona és lliure de ser com ella preferisca i ha de rebre el mateix respecte com a ciutadà en la societat. Tots som iguals.

Carla i Mamen ha dit...

La societat ens a manipulat de forma que creguem que és una dona i que és un home. Hi ha prototips i tòpics: la dona cabells llargs i els homes curts, per posar un exemple. En el video que vam vore l’altre dia hi havia una dona que ens explicava les coses que havia observat quan es vestia de xica o de xic. No la tractaven igual i en la majoria dels casos la tractaven millor quan era un home, perquè la miraven com a un igual i no com es mira una dona (“el sexe inferior”) pensant sempre en ella com a un objecte.
Però hi ha dones que porten els cabells curts perquè senzillament li agraden, cosa que no les converteix en “marimacho” sols en dones amb el cabells curts i a l’inrevés.
A aquesta pel•lícula es mostra molt be com hi ha dones reprimides per altres dones, açò com a tema principal.
http://www.abandomoviez.net/db/pelicula.php?film=292

4t ESO A. ha dit...

Jo crec que tots hauríem de poder triar el que volem ser. La gent sol dir que els altres no t’estimaran si tu mateix no ho fas i que si una dona, per exemple, vol comportar-se com un home, és perquè té un problema amb si mateixa . Açò, pense que no és més que una justificació, una mala excusa per a poder ficar-se amb la gent que és diferent. Una persona pot estar molt bé amb si mateixa fent el que vol, i els altres poden continuar rebutjant-la, perquè els humans tenim tendència a rebutjar i a tindre por al que desconeixem, a les coses diferents, i a les coses que no entenem.
La societat des de sempre ha establert que les dones tenen un paper minoritari, les coses que han i que no han de fer, como han de vestir, de comportar-se. Aquesta és una societat d’homes, que encara no ha canviat per por d’ells mateixos a perdre el poder. Per què ha de ser un home més fort que una dona, quan la dona és capaç de portar una vida dins i de donar a llum, per exemple?

Vicky ha dit...

Hi ha gent que pensa que alguns trets físic condicionen ser un xic o una xica, però també pot ser per la persona i els seus gustos. També és el que ens han imposat en el cercle on vivim, on han establit com ser un xic i com ser una xica, i a molta gent això el condiciona. Ara estem en una societat més oberta on eixes regles per a quasi tot el món han desaparegut.
Però he de dir que personalment crec que on no hem de trobar diferències és en llocs de treball, per exemple i no pel físic, si una persona es vol comportar com a un xic o una xica és una decisió seua i ningú té perquè dir res. Està clar que la gent no és comporta igual amb un xic que amb una xica, però pot ser perquè saben el que els molesta i no fan coses que farien amb altres, no per la diferència de xic i xica.

D.4 ha dit...

Jo entenc a les xiques que volen ser xics. Les xiques hen de seguir uns estereotips: ben arreglades, maquillades... si t'exedixes, et diuen pija...si et falta "feminitat" et diuen marimacho... NO ES JUST¡¡¡
A més em pareixe molt interessants els Drag King's. Crec que tot el món hauria de provar-ho almenys una vegada en la vida. Ser del sexe contrari. Provar comprendre'l,interessar-se per la seua forma de pensar... Divertir-se fent alguna cosa diferent.

4a ha dit...

en aquest capitol del simpsons es veu com separen la escola dels xics i la de les xiques. lisa es vestix d'home per tal d'aprendre mes, i el seu germa l'ajuda a ser xic http://vimeo.com/9983534

sergio L ha dit...

A mi em pareix que cadascun deuria de poder vestir-se com li donara la gana sense que ningú tinguera que posar-li una etiqueta al front per a clasificar-lo dins la societat. Es veritat que existixen certes diferencies, pero aquestes van ser creades per la societat amb la finalitat de diferenciar entre els dos sexes. La societat sempre a tingut por a tot el desconegut o al que no sap definir, per aixo es van crear les religions,i es continua investigant en tots el caps del saber. Per aquest motiu es fan toter aquestes etiquetes, per a poder definir a cada integrant d'aquesta.
En resum tothom hauria de poder dur la roba que vulguera, i/o actuar com vulga, sempre que no atemte contra els drets humans.

(si tinc faltes ortogràfiques, ho sent)

i ha dit...

