18 de maig 2018

The Bechdel Test

Tornem a publicar aquesta entrada perquè continua sent ben actual, malauradament. 


El test de Bechdel és una senzilla manera de saber si una pel·lícula és ANDROCÈNTRICA i/o SEXISTA.

Només cal contestar tres preguntes:

1) Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?
2) Les dues dones parlen entre elles?
3) El tema de la seua conversa té relació amb un home?

Passa el test a les pel·lis que hages vist darrerament i conta'ns-ho.

I per si no saps massa bé la diferència entre sexisme, masclisme i androcentrisme, ací va l'explicació d'Elena Simón:

SEXISME. Discriminació pel sexe assignat en nàixer o causada pels estereotips o rols de gènere adquirits. És el tractament desigual de les dones i dels barons o d’allò masculí i femení. Sol ser subtil i per això no és fàcil de detectar.

MASCLISME. Actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones. És molt evident.

ANDROCENTRISME. Visió del món, del coneixement i de les relacions socials des del punt de vista masculí. També passa desapercebuda. La típica imatge de l'evolució des del mono fins a l'home en seria un bon exemple:



En el Tornillo expliquen molt bé també què és l'androcentrisme.

24 comentaris:

roxana wolf ha dit...

mai ho havia vist d'aquesta manera, malgrat passar-me hores durant una pantalla veient centenars de pel·lícules no m'havia parat a pensar en açò i lo mes trista és que és veritat, sempre l'home esta en boca de les dones de la pel·lícula, ja siga per que és el malvat o per que és l'heroi, ames que en moltes pel·lícules ni si quera apareixen dones.

m'ha agradat aquest vídeo perquè et fa veure la realitat, amb tan sol 3 preguntes, et fa veure que vivim en un món on a part de separar per seccions femenines i masculines les coses d'higiene, o joguets, en les pel·lícules també es reflecteix la societat tan tancada en la qual vivim, i és trista per que molts directors, amb molt esforç aconsegueixen posar com a protagonista a una xica, com seria el cas de Tomb Raider, que és una de les pel·lícules que es pot veure de fons, en el qual si, una dona és la protagonistes, però en canvi esta sexualizada al 100%, tan sol cal veure algun dels seus videojocs, on no pot faltar un gran escot i la perspectiva del joc es juga sempre des d'arrere, des del seu gran darrere.

sabent açò, ara m'agradaria poder veure mes pel·lícules en una cartellera de cinema on l'home deixe de ser el centre d'atenció, almenys que siga per una hora en una pel·lícula.

Mar Addams ha dit...

La gran majoria dels grans èxits de la pantalla gran tenen el mateix problema i és no superar el test Bechdel, una prova que indica la presència de la dona respecte a l'home, en aquest cas a la indústria del cine.


L'origen d'aquest test és per una tira còmica creada per la dibuixant Alison Bechdel i anomena tres requisits que deu complir: Deu incloure almenys dos personatges femenins amb nom propi, que parlen entre elles i que el tema no tracte sobre homes. Doncs en parar-te a pensar t'adones que moltes de les pel·lícules, series... que veus no passen aquesta simple prova. Com que no la superen queda clar que és una pel·lícula androcèntrica, vol dir, que tot està dirigit des del punt de vista masculí. Aquest vídeo ens obri els ulls perquè vejam la realitat per què moltes vegades penses que el protagonista de la pel·lícula és una dona però encarà comparteixen escena amb homes o l'únic tema de la xarrada és sobre aquests.


És prou fort veure com moltes sèries no superen aquest test però també trobes altres series que et fan sentir-te orgullós com potser la serie "Queridos blancos" aquesta tracta d'un grup de joves que parlen del racisme diari que ocorre habitualment i, compta amb personatges femenins de gran pes per aquesta sèrie. Encara així tota la indústria té molt per davant si vol aconseguir un món equitatiu.

Daniel Goldman ha dit...

En aquest vídeo es mostra un problema on es pot veure evidències de masclisme, sexisme i androcentrisme. Aquest problema és el de la discriminació als personatges femenins en el món cinematogràfic. Per poder entendre-lo, només cal aplicar el “Bechdel Test”, explicat més àmpliament a l’entrada, però el qual es basa en les preguntes: Intervenen dues dones amb noms propis? Parlen entre elles? Parlen d’alguna cosa que no siga homes?

En moltes ocasions hem pogut observar masclisme a la nostra vida quotidiana. També hem tingut l’oportunitat de fer-ho al món del cinema, com per exemple quan sempre és l’home el que salva a la dona, o el que representa la figura de l’heroi. Amb aquest test podem observar com la discriminació cinematogràfica és un problema reial, i apareix en més pel·lícules de les que pot paréixer. Al vídeo es mostren una gran quantitat de produccions on podem observar masclisme, però aquestes tan sols representen una xicoteta part. Si ens parem a analitzar les pel·lícules que hem vist al llarg de la nostra vida podrem veure com la major part no compleixen els tres apartats del test.

