27 de març 2018

Stop Diverfòbia


En el IES Duque de Rivas de Rivas Vaciamadrid tenen una tutoria d'atenció a adolescents homosexuals i transsexuals. Nosaltres, a l'IES Isabel de Villena, tenim el grup Stop Diverfòbia. 
En el blog de l'equip de mediació Els punys no parlen podeu llegir el que fem a les reunions. 

T'hi esperem a les reunions que fem els dimecres (cada quinze dies) a l'esplai.

3 comentaris:

Jose Thompson ha dit...

Hola, sóc Jose, un alumne de batxillerat, tinc 16 anys i sóc homosexual, he anat a unes quantes reunions de «Stop Diverfòbia» i la veritat, es que crec que aquestes reunions són molt necessàries, ja que ajuden als alumnes que hi acudeixen, a conèixer nous conceptes que no estàn tan normalitzats a la nostra societat actual com: Alosexualitat, Crossdressers... i també ajuden als professors tan a conèixer els problemes dels alumnes, com a aprendre aquests nous conceptes.

Jo, a aquest institut mai he tingut problemes per la meua sexualitat, mai he rebut comentaris negatius, i crec que açò és perquè a aquest institut es normalitza la situació de les persones que no som com tothom és. A més gràcies a aquestes reunions els alumnes poden descobrir si pertanyen a algú d'aquestos col·lectius i a més es poden sentir lliures de dir si hi pertanyen.

Clarament a aquestes reunions, no hi anem com a alcohòlics anònims, no es diu nom, edat i a quin col·lectiu pertanyes. A aquestes reunions, hi anem tots com a persones iguals, que és el que hi som, no distingim entre gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals... no importa quina siga la teua condició, ets benvingut a aquestes reunions.

Per finalitzar vull donar les gràcies a tots els professors i professores que hi van a aquestes reunions i als alumnes que també hi acudeixen. Tots fan possibles aquestes reunions i aquests espais de relació que afavoreixen la convivència. Gràcies pel vostre temps.

Teresa Claramunt ha dit...

Promoure la igualtat als centres és important, fer dels instituts llocs on persones amb diferents orientacions puguen conviure sense discriminacions és necessari. Per això considere com una bona idea tot el que l’institut que ens mostra el vídeo, l’IES Duque de Rivas, està fent, ja que ajuda a alumnes homosexuals i transsexuals a expressar com se senten i conéixer un poc més sobre aquest tema. A més, compten amb l’ajuda de professors i d’altres adults durant aquestes tutories.

Primer de tot, podem veure una classe en la qual participen diversos alumnes. No obstant això, hi ha un que parla sobre la seua transsexualitat i explica com es sent i com va adonar-se de certes coses com que es sentia més còmode quan s’adreçaven a ell amb un nom masculí en vegada d’un nom femení. També parla la seua mare, i planteja el dubte de què passaria si volguera tornar a ser una xica, i un xic li respon que no, que si se sent xic, ho serà per sempre. A més, aquest alumne que s’anomena Samuel, es veu recolzat per tots en un ambient de respecte i igualtat, la qual cosa afavoreix la normalització de situacions com aquestes que tristament, a la nostra societat algunes persones no són capaces d’acceptar i veure com a una cosa normal, que ho és.

Per altra banda, han creat els Desdejunis per la Diversitat, un espai segur per a adolescents LGTB i un videoclip que parla d’aquest tema, en el qual participen alumnes dins de l’institut i en el qual podem observar la paraula ‘igualtat’ pintada a la pissarra i una lletra que parla de potenciar l’educació per a posar fi a la discriminació i la violència i canviar falses creences. Aquest rap realitza una crítica i mostra la necessitat de canviar les coses.

Finalment, pense que idees com les que ha tingut l’IES del vídeo de crear una tutoria per a alumnes LGTB, un videoclip i uns Desdejunis per la Diversitat poden ajudar molt a aquests adolescents i poden fer que es senten millor, a crear una bona convivència de respecte i igualtat i a conscienciar a persones perquè ho puguen entendre millor i que s’adonen que és normal.

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...

Tots som persones, persones lliures de sentir, dir i ser el que cadascú vulga, per això hui dia fer aquestes xarrades és importantíssim, hem de conscienciar a milers i milers de persones que encara menyspreen a la gent que se sent del gènere oposat al que naix, o vol al mateix gènere del qual és. Perquè com diu al vídeo hem de frenar aquestes mirades de menyspreu i la discriminació, hem de promoure la igualtat tant en homes com en dones i tant en heterosexuals com homosexuals. Tots els instituts haurien de donar almenys una vegada a l'any una xarrada d’aquest tipus per normalitzar les situacions de canvi de gènere.

Tinc un Company que va nàixer dona i va sentir com aquest gènere no li corresponia amb el que ell realment sentia, ja que ell sabia que era un home atrapat en el cos d'una dona, després de temes per pensar-ho, ens va comentar el que el passava i ens va de manar que a partir d’aquest moment ens dirigirem cap a ell com a nom d'home i no de dona. Aquest acte em va paréixer molt valent per la seua banda i hui dia admire a aquesta persona pel que va fer, va contar-ho amb normalitat, tranquil·litat i amb valentia –que és el que s’hauria de fer si la nostra societat no fora així- i exposant-se als comentaris de la gent sense sentits i al que diran de les persones que no tenen una altra cosa per parlar de la vida de la resta. La reacció dels companys va ser per descomptat d’acceptació i ningú va dubtar en prestar-li la seua ajuda i en donar-li les gràcies per no amagar-se més del món.

Finalment, vaig pensar si la reacció de totes les persones seria així com la nostra i vaig entendre que no. Pense que nosaltres vàrem prendre aquesta decisió com una cosa normal i vàrem acceptar-lo perquè des que som xicotets, tractem a aquest institut aquests temes com normals mitjançant xarrades, vídeos com els d’aquesta pàgina o gràcies a molts dels comentaris dels professors a l’hora de parlar-nos de temes com aquests. Segurament gent d’altres instituts que reben altra educació i que no acostumen a tractar-ho, aquest tema no els haguera paregut seriós i inclús l’alumne que no se sent satisfet amb el seu tipus de cos no ho haguera dit mai.

Per això torne a recalcar que els instituts haurien de dedicar una hora a l’any fent aquestes xarrades per a normalitzar aquests temes que poden ser complicats per a la persona que els pateix.