M'ha sorprés veure el vídeo de Drag King. Normalment sóc un poc reàcia a eixa teatralitat del sexe femení que practiquen els Drags Queen, fins i tot no he entés eixe exhibicionisme grotesc que practiquen quan imiten les dones. El meu prejudici era evident, per què imitar un model de canvi de gènere per ressaltar aquelles qualitats del gènere contrari fer comicitat?
Però no, la meua sorpresa ha estat que les dones que juguen a ser homes no busquen el mateix, es senten còmodes, almenys això deien. No pretenen el sarcasme ni la burla sinó assajar com es poden sentir, com poden actuar essent homes, quins espais socials poden ocupar, com són percebudes socialment ...
I el que em resulta curiós és veure que fàcil resulta la transformació, tan sols un poc de maquillatge, una falsa barbeta, una roba ampla i moure’t, gesticular... com un home. Aquesta és la part més difícil per a mi
Ja tinc ganes de provar!

Anònim ha dit...

Felicitats a tots per dedicar temps a pensar en aquests temes tan interessants!

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies anònim! Les coses importants necessiten temps... He sentit parlar a més d'un/a professional de l'educació lenta. És un concepte interessant! El que és prou clar és que la desigualtat, la violència, la discriminació... s'aprenen de mil maneres, des de mil instàncies, potentíssimes! I si nosaltres volem educar en un altre sentit, també hem de dedicar temps i esforç!
Gràcies i tu i convidat/ada estàs a "perdre el temps" amb nosaltres!!! :)

daniel1B ha dit...

Una pregunta: perqué ningú es conforma tal com és? Cada u es com vol, i si li diuen a una dona marimacho, no li deu importar. Si no, li afectaria molt. Em pareix ridícul que xics es vestixen, s'operen i tot per a enamorar als xics y fer el que ja sabeu amb ells, sense donar-se compte de que li está engañant.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Dani, fas una pregunta molt interessant (per què ningú es conforma tal com és?) i després dius que “Cada u es com vol”. En el capítol dels Simpsons que he posat, creus que Lisa (vestida de xic), es comporta com vol? I tots els xics, es comporten com ells volen o com vol el grup? No és gens fàcil ser una/a mateix/a vivint en societat. Les pressions existeixen i l’insult és una manera de pressionar amb la finalitat que no hi haja diferències ni canvis, i que tot el món actue segons el model de masculinitat o de feminitat que es considera millor. El problema és que moltes vegades això xoca amb els desitjos de les persones. I és molt difícil que un insult com “marimacho” no moleste.

Entenc que et puga semblar ridícul que les persones transsexuals vulguen vestir-se i operar-se per a viure com a xics (o com a xiques). A mi no em sembla ridícul. Preferiria que ningú haguera de passar per un quiròfan per a sentir-se bé; però, malauradament, vivim en una societat que veu bé les operacions (de pits, de cara...) i pressiona perquè les persones se sotmeten a tot tipus de química i cirurgia per a assemblar-se al model imperant de bellesa. No veig cap raó perquè les persones transsexuals no puguen operar-se. Una dona biològica es pot posar pits i una dona transsexual, no?

Respecte a l’engany, és molt bonic que consideres important la sinceritat en la parella. L’engany no és un bon ingredient per a l’amor; però crec que poden enganyar les persones trans i les que no ho són. Totes les persones transsexuals que conec han dit a les seues parelles que ho són.

I tornant a la pregunta de per què ningú es conforma com és. Jo diria que la majoria de les persones es conformen amb el que els diuen que han de ser. Només una minoria es rebel•la, i pateix les conseqüències de ser diferent: la marginació, l’insult, la incomprensió... Però la vida no avança sense la valentia de persones avantguardistes que reclamen igualtat i llibertat. Per què ens hem de conformar si el que hi ha no ens fa feliçxs?
:)

Jose Maria ha dit...

Jo crec que no passa res que una persona siga transsexual o intersexe perquè si no li agrada el seu sexe crec que sí que té dret a canviar el seu sexe i per exemple que una persona estiga fent de Drag King i que totes les persones estigueren burlant-se d’ells o d’elles perquè el que ell o ella vulga és que entre els xics i les xiques hi haja la mateixa igualtat

CONTESTACIO A DANI ha dit...

Jo crec que tu(dani)tens molt de rao perque a mi tambe em pareix molt ridicul que els xics s'operen es gasten diners per a agradarles als altres xics.

diarideclassevives11 ha dit...

