Karici.es

Ets prou home/dona?

2012-01-25T23:29:00.002+01:00

Tens algunes característiques poc virils? Aquestos són els trets de feminitat que més freqüentment es troben en els hòmens poc masculins. A l’actualitat, quasi tots els hòmens tenen una barreja d'un o d’un altre d'aquestos signes. Reconeixent aquestos trastorns a temps, generalment poden curar-se mitjançant un tractament adequat.

¿És vosté 100% femenina? Ací hi ha les principals característiques de la dona femenina. Al text n’expliquem l'origen, els trastorns i la manera de corregir-los.

Extret de: VANDER, Adrian: Enfermedades y trastornos en la vida conyugal: Como resolver los múltiples problemas de la vida íntima. 1958.

Coeduquem el present per canviar el futur

2012-01-19T23:56:00.000+01:00

ICE on Prezi

Jornada de Coeducació: Coeduquem el present per canviar el futur. Afectivitat i seksualitat.
21 de gener de 2012. Institut de Ciències de l'Educació

Torna'l!

2012-01-17T00:57:00.002+01:00

Curtmetratge "Yolk" (Stephen Lance, Austràlia, 2007)

Font: Mitología de la seksualidad especial

Mònica i David

2012-01-17T00:34:00.001+01:00

Mònica i David són una parella amb síndrome de Down que han decidit casar-se. La cosina de Mònica ha contat en un documental la seua història: “Mónica y David” (Alexandra Codina, 2010). Les periodistes ens donen un relat prou estereotipat i les preguntes que fan als protagonistes i a la directora són ben tradicionals, però el més important és que es mostra que tot el món té dret a l'amor i a la seksualitat.

Aquestos cinc joves han decidit independitzar-se i compartir pis. Van a classe, treballen, es diverteixen, lliguen, es disgusten i es donen suport. Com tot el món. I ens conten la seua vida en una sèrie anomenada "The specials".

Els drets seksuals són drets humans!

Font: Mitología de la seksualidad especial

No limitem el seu joc

2011-12-29T14:51:00.000+01:00

Spot del Centro de la Mujer de Manzanares (Concejalía de Políticas de Igualdad, para la Campaña para el Uso no Sexista de los Juguetes. "No limites su juego, no limites su futuro". Realizado por Canal 10 TV de Manzanares. Diciembre 2010.

¿Es niño o niña?

2011-12-28T17:48:00.002+01:00

La setmana passada va donar a llum una amiga (quarentona, lesbiana, monoparental, in vitro... M'encanten les famílies diverses!!!) i vaig anar a comprar-li un regalet a la criatura. Entrí en una botiga moderníssima del meu barri, d’aquestes que venen vestidets per a xiquetes amb una calavera al davant (per posar un exemple) o samarretes per a grandets amb missatges reivindicatius. Va i pregunte per la robeta de bebé i una dependenta jove, i també moderna, m’ensenya uns bodis blancs amb uns eriçonets de color fúcsia, marró i blau. Llavors em pregunta (en castellà, que és com parlen totes les dependentes a València, menys les del Mercat Central i les de Russafa):

¿Es niño o niña?

M’aguante les ganes d’eixir de la botiga i decidisc no mirar-la, per por de fulminar-la i que no puga seguir despatxant, pobra, que amb la crisi no pot una permetre’s el luxe de caure malalta. Li conteste que és xiquet i agafe el de color fúcsia, el més alegre i divertit de tots, amb diferència! Llavors ella torna a la càrrega:

¿Ese para niiiiñooooooo?

Jo, tota pedagògica, em torne a reprimir dir-li una fresca (Et paguen més per ser vigilant del gènere?) i amb el to més de profe que puc, conteste:

“Però en ple segle XXI encara estem així? Blau per als xics i rosa per a les xiques!!!”

I ella, molt professional, capta el missatge i rectifica:

“Claro, claro... Yo, como ves, no tengo cosas ni de niño ni de niña”.

M’embolica el bodi amb una bosseta de reixeta de color vermell (més pròpia d’un botiga de llenceria picantosa), el pague i me’n vaig, amb una estranya sensació.

Quanta faena!!!

I de regalet, mireu aquesta xiqueta que clar ho té:

Extra verge

2011-12-19T21:59:00.004+01:00

Aquesta mami no té ni idea. Pobra!!! Ella pensa que, amb l'explicació, la seua filleta ja en tindrà prou; però en realitat vol llevar-s'ho de damunt i passar el tràngol com més prompte millor. El mal és que no solament no serveix de res el que li explica, sinó que, a més a més, li transmet a la criatura unes idees sobre la seksualitat una miqueta equivocades.

Tot seguit explicaré quines són aquestes idees i vosaltres les busqueu al vídeo, les expliqueu una miqueta més i em dieu què en penseu:

Seksisme. L’educació que es dóna als xics i a les xiques és diferent. Als xics, se us diu que sou molt seksuals. A les xiques, que els heu de parar. Ells han de ser la part activa, en el sekse; elles, les passives. És també important destacar les diferències (molt més que les semblances) entre els xics i les xiques, perquè així es justifica la complementarietat.
Reproductisme. L’objectiu de la seksualitat és la reprodukció.
Adultisme. Només es pot viure la seksualitat a l’edat adulta.
Heteroseksisme. La seksualitat “plena” es dóna entre home i dona. La seksualitat homoseksual és de segona categoria.
Coihtocentrisme. La pràctica “completa”, la millor i la més plaent és el "coiht". Les altres són preliminars o sexe menor.
Genitalisme. El plaer només se sent als "genithals". La resta del cos no té quasi importància.
Parellisme. La seksualitat es viu en parella i per amor. L’objectiu de les persones és trobar un/a nuvi/a, especialment les xiques. Si no tenen qui les estime, no estan completes. El sekse només per "plaher" no està ben vist.

Ale... a komentar!

[Altres entrades de karici.es relacionades:
Educació? Seksual? de les criatures
La seksualitat en altres cultures]

Metges i infermeres (o metgesses i infermers)

2011-12-12T23:53:00.005+01:00

(En castellano)
Eixir a jugar totes les vesprades amb amics i amigues del veïnat era divertit i estimulant. [...] Jugaven a amagar-se, a la corda, al futbol, a polis i lladregots, a metges i infermeres, al sambori...

El joc que menys li agradava a Filo era la corda. Ho passava ben malament perquè, quan es ficava sota la corda, tenia la certesa que s’enrotllaria i cauria a terra. En el millor dels casos, si aconseguia botar, li entrava novament el pànic quan el ritme s’accelerava i ala... una altra vegada s’embolicava! I passava la major part del temps pagant.

En canvi, el joc que més li agradava era el de metges i infermeres. S’amagaven en un portal i decidien els papers. El metge i la infermera inspeccionaven el pacient llevant-li la roba, investigant el seu cos a través del tacte i buscant les malalties. Era molt "eksitant" i els donava molt de gust tocar i que els tocaren, encara que sabien que si alguna persona adulta els descobria in fraganti, els cauria una bona palissa. A Filo li encantava veure "cacauets" i "pulpes" que no eren la seua. S’akariciaven tímidament i es feien algun bes, imitant les pel·lícules de la TV. Quan algú donava l’alarma, es vestien molt de pressa i eixien ràpidament al carrer amb el cor bategant de pressa... pum pum pum... fins que passava el perill, oblidaven el joc i es posaven a fer una altra cosa. Filo no entenia per què als majors no els agradava.

Un dia, un veí els va sorprendre:

―¡Xiquets, a això no es juga!

―Però... per què?, si no fem res dolent.

―Són porqueries i sou molt xicotets. És cosa de majors. Vinga, fora!

Porqueries? Però… si no taquem res. Per què només poden jugar les persones majors? No ho entenc, pensava Filo. I així passaven algunes vesprades mentre es menjaven el berenar.

Els caps de setmana, la família de Filo se n’anava a una caseta als afores de la ciutat i allí tenia tot el dia per a jugar en els camps sembrats i els abandonats. Podia recórrer la contornada en bicicleta, traure granotes de les sèquies, caçar pardals (bé, intentar-ho!), pujar als arbres... Hi tenia amics i amigues amb qui descobrir territoris i jugar, a vegades, a metgesses i infermers.

Una vesprada, Filo estava a casa de la seua amiga Lula, amb qui passava hores en l’habitació, parlant i jugant. Filo tenia 6 anys i Lula era 3 o 4 anys major. Aquell dia, sense saber molt bé com, van acabar ficades al llit. Entre rialles i jocs, es van llevar la roba i van descobrir-se els cossos. Es van besar, es van acaronar, es van rebolcar entre els llençols i van sentir com els bategaven les "pulpes". Era la primera vegada que Filo experimentava aqueixa sensació: es va sentir embolcallada pel plaer i s’ho va passar bomba.

Quan s’estava vestint, de pressa perquè s’havia fet tard i sa mare devia estar preocupada, Lula la va mirar des del llit i li va preguntar:

―Filo, tu, de major, seràs tortillera?

Filo es va girar amb cara estranyada. No havia sentit mai aquella paraula. No sabia què significava, però per la cara que va posar la seua amiga, o bé per pura intuïció, no va preguntar res.

―No ho sé ―va respondre, i se’n va anar amb la bici.

Mentre pedalejava molt de pressa, pensava en la pregunta, en la resposta i en el que ella seria de major. Allò l’havia desconcertada. Potser ja havia de decidir què seria de major? Tanta importància tenia haver jugat amb la seua amiga a tocar-se, a riure i a gaudir? Havien fet alguna cosa dolenta?

Filo se sentia feliç, com si estiguera surant. Havia sigut una experiència nova i especial. Era la primera vegada que se sentia així. Per què li havia preguntat això la seua amiga? En fi... no trobava respostes i es va cansar de pensar. Total, el que comptava era com s’ho havia passat de bé i, en realitat, tampoc tenia clar què volia dir tortillera. I si era una dona que feia truites tan bones com les que cuinava sa mare? De pensar-ho, li va entrar fam i va desitjar que hi haguera truita per a sopar. Ummmm…

Irma Navarro (text i il·lustració)

[Les paraules entre cometes són variacions per passar la censura]

Dissimular...

2011-11-29T23:47:00.003+01:00

Aishawari, Alipopof, Isasaweis, Ladenena y ConTol Style són blocaires que parlen de moda i maquillatge i reben milers de visites. Però en aquestos vídeos no sols donen consells de bellesa a les joves. Mira i veuràs...

Font: Yorokobu

La parella perfecta

2011-11-24T00:31:00.003+01:00

Curt: "Una historia de amor" (2008)

En castellano

Per a Virgi, Joan i Llúcia eren la parella perfecta.

Totes les parelles són “perfectes” quan comencen, fins que la fantasia amorosa s’ajusta amb la realitat. La quotidianitat de la relació constitueix un context amorós que va canviant de significat i al qual també els dos membres poden donar un sentit totalment distint.

El curt comença quan Llúcia i Joan tornen d’una festa. Ella ho ha passat bé però ell, no. El context pareix el mateix, però les seues percepcions són molt diferents perquè cada una de les persones ha seleccionat una part dels elements i els ha donat significat. Segons Joan, Llúcia ha lligat amb tot el món. Després, en el xat, de les seues paraules podem deduir quins altres significats ha donat a la situació viscuda: a) ella fa “sempre” el que vol; b) ella vol destacar (ser la “puta diva”), i c) ella l’ha deixat en ridícul.

Què li passa a Joan? Doncs que es comporta com un masclista. Té un patró rígid de masculinitat i de parella. Entén la relació com a possessió i de manera jeràrquica, per la qual cosa s’atribueix major poder decisori. I, encara que no formula explícitament la seua demanda, Joan espera que Llúcia romanga en un segon lloc, que se sacrifique perquè ell siga el que brille.

Un productor ha mostrat interés pel treball de Llúcia, però ella vol compartir-ho amb Joan i li demana que porte també una maqueta seua. En canvi, Joan no sols no “veu” el que fa Llúcia per ell, sinó que no suporta que finalment siga ella la que tinga èxit i, la impossibilitat de reconéixer la seua vulnerabilitat, acaba convertint-se en violència. La seua identitat personal s’ha vist amenaçada i la inseguretat aflora. Els manaments de la masculinitat tradicional obliguen a actuar (a fer i a demostrar poder) prescindint de les pròpies emocions, sentiments i necessitats afectives. El model de masculinitat no li permet sentir vulnerabilitat i aquest estat emocional el porta a perdre el control de la relació i a intentar recuperar-lo mitjançant la violència. Finalment, l’insult és el camí per a devaluar a Llúcia i poder així fer-li mal, sense sentir-se culpable després.

La conducta de Llúcia ha provocat en Joan el sentiment d’estar relegat, poc valorat i rebutjat. El que ella sent no té cap valor per a ell. Joan creu tindre dret a imposar la seua voluntat, igual que la majoria de xics tradicionals, que anteposen els seus interessos, opinions i desitjos als de la seua parella. Per a Joan, el conflicte no radica en la seua violència, sinó en ella, que qüestiona la seua autoritat i el priva d’exercir i demostrar poder. Si ell es manté en la seua autoafirmació, i ella accepta el xantatge, el vincle es convertirà en una relació de domini-submissió. Si ella no acata les seues demandes, tornaran els sentiments d’inseguretat, la confusió, la gelosia…

Que la gelosia siga acceptada com a natural i incontrolable en la nostra cultura, i a més senyal d’amor, no ajuda en res el protagonista d’aquesta història. La gelosia sembla ser com la sal del menjar, encara que en realitat té l’efecte de posar-li sal al café. Poc es parla de les males companyies de la gelosia: la desconfiança, la possessió, l’exclusivitat, la inseguretat.... Susana Velázquez, (Violències quotidianes, violències de gènere, 2003) desgrana els elements constitutius de la gelosia, que poc tenen a veure amb la idealització amorosa del model tradicional:

· Desig d’exclusivitat i de privilegi (enveja, rivalitat)

· Desig de ser el preferit (dolor, humiliació de l’exclusió)

· No tolerància a què la persona amada trie a altres persones (necessitat de comparar-se)

· Vivència d’estar en perill (desconfiança i patiment)

Joan està sentint tot açò. Però no sap què fer amb tantes emocions juntes.

I què passa amb Llúcia? Ella prega, suplica, vol aclarir les coses parlant. També desitja tornar a estar bé i demana consell a la seua amiga. Que bo seria que Joan tinguera un amic amb qui compartir! Llúcia no sap si agafar el telèfon i nosaltres, que observem, tenim ganes de cridar-li que no ho faça, que el deixe, que la violència de Joan és un senyal i no ha de posar-se en perill. Però Llúcia dubta: Cridarà Joan per a disculpar-se? Li dirà que estava nerviós?, que s’havia fumat uns porros?, que la vol amb bogeria i no suporta que ningú més que ell la mire? Li dirà que no pot viure sense ella?

