11 de febr. 2018

Mariama i la MGF

El 6 de febrer és el dia contra la mutilació genital femenina (MGF). El curt de Mabel Lozano “Mariama”, produït per la Unió d'Associacions Familiars (UNAF) l'any 2016, aborda aquesta temàtica des del punt de vista d’un pare, Ibrahim Bah, que explica en primera persona la lluita per salvar la filla de la MGF. La directora explica que “no volia fer pornografia del sofriment sinó utilitzar la força del testimoniatge per a conscienciar sobre una forma de violència de gènere que afecta a 200 milions de dones i xiquetes”. 

El vídeo es pot veure ací o picant a la imatge (però no s'obrirà des de l'institut perquè és una pàgina de Facebook).


En aquestes entrades de Karícies pots trobar més informació sobre l'ablació del clítoris. També podeu llegir l'entrada de la wikipèdia Clitoridectomia.

5 comentaris:

Clara Goldstein ha dit...

Quan algú parla de la mutilació genital femenina ningú vol escoltar, no volem pensar sobre una cosa tan dura, tan injusta. És per això que m'ha agradat molt tindré accés a aquest vídeo per la pàgina de Karicies. Hi ha realitats que tenen lloc cada dia en la punta contrària del món, realitats que no seríem capaços d'imaginar, realitats de les quals hem de ser conscients.

La mutilació genital femenina és una pràctica cultural considerada una de les més antigues tradicions en determinats pobles. Consisteix en l'extirpació de la totalitat o una part dels genitals externs de la dona. Això és una violació dels Drets del Xiquet, i es posa en pràctica en xiquetes de 0 a 15 anys.

Potser ni som conscients del que estem parlant i de la magnitud d'allò que està ocurrent. Jo, personalment, no sóc capaç d'imaginar-me una xiqueta d'11 anys (per exemple), a la qual li practiquen la MGF. No sóc capaç d'imaginar-me açò perquè se'm trenca el cor, perquè recorde un dia de col·legi amb la mateixa edat que eixa xiqueta, en una classe en la qual es va parlar de la MGF, i jo ni siquiera sabia el que era un genital.

En el curtmetratge de la pàgina de facebook "Curtmetratges per la igualtat" un home ens conta la seua història. Explica com, quan era xicotet, va perdre a la seua germana de 14 anys després que li practicassen la MGF, i ell no entenia per què es feia. Aclareix, també, que ell és un bon musulmà, que segueix les regles, les respecta, però que en cap pàgina del llibre sagrat obliga a les dones a seguir aquesta horrible tradició.

Els habitants del seu poble parlaven de costums, de cultura, de no perdre allò que els feia seguir sent poble, l'essència. Però estan equivocats, o almenys ací ho pensa el protagonista del vídeo, i també jo. Quan l'home es va casar, de fet per amor i no per obligació (cosa no molt normal en el seu poble), i va tindre una filla, va decidir que no la sotmetria a la MGF. Però hi havia problemes. Per una banda, els seus amics, coneguts, la seua família, tots el mirarien mal perquè no accepten la seua decisió; i per altra banda respecte a Mariama (la seua filla), seria considerada una dona impura i bruta durant tota la seua vida, a soles per no haver seguit amb la dolenta tradició de la MGF. Malgrat els inconvenients, l'home té molt clar el que vol per a la seua filla, i lluita per aconseguir-lo. Ha emigrat a Europa, busca treball, una vida sostenible. Vol a la seua Mariama, i vol el millor per a ella.

Són moltes les víctimes sotmeses a la MGF. Moltes d'elles moren al cap de poques setmanes, unes altres sofreixen massa i el dolor segueix per molt de temps, altres tenen seqüeles psicològiques, etc. Potser és tradició, o costum, però no és respectable. És dolent i inacceptable. Es tracta d'una violació dels Drets de la Xiqueta i hem de lluitar fins que cap xiqueta, mai, sofrisca per cap practica amb el seu cos com és la Mutilació Genital Femenina.

Brendah Kent ha dit...