Els vídeos en general estan be, però de veritat les dones han de vestir-se com un home per a que els homes les prenguen en serio. També hi ha molts homes que respecten a les dones, com son, amb els seus defectes i virtuts . Amb tot la situació de les dones a millorat.

michelle 2n B ha dit...

Hi ha persones que estan agust amb la seua imatge i altres que prefereixen disfressar-se o canviar-se de sexe perquè no es senten bé amb el seu cos. Aquestes persones se senten més homes però tenen aparença de dona i els homes que se senten dones els passa els mateix. També hi ha gent que els discrimina i això no ho han de fer perquè les persones són lliures de fer el que vulguen sense que ningú els diga res.

jose antonio ha dit...

jose maria, has dit que la gent es burlaria de ell i tot aixo,pero la meua preguntaes,¿Com o solucionaries

Patricia 2onB ha dit...

Referit al tema de si les persones intersexuals s’han d’operar o no, jo crec que les seues famílies haurien de preguntar-los, quan tingueren certa edat, si ells volen operar-se o no, i si volen operar-se si volen ser xics o xiques.
Hola D.4:
Estic d’acord amb el que dius, perquè als xics no els ocorre el mateix (de que els anomenen d’una manera o d’una altra) i açó és una forma de discriminació no justa.
A més també pense que estaria bé provar com es viu sent de l’altre almenys una vegada en la vida.

Johana2b ha dit...

És com a una discriminació cap a tots els transsexuals perquè cada un troba la decisió que li agrada a cada és cu de els, hi ha ninguna persona es deu de criticar-les i res per el estil. I donar-los suport i a els no es deu importar el que diuen les demes persones.
continuara...

Ana 2ºB ha dit...

A mi em pareix que cadascú té dret a vestir com li dona la gana i nosaltres tenim que respetar-los i no discriminar-los per la roba que porten o per el sexe. Tothom som persones perque tenim que ser tan roíns uns con els altres? De res serveix deixar marginat o insultar a les persones, a soles fa que ens odiem mutuament.

michelle 2nB ha dit...

Jo estic d’acord amb Jaime ja que les persones són lliures de fer el que vulgan i també perquè el comportament d’alguns homes és molt masclista ja que no entenen que les dones no es comporten com a dones si elles vulguen ser així els homes tindran que acceptar-ho.

Rosa Sanchis ha dit...

L’insult "marimacho" no és exclusiu del pati de l’escola. També a algunes persones grans els encanta. Ací tenim a Pio Moa, periodista i historiador profranquista, en Libertad Digital:

Leo que, al grito de "nosotras parimos, nosotras decidimos", un grupo de feministas agredió a un anciano en Madrid, y otro grupo se desnudó en Barcelona durante y contra las manifestaciones antiabortistas. Con seguridad, esas marimachos y arpías no paren (y hacen bien, por lo atañe a su posible prole) Lo que quieren es decidir. Decidir de acuerdo con sus consignas histéricas. Decidir, por lo pronto, sobre las mujeres normales, de las que osadamente se proclaman representantes. (9-3-10)

De l'homosexualitat diu coses com aquesta:

"Por supuesto, no odio a los homosexuales. Tengo amigos o conocidos que lo son y no se me ocurre juzgarlos a partir de su desgracia -pues sin duda lo es- (...) Parece bastante claro que la homosexualidad es una tara, es decir, una desviación de la sexualidad normal, demasiado evidente para precisar muchas explicaciones".
"Nadie en su sano juicio 'opta' por la homosexualidad, como no opta por la cojera, o por la miopía o por una inteligencia escasa". (Libertad Digital, 23-4-2008)

Rosa Sanchis ha dit...

Hola José Antonio,

Fas una pregunta molt bona: “de veritat les dones s’ha de vestir-se com un home perquè aquestos les prenguen seriosament?”

En realitat, les drag kings no es vesteixen perquè les prenguen seriosament sinó per a experimentar la diferència. I, efectivament, se les tracta diferent!!!