No ho sabem, però ho intuïm. Imaginem que a la tempestat li seguirà la calma. I el perdó. Perquè aquest té per a Llúcia, i per a les dones en general, l’avantatge de “permetre’ls complir amb alguns ideals que, agrupats davall l’epígraf de l’amor, la cultura diposita en les dones. Entre aquests ideals es troben el ser objecte de la passió de l’altre, garant de la conservació del vincle, i subjecte que, com que té com a desig ajudar i recolzar la seua parella, prioritza els interessos del partenaire per damunt dels propis; subjecte que se sacrifica, i minimitza la violència de què és objecte. Tots aquests ideals són subterfugis que la cultura ofereix a les dones perquè es creguen la il·lusió que la jerarquia entre els sexes no els impedeix participar en la creació del vincle, en igualtat amb els seus companys.” (Moreno i Sastre: Cómo construir universos. Amor, cooperación y conflictos)

Però nosaltres sabem que és mentida, que no hi ha igualtat sinó engany. Els “et vull” i els “et necessite” són l’interruptor que activa la funció de cuidadores de les dones, rol que fa que ens sentim necessitades i valorades, encara que siga a costa de les pròpies necessitats personals.

25 de novembre: Dia contra la violència a les dones

"Cascos rosa" per la igualtat

2011-11-21T11:24:00.002+01:00

¿Alguna vegada t'has preguntat: seré masclista? ¿I té això relació amb la violència de gènere?
En aquestos dos enllaços d'AHIGE, podràs informar-te:

Redjovenes.es
SAAMA. Servicio de apoyo y atención contra el machismo.

També pots vore la campaña “Reacciona Ecuador, el Machismo es Violencia” (març de 2010), dins el Plan Nacional de Erradicación de la Violencia de Género d'Ecuador, que ja vaig presentar l'any passat a l'entrada Princeses, boxejadors, cavernícoles... o persones.

Recomane també aquestos curts realitzats per menors amb mesures judicials, fets a instàncies de la Fundación Mujeres:

Igual que tu?

2011-11-16T22:58:00.001+01:00

"Igual que tú" un curt realitzat per joves de l'IES Miguel Servet de Saragossa.

Gitanes "libianes"

2011-11-16T00:34:00.001+01:00

Part 2
Part 3

Congreso "Igualdad de género y educación"

2011-11-11T07:49:00.001+01:00

Página del Congreso "Igualdad de género y educación". Centro Niemeyer, Avilés. 10-12 de noviembre de 2011.

Nota informativa para quien visite por primera vez el blog: las palabritas que aparecen entrecomilladas y escritas de manera extraña en el blog no son un capricho, sino la manera que tenemos, mi alumnado y yo, de salvar el filtro que la consellería aplica a las páginas que se visitan en los centros educativos y que, cuando contienen un término "seksual" son calificadas de "pipigrafia".

Calen exploradores!!!

2011-11-09T21:28:00.003+01:00

Si volem fer mal a un noi, ho tenim molt fàcil. Només hem de dir-li alguna d’aquestes tres paraules màgiques: mariquita, gallina i/o nena, i ràpidament es muntarà una bona baralla que, amb sort, acabarà resolent l’equip de mediació de l’institut. Si el que volem és insultar una noia, no caldrà tampoc que fem treballar massa les neurones. El repertori típic consta de: "gwarra", masclot ("marimocho"), "bolhera" i/o foca.

Els insults no només serveixen per a fer patir l’altra persona (i/o perquè qui insulta se senta bé); també s'usen per a controlar la seksualitat de les persones. Quan una noia és “massa” seksual, lliga molt, parla de sekse sense vergonya, etc., se la critica. Si ho fa un noi, és perfecte!

A les noies se’ns dóna un missatge doble i contradictori: limitar i seduir. Limitar és haver de posar els límits als nois, que es pensa que són molt seksuals i que no es poden controlar (quina excusa més barata!). Seduir significa haver d’estar sempre guapes i estupendes (arreglades, maquillades, depilades...); no importa si la roba és incòmoda, si fa fred o calor, si els peus fan mal per culpa del tacó alt, etc.

Si ho traslladem al camp de la seksualitat, el missatge també és doble: no sigues una gwarra; però tampoc, una estreta. Això significa que les noies han d’estar sempre mesurant fins on deixar arribar els nois, els quals, al seu torn, no pararan d’insistir perquè se’ls educa per a pensar i creure que tenen dret a reclamar el plaer.

Tenim dret al plaer? Sí. Tenim dret a reclamar-lo amb pressió? No. Tenim dret a reclamar plaer sense donar-lo? Tampoc.

A les dones se’ls diu: “El sekse és molt perillós: us podeu quedar embarassades i els nois tots volen el mateix!!!!!”. Perill, perill, perill!!!! Als hòmens se’ls diu: “Si vols condons, me’n demanes”. A part dels missatges, també és diferent la relació que tenen uns i altres amb els seus “genithals”. Ells se’ls toquen per pixar; les "ereksions" són evidents; veuen els “penhis” dels altres nois als lavabos (els pixadors de paret ho permeten) o a les dutxes. Per contra, elles han d’agafar un espill i ser molt curioses. No està ben vist que es miren, que es toquen, que parlen amb les amigues de les diferències o les semblances entre les seues “vulvhes”... I la "mestorbació" continua sent un tema tabú. Els nois parlen del tema obertament; però si una noia ho fa, serà qualificada de "gwarra”.

Amb aquest panorama, és normal que poques noies s’animen a explorar el que tenen entre les cames i que tinguen por que dins de la "vaginha" es perda l’anell anticonceptiu (com l'altre dia es va comentar a classe d'Atenció Educativa). Però, tranquil·les, que l’anell no es perdrà!! El que sí que us perdreu, si no us decidiu a posar-vos el casc d’exploradores, són un munt de plaers (fins fa poc, només reservats per als xics!).

No és una miqueta antic esperar que un príncep blau haja de descobrir una princesa rosa?

Filo i Peque són especials

2011-11-02T23:25:00.001+01:00

1977 from Peque Varela on Vimeo.

ACÍ teniu el vídeo en youtube que, per alguna estranya raó, passa el filtre de Conselleria. (Qui l'entenga, que se la quede!)

En castellà

Filo tenia 10 anys i sentiamolta curiositat pels xics: com es movien, els joguets amb què es divertien...Ella s’avorria amb les nines;però sempre li’n regalaven alguna i les tenia penjades a la paret de l’habitació.A sa mare li pareixia bona idea, ja que la xiqueta no les utilitzava. A Filo,la que més li agradava era la ninalegionària i, com aquesta, en tenia quatre. Un germà que estava fent el serveimilitar li’n va portar una i des de llavors, cada vegada que un altre germà sen’anava a la mili, en veure que l’única ninaque li agradava a Filo era la legionària, li’n portava una altra. Així vaarribar a tindre’n quatre, la seua xicoteta col·lecció. No jugava amb elles,però liencantava observar com anaven vestides de xics, igual que els seus germans.

A Filo li encantava la roba de xic i odiava les faldes perquèl’obligaven a mantindre les camestancades perquè no se li vera resi, a més, no li permetien moure’s bé. No!, ella se sentia lliureamb pantalons; amb ells podia córrer, botar i eixarrancar-se a gust. Era feliçjugant a vaquers i a Tarzán, i el que no podia suportar era jugar a mamàs ipapàs; de fet mai hi jugava. Filo volia ser un xiquet perquè tot el que lideien que era propi de xiquetes no li agradava. Quin avorriment!

Filo pensava que l’única cosa que la diferenciava delsxiquets era la pililai per això un dia va decidir construir-se’n una. Es va tancar al bany, vaagafar el rotllo de paper higiènic per un extrem i vaanar enrotllant-lo fins a fer un cilindre d’un diàmetre que li va paréixer suficient,es va obrir de camesi se’lva col·locar entre els llavis. Després, es vapujar les bragues i es va posar els pantalons. Eixí del bany i va caminar perla casa experimentant la sensació de portar allò entre les cames,ili va encantar! Filo sabia que no li ho podia contara ningú, perquè li cauria un esbronc ben gran i desapareixerien els rotllos depaper del bany; encara que a ella no li pareixia gens dolent el que feia.

No us he contat que a Filo, encara que li agradava fercoses de xics, li molestava molt que la confongueren amb un, que li diguerenguapo, o quin xiquet més mono!.Constantment li passava perquè Filo portava els cabells curts i vestia sempre ambpantalons.

Un dia, es va col·locar la seu pilila(bé, segons se li espatllaven, se n’anava fent més) i se’n va anar al carrer ajugar; però va tindre una idea: no es diriaFilo, sinó José. Aquell dia nomésva jugar amb xiquets, i es presentava amb el seu nou nom: “Hola, sóc José,puc jugar amb vosaltres?” Ningú no li va recriminar resi va fer noves amistats.

Un dia es va trobar en el parc amb un companyde classe. Aquest, tot content, es va acostar a saludar-la:

-Hola Filo!
-Filo? Jo em dicJosé.
-No, tu eres Filo, anem junts a classe.
-No! T’has confós. No et conec, però si vols juguem.
-D’acord! -va dir el xiquet, desconcertat.

L’endemà,quan Filo va trobar el seu company a classe, aquest livacontar al·lucinat que havia estat jugant amb un xiquet que es deiaJosé i que era igual que ella. Filo va posar cara d’incrèdula, però per dins espixava de riure. Hohavia aconseguit!, era Filo i José. Guauu! A partir d’aleshores, quan lipreguntaven si era xic o xica, contestava el que li abellia, segons livinguera millor. Va passar d’estar en una situació desfavorable a unafavorable. Ara era ella la que decidia!

Van passar els anys i Filo es va anar oblidant d’aquestsjocs simplement perquè se n’inventava d’altres. Sempre vaser una xiqueta especial.

Autora del relat: Irma Navarro (traducció: R. Sanchis)

Altres relats: Filomena i el Bullying

El curt d'animació es diu "1977" (Peque Varela, 2007)

¿Rugosos, lisos o de sabores?

2011-10-26T00:31:00.002+02:00

En Atenció educativa hem estat comentat els avantatges i els inconvenients del preservaniu (hi, hi).

Pros:

Eviten les ITS.
Eviten els embarassos.
No tenen efectes secundaris.
Es comparteix la responsabilitat de l’anticoncepció (que generalment se li atribueix a la xica)
Són fàcils d’usar.
No són cars.
Es poden aconseguir debades.
Són segurs.
Són accessibles (fàcils d’aconseguir).
Donen joc en la relació seksual.

Contres

Es pot perdre l’erekció.
Lleven sensibilitat.
Es poden trencar.
Són cars.
No sempre es tenen a mà.
Fa vergonya comprar-los (sobretot si la farmacèutica és com la del vídeo).
Posar-se’l, interromp la relació seksual.
Quan no es té pràctica en posar-lo, fa vergonya confessar inexperiència.
Proposar l’ús del condó pot ser interpretat com a falta de confiança en la parella.
Si es porten damunt, la gent pot pensar que anem “buscant” (i si ets xica, pitjor encara)

Podríeu desmuntar els “contres”? Us done alguna pista amb els dos primers:

La por a perdre l’erekció parteix de considerar el cacauet* com el centre de la relació i el koit com la pràctica estrella sense la qual sembla que no hi ha sekse de veritat. I jo em pregunte: no serà millor que ens oblidem una mica del cacauet i ens preocupem de la resta del cos? I si la sensibilitat que perdem (segur?), la recuperem sentint altres parts del cos?

*(Una alumna em suggereix "llonganissa" però a mi m'agrada més cacauet, un nom que usem al meu poble i que, de passada, li lleva una miqueta de valor a la grandària.)

Preservatius!

2011-10-19T21:54:00.015+02:00

• Póntelo, Pónselo (1990). Ministerio de Educación y Ciencia y Ministerio de Sanidad (España)
• Ministerio de Sanidad (2008) www.yopongocondon.com

• Campanya "Cien millones de razones", per a Durex (2007?)
• Anunci de preservatius Skin Skin, sabor fruita (2007?)

• Anunci de preservatius Trust. kenia (2007?)
• Campanya de Young & Rubicam d’Argentina, per als preservatius Tulipan (2006)

• Anunci per a la marca de preservatius belga Zazoo (2003). Va guanyar el premi Cannes a la millor publicitat internacional però va ser censurat als USA.
• Anunci de prevenció de la SIDA


Gràcies al Bloc del Punt d'Assessorament Sexual!!

CIME 2011

2011-10-12T23:09:00.002+02:00

A l’entrada anterior vaig parlar una miqueta de la “feminitat”. En aquesta ho faré molt més extensament de la “masculinitat” perquè he estat al CIME (Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat: Investigació i activisme) i vinc plena d’energia.

Organitzat pel grup d’Homes igualitaris, branca catalana d’AHIGE, els objectius eren conèixer les investigacions que s’estan duent a terme al voltant de les masculinitats (paternitat, coeducació, violència, salut, igualtat...), visibilitzar i impulsar els moviments d’hòmens per la igualtat, analitzar i debatre sobre les polítiques públiques i la incorporació dels hòmens a la igualtat i impulsar les que també treballen amb els barons.

Envoltada d’hòmens igualitaris, en aquest congrés els xics es besaven i es tocaven amorosament perquè han aprés que la cura és important i que dóna moltes més alegries que la jerarquia i/o les lluites de poder. La masculinitat tradicional és misògina i homòfoba.

La misogínia porta a no voler ser com una dona, a no tenir cura de qui ens envolta, a no demostrar afectes o emocions, tret de la ràbia, etc. L’homofòbia no és solament l’odi als xics homosexuals sinó també la competició amb les iguals (en broma o seriosament), la falta de confiança i de sinceritat per por de mostrar debilitat, etc.

En el terreny de la seksualitat, els xics tradicionals creuen que han de porta la iniciativa i donar la talla. Estan molt preocupats per la grandària, per la durada, per la freqüència... perquè la relació seksual és una expressió de poder i de domini.

Afortunadament, hi ha xics alternatius i igualitaris que rebutgen la jerarquia, que no volen competir ni guanyar, que renuncien als privilegis patriarcals, que s’obrin a pràctiques femenines, que no temen expressar els seus sentiments, etc. I per a aquestos va dedicada aquesta entrada!!!!

Mireu els costos de la masculinitat tradicional en els xics de Física o química i valoreu si val la pena!!!

Al CIME es va signar l'Agenda dels homes per la igualtat de Barcelona.

El sistema sekse-gènere

2011-10-12T21:56:00.002+02:00

L’Associació Ámbit ha començat un taller d’educació afectivoseksual (nova ortografia per a passar la censura) a l’IES Isabel de Villena, en tercer d’ESO. També treballaran les grogues (canviaré la paraula, per si de cas) i la violència (ací no hi ha perill). En la sessió d’aquest dimarts, estiguérem parlant del sekse i del gènere i van sorgir també termes com l’orientació, la identitat, el feminisme, l’homoseksualitat...

