11 de febr. 2018

La indústria de la música


Entrada feta per Naiara i Mar (1r. Bat. B)

En aquesta entrada podeu trobar dos vídeos de la cançó “Gatekeeper”, de la cantant Jessie Reyez. En un d’ells es troba el videoclip i el l’altre hi ha la lletra traduïda. Jessie Reyez és una cantant canadenca de pares colombians, que sempre ha desitjat ser cantant, però hi ha hagut moments en els quals podria haver-se perdut. La cançó “Gatekeeper” conta una història real que li va passar fa cinc anys. Tracta sobre la misogínia i l’abús sexual a la indústria de la música. Per insidiosa que parega la lletra, són conversacions reals que els homes “amb poder” tenen amb dones creatives que volen compartir el seu art.

El vídeo comença parlant sobre els desitjos d'altres dones: unes volen ser jutgesses i d’altres, com ella, cantants i artistes. Després, tot canvia i apareix una xiqueta, que és la representació d’ella amb cinc anys; aleshores comença a cantar el principi de la cançó. Quan va pujar aquesta cançó, Jessie va voler contar més sobre la seua experiència i per això, un mes després, va penjar un documental sobre els successos que havia viscut anys arrere.

Tot comença quan és invitada a una festa, en la qual hi ha molta gent important de la indústria musical. El fet d'assistir és una oportunitat per a poder mostrar el seu talent i, amb sort, aconseguir que un productor escolte i veja el seu treball. Però la realitat és ben diferent. Després d’haver estat bevent, aconsegueix que la senten cantar, cosa que crida l’atenció d'un raper famós (prefereix no revelar el seu nom), i aquest li ofereix anar-se’n junts en el cotxe fins a sa casa, on té l’estudi. 

En el cotxe, el raper comença a posar-li la mà damunt; ella se sent incòmoda, li diu que pare i li explica que ella està allí per la seua música. També li diu que el seu cos és un temple. A ell no li agrada el que escolta i comença a cridar-li coses com “No saps qui sóc?”, “Que algú t’ensenye els diners que tinc en el meu compte!”, “No ets el meu tipus”, etc. També li diu que ha perdut l’oportunitat de ser cantant, i que quan tinga 25 anys es penedirà d’haver dit que no a aquesta “gran” proposta. Afegeix que si no utilitza el seu cony, ningú la prendrà seriosament.

Aquesta experiència és una mostra del sexisme i la misogínia que pateixen les dones a la indústria musical, una realitat que ja cansa. Us animem a veure el documental (en anglés, 12’56’’) sobre la seua experiència.

Videoclip




3 comentaris:

Sara Becker ha dit...

Aquesta historia es repeteix cada vegada més, últimament estan ixin casos de gent coneguda com directors i gent important de la industria del cine i la música on aprofitaven el seu lloc de cap per a fer el que ells volien, aquest tema no es un tema que siga actual aquestes coses fa temps que les fan però ningú havia tingut el valor de dir-ho per por, per vergonya, perquè pensaven que ningun les ajudaria. Pense que esta ixin tots aquestos casos de violència i misogínia ara perquè la dona esta començant a tindre un poc més de respecte en la societat en cara que li falta bastant per canviar i tant les dones com el homes estant unint forces i reivindicant que estan amb elles i que no tinguen més por, per exemple en un dels últims premis totes les actrius, actors, cantant, directors, etc; han anat vestits de negre, un gest que ha sigut molt comentat i important en aquestos moments. Deuríem ajudar per que aquestes coses no puguen succeir. També sabem que per desgracia queden moltes histories que encara no han eixit a la llum i hem dona molta pena que açò tinga que passar.

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...


Jessie Reyez és una cantant i compositora Canadenca que mitjançant la seua cançó “Gatekeeper” ens explica la situació on les dones per a ser famoses deuen mantenir relacions sexuals i ací aconseguir ser famoses i reconegudes, mostrant característiques de la violència de gènere quan el productor intenta ficar-li la mà damunt i en rebutjar-li la menysprea i comença a cridar-li.

Els homes per tenir molts diners o ser importants pensen que poden mantenir relacions sexuals amb qualsevol o simplement tenir el poder, però és tot el contrari. Una dona ha de ser lliure i aconseguir les seues metes sense sotmetre's a cap obligació per a poder aconseguir el que volen.

Aquest vídeo ens ensenya en gran part una situació vertadera on l'autora, Jessie Reyez, va passar. L'assetjament ho reben moltes dones en el món, siguen cantants, models, o una dona normal i corrent, però no fem gens per a parar-ho perquè aquests assetjaments segueixen augmentant. Milions de dones se sotmeten a tenir relacions sexuals o fer alguna cosa desagradable, siga per necessitat o per obligació.

Devem canviar aquesta mentalitat, ja que tots som iguals, sense importar quan diners manegem, sense importar l'important que siguem, sense importar si eres un home o una dona.

Aquests casos ocorren molt sovint, però se sap molt poc, ja que una dona quan li ocorren aquestes coses els fa por dir-les, o simplement pensen que no serviria de res. Aquest vídeo és un altre clar exemple del menyspreu de la dona i la falta de respecte, caracteritzant-se ací per misogínia.

Ningú té el dret de ficar la mà en els teus pantalons sense el teu consentiment.

SI NO VOLS FER-HO, NO HO FACES!

Teresa Claramunt ha dit...

El text parla d’un tema que afecta moltes dones a la nostra societat i que cada vegada ocorreix més: L’ assetjament a les dones a l’indústria de la música. A més, exposa la història una xica anomenada Jessie Reyez que va viure una situació que no imaginava que viuria mai.

Jessie fou invitada a una festa important en la qual assistia molta gent important de la indústria musical i anava feliç ja que anava a cantar i podria agradar-li a un productor, la qual cosa l’ajudaria a que el seu talent fora escoltat per moltes persones, i això va ocórrer. No obstant, el productor i raper li va proposar l’idea d’anar a sa casa, on tenia l’estudi, però l’objectiu que volia aconseguir era completament diferent: Primer, li va possar la mà damunt a la xica, de manera que ella es va començar a sentir incòmoda i va reaccionar diguent-li que parara i ell va respondre de manera agressiva: Li digué que no era el seu tipus i que segur que no sabía qui era ell i tots els diners que tenía. Finalment li digué que a la indústria musical, si no acceptava aquestes propostes, no triomfaria mai i ningú la prendria seriosament.

Es molt trist que dones com ella hagen de passar situacions com aquestes per culpa del pensament sexista i masclista d’alguns homes, que pensen que aquesta es l’única manera de triomfar. Com he dit, actualment podem veure a la televisió dones, algunes actrius i altres cantants, que reconeixen haver passat una situació s’assetjament com aquesta. Algunes han aconseguint escapar pero altres han sigut víctimes.

Pense que per triomfar l’única cosa que cal es el talent i que en qualsevol entrevista de treball, festa o reunió amb persones importants, l’única cosa que han de mostrar cap a la persona es respecte.