Abans que res, volia dir que em pareix un curtmetratge increïble i que reflecteix molt bé com el dia de hui encara en molts llocs moltes xiquetes continuen patint la MGF.

Al meu parèixer és un curt molt trist i bonic a la mateixa vegada, que deixa veure els sentiments que té tan forts aquest home per la seua filla que arriba fins i tot a trencar una tradició assoles perquè la seua filla no patira com va patir la seua germana. Aquest home lluita perquè la seua filla i a poc a poc més xiquetes es puguen salvar de la mutilació genital masculina i consenciar a la gent del seu poblat i d'altres que açò no era amor, que feien mal a les seues xiquetes i que elles també tenen dret de viure la seua sexualitat i no per això són impures ni unes qualsevol, segueixen tenint dignitat i honra, assoles que si no les mutilen, podran ser de certa manera lliures de viure la seua sexualitat

Per altra banda, estic totalment en contra de la MGF, em paris una salvatjada per molta tradició que siga, mes que res pel que es lis fa a unes xiquetes de no més de 6-7 anys de 8 com a molt. Tot el patiment i el mal que pateixen aquestes noies, és totalment innecessari i cal fer veure a la gent d'aqueixos llocs que açò s’hi ha d’acabar perquè és una barbaritat.

Teresa Claramunt ha dit...

Actualment, en països llunyans es produeix una pràctica que s’ha de parar: La mutilació genital femenina (MGF) que afecta a moltes xiquetes des que són molt xicotetes. Aquest es el tema d’aquest text que, a més, es acompanyat per un vídeo que parla sobre aquesta pràctica.

La mutilació forma part de la tradició d’alguns pobles asiàtics, però no es motiu per a seguir-la portant a terme. També hem de pensar en el patiment que causa a la xiqueta i als pares d’aquesta, que es veuen obligats a acceptar tan sols per a que la seua filla siga una xiqueta ‘normal’ i que la resta de persones no la vejen amb mala cara. Es trist pensar que encara es porten a terme pràctiques tan dures com aquesta. No s’hauria de fer patir a ningú tan petit això.

Per altra banda, pense que textos com aquests ajuden a donar visibilitat a tradicions tan injustes com aquesta. Hi ha’n tradicions i cultures de tot tipus, però es impossible normalitzar una situació com aquesta. A més, les persones que ho consideren normal o que ho justifiquen tan sols perqué ‘es tradició’ han de canviar la seua mentalitat.

Finalment, cal deixar de considerar mutilacions d’aquest tipus com a una cosa normal, com a tradició i no fer patir d’aquesta manera a ningú, ja que ningú té dret a fer-ho i cal possar-se al lloc de l’altre. A més, espere que la MGF desaparega d’una vegada.

Paula Roussel ha dit...

“Més de 200 milions de dones i xiquetes vives actualment han sigut objecte de la Mutilació Genital Femenina en els 30 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, on es concentra aquesta pràctica.”

Aquestes xifres poden semblar una bogeria per aquells que vivim en una cultura on ni tan sols és normal parlar de l’existència d’aquesta pràctica. Per aquells que hem crescut sense saber massa d’aquest tipus de costum és xocant i estrany adonar-se, de sobte, que és una terrible realitat que viuen, ni més ni menys, 200 milions de dones al món.

En el vídeo que veiem a la publicació, ens conten de primera mà la història d'Ibrahim Bah i de la seua filla Mariama, que fugiren del seu país per tal d’evitar la MGF. El pare de la xiqueta ens conta com la tradició, ben arrelada a la seua cultura, té moltíssima força. Ell parla des del cor i conta la quantitat de dificultats que va trobar en el camí quan va decidir que no volia que la seua filla se sotmetera a aquest procés.

Conta com no solament havia de buscar suport fora del seu país, perquè la família té molta importància en aquests processos i necessitava un permís especial per poder abandonar la seua terra amb la seua petita. Ibrahim es posicionava en contra de la seua cultura, la seua tradició, el seu poble i la seua família en prendre aquesta decisió i rebutjar a què la seua filla continuara amb allò que havien fet sa mare, les seues ties i les seues àvies abans d’ella.