Em pareix trist que en l'actualitat continuen ocorrent casos de masclisme com aquest, però, malauradament, pense que aquest cas en concret és molt difícil de canviar. Encara que des del meu punt de vista, i espere que el de molta més gent, aquesta discriminació hauria d’acabar prompte, crec que la cultura cinematogràfica porta massa temps amb aquesta ideologia. Potser siga molt poc probable canviar tota la seua ideologia, però cal fer més rellevant la figura dels personatges femenins, de tal manera que, encara que coste molt de temps, el sexisme i androcentrisme actual no continue sent tan evident.

Edu Davinson ha dit...

En el següent vídeo se'ns mostra un altre exemple de masclisme en un dels àmbits més consumits per la societat: el món cinematogràfic. A simple vista, a ningú li sembla que en la indústria del cinema existisca aquest tipus de discriminació, no obstant això, si s'aplica l'anomenat “Bechdel Test”, ens adonarem que fins i tot una companyia tan gran, té matises masclistes. Aquest experiment consisteix a cercar una pel•lícula, i fer-te tres preguntes: Intervenen dues dones amb noms propis? Parlen entre elles? Parlen d’alguna cosa que no siga hòmens? Contestant aquestes tres simples preguntes, podem saber si una pel•lícula té un polsim de masclisme.


És veritat, que hi ha moltes ocasions en què les pel•lícules cauen en els tòpics masclistes que es veuen a simple vista, com per exemple, quan l'home salva a la dona, o fa de supersoldat que salva a la humanitat, etc. En el vídeo apareixen pel•lícules en les quals es donen casos de masclisme, i que segurament ningú s'havia parat a pensar abans. Si realitzem el test amb les nostres pel•lícules favorites, pot ser que ens adonàrem que no compleixen qualsevol de les tres preguntes necessàries per a aquest test.


En l'actualitat s'està intentant acabar amb tots els casos de masclisme possibles, no obstant això, la indústria del cinema fa molts anys que fa aquestes coses les quals han generat milions i milions de beneficis i que no han causat problemes. Per açò mateix, buidar el cinema de masclisme és una tasca bastant complicada. No obstant això, es pot retocar l'estil de les pel•lícules i canviar aqueixos xicotets matises masclistes.

valeria campoamor ha dit...

Una vegada més podem vore en aquest vídeo el sexisme en el món, en el nostre dia a dia i el triste és que l encontrem en una simple pel·lícula.
Amb els vídeos de Karicies podem tenir més coneixement del sexisme en la societat, la mentalitat de les persones, tant homes com dones, anys trass anys el sexisme permanent en la nostra vida.

Aquest vídeo em va deixar molt sorprendida, ja que no entenc com no ens donem compta del sexisme en les pel·lícules, com les dones són tan poques valorades i no mostren a la societat la igualtat entre homes i dones.

En la meua opinió, pense que aquest tema deberia ser més valorat i analitzat perquè no pot ser que no ens donem compta a un problema creu de sexisme i acceptar aquesta situació a l'igual que altres moltes altres. Som igual de bones que els homes i no mereixen aquesta discriminació a les actrices per part dels homes.

Finalment, espere que aquestes vídeos ens feien reflexionar, analitzar el nostre al voltant perquè així entenem moltes coses i defensem els nostres drets com a dones. Al veure pel·lícules no ens imaginem que ens estan transmitent sexisme i aixi creixé la societat i la joventut, amb la idea de que els homes són millor, que ens superen en tots els àmbits i això no pot ser.
Per la meua part, analitzaré de ahora en avance les pel·lícules i trasmitire aquest mensaje a la meua família i els meus amics. Tenim que fer-nos preguntes, quantes dones hi ha en la pel·lícula? Parlen entre elles?, encontrarem la resposta en moltes pel·lícules.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

Actualment, encara ens sorprèn que en el segle XXI, després de tot el que s'ha lluitat, continue existint la desigualtat de gènere. Tots sabem que queda molt per aconseguir una societat amb igualtat de drets i oportunitats per a tots, però el que més pot sorprendre és el fet que, fins ara no ens hàgem adonat que la indústria cinematogràfica és un retrat de tot el que ocorre dins de la nostra societat.

El test de Bechdel no és conegut per moltes persones, però aquest serveix per a avaluar si els personatges femenins són tan importants com els masculins en el cinema. Analitza les pel·lícules i sèries per a saber si aquestes són androcèntriques o sexistes, i per poder realitzar això, només s’han de contestar tres preguntes: Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi? Les dónes parlen entre elles? El tema de la seua conversa té relació amb un home? És a dir, que per a passar el test, haurien d'aparèixer almenys dues protagonistes femenines que mantinguen una conversa sobre alguna cosa diferent d'un home.