Si ens fixem en aquest esquema, veurem que la nostra cultura classifica les persones en dos grups, tenint en compte bàsicament una part de la seua anatomia (els genitals). Per això s’anomena sistema binari o també sistema sekse-gènere. La principal característica és que no té en compte la diversitat.

Si ens fixem en la primera columna, veurem que no hi caben les persones interseksuals (hermafrodites), les transseksuals (aspiren al canvi de sexe amb hormones i operacions) o les transgèneres (viuen en l’altre sexe però no volen passar pel quiròfan).

Si ens fixem en la segona columna, veurem que si a una persona se li atribueix el sexe “home”, s’haurà de comportar de manera “masculina” i, si és considerada “dona”, de manera “femenina”. Com que això de comportar-se com un home o com una dona no és una ciència exacta, ho deixaré per a un altre post, encara que per a obrir boca, assenyalaré alguns estereotips atribuïts a les dones. Les xiques són: presumides, rancoroses, xafarderes, sentimentals, tendres, curoses, dèbils, sensibles, dependents... Queda prou clar que el sistema binari deixa fora de les caselles "masculí" o "femenina" totes les persones que no es comporten com diu l’estereotip. Per exemple, si un xic és presumit i sentimental, el més provable és que patisca l’insult del seu voltant.

Si mirem la tercera columna, veurem que parla de l’orientació que, segons l’esquema binari, ha de ser heteroseksual. Les persones homoseksuals o biseksuals queden fora de l’esquema. També les persones aseksuals. Sobre les biseksuals pesa l’estigma del vici (Aquestxs li peguen a tot!!) i l’homofòbia, per desgràcia, encara està ben viva. L'insult "mariló" (canvi ortogràfic) és el més utilitzat del món.

Si arribem a la darrera columna, veurem que la pràctica seksual que es considera completa és la penetració, però només pot anar en un sentit, dels xics a les xiques. Si a un xic heterosexual li agrada que la seua xica li estimule (amb els dits o amb un dildo) el seu punt P, situat a l’anus (ai, no sé si colarà aquesta) serà considerat homoseksual o sospitós de ser-ho, i rebrà també l’insult.

Com es pot veure, aquest sistema binari sekse-gènere no té en compte la diversitat d’indentitats, de desitjos, de pràctiques, etc. i tot el món que no hi cap en les quadrícules ho té més difícil per a viure feliçment.

PD: Va quedar prou clar que el feminisme no és el contrari del masclisme?

Per a llegir més sobre interseksualitat: ¡Hay que cortar! i Interseksualidad

Fa molts anys?

2011-10-03T23:59:00.002+02:00

Fa molts anys hi havia un castell enclavat en una vall tan rica que sempre estava plena de margalides blanques. En qualsevol època de l’any les cases de la gent lluïen plenes de gerros amb flors; les dones i els homes, els xiquets i les xiquetes, grans i menuts, es feien collars o se les enganxaven a la roba. Al rei, però, li agradava tenir cura del seu propi jardí de margalides: les tenia plantades en arrenglerats cavallons, mai les collia per a gaudir-ne dins de palau i no deixava que ningú, ni el fill ni la filla estimada, tocaren ni una sola de les flors que cultivava. Un dia, el rei va decidir que era l’hora que els fills es casaren i va voler regalar una margalida a cada un perquè la portaren a les parelles elegides. Els dos es van sorprendre, perquè malgrat que el camp n’estava ple i d’amagat haurien pogut llevar-ne al pare sense que se n’adonara, mai havien tingut a les mans cap margalida. Així és que la filla i el fill del rei se n’anaren corrent ben contents a ensenyar el present. El xic, com que no podia muntar a cavall amb la flor a la mà, se la va posar en una butxaca, però de camí va trobar uns amics i va estar una estona jugant-hi; quan per fi arribà per a regalar-la a la xica que estimava, la flor estava tota desfeta. La germana, en canvi, se n’havia anat passejant, però a cada pas arrencava un pètal de la margalida mentre preguntava: m’estima... o no m’estima..., m’estima... o no m’estima... I quan va arribar al costat del xic amat i volgué donar-li la margalida, ja no quedava flor.

Sanchis, Rosa: ¿Todo por amor? Octaedro, 2006.

Altres entrades de karici.es sobre educació: L'educació sexual a l'escola (1), L'educació sexual a l'escola i els anticossos contra el canvi (2), L'educació sexual a l'escola. Públic o privat (3)

El cigronet i la pipigrafia

2011-10-02T12:56:00.006+02:00

S’ha iniciat el nou curs 2011-12 i he tornat a l’IES Isabel de Villena. Com sempre, he començat a treballar l’educació afectiva i sexual amb el meu alumnat d’ESO (de manera transversal i tal com recomana la legislació vigent), i hem visitat el bloc. La sorpresa ha estat que, en posar al cercador el nom de karici.es, una de les opcions era l’enllaç a l'entrada que es diu “Què tinc ací baix?”. El post inclou un acudit de Palomitas de maiz sobre el que, a partir d’ara, anomenaré “cigronet”, i fa referència a un documental francés sobre aquesta part tan plaent de l’anatomia femenina. Quan el meu alumnat ha picat en l’enllaç, la pàgina era qualificada de "pipigrafia" (canvie també la paraula, no siga cosa que no es puga obrir). Ací reproduïsc l’entrada, amb els canvis corresponents, per veure si bordegem el vent en contra i podem seguir avançant.

El post:

[L'altre dia vérem a classe el documental francés Le “cigronet”, ce cher inconnu (2003, Michèle Dominici). Ací pots trobar alguns fragments transcrits.

També pots llegir les entrades de Karici.es Dret a gaudir del progrés científic i El “cigronet”. IES Molí del Sol.

(Què tinc ací baix? (R. Sanchis i E. Senabre, 2005) és el títol d'un assaig per a joves que tracta sobre la sexualitat de manera desenfadada i pràctica. També està en castellà)]

PD: La novetat d’enguany és que el meu alumnat signarà les entrades amb el seu nom i el cognom d’un/a feminista important. Les raons són bàsicament tres: en primer lloc, em preocupa el rastre digital; en segon lloc, cal reflexionar sobre la privacitat i la xarxa (treball que també fem a classe) i, finalment, cal ser agraïdes i agraïts amb les persones feministes que ens han permés estar ací, hui, expressant-nos lliurement (ehem...)

Netejar és sexi

2011-09-21T00:11:00.001+02:00

El director de cinema Bigas Luna ha fet la campanya per a KH-7. T’agraden els anuncis? De fons, sona una música sensual que fa que estar a la cuina netejant siga quelcom semblant a trobar-se en club privat i exclusiu on ell i ella són guapxs i sexis, netejar és sexi... i el xic està especialment atractiu quan ho fa.

A l’anunci de la Vitro, el veiem una mica maldestre però lluint cos, mentre lluita contra el greix amb una tovallola com a única vestimenta. Llavors arriba ella, l’acarona i el besa amb desig, fa tres ratlles a la vitro per ensenyar-li la millor manera de netejar-la i... comença la festa! Les xiques naixen sabent més de neteja? T’agrada que siga activa? Provem a invertir els papers. Ens imaginem una xica mig despullada netejant? Què diríem d’un anunci així? Potser diríem que se la sexualitza, que no és realista, que cap dona neteja en roba interior... És criticable en el cas del xic? Quina roba hauria de porta un xic mentre neteja? N’apareixen molts a les sèries o a la publicitat? I a la vida real? Per què?

Al KH-7 per al llavaplats, a ell el mostren encara més babau i ella li ensenya. Tanmateix és un bon punt que vulga aprendre: el xic hi posa molt d’interés i no tira la tovallola a la primera.

A l’anunci del KH-7 per a tot, els veiem desitjosos: ací ell l’agafa amb els forts braços i la puja al banc de la cuina amb suavitat. Els xics del segle XXI són enèrgics i amorosos alhora? però... desastre!!!: el banc està brut i una xica no pot suportar això!!! Estan les xiques obsessionades per la neteja? Si el culet d’ell haguera anat a parar al banc, li hauria importat la brutedat? La càmera és gira aleshores cap a la porta: hi ha una bici, una motxilla, unes sabatilles... I ara sabem que no és que siguen porquets, per tindre la cuina bruta, sinó que ell (o ella?) ha anat a fer esport. Ella li ordena que netege, amb només una mirada, i ell ja sap, sol·lícit, el que ha de fer. I ho fa amb molt de gust! Com ho veus?

Penses que el missatge pot ser: “Si vols sexe, neteja primer!”?

Què opines de l’eslògan: “KH-7 funciona”? Per a què funciona? Per a netejar? Per a tindre sexe?

L’anunci va adreçat als xics, a les xiques o a tots dos?

Si hi haguera molts anuncis com aquest, els xics veurien sexi netejar?

Suïcidi. It gets better.

2011-09-10T23:55:00.005+02:00

10 de setembre. Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi.

El projecte It Gets Better (en català: “millorarà”) va ser creat per Dan Savage en 2010 en resposta a l’augment de suïcidis de joves adolescents als USA, assetjats per homosexuals o perquè el seu entorn pensava que ho eren. L’objectiu del projecte és la prevenció del suïcidi entre joves LGTB a partir de testimonis de persones adultes que expliquen que les seus vides milloraran. En les dues primeres setmanes el canal va aconseguir quasi set-cents vídeos, molts d’ells de persones cèlebres de totes les orientacions sexuals, per exemple el president Obama.

L’homofòbia, la bifòbia o la transfòbia provoquen depressió, mala salut i suïcidis. Però el rebuig, la discriminació o la soledat que se sent a l'escola o a l'institut, passa. I tot millora. De veritat.
La teua vida també millorarà!

Besos i bales

2011-08-11T19:01:00.000+02:00

Una última voluntad (Marco Berger, 2007)

La diversidad afectivo-sexual. Monográfico de Cuadernos de Pedagogía.

2011-07-29T13:59:00.000+02:00

Número 414 julio-agosto 2011

MONOGRÁFICO : PRESENTACIÓN

LA DIVERSIDAD AFECTIVO-SEXUAL

La lucha por el reconocimiento, en teoría y en la práctica, de los derechos humanos fundamentales contempla también el derecho a la autonomía y la diversidad sexual. Y la fortaleza de la democracia se mide, precisamente, por el cumplimiento de los derechos individuales y sociales.
Autor: María José Ferriols Tierno

MONOGRÁFICO : DIVERSIDADES E IDENTIDADES SEXUALES

DIVERSIDADES E IDENTIDADES SEXUALES

	Leyes, derechos, conceptos y razones que avalan el reconocimiento identitario de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales, y que facilitan argumentos para combatir la homofobia.
Autor: Redacción Cuadernos de Pedagogía

ver otros

MONOGRÁFICO : INTERVENCIONES EN EL AULA

INTERVENCIONES EN EL AULA

Proyectos educativos, tutorías, orientaciones, estrategias, actividades y recursos para abordar la diversidad afectivo-sexual en los distintos niveles de la enseñanza: Infantil, Primaria y Secundaria.

ver otros

MONOGRÁFICO : VIVENCIAS

VIVENCIAS

	Historia reflexionada de un maestro transexual y experiencias de jóvenes, madres y padres contadas en primera persona, en las que la racionalidad se mezcla con la emotividad. La vivencia formativa dentro y fuera de la escuela.
Autor: Redacción Cuadernos de Pedagogía

ver otros

LOS GRATUITOS

Sumario

La pedagogía está en la plaza

Agenda

El movimiento del 15-M

Avance

La diversidad afectivo-sexual

Diversidades e identidades sexuales

Declaración de los derechos sexuales

Derechos sexuales: por un currículo inclusivo

Intervenciones en el aula

Pero, ¿esto no iba de sexo?

Vivencias

Trans-formar la Educación Primaria

Diccionaris

2011-07-23T10:47:00.006+02:00

Diccionario de Pedagoxia

Perversión? Bestialidade?

Desviación?

Pseudomasculinos? A masculinidad é soamente masculina? Recomendo o documental Venus Boyz (Baur, 2001) e o libro Masculinidad femenina (Judith Halberstam)

Diccionario da Real Academia Galega:

O sinónimo de homosexual é invertido? Heterosexual é o antónimo de homosexual?
Recomendo a película But I'm a cheerleader (Babbit, 1999) Pódese ver online

O pene non serve nin para mear? Soamente para a fecundación?
Recomendo o documental "Le clitoris: ce cher inconnu" porque tamén o clítoris é un órgano eréctil.

PD: Bicos e abrazos para Lalín e o seu magnifico curso Novas fronteiras na igualdade de oportunidades!!
A miña presentación en prezi

La primera vez

2011-07-15T13:30:00.000+02:00

M'encanta aquest vídeo!

M'agrada que mostre la sexualitat en una persona gran, i més encara en una dona! que no vol morir-se sense tastar el que suposadament dóna tant de gust. I m'agrada també vore la feblesa d'ell (un professional), que està ple de pors i de dubtes, com molts xics, encara que es parle ben poc (o gens) de les inseguretats masculines.

En la primera vegada coital hetero només es parla dels dolors de les xiques; mai de les pors o les inseguretats dels xics. I és que ja se sap que la masculinitat tradicional vol un model de xic potent i sense dubtes!!

En aquestes entrades (ja antigues) de Karici.es, vaig parlar de la primera vegada coital heterosexual:

Coitocentrisme

Expectatives

Les tres Ces de la sexualitat

El cine

Ací hi ha l'article complet en PDF

La top model es un hombre

2011-07-12T12:47:00.000+02:00

Font: El País

La 'top model' es un hombre
El australiano Andrej Pejic, 'nueva chica' de moda en las pasarelas internacionales
BARBARA CELIS - Nueva York - 05/06/2011

Desde que hizo su espectacular aparición en las pasarelas que presentaban las colecciones primavera / verano de esta temporada se habla de él en todas partes aunque también se habla de ella. Él y ella son Andrej Pejic, el modelo australiano de 19 años al que Jean Paul Gaultier y Vivienne Westwood visten de mujer, al que Steve Meisel fotografía exacerbando su androginia y al que Marc Jacobs ha bendecido al poner su cuerpo y su rostro en su campaña de primavera. Además, los bucles rubios cayendo sobre el torso desnudo de este hombre que podría ser mujer se ha convertido en la escandalosa portada de la exclusiva revista Dossier, que denunció un intento de censura por parte de las librerías Barnes & Noble, aunque después la empresa asegurara a The Huffington Post que jamás quiso cubrir de plástico oscuro la polémica portada.