Així ho explica Diane Torr:

“M’agrada experimentar ser un home. La gent s’aparta quan camine pel carrer. És diferent, molt diferent. He pogut finalment asseure’m al metro. També he aprés a pixar en un urinari. M’interessava explorar com era viure com un home i trobar un altre territori per a mi. De vegades isc com a Danny King o Jack Sprat o Charles Beresford, que és el meu home gai, i són unes vacances lluny de Diane. Es té més credibilitat com a home. És així. Entres en una habitació com a home i la gent té cura amb tu. Entres com a dona i et miren per veure si ets sexi. És el primer que fan, hòmens i dones. I si tens una certa edat, quan has passat els 40, abandona! Excepte si ets una dona molt elegant; aleshores la gent pot sentir curiositat. /.../ “

És trist però és així. També tens raó quan dius que hi ha hòmens igualitaris, però no són la majoria, més bé al contrari.

MARIA 1º A ha dit...

No em pareix mal que les xiques feren de xics i els xics de xiques. Per lo de marimacho, a les xiques no li deu d’importar això. Cadascuna és com és. Estic d’acord amd Dani i amb el que ha posat la contestació a Dani.

Laura i Lucia ♥ L's :) ha dit...

Els vídeos Drag king ens han paregut molt interessants, perquè seria molt entretingut viure la experiència de ser un xic amb ment de xica. Ens han paregut molt interessants el vídeo perquè la feina que fan es molt treballada i pareix molt interessant saber com tens que que pensar o actuar a l'hora de eixir al carrer vestida de xic. Seria una experiència molt "guay" pel fet de saber actuar com ells i experimentar com et tractarien pel carrer. El del taller ens pareix el millor perquè mostra un poc com has de caminar o parlar, mirar... Es una tasca difícil a l'hora d'interpretar.

Elizabeth 1 A ha dit...

Pense que als Drag Kings molta gent els veu con estranys o rars però , jo simplement els veig com persones que d’alguna manera volen experimentar l’altre gènere, i això no té res de rar.
I com va dir Mary Serrano, és just marginar als Drag Kings? Quina és la raó per fer-ho?
Crec que molta gent hauria de reflexionar sobre aquest tema.

Andrea 1ºA ha dit...

Algunes persones no naixen amb el sexe que ells volgueren.
Si no son feliços, tenen el dret de voler canviar-se de sexe.
A un xic que li agradaria ser xica, vestir-se, maquillar-se com una xica... en general, ser una xica, no te perquè no ser-lo, com també ho poden fer per diversió.
Si els xics son majors d'edat, poden fer el que vulga, però si no, els pares tenen l'opció de deixar-los o no.
Cadascú pot fer el que vulga amb el seu sexe, sempre que siga per a sentir-se millor.

hugo el de valencia ha dit...

A mi em pareix que les xiques que no els mostren respecte o no li donen opinió per ser xiques no es tenen que “disfressar” de xics per a que li donen la opinió...
Un altre punt crec que era que quan anava per el carrer i era xic i la gent no la mirava però en canvi quan era xica no li deien res.

Tamara ha dit...

Jo crec que la gent és lliure de fer el que li done la gana,tampoc crec que siga necessari criticar a les persones que són així i menys faltar al respecte.

M’agradaria poder estar a ixes classes me pareix molt interessant que et diguen una manera de caminar de l’home,com mirar e inclús com seduir.

Els homes no són ni més ni menys importants que les dones i he aprés lo que en realitat signifiquen les paraules:transgènere, marimacho...

Anònim ha dit...

Jo pense que no hiha per que criticar a una xica per que es vista de xic

a.g ha dit...

Jo pense que totes les persones som iguals però que cadascuna te una personalitat diferent i molt adequada.
Com en aquestos vídeos que aprenen a vestir-se com un xic.

Teresa ha dit...

He vist aquest vídeo en el qual l'últim James Bond es vestix de dona per tal de resaltar les desigualtats entre homes i dones. M'ha agradat molt i ací vos el deixe Daniel Craig juga en el gènere denunciant desigualtats

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Teresa,
un vídeo que es mereix una entrada en alguna ocasió!
:)

=) ha dit...

Jo crec que la masculinitat i la feminitat és una cosa que imposa la societat, perquè si un dia vas amb el cabell llarg al col•legi o a l’institut i eres un xic, tot el món se’t burla i si eres una xica i vas amb el cabell llarg t’insulten també, és per això que la masculinitat i la feminitat te la imposa la societat. És a dir que a la gent no està acostumada als canvis de sexualitat , per això la gent ho veu mal i això hi ha que canviar-ho

Helena ha dit...