Desgraciadament, la majoria de les pel·lícules no passen aquest test, com pot ser la saga “El Senyor dels Anells”, on solament hi ha tres personatges femenins i entre elles no mantenen una conversa. A més, podem afirmar que en l'última dècada, quasi la meitat de les pel·lícules no han comptat amb personatges femenins importants, i que el lloc de la dona en el cinema queda molt més reduït del que hauria de ser; estadísticament solament hi ha un 36% de dones protagonistes.

Segurament poques persones s’han platejat si una pel·lícula o serie és masclista al veure-la, ja que aquesta societat patriarcal en la qual vivim ens ha educat per creure que els homes són més importants, o protagonistes que les dones. Pot ser, la gent ho negue; però, la realitat és que la majoria de dones que apareixen com a personatges, solament parlen d’homes com si aquest fora el tema únic i central; no conversen sobre cap assumpte d'interès com ho fan ells. A més, això és una manera de tractar a les dones com un objecte; és a dir les cosifiquen llevant-li la importància que tenen.

En conclusió, el test de Bechdel s'utilitza per a determinar si una pel·lícula és masclista o no; és a dir, el test demana que hi haja més representació femenina en el món del cinema, una igualtat de gènere necessària que queda bastant escassa en l'actualitat.



Claudia Du Chatelet ha dit...

THE BECHDEL TEST:

La indústria del cinema està plagat de masclisme, i després de veure el vídeo m’ha donat de més coses, com per exemple que moltes pelicules sols ixen homens o son el centre d’atenció, jo m'havia adonat de que la majoria de pel·lícules que triunfan son de directors homens, no si li dona tantes oportunitats a les dones com a ells.


En aquest vídeo podem vore un sencilll test en el que podem aconseguir la resposta a si una película es masclista o no, amb preguntes com: Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi? Les dones parlen entre elles? El tema de la seva conversa té relació amb un home?, per que aquest text diga que la película no es masclista deuria haver dues dones i que no mantinguen una conversa en la que hi parlen d’un home.
Pero la majoria de pel·lícules no pasen aquest text, inclòs pelicules infantils com “up”, “monstruos S.A”.

En conclusió, aquest text determina si una película es masclista o no. M’ha adonat de que moltes de les meves pel·lícules favorites ho son i em dona molta ràbia.
Vuic que siguem lluitant i se que poc a poc aconseguirem el nostre lloc com a directores de cinema valorades pel públic i acabarem amb la desigualtat d’aquesta indústria.

Naiara Jackson ha dit...

Bona vesprada
avui vaig a comentar l'entrada titulada 'The Bechdel Test', ja que per a mi açò és molt interessant i pense que molta gent hauria de donar-se compte d'açò.

Per desgràcia en ple segle XXI encara no hem aconseguit açò que sempre hem volgut i pel que hem lluitat durant tota la nostra vida.
Mai havia vist les coses d'aquesta manera, tant jo com la majoria de la gent va al cinema, veu una pel·lícula en la seua casa o alguna sèrie i no pensa en aquestes coses, però si et pares una estona i li dónes voltes a aquest tema t'adones que per desgràcia en la majoria de les pel·lícules i sèries que veiem actualment estan plagades de sexisme.
Per a açò solament hauríem de passar el test de Bechdel en el qual s'inclouen tres preguntes les quals són, hi ha com a mínim dues dones amb nom propi? Si és així, parlen entre elles? I parlen entre elles sobre qualsevol altre tema que no siguen homes? Per desgràcia la majoria de les pel·lícules de la pantalla gran no aconsegueixen passar aquest test.

Actualment les grans estrenes en la pantalla gran fins a les sèries estan plagades de sexisme, com ben he dit abans, però no obstant això també existeix l'excepció, actualment també existeixen sèries i pel·lícules que passen aquest test així que no hem de parar de lluitar perquè la dona aconseguisca el mateix que els homes i sobretot deixar un espai SOL per a elles en la pantalla gran.

Sergio Anthony (1BatxC) ha dit...

Juguem a un joc: et faré tres preguntes, si contestes “sí” a totes guanyes. Primer que tot, pensa en cinc pel·lícules que t’agraden. Primera pregunta: hi ha almenys dues dones amb nombres? Parlen entre elles? Parlen d’alguna cosa que no siga sobre xics? Si alguna de les teues pel·lícules ha passat l'interrogatori, enhorabona, perquè poques pel·lícules ho aconsegueixen passar. Després de tot açò, t’aclarisc que és el que acabe de fer i perquè ho he fet.

Aquestes tres preguntes formen part de l'anomenat “Test de Bechdel”. Aquesta prova mesura la presència de la dona respecte a la de l'home en els productes culturals, i especialment, en la indústria del cinema. Aquest no se centra ni en el masclisme ni el sexisme -encara que també d’aquests- sinó més en “l'androcentrisme”: Visió del món, del coneixement i de les relacions socials des del punt de vista masculí. Aquest diu que en la indústria del cinema està construïda en base de crear vídeos i pel·lícules que satisfacen als hòmens o que tracten d’ells.