Por si esto no fuera suficiente, la revista masculina FHM, le ha otorgado en su edición de este mes el puesto 98 entre las 'mujeres más sexys del mundo'- por delante de Lady Gaga-, aunque la elección tenía truco porque estuvo aliñada por una artículo en internet mofándose de la feminidad de un hombre que ha llegado a decir, entre otras cosas, que estaría dispuesto a cambiar de sexo y ponerse senos postizos para poder ser modelo de Victoria Secret. "Para vomitar" espetaba la revista en referencia a esas declaraciones en un artículo que ha sido retirado de Internet precipitadamente (con disculpas incluidas) tras convertirse en la comidilla del planeta del dedal. Pero vayamos por partes. ¿Quién es Andrej Pejic?

Llegir la notícia completa

Ese hombre es mío

2011-07-02T17:28:00.000+02:00

La factoría es queda ben ampla amb aquesta cançoneta d'amor (?) possessiu i violent. Una delícia per a l'heteropatriarcat, encantat de veure les dones arrapar-se per un home!

Parlar o no parlar

2011-07-02T17:06:00.001+02:00

De vegades passa...
per donar per fet que tal pràctica ha d'agradar a tot el món,
perquè es pensa que s'ha de fer, encara que no abellisca,
per complir,
perquè es creu que és el que li abelleix a l'altre/a...
per no parlar.

Drets LGTBQ

2011-06-28T14:04:00.001+02:00

DECLARACIÓ DE DRETS DELS I DE LES ESTUDIANTS LGBTQ

LESBIANES, GAIS, BISEXUALS,TRANSSEXUALS I QUE ES QÜESTIONEN LA SEVA SEXUALITAT

Dret a rebre informació exacta i adequada sobre la orientació sexual en els llibres de text i en altres materials educatius.
Dret a rebre informació imparcial sobre les contribucions que han produït tot al llarg de la història les lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres en totes les àrees del coneixement, entre les quals destaquen l’art, la literatura, la ciència, els esports, la història i les ciències socials.
Dret a tenir models positius, tan en persona com en el currículum; dret a una informació exacta sobre si mateixos/es, sense prejudicis, formulada per adults preparats que no tan sols informin als i les estudiants lgbtq sinó que els/les recolzin.
Dret a assistir a l’escola sense haver de patir violència verbal o física, de manera que l’educació i no la supervivència sigui la prioritat dels/les estudiants.
Dret d’assistir a escoles on el respecte i la dignitat de tots els i les estudiants, inclosos els/les estudiants lgbtq sigui una de les prioritats formulades per la inspecció educativa, recolzada per les autoritats locals i nacionals d’educació i que s’apliqui i es faci complir per la inspecció, la direcció dels centres i el professorat a l’aula.
Dret a formar part de tots els programes de recolzament que existeixin per a ajudar adolescents a superar les dificultats de l’adolescència.
Dret a tenir legisladors/es que garanteixin els seus drets constitucionals i lluitin per ells, en lloc de legisladors/es que reforcin l’odi i els prejudicis.
Dret a una educació lliure d’homofòbia i de discriminació.

Scott Bidstrup

(traducció al català d’Iñaki Tofiño).
Basat en un document adaptat per GLAAD/SFBA’s Project 21 a partir de documents de Project 10 (Los Angeles Unified School District) i del document “Teaching and Counseling Gay & Lesbian Students Action Sheet” de la National Education Association (EE.UU.).

Extret d'Inclou, gais i lesbianes a l'educació

No és Quadradet@ qui ha de canviar...

2011-06-27T13:27:00.001+02:00

"Por cuatro esquinitas de nada" de Jérome Ruillier. Editorial Juventud.

A Quadradet@ li agrada divertir-se amb els seus amics i amigues Redonet@s; però... com entrarà a la casa gran si la porta és redona? Li hauran de tallar les puntes? Ha de canviar de forma?

28 de juny. Dia de l'orgull i de l'alliberament lesbià, gai, transsexual, intersexual i bisexual.

L'educació sexual al segle XXI

2011-06-23T22:19:00.002+02:00

L'educació afectivosexual al s. XXI on Prezi

L’educació afectivosexual del segle XXI hauria d’estar plena de valors: igualtat de gènere, diversitat, sinceritat, tendresa, plaer, comunicació, responsabilitat, afectivitat... Però aquestes grans paraules es dilueixen en una mar d’informacions biològiques i de recomanacions morals que entrebanquen el reconeixement l’educació com un dret de les persones i mantenen la sexualitat com la gran assignatura pendent de l’escola i de la societat. Com que totes i tots som agents socials, en les nostres mans està el canvi!

Morella. 24 de juny de 2011.

¡Cochinadas, no!

2011-06-23T00:22:00.003+02:00

Trac del bagul de Karici.es aquest vídeo, creat per la LEA (Liga para la educación audiovisual), una associació que pretén "formar una nueva generación de espectadores exigentes y denunciar y limpiar toda la suciedad mediática que invade nuestros hogares…".

Antena 3 va cedir espai perquè es projectara aquest vídeo, protagonitzat pels Leañecos Pixelito i Leandra.

Per què "cochinada"? Per què associar l'ordinador a la masturbació?

Faria riure si no fóra perquè la condemna de l'autoerotisme està a l'ordre del dia per part de sectors religiosos (Pontificio Instituto Juan Pablo II) que proposen una sexualitat que seguesca "el pla de Déu sobre el matrimoni i la familia". Aquest pla no inclou una sexualitat per plaer o que no tiga una finalitat reproductiva.

Segle XXI? Es deia el mateix a l'Edat Mitjana!

Bullying al Zurbarán

2011-06-16T23:26:00.002+02:00

La setena temporada de Física o química ens ha deixat un mal sabor de boca amb la mort de Fer. L’actor va demanar eixir de la sèrie i els guionistes “el van matar” justament dos capítols abans de tancar-la definitivament per una baixada considerable de quota de pantalla.

Ens haurien pogut estalviar unes quantes llàgrimes, però van optar per acomiadar Fer amb una mort heroica (quan intentava convèncer Toño d’usar la paraula i no la violència per a venjar-se dels seus assetjadors). No podem oblidar que, en aquesta temporada, Fer s’estava mostrant compulsivament gelós i feia ganes que el pacient David l’enviara a pastar fang. (Un altre dia dedicaré una entrada a la gelosia, que es ven com un ingredient “normal” de les relacions i com a mostra de molt d’amor, quan en realitat és inseguretat i estima cap a un mateix, no cap a l’altr@.)

El bullying torna a estar present en la sèrie i ací veiem les conseqüències que pot tindre en una persona ser permanentment humiliada pels companys.

Amb la violència tot el món perd!

Se visten como se visten, y pasa lo que pasa (todavía).

2011-06-15T11:18:00.000+02:00

Por Yolanda Monge, en el blog de El País Mujeres

Con fuerzas del orden como estas, las víctimas de violación deberían de estar en la cárcel y los violadores recibiendo palmaditas en la espalda por haber hecho lo que tenían que hacer dadas las circunstancias. "Se supone que no debería de decir esto", empezó su charla el agente de policía canadiense Michael Sanguinetti en la Universidad de Derecho de York, en Toronto. "Pero la mejor forma de prevenir un asalto sexual es evitar vestirse como una fulana". Concretamente, la palabra utilizada por el agente fue 'slut', término vulgar y despectivo para calificar a una mujer como puta, fulana, guarra, putilla...

Poco o nada importó que el policía -obligado por sus superiores- se disculpara por su comentario e incluso aceptara participar en un curso de reciclaje profesional. Las palabras del agente del orden despertaron de su letargo a un movimiento que quizá llevaba ya mucho tiempo queriendo gritar "basta". "Ya hemos tenido suficiente", dijo Heather Jarvis, fundadora junto a Sonya Barnett de SlutWalk. El objetivo del grupo era sacar gente a la calle y protestar con vestimentas provocativas para poner el acento sobre el famoso comentario exculpatorio para el agresor de se-visten-como-putas-y-luego-pasa-lo-que-pasa. "Que no me digan qué ropa debo llevar, que le digan al agresor que no viole", es el argumento de SlutWalk.

El primer grupo de SlutWalk salió a las calles de Toronto en el mes de abril. Las organizadoras esperaban una concentración de unas 100 personas y asistieron más de 3.000. Desde entonces, la idea ha crecido y tiene grupos en Facebook en Europa, Asia, Australia y se está implantando en Estados Unidos, donde ya ha habido manifestaciones en Dallas, Boston, Chicago y otras ciudades. La próxima está prevista para el día 19 en Seattle.

"Lo que pretendemos es poner al descubierto una cultura que es muy permisiva cuando se trata de asaltos sexuales o violaciones", asegura Siobhan Connors, 20 años, una de las organizadoras del grupo de Boston. Desgraciadamente son muchos los casos que prueban que existe una cultura que asocia el asalto sexual con la manera en que iba vestida la mujer. Desde el tribunal italiano que en 1999 determinó que una mujer que llevaba pantalones vaqueros muy ajustados no podía haber sido violada si no había "colaborado" con su agresor en quitarse tan apretada prenda, hasta el juez de Manitoba (Canadá) que culpabilizó el pasado mes de febrero a una superviviente de una violación por no llevar sujetador, lucir un provocador top sin tirantes, calzar tacones de aguja y exhibir mucho maquillaje -todo lo anterior condujo inevitablemente al asalto por parte de "un burdo Don Juan", dijo el juez.

La sociedad te dice qué hacer para que no te violen -que pases desapercibida en tu vestimenta- pero no dice que no se debe violar. Esa es la opinión que expresan muchas de las participantes en las marchas de Estados Unidos y es concretamente una de las pancartas que más se lucirá en la concentración de Seattle. El ejemplo concretó se vivió en la manifestación de Toronto. Una mujer portaba un cartel que leía: "Era el día de Navidad. Tenía 14 años y me violaron en las escaleras de mi casa vestida con botas de lluvia y miles de capas de ropa. ¿También merecía ser violada?"

En Dallas (Tejas), la concentración de SlutWalk se celebró a finales de abril. Elizabeth Webb, 24 años, sintió que debía protestar y organizar el evento. A los 18 años, Webb se convirtió en parte de la estadística que dice que una de cada cuatro mujeres en la universidad sufrirá una violación mientras está estudiando. La estadística es todavía más cruel y asegura que esas víctimas serán asaltadas sexualmente en el 80% de los casos por alguien que conocen y que 15 de cada 16 violadores nunca pasarán ni una sola noche en la cárcel.

Una violación es una experiencia traumática que marca para el resto de la vida. Añadir culpa a la víctima es sencillamente devastador. Nicole Sullivan, 21 años, puso en marcha junto a otras dos compañeras la reunión de SlutWalk de Boston en mayo. Sullivan ha sido víctima de una violación. "Es terrible cuando oyes cuchichear a la gente si en el fondo te han violado-violado", explicó la joven en referencia a la gente que bebe de las fuente de la actriz Whoopi Goldberg y considera que hay violaciones y violaciones-violaciones. Una vez más, ya está todo dicho.

Notícia relacionada:

Miles de mujeres claman que ir sexy no justifica la violación. PÚBLICO MÉXICO D.F. 13/06/2011

Boys don't cry i Brandon Teena

2011-06-14T23:28:00.003+02:00

Judith Moreno EL PRECIO DE SER HOMBRE

La noche del 31 de diciembre de 1993, un par de jóvenes asesinaron a tres personas en una casa rural a las afueras del pequeño poblado de Falls City (Nebraska). Este crimen levantó protestas de las asociaciones homosexuales y una vez más evidenció el “puritanismo armado'” de muchas comunidades rurales de Estados Unidos. Más allá de la indignación, la historia de Teena Brandon fascinó por la forma en que Teena, transformada en hombre, consiguió la simpatía y la confianza de quienes después la denostarían.

Es interesante contrastar las dos versiones fílmicas sobre el crimen de Brandon. El filme de ficción Los muchachos no lloran de Kimberly Peirce, y el documental La historia de Teena Brandon de Susan Muska y Greta Olafsdottir. La diferencia principal entre ambas cintas radica en el punto de vista desde el que se cuenta la historia. En el documental se reconstruye la vida de Brandon desde la perspectiva de las personas que la conocieron en Lincoln, su ciudad natal, situada a 120 km de Falls City: el deslumbramiento y el posterior desprecio de la gente del pequeño poblado, las justificaciones de los policías que no detuvieron a los violadores de Teena la madrugada del 25 de diciembre y las entrevistas con los presos confesos del asesinato, John Lotter y Marvin Nissen. De esta serie de testimonios fragmentados emerge una larga justificación individual y colectiva: la población de Falls City fue engañada; la policía no podía tomar en serio las acusaciones de violación de una joven de 21 años que se hacía pasar por hombre. Brandon pagó la osadía de pertenecer a los grupos de jóvenes del lugar con una violación tumultuaria, vaginal y anal, que la devolvió brutalmente a su condición original de mujer y objeto sexual.

Mientras se ven diversas imágenes de Falls City, un pueblo típico del medio oeste norteamericano, se escucha la grabación del interrogatorio de Brandon en la estación de policía, pocas horas después de la violación. Ella no es tratada como víctima sino como culpable; el alguacil hace preguntas del tipo: ¿cómo sabía que la estaban violando si nunca había tenido relaciones sexuales? En este caso la realidad del estereotipo del policía gordo y machín supera la ficción; mientras toma una cerveza bajo su sombrero vaquero y extiende una mirada de propietario a la calle principal de Falls City, el alguacil pontifica sobre la confusión sexual de Teena. Habla de los asesinos como un par de jóvenes un tanto revoltosos, ladrones menores, pero buenos chicos. Interrogados en la cárcel, Lotter y Nissen esgrimen que fueron engañados y provocados e insisten en la doble personalidad de Teena como un atentado a lo que debe ser en la sociedad. Lotter se asume frente a la cámara como paladín de la sexualidad ``normal''.

Por su parte, la película de ficción Los muchachos no lloran se centra en la relación Teena Brandon con una joven del lugar, Lana, quien a su vez es amiga de la infancia de Lotter. Todo transcurre en un mes, desde la llegada de Brandon hasta su asesinato. Noches de fastidio en la pequeña población, donde el grupo de Lotter y Nissen se entretiene inventando juegos riesgosos para mostrar su masculinidad.

La directora Kimberly Peirce se concentra en la relación de Brandon y Lana. Cómo el chico consigue el amor de una de las jóvenes más codiciadas de la comunidad y cómo, cuando Lana se da cuenta de que él es ella, no le importa y trata de protegerla.

En las dos versiones fílmicas las directoras y coguionistas entrevistaron a la población de Falls City, a Lana, la novia por la que se queda en el poblado, y a los asesinos. Ambas obras, sin proponérselo, resultan complementarias. El documental fue filmado en su mayor parte de día; la historia de ficción, de noche. El documental deriva en una acusación tácita a la sociedad. La ficción, en una historia de amor en contra de todo y de todos.

Ortos, gambas y cariño.

2011-06-14T00:50:00.001+02:00

Cara:

Federer plorava quan va perdre la final a Austràlia i Nadal el consolava. Piqué i Ibrahimovic parlaven afectuosament sobre temes que desconeixem. Els entrenadors d’equips rivals Guardiola i Pochettino es besaven al començament d’un partit de lliga. Alguns futbolistes es fan un petó amb el company que ix al camp, quan són substituïts.