El preocupat pare parla de la necessitat de canviar aquesta tradició i frenar completament la MGF. “Cap pare vol fer mal a la seua filla o fill, però ells no saben quin mal estan fent realment amb tot açò” diu ell amb dolor. Explica com és imprescindible que aquesta practique acabe, ja que a més de ferir a les dones que la pateixen, els lleven l’oportunitat tant a elles com a les seues parelles de gaudir completament de la seua sexualitat.

I aquest missatge que hui rebem gràcies a la raó d’Ibrahim i de totes aquelles persones que ajuden a difondre la seua història, ens fa reflexionar sobre distintes qüestions. Com és possible que se segueixen fent aquestes pràctiques i que no sàpiguen o no vulguen saber el perjudicial que és per a les dones que les pateixen?

Altra és la poca informació que tenen els països on no tenen lloc aquests tipus de costums, perquè estic segura que a tothom que lliga la primera frase es quedarà bocabadat davant d’una xifra com aquesta. I encara que de segur que existeix qui una volta assabentat decideix passar del tema perquè no l'afecta directament, vos anime a implicar-vos. I no solament a açò, impliqueu-vos, empatitzeu i adoneu-vos que malgrat que aquesta pràctica es fa a milers de kilòmetres, aquest món és de tots i hem d’avançar units evitant el patiment de qualsevol. Així que, animeu-vos i difoneu aquest missatge perquè encara que a poc a poc, aconseguirem canviar el món i eliminar aquest tipus de pràctiques.

María Zambrano ha dit...

No totes les tradicions aporten més riquesa cultural a la societat, i menys encara les que creen desigualtats, malestar i inclús la mort a certa part de la població. La MGF (Mutilació Genital Femenina) és un costum africà que lamentablement hui dia continua, i s’ha d’erradicar.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF, és l'eliminació parcial o total de teixit dels òrgans genitals femenins, particularment del clítoris, amb l'objectiu d'eliminar el plaer sexual en les dones. I per això podem concloure que aquesta tradició és sexista, i que esta lligada a la cultura masclista, a la religió o a qualsevol altre motiu no mèdic.

El narrador d’aquest vídeo és el pare de la protagonista, Mariama, i en 9 minuts conta la seua postura argumentant-la amb la seua pròpia experiència. En ser home, ha viscut aquest costum des de fora, i per això em pareix un home amb una gran consciència i intel·ligència, perquè sense afectar-lo aquest problema de primera mà el defensa per la seua filla i per a totes les dones que no tenen veu i dret a decidir.

Ell explica que la societat africana enllaça aquest costum com un assumpte de dones, encara que són els homes quin fan discriminació a les dones que no se li ha practicat aquesta atrocitat, ja que diuen que són dones qualsevols i no dones netes. Per això ell afirma que l’argument “És assumpte de dones” ha sigut predicat per homes masclisme que volen continuar amb la tradició de superioritat de gènere, ja que a aquestos no l’importen totes les morts que ha causat aquesta barbaritat.

Ell diu que aquest problema és tan gran, que per evitar la mutilació genital que a la seua filla li havien de fer als 8 anys, la seua pròpia família i el seu poblat ha trencat les relacions amb ell, i inclús afirmen que és una vergonya. Ells diuen que fan aquest costum per amor, però realment amor seria evitar-ho.

La solució, com explica el narrador, seria crear noves lleis que prohibisquen aquesta pràctica, però també, ajudar a la gent a evolucionar, ensenyar-les que vivim en el segle XXI, on estem deixant darrere el sexisme per a crear un món sense desigualtats, i que sense la seua ajuda no podrem aconseguir-lo.

Finalment, m’agradaria donar-li les gràcies a l’associació UNAF (Unió d’Associacions Familiars) per donar-li veu a aquest tema, i clarament a Ibrahim Bah, pare de Mariama, per compartir amb tots nosaltres la seua experiència i la seua lluita. Jo estic al seu costat, jo sóc Mariama i totes les dones afectades. Jo també lluite contra la mutilació genital femenina.