La primera vegada que vaig escoltar d’aquest tema em vaig quedar sorprés perquè cap de les pel·lícules que havia pensat, passava el test. Veient la resta de comentaris d’aquesta entrada m’he fixat que s’han posat en una visió pessimista, que és molt difícil fer desaparéixer el masclisme. En canvi, jo em posaré en una positiva: A principi del comentari he dit que molt poques pel·lícules passen aquest test però, per a informar-me, he buscat les pel·lícules que sí que ho passen i m'he adonat que hi ha bastants i que cada vegada n’hi ha més.

A més a més, he trobat opinions que diuen que aquest test està antiquat i que hem d'utilitzar altres més moderns com el test d'Uphold que diu que no solament cal fixar-se en la igualtat dels films sinó també darrere de la càmera o el test Koeze-Dottle que diu que també cal fixar-se en els personatges secundaris o extres. Tot açò són bones notícies que per al meu semblar ens donen un poc d'esperança en el fet que la igualtat en la indústria del cinema estiga cada vegada més a prop.

Carla Wolf ha dit...

L'entrada "The bechdel test" conté un vídeo que tracta del bechdel test, un test que analitza el masclisme, el sexisme i l'androcentrisme de les pel·lícules actuals. Sí, heu he escrit bé, actuals.
SEXISME. Discriminació pel sexe assignat en nàixer o causada pels estereotips o rols de gènere adquirits. És el tractament desigual de les dones i dels barons o d’allò masculí i femení. Sol ser subtil i per això no és fàcil de detectar.
MASCLISME. Actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones. És molt evident.
ANDROCENTRISME. Visió del món, del coneixement i de les relacions socials des del punt de vista masculí. També passa desapercebuda. La típica imatge de l'evolució des del mono fins a l'home en seria un bon exemple.
Aquest text, per a analitzar les pel·lícules utilitza aquestes preguntes:
1) Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?
2) Les dues dones parlen entre elles?
3) El tema de la seua conversa té relació amb un home?

En conclusió, la majoria de pel·lícules ACTUALS no passen aquest text, la majoria dels personatges són homes, les dones a penes interactuen a no ser que siga per a parlar d'alguna cosa que haja de veure en l'home i solen ser bastant sexistes i sexualitzen molt a la dona.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem visualitzar un vídeo protagonitzat per una dona la qual fa una reflexió sobre el sexisme i l'androcentrisme dins de les pel·lícules comercials. Al curtmetratge s'explica el concepte de "Test de Bechadel", el qual és una espècie de prova que es pot realitzar a qualsevol pel·lícula per a saber si aquesta és sexista i/o androcentrista.

El Test Bechadel, està compost per tres simples qüestions: A la pel·lícula apareixen mínim dues dones amb nom propi? Aquestes dones conversen entre elles? Si porten a cap una conversació, està aquesta relacionada amb algun home? Si el film aconsegueix superar aquestes preguntes, aleshores podem desvincular la pel·lícules de ser sexista o androcentrista. Per desgràcia, una gran quantitat de pel·lícules que són actualment populars, no passen aquest senzill test. Alguns exmples són: "Shrek", "Watchmen", "Pulp Fiction" etc.

Amb aquesta reflexió podem arribar a la conclusió de què la indústria cinematogràfica té un problema sistemàtic, ja que aquesta està construïda per a satisfer als homes. Personalment, m'agradaria afegir que mai havia sentit parlar del Test Bechadel, però que després de estuidar-lo, la meua manera d'enfocar les pel·lícules és una altra. Com he dit, mai havia realitzat aquest test sobre un film, però pense que és necessari que la gent comence a utilitzar-lo. Fins ara, no havia reflexionat sobre el sexisme i l'androcentrisme que està present a les pel·lícules, però després de visualitzar el vídeo de l'entrada, em puc adonar que una gran quantitat de pel·lícules actuals no passen un test tan simple.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré la nova entrada del blog, anomenada “The Bechdel Test”, un vídeo on es veu molt bé el poder i la difusió de l’androcentrisme dins de moltes pel·lícules que poden ser o són sexistes. Aquest text és una prova que pot fer a qualsevol pel·lícula per veure si és una pel·lícula respectuosa o una sexista, i que moltes vegades et pot deixar de pedra, ja que a moltíssims casos, ocorre que les pel·lícules menys sospitoses donen positiu a aquest text.

Per poder analitzar qualsevol pel·lícula cal veure tres punts molt importants i que a simple vista es pot pensar que quasi qualsevol pel·lícula compleix:
1) Hi ha com a mínim dues persones que siguen dones amb nom propi?
2) Les dues dones tenen conversa entre elles sense que cap home siga part o estiga present a la conversació?
3) El tema de la conversa de les dones ha de veure amb un home?