Parlem de xics, clar! D’hòmens que no tenen vergonya de mostrar-se sensibles o afectuosos, ni de plorar.

Creu:

El tuenti és ple d’insults: “bujarrones”, “k te abro el orto”, “k t peten una panda de negros”, etc. amb els quals alguns xics es demostren també la seua “estima” i “molta sensibilitat”. És famosa la frase de l’ex-seleccionador Luís Aragonés el qual, quan va ser rebut a l’aeroport d’Alemanya amb un ram de flors, va dir: "A mí me van a dar un ramo de flores, que no me cabe por el culo ni el pelo de una gamba". Ibra va contestar, en ser preguntat sobre la seua possible homosexualitat: “Vente con tu hermana y miras si soy maricón”.

També són xics, és clar, però en aquestos casos mostrant homofòbia i masclisme per tots els porus.

Amb quina part et quedes? Amb la cara o amb la creu?

Humor (2)

2011-06-08T11:32:00.000+02:00

Humor (1)

2011-06-08T11:30:00.001+02:00

El "puto amo" en cadira de rodes

2011-05-31T22:56:00.001+02:00

De vegades Física o química ens sorprèn qüestionant la masculinitat tradicional (magistralment descrita per Tony Porter en l’entrada anterior). Ací deixe una mostra de la violència que els barons pateixen i exergeixen, extreta del capítol 4 de la 7a temporada ("Tragedia en el Zurbarán")

I per a profes, dos llibres de Daniel Gabarró per a descarregar-se de franc: Transformar a los hombres, un reto social i ¿Fracaso escolar?, la solución inesperada del género y la coeducació. Us agradarà també aquesta entrevista a Gabarró.

Kit de masculinitat

2011-05-31T22:37:00.001+02:00

Magnífic vídeo de Tony Porter que agafe del sempre interessant i educatiu bloc de Pitxu Garcia Coeduelda

Capacitats/des per a l'amor (i per al sexe)

2011-05-31T00:01:00.004+02:00

No solc posar notícies, però aquesta paga la pena:

APOSTA PER LA NORMALITAT

Capacitats per a l'amor

Una pionera festa nocturna potencia les relacions socials i de parella de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vetllada els allibera del tracte infantil que reben del seu entorn

Diumenge, 29 de maig del 2011 - 03:00h.

ELENA PARREÑO / Badalona

Són les 21.00 hores i a l'entrada del bar El Carreró de Badalona es comença a concentrar gent amb ganes de festa. Res fora del comú un divendres a la nit si no fos perquè es tracta de la primera festa Aspanin, una vetllada nocturna per a persones amb discapacitat intel·lectual organitzada amb l'objectiu de potenciar les relacions socials i de parella.

El Juan Miguel té 45 anys i arriba amb un objectiu clar. "A veure si avui lligo", diu. Fa temps que busca parella. La seva exnòvia li va trencar el cor i té ganes de començar una nova relació. La Sara té 22 anys i espera les seves amigues. Ella diu que només hi ha anat a passar-s'ho bé. Té una mirada dolça i es mostra molt sociable. A les 22.00 hores apaguen els llums i la pista de ball s'omple. Hi ha una cinquantena d'assistents. Persones de totes les edats que inunden la sala i mouen l'esquelet al ritme del Waka waka i La Macarena amb energia desbordant i, alguns, amb ritme envejable. Gemma Deulofeu, una de les psicòlogues de l'entitat organitzadora, Aspanin, somriu i diu: "Ho necessitaven". Ells no surten mai de nit. I l'èxit de la proposta es fa evident de seguida.

Oci adult per a persones amb discapacitat intel·lectual

La iniciativa potencia un espai d'oci adult lluny de les activitats diürnes a què solen assistir les persones amb discapacitat intel·lectual, i és previst que se celebri l'últim divendres de cada mes. Per cinc euros, els assistents tenen càtering i una consumició sense alcohol.

A la festa hi ha l'Arturo, un noi de 22 anys que va sol i que, tot i que ha arribat amb timidesa, s'ha convertit en el rei de la pista quan sona Estopa. També hi ha la Laura, de 24 anys. Diu que el seu nòvio, de 43, no ha pogut anar a la festa perquè "no el deixen sortir tan tard". La Júlia, la més jove, l'ànima de la vetllada, presumeix de la seva samarreta nova de colors, comprada per a l'ocasió.

En un racó de la pista de ball una parella es besa i s'abraça i els altres els envolten al crit de "¡Que s'estimin!". Fins i tot hi ha qui demana al punxadiscos que posi la marxa nupcial. Al Juan Miguel i a la Sara els brillen els ulls i diuen que acaben de viure un enamorament sobtat, que per fi s'han trobat. Tots dos arrosseguen fracassos amorosos. Ell diu: "És simpàtica i tendra". I ella: "No és com tots els que he conegut".

Com que és la primera festa, els organitzadors han deixat entrar els pares que ho han volgut, però passada la primera hora ja no en quedava cap. L'objectiu és que les festes siguin un espai només per als seus fills, on puguin socialitzar i relacionar-se sense condicionants.

50.000

2011-05-30T17:03:00.002+02:00

50.000 visites, 2.320 comentaris, 182 entrades, dos anys de dur treball i resultats incerts. Tot el món que ensenye sap que educar és com plantar i esperar que agafe. També es pot dir que és abonar i esperar que els pesticides (n’hi ha molts!), o les pluges fortes, no facen malbé la collita. Ara és temps de xafegada. N’hi qui diu que pedregarà i tot! Però nosaltres, mentre no ens caiga, anem fent... com sempre. Perquè és necessari. Perquè és urgent. Perquè estem vius i vives ara. I la salut sexual, i els drets de les persones, no es poden deixar per a una altra dècada!!!
Gràcies per acompanyar-me.
Rosa Sanchis

IES Biar. Abril i Palmer.

2011-05-28T13:36:00.000+02:00

Abril no és un mes on Prezi

Primavera per a Palmer on Prezi

Qui vol anar pel "bon" camí?

2011-05-17T23:11:00.007+02:00

But I'm a Cheerleader (J. Babbit, 1999, USA)

Megan és una adolescent de 17 anys aparentment heterosexual. Té un xicot, anomenat Jared, i és animadora de l’escola (una cheerleader); però la seua cristiana família, les amigues i Jared pensen que és lesbiana i l’obliguen a anar a True Directions, una institució que la “curarà” de la seua homosexualitat. Allà coneix la directora Mary i Rock, el fill d’aquesta, l’instructor ex-gai Mike i un grapadet de xics i xiques com ella. Graham esdevindrà la seua “amiga especial”.

La pel·lícula va rebre la qualificació de NC-17 (prohibida a menors de 17 anys) per l'Associació de cinema dels Estats Units (MPAA). Per a aconseguir la qualificació R (permesa a menors de 17 amb companyia adulta) la directora Jamier Babbit va haver de retirar una presa de dos segons en la qual la mà de Graham recorria el cos vestit de Megan; una altra presa de baix a dalt del cos de Megan mentre es masturbava i un comentari on Megan deia que “s’havia menjat a Graham” (argot per a referir-se al cunnilingus). Curiosament, American Pie, estrenada també el mateix any, mostrava un adolescent baró masturbant-se i va rebre la qualificació R. Babbit es va queixar de la discriminació per part de la MPAA, que usava diferents criteris per a les pel·lícules de temàtica lèsbica i per a les escenes sexuals protagonitzades per xiques. A Austràlia, la pel·li va rebre la qualificació M (audiències madures), 15 al Regne Unit, 14A a Canadà i 12 a Alemanya.

En clau d’humor, But I'm a Cheerleader ens mostra la construcció de la sexualitat (que ha de ser necessàriament heterosexual i coital) i del gènere: un gènere blau (aficionat a la mecànica, als esports, a la guerra...) i un gènere rosa (ensinistrat per a netejar, tenir cura de bebès i satisfer els desitjos de l’home).

Rescatar aquesta pel·li del bagul, m'ha semblat una divertida manera de reivindicar la diversitat hui, 17 de maig, dia internacional contra l’homofòbia, la transfòbia, i la bifòbia.

(Font: Wikipedia)

Nines

2011-05-17T00:00:00.008+02:00

L'anunci de l’agència McCann Erickson per a Pavofrío acaba així: “Dedicado a esa mujer real que se merece que cuides” (L'eslògan per a revista és: “Porque no hay nada mejor que alimentar otro modelo de mujer”)

Què us sembla?
A mi, l'eslògan "...que se merece que la cuides" no m'acaba de fer el pes. A qui s'adreça? A ella mateixa? A qui l'envolta que l'ha de cuidar?
Per què ha decidit el publicista que siga un home qui diu “¡Venga, hija, que son todas iguales!”?
Canviaria molt si aplicàrem la regla de la inversió i l'espot mostrara un home en una cadena de muntatge personalitzant un Madelman? I si un home personalitzara també la nina?
I si fóra un xiquet el que triara una nina? *

*(aquestes dues preguntes són gentilesa de Yus, un amic)

Creep (Radiohead) - Scala & Kolacny Brothers from Alex Heller on Vimeo.

La lletra l’he treta d’ací:

Cuando tú estabas aquí antes / no pude mirarte a los ojos. / Eres como un ángel. / Tu piel me hace llorar. / Flotas como una pluma / en un mundo hermoso. / Desearía ser especial. / Tú eres tan especial.

Pero yo soy extraño, / soy raro. / ¿Qué demonios hago aquí? / Yo no pertenezco a aquí.

No me importa si duele, / yo quiero tener el control, / quiero un cuerpo perfecto, / quiero un alma perfecta, / quiero que te des cuenta / cuando yo no esté por aquí. / Eres tan especial. / Desearía ser especial.

Pero soy extraño / soy raro / ¿Qué demonios hago aquí? / Yo no pertenezco a aquí.

Ella corre de nuevo. / Ella sale corriendo. / Ella corre, corre, corre, corre
Cualquier cosa que te haga feliz. / Cualquier cosa que desees. / Eres tan especial / Desearía ser especial.

Pero soy extraño / soy raro / ¿Qué demonios hago aquí? / Yo no pertenezco a aquí.

(PD: Gràcies, Maria!!)

Altres maneres de dir "Adéu"

2011-05-11T19:39:00.000+02:00

"L'última volta que et veig...
Que el camí et siga llarg
i ple de llum i noves sendes"

Gràcies, Helena!

Feas

2011-05-09T00:13:00.005+02:00

Una princesa, i a més a més revolucionària, em passa aquest vídeo.
Val la pena tant de sacrifici?

Si t’ha agradat aquest post, post vore també :

El cuerpo (curt de Dove)

Panxetes (anuncis de Funny Diet)

Violències sobre el cos (anunci de Funny Diet)

Kilitos de autoestima (rap de Krudas Cubensi “La gorda”)

¡Ahora todos me miran! (contrapublicitat)

Què és la bellesa? (anunci de Dove)

Tamo tamo tamo tamo (LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL)

2011-05-06T16:37:00.022+02:00

Jo no sé com degué ser l'amor d'ella, ¡¡¡però el d'ell...!!!
¿¿¿pot parlar-nos així algú que ens ha estimat???

PD: Cançó de Melvin i de El Porta

(en castellano)
L’amor és complex i, per a entendre’l millor, és útil diferenciar entre enamorament i amor. L’enamorament és com el tràiler de la pel·li però, com de vegades passa amb aquestos resums, el que ve després (la pel·li completa) no té molt a veure amb les expectatives que teníem. (Algunes vegades també ocorre que la pel·li ens sorprén i és millor del que esperàvem.)

En l’època d’enamorament, solem viure una espècie d’amor-passió que és molt fusional. La persona enamorada ocupa tot el nostre cap i és com si patírem una espècie d’encanteri on perdem la individualitat: la parella és única, insubstituïble, el seu món és el nostre, volem transportar-nos, eixir de nosaltres, fondre’ns amb l’altr@, ser una sola persona. Aquesta sensació va acompanyada, com no pot ser d’altra manera, de sensacions físiques: tenim calors, nervis, papallones a la panxa, taquicàrdia, patim insomni... la química ens descontrola i la fantasia ens transporta a mons que no són massa reals i on no solem veure la realitat, sinó que projectem els nostres desitjos, que anul·len els problemes i les desavinences. Aquest procés d’enamorament té un final, afortunadament, i quan comencem a reconèixer-nos, l’enamorament va donant pas a l’amor, i així podem començar a recuperar la nostra identitat, el nostre espai personal i el nostre temps, i la fantasia s’ajusta amb la realitat. Algunes persones interpreten el final de les papallones amb el desamor i aleshores busquen altres parelles que els facen viure sempre en un estat fusional.

A l’adolescència, l’enamorament es viu amb gran intensitat, i es creu que durarà sempre, encara que normalment és efímer. Com que es té poca experiència, i si parlem del primer amor voldrà dir que som totalment principiants, es pensa que l’amor ha de ser com en la nostra fantasia i com a les pel·lis. Però clar, la major part de relacions tenen un final i els trencaments poden provocar molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord, o si han sigut producte d’una infidelitat, o simplement hi ha terceres persones implicades. La persona “abandonada” se sent inferior, sola, desil·lusionada, ressentida, tal vegada culpable. En els cas dels xics, al patiment de la separació hi podem afegir l’orgull danyat, producte d’una educació que els fa sentir que la seua vàlua depén de les xiques que aconsegueixen. D’alguna manera, que una xica els deixe, els fa perdre punts en l’assignatura de la masculinitat tradicional.

Generalment, ens resulta més fàcil començar relacions que acabar-les, però la intensitat de les emocions és la mateixa en l’enamorament i en la ruptura perquè de la mateixa manera que l’amor ens ompli, el desamor ens buida. Ambdós processos, enamorament i desamor, tenen característiques semblants: irrealitat, invasió de l’emoció, pèrdua d’un/a mateix, deformació del món i de les coses… per això és important estar preparats/es per a tot el que implica l’amor: el principi (l’enamorament) i el final (el desamor). Saber que són processos transitoris i que a la fi recuperarem el nostre equilibri, ens pot ajudar a portar millor el dolor de la pèrdua. També ens ajuda conèixer la importància de l’atracció i de la química dels cossos. Les primeres vegades tenen molt d’encant però també molt de perill: el de pensar que mai ningú no ens farà sentir d’aquesta manera. La realitat és que les persones són/som tan especials, que la nostra vida pot estar plena de moltíssimes primeres vegades meravelloses!