Hola a tothom :)

En referència al documental de "Drag Kings" que hem vist a classe, haig de dir que m'ha agradat perquè mai havia sentit a parlar d'elles. Per això m'ha semblat molt interessant. Sempre havia sentit parlar de les Drag Queens i mai ningú m'havia dit res. En aquest aspecte crec que s'ha d'explicar que no hi ha sols homes que es vesteixen com a dones sinó que també hi ha dones que es vesteixen com a homes. Mentre escric i rellegisc, me n'he adonat que la última oració escrita, queda un poc estranya. Es pot dir que es vesteixen o que la seva manera de vida és de dona/home? Hi ha algunes dones al documental que quan estan al Venus Boyz són homes, però que la resta del dia són dones. En canvi, la fotògrafa viu com a home. I no sé si dir LA fotògrafa o EL fotògraf ! Estic confusa perquè no vull que es malinterpreti el comentari i que es pensi que jo sóc tancada de ment i que considero que això per als "Drag Kings" és tan sols diversió. I no és així. A més, a les pròximes classes d'Educació Afectivoemocional podríem fer tallers de masculinitat o de "Drag Kings". Podríem fer com una taula de aspectes que es considera correctes per als homes i no per a les dones, i al revés. Pot arribar a ser molt interessant. És una espècie d'empatia. Posar-se a la pell dels altres.
I en quant al tema de "marimacho", que per cert caldria buscar-li una equivalència per al català, crec que cal començar a solucionar aquests problemes. Jo ho consideraria una espècie de "bullying" perquè no es deixa llibertat a les xiques. Jo quan era petita, vestia roba del meu germà i durant molt de temps vaig vestir roba "de xic". Quina era la diferència? Doncs els colors, el tipus de roba, etc. Jo tenia molt de xandalls del meu germà Miquel. I haig de dir que no solc portar ni falda ni vestit perquè és massa gran la comoditat de portar vaquers. Ma mare em va deixar de comprar faldes perquè mai me les posava. Sort que ningú em va dir mai marimacho, perquè per als xiquets és dur, és un tipus de repressió. També me'n recorde que els meus pares em regalaren un llibre que es deia " ¿Mari José o Maria José?" o alguna cosa per l'estil. Tractava d'una xica que li deien que era una "marimacho". Sa mare li comprava vestits però ella es posava pantalons i xandall. Que era molt bona en gimnàstica. Buscaré el llibre per casa i si el trobe posaré l'enllaç perquè qui vulgui el pugui llegir. Estava molt bé.
Moltes gràcies.

13 d’abril de 2011 14:38

Zoe ha dit...

Soc de les persones que pensen que la feminitat y o masculinitat no es pròpia; sinó que la gent copia a les persones que té al voltant y depenent de com se sent més còmode elegeix ser més masculí o mes femení.

Tampoc pense que la gent tinga que ser d’una forma o d’una altra sinó quer ha de ser com ell/a volga ser.

Crec que l’educació es molt variada perquè a voltes si te eduquen de una forma o d’una altra canvia molt la teva forma de pensar, de vestir, de caminar, de actuar front a les diferents situació q acapara le vida...

Em pareix molt be la forma que tenen de actuar les perquè a part de vestir-se d’home, canvien tota la seva personalitat, no asoles per a pasar-ho bé, sinó també per a canviar i veure com te tracta la gent quan ets un home o dona.

La paraula “marimacho’’ no deuria de utilitzar-se despectivament sinó tot lo contrari, com si fora una cosa rara, diferent, estanya però mai roina.

No entenc perquè la gent “normal’’ li diu a la gent que li agrada el mateix sexe propi que perquè!! Si ells tampoc mai van a trobar la resposta correcta, perquè preguntar-li a la gent??

També m'agradat molt els videos que ha penjat rosa sobre aquest tema.

Besets, Zoe (LL) ;)

19 d’abril de 2011 12:33

xavi ha dit...

Jo pense que als homens no se lis critica menos que a les dones que als homens , desde la prehistoria tenia mes autoritat els home que més caçava, el remeier i el iaio més savi . Tothom culpa antes a la dona que al home si passa alguna cosa , també se lis paga més al home que a la dona . Jo pense que deuriem tindre tothom el mateixos drets .

19 d’abril de 2011 12:2