El més trist d’açò és que la gran majoria de pel·lícules de gran importància a la història del cine no passen aquest test, com podrien ser pel·lícules com E.T., Titànic, o altres com aquestes de les quals aparentment no sospitaríem. Açò el que ens demostra és quin tipus de persones són les que controlen el mercat del cine i les grans companyies. Així doncs, el que tenen en comú està ben clar: són persones androcentristes, i normalment tots homes (com per exemple per desgràcia el cas del cineasta Weinstein, que fa molt poc va ser repudiat pel món del cine quan es va descobrir els seus abusos a actrius).

Sense paraules, per ser sincer, m’ha desfet tots els esquemes d’allò que jo entenia com al món del cine.És moment de reflexionar de fins a quin punt ha de canviar la nostra societat.

Teresa Claramunt ha dit...

Com ja sabem, hi ha una gran varietat de pel·lícules que giren al voltant de l’home, que van adreçades a aquests i que inferioritzen a la dona. Però no soles ocorreix a les més antigues, sinó que, tristament, continua ocorreguent actualment encara que nosaltres no ens adonem. Doncs, ara anem a fer una reflexió sobre aquest tema i sobre els significats d’algunes paraules que tenen a veure amb el que anem a parlar: Sexisme, masclisme i androcentrisme.

El sexisme es produeix quan es discrimina un sexe, de manera que l’altre és considerat com a superior, pels estereotips o rols de gènere adquirits. Per exemple, el tractament que reben les dones i els hòmens a les pel·lícules, en les quals ells apareixen com superiors a elles. Per altra banda, el masclisme, un concepte que segur que coneguem i que consisteix a pensar que l’home és superior a la dona i per últim, l’androcentrisme, que es caracteritza per la seua visió del món, en la qual la figura masculina té més protagonisme que la femenina, per exemple la típica fotografia de l’evolució del simi fins a l’home, que tots hem vist tantes vegades.

Ara que ja sabem el significat d’aquestes tres paraules, les aplicarem a les pel·lícules. Si apareixem menys de dues dones amb nom propi, i soles estan parlant elles dos o el tema de la seua conversa gira al voltant de l’home, es tracta d’una pel·lícula dirigida a l’home, sexista o andrògina.

Finalment, pense que aquest tipus de vídeos com “El test de Bechdel” són molt útils per a localitzar quan qualsevol pel·lícula és androcèntrica, masclista o sexista. A més a més, fa que t'adones de coses de les quals no t’havies parat a pensar i em pareix una bona idea fer aquest tipus de vídeos.

Manolo Kahlo ha dit...

Aquesta entrada, anomenada «The Bechdel Test», parla sobre l'androcentrisme i/o el sexisme que hi ha present en les pel·lícules d’avui dia, de com fan que les dones sols apareguen en aquestes amb una finalitat, que és discutir per un home i en ben poques, les dones tenen discussions on no intervenen cap home.

Aquest test simplement es basa en tres simples preguntes que ens hauríem de fer al veure una pel·lícula:

1- Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?
2- Les dues dones parlen entre elles?
3- El tema de la seua conversa té relació amb un home?

Si un film passa la prova d’aquestes tres fàcils preguntes, aleshores podrem desvincular a aquesta pel·lícula de ser androcentrista, masclista o sexista. El problema és que hi ha més de les que ens imaginem, encara que estem al segle XXI i després de tota la lluita que s’ha fet, segueix havent-hi milers de pel·lícules on no es compleixen almenys aquests requisits.

Altre problema és que no ens adonem que a les pel·lícules que veiem tots els dies és molt difícil trobar aquestes característiques, però clar, ja tenim assumit que les dones en les pel·lícules poques voltes són un personatge important i poden desenvolupar trames interessants. Com per exemple en: «Shrek, Up, Señor de los anillos, etc».

Em pareix horrible que la gent no se n'adone com és de sexista el món del cinema i els done igual, ja que l'únic que ens interessa és poder veure una pel·lícula tranquils/les i amb efectes especials bonics, però si de veres ens posarem a analitzar totes les pel·lícules que hem vist al llarg de la nostra vida i deixarem de veure totes aquelles les quals no passen aquest test, estic segur que el món del cinema canviaria molt radicalment.

Javier Davidson ha dit...

El vídeo de l'entrada tracta sobre el Test de Bechdel, una espècie de prova que se sotmet a les pel·lícules per a esbrinar si són capaces de passar tres senzilles afirmacions, superant així el test.

La bretxa de gènere existent en la societat lentament va disminuint en divers ordre de coses, però encara hi ha molt per fer. I una de les indústries on ha quedat en evidència la diferència en el tracte cap a homes i dones és el cinema, doncs aquest sol ser un reflex dels temps en què es desenvolupa.