Com superar un amor, podria ser un tema d’alguna assignatura de l’escola. És normal que quan ens sentim malament, busquem el consol en altres persones que s’han sentit com nosaltres. Però, clar, aquesta cançó de Melvin i el Porta és molt forta!! En aquest tema de classe podríem parlar: de les maneres d’estimar; de l’espai personal, del nostre i del de la persona enamorada; de les fantasies i de la realitat; de com conjugar la llibertat pròpia i l'aliena amb les pors; de les coses que volen compartir i les que no i com arribar a acords; de la importància de parlar... Tots ells són aprenentatges emocionals imprescindibles per a les relacions i sobre els quals hem de pensar molt, i no deixar el nostre cor en mans del cinema, de les sèries o de les cançons d'alguns masclistes ressentits.

Font:Mercedes Oliveira (1997): La educación sentimental. Una propuesta para adolescentes. Icaria, Barcelona.

H d'heroi

2011-05-05T23:48:00.002+02:00

Hola H,

Després de veure la pel·li que conta una part de la teua vida, he arribat a una conclusió: crec que tardaré molts anys a tindre una nòvia perquè no m’assemble gens al tipus de xic que tu ets i que tant d’èxit té amb les xiques.

En primer lloc, no puc tindre moto, perquè a ma casa estan prohibides. Tinc un germà de vint anys en cadira de rodes (per fer el cafre amb la seua) i ma mare i mon pare no volen saber res d’aquestes màquines. De tota manera, si la tinguera, cap xica s’agafaria dels meus abdominals, com la Babi feia amb tu, perquè no en tinc. Com és obvi, tampoc no faig competicions de motos amb una xica lligada al darrere (amb un cinturó perquè no caiga) ni guanyaria cap concurs de flexions en un marquesina. Per cert, aprofite per donar-te el meu condol per la mort del Pollo en una de les carreres.

En segon lloc, no sóc ni la quarta part de valent que tu i no m’atreviria a entrar en una casa que no és meua, botant la tanca i trencant un vidre, per a fer l’amor amb la xica que m’agrada. Tampoc no li partiria la cara a un xic perquè accidentalment li ha tirat una copa al vestit de la meua xicota, ni amenaçaria la professora d’aquesta perquè la tracte bé i no conte a sa mare que fa campana amb mi.

En tercer lloc, em costa molt passar, com tu fas, de la família o dels estudis, i per molt que ho intente (de veritat que m’esforce per ser com tu!), no puc creure que tindre un treball farà la meua vida miserable. La veritat és que no tinc la sort que tu tens d’un germà que em mantiga, de manera que no em queda altra que traure bones notes per a accedir el dia de demà a una professió que m’agrade.

En quart lloc, mai gosaria posar-me en la vida amorosa de la meua mare, ni li pegaria una pallissa al seu amant (quasi fins a matar-lo), encara que els descobrira al llit.

I ja per acabar, diré que no tinc la teua experiència en l’amor (ho confesse: sóc verge) i això m'obliga a preguntar-te com he de fer per portar la iniciativa de la relació sense semblar un babau, perquè és que, en quasi totes les pel·lis que veig, els xics ja ho saben tot del sexe i, per a les xiques, sempre és la primera vegada.

Bé, sense més, i des de l’admiració sincera d’un xic tímid i amb pors, m’acomiade i espere la teua resposta, o la de qui em puga ajudar.

C (de Carles, no de covard)

Carlota i la flor de la vida

2011-05-04T11:23:00.003+02:00

Oriol y Carlota from Baubo on Vimeo.

Sergio y Carlota from Baubo on Vimeo.

Marcos y sus amigos from Baubo on Vimeo.

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), pèssima versió (se li ha llevat tota la força feminista de Carlota) de l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota".

"El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-t euna idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions." (Contraportada)

La performativitat del gènere

2011-05-03T00:30:00.003+02:00

La performativitat del gènere explicada per una alumna de primer d’ESO. Olé la Zoe!!!

(: Zoe 1 A :) ha dit...

Sóc de les persones que pensen que la feminitat i o masculinitat no és pròpia; sinó que la gent copia a les persones que té al voltant i, depenent de com se sent més còmode, elegeix ser més masculí o més femení.

Tampoc pense que la gent haja de ser d’una forma o d’una altra, sinó que ha de ser com ell/a vulga ser.

Crec que l’educació és molt diferent perquè a voltes si t’eduquen d’una forma o d’una altra canvia molt la teva forma de pensar, de vestir, de caminar, d’actuar front a les diferents situacions de la vida...

Em pareix molt bé la forma que tenen d’actuar les drag kings perquè, a part de vestir-se d’home, canvien tota la seva personalitat, no a soles per a passar-ho bé, sinó també per a canviar i veure com et tracta la gent quan ets un home o una dona.

La paraula “marimacho” no hauria d’utilitzar-se despectivament sinó tot el contrari, com si fóra una cosa rara, diferent, estanya, però mai roïna.

No entenc per què la gent “normal” li diu a la gent que li agrada el mateix sexe que perquè!! Si ells tampoc mai trobaran la resposta correcta, per què preguntar-li a la gent??

També m'han agradat molt els vídeos que ha penjat Rosa sobre aquest tema.

Besets, Zoe (LL) ;)

Comentari de l'entrada "Transgèneres".

19 d’abril de 2011 12:33

Només faré una puntualització: que no és tan fàcil elegir lliurement. El gènere és com una actuació, però està sotmesa a càstigs i recompenses que provoquen que no sempre “actuem” com ens sentim més còmodes. La marginació, l'insult, fer que la persona diferent es qüestione... són part d'aquestos càstigs.

26 d'abril. Dia de la visibilitat lèsbica.

2011-04-28T12:47:00.005+02:00

Conversa a la sala del professorat:

Profe de Llengua: Jo és que no parle de la meua vida privada! A ningú res li importa!
Jo: Ah!

Profe de Llengua: No entenc per què una persona homosexual hauria de dir el que fa o el que deixa de fer! Cadascú té la seua vida!

Jo: Ja, ja...

Profe de Llengua: Un company de feina de la meua dona és homosexual i no passa res!

Jo: No, no...

Profe de Llengua: Fins i tot ens va convidar, a la dona i als xiquets, a la seua boda.

Jo: Ummm...

Profe de Llengua: I no tenim perquè donar explicacions a classe, amb l’alumnat! Jo no em fique en la seua vida, i ells tampoc han de saber res de la meua!

Jo: Sí, sí...

Profe de Llengua: Ja tinc prou de trobar-me’ls pel barri, al súper, comprant... Per cert, hem contractat el viatge per a aquest estiu en l’agència de la mare d’un alumne de primer de Batxillerat. Uns preus boníssims!! I tu què faràs aquest estiu?

Jo: Encara no ho sé, però de segur que el passaré amb la nóvia i la xiqueta!

Profe de Llengua: Ah... No sabia...

Jo: Tampoc és que a mi m’agrade massa parlar de la meua vida privada; però quan em pregunten, conteste!

Profe de Llengua: Clar...

Jo: Encara que hi ha molta gent que parla de la seua vida privada sense adonar-se’n... I sense que se li pregunte!

Profe de Llengua: Sí, sí...

Jo: És normal, en general parlem de les persones amb qui ens relacionem, i amb més motiu si són la nostra parella o fills/es!

Profe de Llengua: Ja...

Jo: El que passa és que quan jo ho faig, se sol crear el silenci! I és com si parlar de la meua xicota fóra una confessió i no el simple fet de nomenar les persones amb qui em relacione!

Profe de Llengua: Ummm!

Jo: A classe, passa igual: quan em pregunten, conteste, i si no em pregunten però ve al cas, per exemple quan es fa un comentari homòfob, també! Altres vegades, trac el tema jo, perquè es dóna per feta l’heterosexualitat de tot el món, i la realitat és més diversa del que sembla!

Profe de Llengua: I què diuen?

Jo: Al principi se sorprenen, i després se n’obliden! Estan massa ocupats/es amb les seues pròpies hormones per a preocupar-se de les nostres!!!

Profe de Llengua: Ehem...

Jo: La visibilitat és necessària: n’hi ha lesbianes profes, alumnes, bibliotecàries, inspectores, mares, directores, netejadores, conserges...

Profe de Llengua: I filles. Crec que la meua és...

Jo: La teua és...?

Profe de Llengua: Lesbiana!

Jo: Molt bé! Posant nom i parlant obertament ens entenem millor!!

PD: Amb dos dies de retard (ai!!, és el que té estar de vacances!!)

IES Font de Sant Lluís. Setmana de la sexualitat.

2011-04-18T16:40:00.019+02:00

(en castellà)
Cabano és un dels xics més sol·licitats de l’institut i ha organitzat una festa petting a sa casa (1-2). “To pet” significa “acaronar” i en el petting es pot fer de tot menys la penetració, “que para eso ya están todos los días del año", diu Cabano.

A Paula li agrada Cabano. Per cridar la seua atenció, balla morbosament amb Cova i, quan ell “pica l’ham”, li diu que el vol en exclusivitat. Cabano deixa de banda les dues xiques amb qui es besava i puja amb Paula a la seua habitació. Mentrestant, Julio entra al vàter amb Cova i intenta forçar-la per a tenir relacions sexuals.

Convé que ens detinguem en la conversa que mantenen Cabano i Paula:

Cabano - Joder tía, que subidón con las pastis, ¿eh?
Paula - Sí…
Cabano - Te estás portando de puta madre ¿Me la comes un rato?
Paula - ¿Tienes preservativos?
Cabano - ¿Para esto?, ¡tú flipas!; ¿qué quieres, comer goma?
Paula - Es que… no sé…
Cabano - Joder tía, con lo enrollada que parecías con Cova. ¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo! ¡Venga va!
Paula - Pero… ¿yo te gusto?
Cabano - ¡Mucho!

Te estás portando de puta madre.

Cabano parla a Paula des de la posició de qui té el poder, com un pare parlaria al seu fill o com l’amo, a la seua mascota. No li diu: “m’encanta com m’has seduït” o “m’agraden els teus besos...”, sinó que la felicita per portar-se “com toca”.

¿Qué quieres, comer goma?

El motiu que li dóna Cabano per a no usar preservatiu és, en aparença, altruista: ho fa per ella, per a evitar-li el sabor del làtex; però en realitat qui no vol la fel·lació amb preservatiu és ell. Podria haver-li dit, de manera assertiva, quin era el seu desig, així de simple: “M’agradaria més que ho feres sense goma”.

Joder, tía, con lo enrollada que parecías con Cova.

Cabano jutja a Paula (li posa nota) en funció de si acompleix o no les seues demandes: si fas el que jo dic, ets guai i enrotllada; si no ho fas, ja no moles. Paula també pensa que “si me pongo en plan estrecha, ¿quién me va a querer?” I la seua amiga Cova li recorda que “como Cabano te vea así de paradita, se va a fijar en otra”. El valor de les xiques, el posen els xics en funció de l’aptitud sexual!!!

¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo!

Amb aquesta frase, Cabano deixa clar que el seu temps és molt important i que no el vol perdre. Segur que altres voldrien ocupar el lloc de Paula!

¿Yo te gusto?

Paula necessita saber que ell va seriosament i, per això, la raó que la fa accedir és la resposta d’ell: "Mucho". Si ell diu que li agrada Paula, ella farà el que Cabano li demane. Tot per amor? Molt més efectiu hauria estat que Paula li proposara que li la menjara a ella primer!!

A l’endemà de la festa, Paula està fotuda i ho conta a Blanca. Pel que li diu, sabem que ha actuat pressionada per Cabano i pel “tots ho fan” i que no li ha agradat gens la relació sexual. “El sexo se supone que mola”, diu a Blanca. I la seua teoria sobre l'absència de plaer és que no era l’”amor de la seua vida”. Òbviament, està molt equivocada. Estar enamorada no garanteix que les relacions siguen plaents. L’amor pot facilitar la comunicació (si és un bon amor!), ja que hauria d’haver-hi: empatia, diàleg, preocupació per l’altra persona, respecte, ganes de millorar com a amant, etc. Però no és infal·lible. D'altra banda, aquestos ingredients haurien d'estar en qualsevol relació, amb amor o sense. (De l'existència de la "mitja taronja" o de "l'amor autèntic", ja he parlat en altres entrades).

N’hi ha qui diu que Paula s’ho ha buscat per pujar a l’habitació amb Cabano. “Ella ja sabia al que anava” es comenta. En la sexualitat sembla que hi ha regles que són com els manaments de la religió catòlica, però aquestes no estan escrites en cap lloc: "Ho sap tot el món". Les principals són tres:

Regla 1. Tota festa ha d’acabar en un coit (i si una xica ha accedit a anar a l’habitació del xic, no pot tirar-se enrere). Si no és un coit, almenys ha d’acabar amb l’orgasme del xic.

Regla 2. Els xics són molt sexuals i no es poden controlar. No se’ls pot deixar “a mitges”.

Regla 3. Està justificat usar la pressió si una xica “ha provocat” un xic.

No cal pensar massa per a adonar-se que aquestos manaments són tremendament masclistes!!! Només tenen en compte el plaer dels xics, que són els únics als quals es reconeix el dret a la sexualitat. Moltíssimes xiques es queden "a mitges" perquè les seues parelles heterosexuals no saben que el coit no és la pràctica que els dóna més plaer; tampoc les saben tocar o fer-los sexe oral, ni elles els expliquen què els agrada. Els missatges sobre la sexualitat a les xiques estan plens de perills, i mai d’invitacions a conèixer-se, a descobrir-se, a tocar-se, a demanar... I això repercuteix negativament en la seua vida sexual.

A ningú li sorprén que Paula no demane també a Cabano que li faça sexe oral? L’orgasme d’ella no té importància? Les xiques s’alimenten d’amor?

Als xics, per contra, se’ls anima a ser molt sexuals, però sense ètica, de manera que aprenen, des de ben jovenets, que la manipulació i la pressió són bones ferramentes per a aconseguir sexe, ja que tot el món els reconeix el dret a ser satisfets sexualment.

No podem ser ingenus/es i pensar que és fàcil defensar-se de la manipulació!!!! S'ha de ser molt hàbil i tindre l'autoestima ben alta; però ja hem vist que a les xiques se les educa per a l’Amor, la Bellesa i la Cura, i són els xics els que els posen valor, no elles mateixes.

Per això és molt important que qualsevol curs d’educació sexual, que pretenga millorar la vida sexual de les persones, treballe la comunicació assertiva dels desitjos, desmunte la manipulació i la pressió (perquè no respecten l'altra persona), i arracone la queixa o la màgia (per exemple esperar un príncep blau, com fa Paula).

Així que recordeu: el plaer en les relacions sexuals no ens caurà del cel si no ens el treballem!!!. Els xics han de fer menys feina perquè el patriarcat sempre ha tingut en compte els seus desitjos; però també pateixen la pressió de ser valorats per la potència i, de tant de mirar-se el penis, s'obliden (i es perden) la resta del cos. Ara les coses estan canviant, però encara queda molt per fer. Ànims i a la feina!!!

El único cálculo que tienes que resolver es...

2011-04-14T00:26:00.001+02:00

Las chicas solo quieren sumar from Eva M Perdiguero on Vimeo.