Però la preocupació per donar una altra mirada a la dona en la pantalla gran no és recent, en 1985 va sorgir el Test de Bechdel, una prova usada per a determinar si una pel·lícula fomenta la desigualtat de gènere d'acord a aquest test.
Tal com consigna el diari espanyol El Mundo, aquest mètode va ser creat per la dibuixant Alison Bechdel, després que l'artista publicara una historieta anomenada The Rule en una revista feminista. Allí, es mostrava a dues dones que anaven al cinema i acordaven que només veurien pel·lícules que compliren tres requisits: que comptaren amb almenys dos personatges femenins, que aquests parlaren mínim una vegada entre si i que aqueixa conversa no anara sobre homes.

Aquest senzill test s'ha convertit en un moviment important i que s'ha donat a conèixer en la indústria del cinema. I encara que és veritat que cada vegada més pel·lícules ho compleixen, queda molt per fer.

Claudia Holley ha dit...

Bon dia, avui vaig a comentar l'entrada 'The Bechdel Test', aquesta entrada tracta de l'aparició de les dones en les pel·lícules, però tenint en compte tres requisits:

1) Hi ha com a mínim dues persones que siguen dones amb nom propi?
2) Les dues dones tenen conversa entre elles sense que cap home siga part o estiga present a la conversació?
3) El tema de la conversa de les dones ha de veure amb un home?

Em sembla increïble que estant en el segle XXI, seguisca havent-hi un masclisme molt gran en la societat, tant com, que en les pel·lícules, el tema principal de dues dones siga un home.

En el vídeo que apareix en l'entrada ens ensenya diverses pel·lícules que no compleixen aquests requisits, i em sembla que solament amb les quals ensenya en el vídeo ja són suficients, però per si no fos poc hi ha moltes més, ja que aquesta societat és masclista i sexista, que utilitza a les dones com un objecte per a cridar l'atenció.

En conclusió crec que açò hauria de canviar molt, ja que tots hauríem de ser iguals i amb les mateixes condicions, espere que algun dia açò puga canviar i la societat se de compte que no som un objecte.

Gràcies.

María Zambrano ha dit...

Lamentablement el masclisme, actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones, continua viu a la nostra societat i en el nostre món. No només pots trobar-lo als carrers, als espais públics o a la teua família, sinó que també als llibres, als joguets, als esports o inclús al cinema. Com es pot saber si una pel·lícula és sexista o androcèntrica? El nou mètode, anomenat “The Bechdel Test”, té la resposta.

Aquest es basa en tres simples i curtes preguntes. La primera és si hi ha com a mínim dues dones amb nom propi, el que vol dir amb un nom i un cognom, no només un mot sexista ficat per els protagonistes. Després hauríem de contestar a si les dues dones parlen entre elles, o només ixen com extres de la pel·lícula o com parella amorosa o sexual del protagonista baró. I per últim, però també molt important, si el tema de la seua conversa té relació amb un home, ja que moltes vegades l’únic paper que tenen les dones al cine és ser la parella d’algú, o demostrar el desig de la dona cap a l’home per a ficar-li l’adjectiu de conquistador i vencedor.

Com he dit, són tres preguntes tan bàsiques que ningú pensa que és possible. Clarament en una pel·lícula hi ha més d’un o dos personatges principals, i si de deu (una mitjana) no hi ha un mínim de dos dones interpretant un paper és increïble i inimaginable. Però si fem aquest text ens quedaríem bocabadats, ja que hi ha moltíssimes famoses que compleixen aquest requisit. I el més indignant i que a mi m’ha cridat molt l’atenció es que aquest text no el passen algunes pel·lícules disney, de gènere infantil.

Com podem evolucionar i erradicar el sexisme si el nostre futur és educat des del masclisme? Aquest és la gran qüestió que hem faig, perquè no puc entendre com la nostra societat està tan cega. Mai havia pensat com ens adoctrinen des de petits, fent una classificació. Amb els joguets, amb les capacitats de cadascú, amb els llibres i ara amb les pel·lícules. És sorprenent que tan poques persones siguen conscients, perquè jo fins no fa poc també era una d’elles.

A més a més, altre assumpte que volia ressaltar era que en la llista mundial de les més vistes ixen “Los Vengadores”, amb una recaptació de $1512 milions de dòlars, “Batman: El Caballero de la Noche Asciende”, amb més de $1080, o “Toy Story”, amb més de $1000 milions. Aquestos tres exemples són pel·lícules que no passen les nostres tres preguntes, i és molt indignant. Com pot ser que les més vistes de tot el món siguen androcèntriques? Una autèntica vergonya que és hora d’eliminar. Per això, compartint tota aquesta informació la gent deixarà de ser tan ignorant i podrem complir el nostre objectiu: finalitzar amb aquesta gran malaltia.

Sara Becker ha dit...