Una pàgina interessant sobre Dones i Matemàtiques

Premi Karícia (abril 11)

2011-04-14T00:00:00.003+02:00

Feia temps que no donava el premi Karicia... així que ja va sent hora de reprendre els vells i bons costums!!!

Molt bo, Helena!!!

Hola a tothom :)

En referència al documental de "Drag Kings" que hem vist a classe, haig de dir que m'ha agradat perquè mai havia sentit a parlar d'elles. Per això m'ha semblat molt interessant. Sempre havia sentit parlar de les Drag Queens i mai ningú m'havia dit res. En aquest aspecte crec que s'ha d'explicar que no hi ha sols homes que es vesteixen com a dones sinó que també hi ha dones que es vesteixen com a homes. Mentre escric i rellegisc, me n'he adonat que la última oració escrita, queda un poc estranya. Es pot dir que es vesteixen o que la seva manera de vida és de dona/home? Hi ha algunes dones al documental que quan estan al Venus Boyz són homes, però que la resta del dia són dones. En canvi, la fotògrafa viu com a home. I no sé si dir LA fotògrafa o EL fotògraf ! Estic confusa perquè no vull que es malinterpreti el comentari i que es pensi que jo sóc tancada de ment i que considero que això per als "Drag Kings" és tan sols diversió. I no és així. A més, a les pròximes classes d'Educació Afectivoemocional podríem fer tallers de masculinitat o de "Drag Kings". Podríem fer com una taula de aspectes que es considera correctes per als homes i no per a les dones, i al revés. Pot arribar a ser molt interessant. És una espècie d'empatia. Posar-se a la pell dels altres.
I en quant al tema de "marimacho", que per cert caldria buscar-li una equivalència per al català, crec que cal començar a solucionar aquests problemes. Jo ho consideraria una espècie de "bullying" perquè no es deixa llibertat a les xiques. Jo quan era petita, vestia roba del meu germà i durant molt de temps vaig vestir roba "de xic". Quina era la diferència? Doncs els colors, el tipus de roba, etc. Jo tenia molt de xandalls del meu germà Miquel. I haig de dir que no solc portar ni falda ni vestit perquè és massa gran la comoditat de portar vaquers. Ma mare em va deixar de comprar faldes perquè mai me les posava. Sort que ningú em va dir mai marimacho, perquè per als xiquets és dur, és un tipus de repressió. També me'n recorde que els meus pares em regalaren un llibre que es deia " ¿Mari José o Maria José?" o alguna cosa per l'estil. Tractava d'una xica que li deien que era una "marimacho". Sa mare li comprava vestits però ella es posava pantalons i xandall. Que era molt bona en gimnàstica. Buscaré el llibre per casa i si el trobe posaré l'enllaç perquè qui vulgui el pugui llegir. Estava molt bé.
Moltes gràcies.

13 d’abril de 2011 14:38

Transgèneres

2011-04-11T18:19:00.004+02:00

Dréd from Baubo on Vimeo.

Dréd performant-se from Baubo on Vimeo.

(en castellano)

Què vol dir marimacho? preguntà Joana a la seua mama. Ester va deixar de remenar el guisat de carn que es coïa a la cuina i es va quedar mirant la petita. Serà possible que amb sis anys ja s’haja de sentir aquestes coses? va pensar indignada. Qui t’ha dit això? preguntà. No m’ho han dit a mi, mama, li ho han dit a Carmeta, la germana de Carles. Ah, sí...! recordà Ester. La primera vegada que l’havia vista li havia semblat un nen, amb els cabells talladets ben curts i una gorreta de raper; li va recordar a ella de menuda i es va entendrir. Carles era amiguet de Joana i sempre que venia a casa a jugar es discutien perquè els dos volien el vestit de princesa. La germana, en canvi, no va consentir a posar-se un vestit ni per a prendre la comunió, i en les classes de dansa tradicional sempre portava la roba dels xics.

Ester es llevà el davantal i es mirà la samarreta que només gastava per a estar per casa, de tant d’ús que li havia donat. Hi havia escrit: Mari Macho, però Joana encara no llegia i no es va adonar. Li abaixà el foc al guisat i es va asseure a la taula de la cuina per veure com li explicava a la seua estimada filla què volien dir les persones quan qualificaven algú de marimacho.

Una marimacho (o una butch en anglés) és una xica masculina o que es comporta com un home.

Si aquesta explicació ens agrada, vol dir que no comencem massa bé. El millor seria preguntar-se com es comporten els hòmens i si hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntica”.

Butler diu que no, que el gènere no és natural ni ve de sèrie: és un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat (la roba, el bressol, el carro, la decoració de l’habitació... tenen els colors “propis” del gènere assignat). I nosaltres representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens apanya.

Una Drag King és una dona conscient de la teatralitat de la masculinitat que juga amb el gènere per a fer un espectacle en un club o en un escenari. Les Drag Kings que apareixen en Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge (uns pelets a la barba), capacitat d’observació i ganes d’experimentar. Mildred representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. Mo B Dick ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos com a home i l’altra com a dona. Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat i, fins i tot les amigues, el tracten diferent a quan es feia tractar en femení, perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens.

Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya a les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Les dones caminen amb passes curtes, sovint amb sabates incòmodes, miren el món amb curiositat i desig de transmetre... Els hòmens són més reservats i esperen que el món vaja a ells; quan caminen, cada tros de terra els pertany... Torr es vesteix sovint d’home i passeja per la ciutat. La gent la respecta més i l’escolta quan sembla un baró. La masculinitat tradicional dóna autoritat als hòmens, pel simple fet de nàixer amb uns genitals masculins, i la lleva a les dones.

Intersexual és qui naix amb genitals que dificulten la seua classificació com a home o com a dona i generalment és sotmés de nadó a operacions que en modifiquen els genitals per a adequar-los al sexe que un equip mèdic, amb l’acceptació de la família, determina.

Transsexual és un terme mèdic que designa a aquella persona que es percep i desitja ser percebuda del sexe contrari al que se li va assignar en nàixer i decideix modificar el seu cos amb hormones i operacions perquè aquest s’adapte al sexe sentit.

Per què se li pregunta a una persona transsexual què la/el fa sentir-se dona o home, o des de quan se sent de l’”altre” sexe? Per què no se li pregunta a qui ha assumit sense dubtar-ho el sexe que se li va assignar en nàixer?

Per què et sents un home? Per què et sents dona? Què és ser masculí? I ser femenina? No seria fantàstic que poguérem ser masculins/es i femenins/es sense seguir cap guió establert?

La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. La meua proposta és que comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers. Esteu segurs/es que el millor, i més divertit, és repetir sempre els mateixos diàlegs?

(En el post Marimacho podeu trobar més informació)
PD: Traducció al català d'alguns fragments del documental.

La irresistible menstruació

2011-04-05T00:24:00.014+02:00

(en castellà)

"Quan Eduard Cullen va entrar a classe, l'olor a sang es va fer irresistible. Generalment ho duia bé, però aquella olor... aquella maleïda olor era nova, intensa i extraordinàriament atraient. De res va servir passar-se pel nas el mocador mullat amb la substància que el pare preparava perquè ell i les germanes pogueren resistir entre els humans i les humanes, fins a tenir a prop un animal del bosc que els assedegara. Per a un vampir apassionat com Eduard, que les companyes tingueren la regla era un dels majors martiris que havia de suportar, molt pitjor que escoltar, any rere any i dècada rere dècada, les explicacions repetitives de professores i professors. Si almenys la tingueren totes alhora! pensava Eduard sovint, seria més fàcil; no com ara, que sembla que es posen d'acord perquè sempre hi haja a classe una xica amb la fatídica menstruació!

Afortunadament, algú va obrir la finestra i Eduard pogué respirar una mica fins que el professor el va fer asseure just al costat de la nova. Bella es va presentar amb un somriure, però ell amb prou feines va poder dissimular l'aleteig provocat per la pituïtària nasal, que no havia tingut temps d'acostumar-se a l'aroma de Bella ni d'elaborar l'antídot que li permetera estar assegut al costat d'ella i resistir l'anhel d'apujar-li la faldilla i desdejunar-se."

Stephenie Meyer no es va atrevir a contar-ho, però açò és el que va passar en realitat quan Bella i Eduard es van conèixer!!!

Per què no es parla de la regla? Per què hi ha associada la idea d’impuresa? Es pot dir en ple segle XXI que la sang menstrual és “suciedad que se echa por ahí abajo”? Són els hòmens racionals i equilibrats i les dones, inestables i capricioses a conseqüència de les hormones? Es talla la maionesa quan es té la regla? És incompatible el sexe amb la menstruació? Què és millor: el tampó, la compresa o la copa menstrual? Es perd la virginitat amb un tampó? Hi ha la mateixa consideració social de la regla i de la primera ejaculació?

Els fragments que he seleccionat pertanyen al documental “La luna en ti” (Diana Fabiánová, 2009) i ací es responen algunes de les qüestions anteriors.

Convé que anem desmuntant els mites, les supersticions, la concepció negativa de la menstruació... i per a això cal compartir els coneixements científics i l'experiència personal. A veure si en la pròxima novel·la la Meyer s’anima també i introdueix una mica més de realisme a les seues històries!

PD1: Per a més informació sobre la regla, i altres temes, visita la web Sexe Joves.
PD2: Un regalet per a qui vulga treballar els amors de vampir (cal anar als arxius del final del full)

IES Ifach de Calp. Abril no és un mes.

2011-03-29T00:25:00.007+02:00

A les pel·lis i sèries, la sexualitat sempre es mostra de la mateixa manera: es tracta d'acoblaments automàtics, ràpids i plaents, i a tot el món que ho fa li passa!

En la sèrie Física o química, per exemple, els/les guionistes que se la inventen converteixen el coit en la pràctica estrella, temporada rere temporada, i el penis és el far que ha de guiar la sexualitat. Ací hi ha uns quants exemples:

Al principi, quan Julio ix amb Cova, ell decideix trencar la relació, incapaç de suportar la frustració d’haver intentat tindre relacions coitals diverses vegades sense mantenir l’erecció. Tanmateix, Cova, que se l’estima molt, no vol renunciar a la relació, i li fa una abraçada enmig del carrer. Aleshores Julio té, per fi, l’esperada erecció i, com que no la volen desaprofitar, ho fan al parc, darrere d’uns arbres, i sense preservatiu.

La primera vegada de Gorka i de Ruth també és “curiosa”. Ella agafa un condó però ell diu que no, que ell “sempre acaba fora”. Ruth li contesta que només ho fa sense condó amb els seus nóvios i que “arriba fins on ells volen”. Gorka li demana d’eixir i tema solucionat: una altra relació coital sense protecció!

Gorka fa un treball de classe on mostra com tenen sexe els animals. Però una de les diapositives és la de Fer, un company homosexual, tenint sexe amb la seua parella. Fer ix de classe avergonyit però, contràriament al que podríem pensar (que tot el món el criticarà), unes quantes xiques i algun xic li donen notetes amb el seu telèfon perquè... atenció: Fer té un penis molt gran i digne d'admiració!

Yoli ix amb Quino, un xic religiós que no vol tindre relacions coitals fins al matrimoni. Yoli se sacrifica durant un temps, perquè està molt enamorada, però finalment renuncia a la relació perquè es considera que tindre relacions sexuals és sinònim de tindre relacions coitals. No té manetes el xic? No té boca? No han sentit parlar del sexe oral, de les carícies, de la masturbació mútua...?

En fi...

Aquest model sexual penetratiu, instintiu, animal, heterosexual... és molt poc original. Parteix de la imitació (dels animals?) i no de la curiositat o el descobriment; només es preocupa per adquirir una bona tècnica (amb kamasutres diversos) i no per jugar; i té a la base un munt d’exigències (ereccions duradores, orgasmes obligatoris...) que passen per damunt de les preferències de cada persona i de l’escolta del propi cos.

I a mi, què m’agrada? hauríem de preguntar-nos. El món de la sexualitat i de les relacions requereix moltes interrogacions i una visió ben crítica. I una de les coses fonamentals que hem de criticar és la diferent educació que se’ns dóna a les xiques (Calzedonia) i als xics (Burguer King, Axe 1, 2, 3), una herència de temps passats que encara no ens hem llevat de damunt.

Abril ho intenta. Palmer també. Tant de bo hi haja cada vegada més persones (joves, profes, pares i mares...) que òbriguen camins perquè les paraules tan boniques que apareixen en les lleis (diversitat afectivosexual, superació del sexisme, educació emocional...), i que l’escola hauria de dur a la pràctica, no es queden només en una declaració de bones intencions.

Salutacions, alumnat de Calp!!

I una parelleta de downs es petonejava...

2011-03-21T23:03:00.006+01:00

21 de març. Dia Mundial de les persones amb Síndrome de Down.

La setmana passada, fent cua al cine, hi havia al meu costat un grupet d’adolescents amb síndrome de Down. Una parelleta es petonejava i em vaig quedar mirant, encantada. Pillada in fraganti en la meua xafarderia, vaig dissimular buscant els diners per a l’entrada; però el meu cabet se’n va anar a la seua aula, segurament en un centre d’educació especial, i d’allà va volar a la meua, en un institut de secundària del centre de la ciutat. Els donarà algú educació sexual? em vaig preguntar. I vaig somiar que sí, que per a tot el món hauria de ser evident que les persones som sexuals, amb discapacitat o sense ella.

Entrí al cinema i vaig veure Pa negre, que tracta d’uns temps propers i d’uns fets que l’avi em contava.

Aquella negror encara ens acompanya, vaig pensar, una mica deprimida. Per això l’educació sexual no està ni a les aules d’educació especial ni a les no especials.

PD: Mentrestant, gaudim dels petons, que aquestos no ens els pot llevar ningú!!

En el magnífic bloc del grup Mitologia de la Sexualidad Especial, podem trobar més informació sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat.

8 de març. Dia internacional de les Dones.

2011-03-07T20:12:00.002+01:00

Espere no haver de fer un post dedicat al 8 de març durant molt anys. Tant de bo aquest fóra l’últim!! Això significaria que ja no cal lluitar per la igualtat de drets, d’oportunitats o de tracte per a les dones, i que els feminismes no són necessaris. Malauradament, aquestos drets solament apareixen en les lleis i, encara que és molt, no s’han aconseguit en la realitat, i per això cal continuar lluitant i reclamant la meitat del món que ens correspon: la meitat dels bens materials, de la cultura, de la ciència, dels espais, dels temps, dels sabers, dels poders, dels plaers...

Abans de continuar, explicaré un error que es repeteix, segurament amb la intenció que la igualtat no es faça realitat: el feminisme no és el contrari del masclisme. El masclisme és prepotència, abús de poder i voluntat de subordinació. El feminisme busca la igualtat i sempre ha estat una lluita pacífica que ha reclamat el reconeixement de les dones com a faedores del món i no com a secundàries que contemplaven l’obra dels barons.

Els feminismes continuen sent necessaris i continua sent imprescindible també reclamar la igualtat en els plaers i en la cura. La socialització de les xiques es fa seguint el que Amèlia Valcárcel anomena la Llei de l’Agradar: buscar la bellesa, complaure, aguantar, ser pacient, tindre cura, ser empàtica, viure l’amor com un lliurament, desenvolupar habilitats de relació i expressives, tindre un paper secundari, idealitzar les relacions amoroses... Es podria resumir en: cura, amor i bellesa. (E. Simón)

Els xics, per contra, se socialitzen en la Llei del Domini: lideratge, agressivitat, competitivitat, amor com a sexualitat i èxtasi, coneixements i habilitats instrumentals, negació de les pròpies emocions, falta d’empatia, cerca de l’èxit... (E. Simón)

Les relacions sexuals i de parella heterosexual són un camp minat de desigualtat. L’educació diferent que hem comentat fa que les xiques, pressionades per l’ambient i pel desig masculí, tinguen relacions sexuals de risc (per al cos i per al cor) perquè ni saben que tenen drets ni que reclamar la seua meitat no és egoisme sinó justícia. Pel que fa als xics, viuen la sexualitat com un instint que no es pot controlar, pensen que tindre parella significa ser satisfets, creuen que la seua manera de viure el sexe és universal (perquè els han ensenyat que allò masculí és el patró de la humanitat) i se senten en el dret de reclamar (i pressionar) per aconseguir el que "els pertoca".

Així les coses, el 8 de març és un dia més de lluita que ens recorda que aquesta s’ha de fer tots els dies.

Elena Simón: La igualdad también se aprende. Cuestión de coeducación. (Narcea, 2010)

Sexting, amoring i altres -ing

2011-03-03T22:29:00.008+01:00

Quan tenia 6 anys, va arribar la televisió a ma casa, en blanc i negre, per descomptat. Dos anys després, vingué el telèfon, tot i que per a parlar calia que ens connectara una telefonista. Vaig tindre el meu primer ordinador als 20 anys i allà vaig jugar al primer vídeo-joc. Als 30, em vaig connectar per primera vegada a internet. Al mòbil em vaig resistir bastant, però finalment arribà. Fa un any que tinc Tuenti i Facebook i en fa dos que escric en aquest bloc.

Aquesta és una part de la meua vida que compartesc, juntament amb l'opinió que tinc del que comente, perquè la intimitat ja no és el que era. La nostra identitat té un espai virtual on anar construint-se a base de fotografies, estats, vídeos, comentaris deixats en altres murs, blocs, etc. El missatge del Tuenti, recordant-nos que fa dies que no canviem el nostre estat i que alguna cosa deu haver passat, és una invitació a compartir la intimitat.
Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima ha començat a anomenar-se extimitat. I cada vegada més sembla que ens definim (o construïm) a través del que mostrem a la xarxa i els/les altres veuen i/o lligen.

De vegades aquesta mostra pot ser política, reivindicativa, i ensenyem i parlem de nosaltres perquè estem defensant el dret a ser d'una determinada manera i que aquestos drets es facen extensibles a tot el món.

Una forma de mostrar-se, que en general no té res de política, és el Sexting, contracció de sex i texting (enviament de sms), que es refereix a l’enviament de fotografies o vídeos eròtics i/o sexuals per mitjà de telèfons mòbils o de les xarxes socials.

Altres formes són l’Amoring, (si algú té un terme millor, s’accepten propostes) que és l’intercanvi d’enceses declaracions amoroses, incloses creatives fotografies de la parella enamorada amb moltes LLLL i molts cors, diàlegs íntims amb molts PER A SEMPRE i MAI NINGÚ ABANS COM TU, etc. A poquet que observem, ens adonem que SEMPRE i MAI són mentida, i que l’amoring deixa pas a l’oding, fins que una altra parella torna a omplir l’espai real i virtual deixat per l’anterior. La realitat és que tot aquest recorregut vital (i virtual) queda enregistrat per a sempre a la xarxa.

Ho havíem pensat? Potser convendria reflexionar una miqueta sobre la informació que compartim. Volem de veritat que les 600 amistats de la nostra xarxa tinguen tanta informació de nosaltres? Penjaríem al corredor de l’institut, les fotos que pengem al Tuenti? Què passaria si perdérem el mòbil amb les fotos o els vídeos que hi guardem? Coneixem la privacitat del nostre Tuenti? Demanem permís per a penjar fotos d’altres persones? Ens sembla bé que es pengen fotos sense el nostre permís?...

Aquestos vídeos són una miqueta simplets però poden ajudar:

Aquestos m'agraden més, encara que el segon se'n va a un altre tema:

Aquest és també interessant:

Ací hi ha unes recomanacions imprescindibles per a configurar la privacitat del Tuenti:

Karici.es compleix dos anys

2011-02-28T21:43:00.003+01:00

(en castellano)

Karici.es ha fet dos anys l'1 de febrer. Comptant aquesta que escric, hi ha 162 entrades i 1861 comentaris, tot i que la immensa majoria d’ells són exercicis de classe. En els meus somnis, la majoria de l’alumnat entra després de classe, mogut per la curiositat, per les ganes de debatre, de preguntar i/o de compartir... però en la realitat que m’ha tocat viure, en aquest moment històric i vital, i amb els recursos de què dispose, només una minoria entra per gust; la majoria ho fa perquè la seua professora els porta a l’aula d’informàtica, en classe de llengua i en tutoria, per a parlar i debatre sobre les sexualitats i les desigualtats.

La LOE diu que l’educació ha de possibilitar el desenvolupament de les capacitats afectives de l’alumnat, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la crítica de les desigualtats que permeta superar els comportaments sexistes. Però aquesta declaració de bones intencions és també com el meu somni: un desig que per a convertir-se en realitat necessita mitjans.

I jo em pregunte: Com han de ser les relacions sexuals igualitàries (mútuament consentides, saludables, lliures i plaents) si no s’eduquen de forma explícita? Com hem de poder viure les persones la nostra diversitat si no ens donem permís per a eixir d’uns models que ofeguen? Com hem de tractar-nos bé si no desaprenem els mals-tractes?

Ni la igualtat, ni la diversitat, ni tractar-se bé s’aprenen per ciència infusa!

De tot això, tracta aquest bloc. A més a més, enguany se m’ha presentat un nou repte: escriure per a un alumnat de 12-13 anys, que hi ha qui anomena els/les cagonets/es de l’institut.

Després de quasi dos trimestres, estic molt contenta. Els comentaris són cada vegada més llargs i argumentats, tenen menys faltes (ja quasi tot el món treballa amb el diccionari online obert), no necessite fer sempre preguntes concretes que orienten el comentari, alguns/es han començat a comentar el que diuen altres i a seguir els enllaços que propose, ampliant la informació...

A nivell formal, queda pendent debatre més, argumentar millor i no repetir el que 24 comentaris ja han dit anteriorment. Quant a les actituds, ja sabem que açò de l'educació és com plantar, arruixar i adobar; i esperar que agafe.

A veure si al tercer trimestre...

Yo antes era una guitarra...

2011-02-24T00:08:00.013+01:00

… pero tú me hiciste mujer.

(en castellano) Quina màgia tenen els xics!! Tenen poderrrrsssssss... i converteixen les guitarres en dones. N’hi ha moltes cançons que ho expliquen, com aquesta:

ahora resulta que no soy el hombre ideal para ti
y andas diciendo por ahí que no me quieres
que te cansaste ya de mi
que ya mis manos no te dan
la sensación y ese placer que ahora prefieres
pero recuerda que te marqué con mi piel
y que te hice mujer a mi manera
y por eso que yo no puedo comprender
y no puedo creer que no me quieras

La màgia també fa que quan un xic diu: “aquesta és una guarra, és una fàcil...” la xica abaixe uns quants punts en la consideració social. Després d’insultar-les, o al mateix temps, les busquen perquè els sembla una manera fàcil d’aconseguir sexe, però no les veuen com unes iguals perquè una xica fàcil no mereix respecte.

Un xic sexual és una crac!

Una xica sexual és una puta!

Quin és el pitjor insult que se li pot dir a una xica? Puta i les seues variants. Quin és el pitjor insult que se li pot dir a un xic? Maricó i/o covard.

També n’hi ha xiques que se sumen als insults i fan que els xics tinguen més poder encara. En realitat són satèl·lits dels mags, però elles creuen que són poderoses bruixes.

De vegades, la màgia s’utilitza en conjunt. Quan un grup d’amics o amigues o de companys/es de classe considera que una xica, o un xic, són p. o m. és molt difícil opinar el contrari. La màgia provoca també que es desperte la fantasia i la imaginació i alguns/es xics/es comencen a inventar-se que la persona insultada ha fet això o allò altre i que tot el món ho diu, que molta gent ho ha vist, que fins i tot la mateixa persona ho ha contat amb tot de detalls... I la bola es va fent gran i més gran i, com som persones socials, resulta molt difícil pensar el contrari i donar-li una mà d’amistat a la persona que està sent criticada.

Tornant al principi: una xica no es converteix en dona per la màgia d’un xic (ni per tindre la regla, ni per ser mare...). Es fa dona quan s’empodera perquè coneix que té drets (per exemple el dret al plaer sexual), i fa valdre els seus drets de manera assertiva. També els barons es fan hòmens aprenent a ser persones sensibles i igualitàries i no fent veure que estan sempre disposats per al sexe. I tots i totes ens fem hòmens i dones deixant la màgia negra per a les pel·lícules, aprenent a ser nosaltres mateix@s i a pensar i reflexionar a partir de la nostra experiència i no a opinar perquè no sé qui ha dit que li han dit que...

PD: Boicot a les cançons que ens fan dones!

San Valentín, tín, tín... Día Europeo de la Salud Sexual

2011-02-14T22:43:00.008+01:00

Por el Tuenti circulaba LO QUE PIENSAN LAS NIÑAS... Pero como yo, y much@s otr@s niñ@s, piensan dIferente, pues he escrito otras respuestas.

Aprovecho para decir que además de San Valentín, hoy, 14 de febrero, es el DIA EUROPEO DE LA SALUD SEXUAL

Y tú ¿con qué respuestas te quedas?

*si no te llamo... [ es porque estoy esperando tu llamada..]

--es porque tengo cosas que hacer: estudiar, leer, salir con mi gente… en fin, que tengo que cuidar mi espacio personal.

*cuando me voy enfadada.. por tu culpa [ sigueme ]

--dejemos pasar el primer arrebato y después hablemos, porque los problemas nunca se solucionan solos.
*cuando miro tu boca.. [ besame]

--seguramente es porque me gustas mucho y te deseo. Después de la mirada, vendrá lo que entre l@s d@s decidamos.

*cuando te empujo o te pego.. [ agarrame y no me dejes ir..!]

--vete corriendo, porque alguien que se comporta de manera violenta, ¡no conviene!
*Cuando te empiece a decir gilipolleces [ besame y dime que me amas]

--ya debes estar lejos, si me has hecho caso antes.
*cuando estoy callada [ preguntame que si me pasa algo]

--es que estoy pensando, o disfrutando del silencio a tu lado… Si no llevas bien los silencios, pues lo hablamos. Si es en el cine, ya sabes que no me gusta comentar nada hasta después de la peli.
*cuando te ignore [dame tu atencion ]

--no es que no te quiera; simplemente estoy haciendo otras cosas. También a mi me gusta que hagas las tuyas.

*cuando me salgo del camino [ orientame..]

--vente conmigo, si crees que los nuevos caminos son más interesantes que los conocidos; si no es así, comprenderé que te quedes en el tuyo.

*cuando me veas fea [ dime ke estoy Guapa..]

--pues lo siento, pero todo el mundo tiene días menos buenos. ¿No nos queremos solo por el exterior, no?
*cuando veas que empiezo a llorar.. [ abrazame sin decir nada.. ]

--me gustará que me preguntes qué me pasa, pero si me das un abracito y esperas a que yo te cuente, también me sentiré muy acompañad@.
*cuando me veas caminando [ llegame por la espalda y abrazame.. ]

--es que voy a algún lugar, seguramente he quedado con mis amigas, o puede que con mi ex, al que quiero mucho. No te preocupes: luego nos vemos.
*cuando tenga miedo [ protegeme]

--pregúntame qué temo y comparte tus temores conmigo; seguro que aprendemos un@ del@ otr@.

*cuando me apoye en tu hombro [ acariciame la cara ]

--si es en el autobús, es que me he dormido.

*cuando te de cariño [ dame cariño tu tambn y hazme reir.. ]

--mmm me parece bien la respuesta, que los cariños compartidos dan mucho gustito. Y reír en compañía ¡es una gozada!
*cuando no conteste por un buen tiempo [ asegurame que todo esta bn]

--¿contestar a qué? A veces no me entiendo ni yo mism@.
*cuando te mire.. con duda [ dime que no es vdd.. ]

--es que dudo. Lo de la media naranja es una tontería; así que siempre hay que hacerse preguntas.
*cuando te diga un secreto [ guardalo y no se le digas a nadie]

--recuérdame que no es bueno que nos lo contemos todo; que luego todo se sabe…
*cuando te mire fijamente a los ojos [ no te gires hasta que yo lo haga..]

--o tienes una pestaña o ¡estás tan guap@ hoy!
*cuando te extraño.. [ me estoy muriendo por dentro]

--me gusta la sensación, porque no podemos estar siempre junt@s y quiero sentir y disfrutar de mi espacio, aunque me faltes.
*cuando digo que te quiero [ enserio que es mas de lo que te imaginas]

--no es un cheque en blanco, nos estamos conociendo... te quiero, aquí y ahora. A veces idealizamos y vemos lo que no es. Tu mírame bien que yo también te miro.

*cuando me rompas el corazon.. =( [ el dolor nunca se ira...!!]

--estoy preparada para recomponerlo porque mi centro no es el amor. Sé que todo pasa. Y si te lo rompo yo a ti, espero también que te cures pronto y que seamos amig@s después.
*cuando te diga que muero... [ todavia quiero que seas mio..!]

--pues será que me muero de verdad porque me he dado una piña esquiando. Yo, con esas cosas de la muerte, no juego ni en broma.

PD1: l'original està tal qual, faltes incloses.
PD2: A València, les persones enamorades s'ho demostren el dia 9 d'octubre, sant Donís, patró de forneres i forners, pastisseres i pastissers. Hi ha el costum de la mocaorà, que consisteix a regalar un mocador ple de dolços de massapà a la persona estimada.

Dia contra la mutilació genital femenina. 6 de febrer.

2011-02-06T23:29:00.002+01:00

Producción Manuel Alejandro Rodriguez
Realización y Edición: Pedro Ruiz
La Caseta de Juan Leon para:
Fundación Paz y Solidaridad. CC.OO-A.