En l'entrada anterior anomenada: “The Bechdel Test” hem vist un vídeo on la figura femenina en les pel·lícules tenen poca importància o tan sols tenen un paper insignificant que fa que la dona es veja que a soles intervé per a parlar d'homes amb altres dones. A més a més ha eixit exemples de pel·lícules on la majoria d’elles les hem vist mogolló de voltes.

Pense que és veritat que estem acostumats a les característiques del paper de la dona en el cine i que no ens adonem que tot el que ha dit es compleix, però també he de dir que moltes pel·lícules son belles i de fa uns quants anys on les dones no teníem veu i on no se’ns tenia en compte, això no es cap excusa, per a defensar una cosa cosa però també pot ser una explicació, això no lleva que les pel·lícules actuals tinguen que canviar on les dones tinguen el seu espai, on se les tinga en compte i puguen tindre els mateixos drets i opcions com els homes.

DIANA WOLF ha dit...

L'entrada "The bechdel test" conté un vídeo que tracta del bechdel test, un test que analitza el masclisme, el sexisme i l'androcentrisme de les pel·lícules actuals. Discriminació pel sexe assignat en nàixer o causada pels estereotips o rols de gènere adquirits. És el tractament desigual de les dones i dels barons o d’allò masculí i femení. Sol ser subtil i per això no és fàcil de detectar.
MASCLISME. Actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones. És molt evident.
Aquest es basa en tres simples i curtes preguntes. La primera és si hi ha com a mínim dues dones amb nom propi, el que vol dir amb un nom i un cognom, no només un mot sexista ficat per els protagonistes. Després hauríem de contestar a si les dues dones parlen entre elles, o només ixen com extres de la pel·lícula o com parella amorosa o sexual del protagonista baró. I per últim, però també molt important, si el tema de la seua conversa té relació amb un home, ja que moltes vegades l’únic paper que tenen les dones al cine és ser la parella d’algú, o demostrar el desig de la dona cap a l’home per a ficar-li l’adjectiu de conquistador i vencedor.
En conclusió crec que açò hauria de canviar molt, ja que tots hauríem de ser iguals i amb les mateixes condicions, espere que algun dia açò puga canviar i la societat se de compte que no som un objecte.

Lucía Byron ha dit...

El test de Bechdel, també conegut com the rule, és un mètode per a avaluar si un guió de pel·lícula, sèrie, còmic o una altra representació artística compleix amb els estàndards mínims per a evitar la bretxa de gènere. Dit d'una altra manera, és una prova de tres preguntes per a saber si una pel·lícula o qualsevol altra representació artística és androcèntrica o sexista.

Les preguntes són senzilles i es poden resumir en una: hi ha almenys dues dones, el nom de les quals sàpies, que parlen entre elles sobre alguna cosa que no siga homes?

Em vaig tornar una mica boja amb aquestes preguntes perquè automàticament vaig començar a cercar en el meu cap pel·lícules que compliren les tres. Quan una semblava que passava la prova, de sobte les dues dones que apareixien parlaven entre elles d'homes; quan apareixien altres dos el tema dels quals no eren els homes, a una d'elles li faltava nom… I així vaig estar una estona i vaig trobar diverses que ho passaven i moltes altres que no.

Després de veure aquest vídeo sobre el test vaig pensar: doncs res, tot és sexista i androcèntric. La veritat és que tot influeix, siguen pel·lícules o xarxes socials, però aquest test em sembla una mica radical. Hi ha pel·lícules en les quals hi ha dues dones amb nom, i encara que no parlen entre elles destil·len força i caràcter. Moltes vegades els personatges depenen de la trama que es vaja a explicar i hi ha pel·lícules a les quals no se'ls pot aplicar el test.

Jorge Wollstonecraft 1BatxB ha dit...

En aquesta entrada se'ns proposa una problemàtica de la societat que es reflecteix al món del cinema, és l'androcentrisme -visió del món, del coneixement i de les relacions socials des d'un punt de vista masculí- que la gran majoria de les pel·lícules experimenten. Per saber si una pel·lícula cau en el sexisme o en l'anomenat androcentrisme existeix el test de Bechdel. Aquesta prova és fàcil de fer, ja que amb tres senzilles preguntes -que funcionen com filtres- es pot arribar a moltíssimes conclusions. Aquestes qüestions són: “Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?”, “Les dues dones parlen entre elles?” i “El tema de la seua conversa té relació amb un home?”.

Aparentment aquesta classificació pot ser passada per qualsevol pel·lícula, però si es realitza aquest anàlisi es pot veure que un nombre inmens de llargmetratges són androcèntriques. Com es pot veure al vídeo, la quantitat d'aquests és molt alta i només es donen uns 70 exemples dels casos més famosos per la importància de la pel·lícula: “El senyor dels anells”, “Avatar”, “Trainspotting”, “Gladiator”, “Retorn al futur”, “El show de Truman”, “Up”, “James Bond”, “Pirates del Carib”, “Men in Black”, “Esmorzar amb diamants”...

En conclusió, la majoria del cinema que consumim gira al voltant de personatges masculins perquè en molts casos ells són els protagonistes i les conversacions que tenen les dones són sobre ells. Aquest model d'entreteniment és clarament masclista -reflex de la nostra societat-, ja que deixa en una banda les dones i els personatges femenins.

Mary Watson ha dit...

És molt cert que personalment, és molt incòmode per a mi quan en una pel·lícula estan presents els comportaments sexistes de cap mena, però també és cert que moltes d’aquestes pel·lícules no deixen d’agradar-me per això. Un film que em vinga la ment que passe la prova? La primera de Harry Potter, i ja. Ni tan sols la segona es salva, ja que en eixa són dos xiques (Hermione i una companya de classe) que es fixen en el seu professor, i també hi és Moaning Myrtle –un esperit de Hogwarts- coquetejant a Harry.
Cavil·le i cavil·le molt i no se’m ve cap pel·lícula al cap que supere el test. Es trist, però molts de nosaltres tenim part de la culpa en consumir o tolerar certs continguts de índole sexista.
Vaig a parlar de una de les meues series favorites de tots els temps: Charmed (Embruixades). De menuda m’encantava la sèrie, perquè mostrava bruixes poderoses que eren les heroïnes de la ciutat, i fins fa poc no veia el problema a aquesta sèrie fins que la vaig tornar a vore per rememorar la meua infantessa. La meua sorpresa fou enorme, i es que les desagradables escenes en les que les tres germanes bruixes bavejaven per homes eren constants en cada capítol. Els eixos centrals eren la màgia i els xics, els quals molts d’ells apareixien i desapareixien de la sèrie i eren tractats com si fossen joguines. Em va pesar molt terminar de vore-la per això. Per a sorpresa meua aquest any eixirà un remake de la sèrie que pretén ésser realment feminista i corregir aquests errors.
De qualsevol manera, també hem de comprendre l’època en que moltes d’aquestes pel·lícules estan fetes, sense deixar de aprendre dels errors i evitar que aquests estereotips de sexe no tornen a passar en futures produccions.

Elizabeth Millholand ha dit...

Hi ha massa pel·lícules en què la figura masculina predomina i interpreta un paper principal. Existeix un test, anomenat “The Bechdel Test” que consisteix en fer-se una sèrie de preguntes per a prendre més consciència respecte a aquest tema. La primera d'elles és si ni ha com a mínim dues dones amb nom propi i la segona si parlen entre elles. Fins ací anem mitjanament bé, vull dir hi ha bastants pel·lícules en que apareix més d'un personatge femení. Però quan arribem a la tercera pregunta ja ens començen a fallar els títols de les pel·lícules.

Aquesta forma d'analitzar pel·lícules pareix una bona forma d'adonar-se de la quantitat d'elles que mostren una visió androcèntrica o sexista i que existeix la necessitat d'un canvi, perquè no tot gira entorn a l'home. Les dones també mereixen que se les done la seua importància.

Maria Addams 1BatxH ha dit...

Un dels majors problemes que tenen les grans pel·lícules és no superar el test de Bechel, una prova que planteja tres preguntes -“Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?”, “Les dues dones parlen entre elles?”, “El tema de la seua conversa té relació amb un home?”- a través de les quals s'indica la presència de la dona en la pantalla respecte a la de l'home. Es tracta de comportaments sexistes o androcèntrics a la indústria del cinema.

L'origen d'aquest test ve per una tira còmica creada per la dibuixant Alison Bechdel i anomena tres requisits que deu complir. En parar-te a pensar t'adones que moltes de les pel·lícules o series que veus no passen aquesta simple prova. Com que no la superen queda clar que és una pel·lícula androcèntrica, vol dir, que tot està dirigit des del punt de vista masculí.

Com passa a la pròpia vida quotidiana, és veritat que hi ha ocasions en què les pel·lícules cauen als tòpics masclistes com en la típica escena de l'home salvant a la dona. Al vídeo apareixen escenes conegudes en les quals es donen casos de masclisme que ningú s'ha parat a pensar al veure-les. Malgrat que la gent es passa hores davant una pantalla veient centenars de pel·lícules, no es para a fixar-se en allò que succeeix.

És clar que en l'actualitat s'està intentant acabar amb tots aquests casos propis d'èpoques anteriors, no obstant això, aquesta indústria fa molts anys que fa aquestes coses les quals han generat beneficis i que no han causat problemes. Encara que és prou fort veure com moltes de les pel·lícules que veiem no superen aquest test, moltes altres fan sentir orgull en veure el progrés de la societat. En conclusió pense que aquest vídeo ens obri un poc els ulls per tal que veiem la realitat i per això m'ha agradat.