4 de febr. 2018

Aprendre a amar amb el Petit Príncep

Entrada de Yoana (1r. Bat. Artístic)

Fa temps vaig veure un vídeo molt interessant sobre el Petit Príncep, on parlava amb una rosa. Ell li va dir que l’amava i la Rosa li va contestar que ella també l’estimava. En sentir el verb “estimar”, el Petit Príncep es va queda pensant i va respondre que amar no era el mateix que estimar. Quan una persona estima, significa que vol a una altra persona. Qui estima espera el mateix, per tant aquest estimar implica una miqueta de necessitat; en altres paraules: comencem a necessitar aquella persona especial. En canvi, amar no és el mateix. Amar algú significa desitjar-li el millor, fer tot el que puguem per eixa persona per veure-la feliç, sense esperar res a canvi, ja que el simple fet de veure-la bé és prou per a qui ama.

Per això quan les persones diuen «T'ame», estan utilitzant malament aquesta paraula perquè en realitat no amen de veritat (és obvi que no en tots els casos). Per exemple, imaginem una parella que porta una setmana eixint junts i pensen que no poden estar l’una sense l’altra. Això no és amar de veritat, com bé explica el Petit Príncep.

L'amor, el fet d'amar algú, és un sentiment bonic, però no tot el món en sap realment el significat. Estar amb algú és compartir temps amb la persona; però l’excusa de «som parella» no pot servir per a voler estar sempre amb ella, ni tampoc significa que si passes més o menys temps la vulgues més o menys. De la mateixa manera, que cadascú tinga les seues coses, els seus amics, la seua vida és normal. Tindre parella no vol dir que hages de saber tot el que fa i/o amb qui està, i molt menys prohibir-li-ho. 

Per això, en casos com els de xics (i algunes xiques) que sempre pregunten a la parella amb qui van, què fan, quan, per què, i qüestions paregudes, i després diuen que es preocupen per ella perquè l'amen, heu de saber que no diuen la veritat. Per a completar aquesta reflexió, us deixe una pàgina on podeu llegir el diàleg entre el Petit Príncep i la Rosa, que ho expressa millor i més bonic.




Rap del curt "Comando VDG" de la Asociación Páginas Violeta www.paginasvioleta.org
Direcció: Mercedes M del Río y Ana Rosa Diego
Música Antonio Bello

7 comentaris:

Sofia Williams ha dit...

Mai m'havia parat a pensar en qué significava «amar» o «estimar». Sempre he dit «estimar» perquè la paraula «amar» la veia massa gran per als meus sentiments, massa seriosa. Però a pesar d'haver vist totes les definicions, em segueix pareixent massa per a mi. O siga, qui dona tot el seu ésser per altra persona sense esperar res de ningú? Entenc que «voler» significa possessió, però si no tens reciprocitat del teu sentiment, per a què serveix?

No demane res de la parella, tan sols respecte i un sentiment per mi. Com puc confiar tota la meua vida i alma a una persona? Açò és donar tota la meua existència, i ningú té dret de tenir res meu. El més probable és que siga jo la que té un problema amb tot aquest de l'amor, sent que tot és massa per a mi, i no confie en ningú.

Aquesta entrada m'ha paregut molt interessant perquè moltes vegades confonem «amar» amb «estimar», i són conceptes molt diferents amb els que cal tindre cura.

carla stone i diego rousell ha dit...

Hola, en aquesta entrada explica molt be la diferencia entre el fet d'amar algú o de estimar-lo. Moltes vegades aquest sentiment es confon i s'utilitza malament, al text posa un exemple, diu que una parella que porta una setmana eixint junts no pot amar-se i utilitzen la paraula «t'ame», a mes diuen que no poden viure sense l'altra persona.
També en aquest comentari vull afegir la diferencia que hi ha entre estimar i amar. En la meua opinió trobar la diferencia en estimar i amar es molt difícil, a mes poca gent sap diferenciar-ho com Diego.
Estimar per a Diego es el mateix que amar, però d'una manera amar es mes fort amb mes sentiment, al contrari que per a mi la diferencia esta es que si ames algú no et fixes en altres, ja que tens a la teua persona perfecta i no necessites mes.

Teresa Claramunt ha dit...

Les paraules ‘estimar’ i ‘amar’ són paraules molt diferents: Ambdós representen un sentiment però el seu significat no es el mateix. A continuació, el text, que exposa les idees del llibre del Petit Príncep, ens mostra el seu significat i ens explica el seu ús adequat ja que actualment, no tot el món el conéix

Primer, el Petit Príncep li va dir a una rosa que l’amava i ella li va contestar que també l’estimava, de manera que el protagonista va començar a reflexionar. Estimar vol dir esperar el mateix sentiment per part de l’altra persona, un poc de necessitat, es a dir, començes a necessitar a l’altra persona. Per altra banda, amar algú es molt més, es preocupar-te per ell o ella, desitjar-li el millor i intentar veure-la feliç perque això soles ja et fa feliç a tú, es a dir, disfrutes mentre l’amat o l’amada disfruta. Amar es, per tant, molt més que esperar el mateix sentiment per part de l’altra persona.

També explica que no cal veure a qui ames tots els dies per a sentir el mateix, o controlar a cada moment on es troba o que fa. El més important es continuar amb aquest sentiment i saber que, no obstant no vejes l’altra persona en molt temps, tot va a seguir igual. A més, alguns utilitzen la excusa de ‘amar algú’ per a controlar-lo/a, per tant no amen i tampoc tenen molt clar el significat d’aquesta paraula. Per altra banda, alguns tenen molta facilitat per a dir algú ‘te ame’ i no saben que es molt més del que pensen.

Per a concloure, aquest text explica de manera molt clara el significat ‘d’estimar’ i ‘amar’. A vegades no es dóna importància o ens parem a pensar sobre la diferència entre aquests sentiments, però cal saber-ho ja que, com hem vist al text, no es el mateix i a més el Petit Príncep, mitjançant la seua conversa amb la rosa, ho explica d’una manera bonica.





Carles Claramunt ha dit...

Amar i estimar no és el mateix.

Amar i estimar són dos verbs que segur que tots nosaltres haurem utilitzat almenys una vegada en la nostra vida. Aparentment, el seu significat és exactament el mateix, fins i tot en cert exercici de sinonímia de llengua segurament acabaríem per relacionar-los.

Error. Ni molt menys es tracta del mateix, ni tan sols són conceptes relacionats, més aviat hauríem d'analitzar el seu significat real abans de caure en el greu error d'utilitzar un o un altre concepte per a expressar els nostres sentiments. Seria alguna cosa així com – i perdoneu-me per l'expressió- “no és el mateix una bola blanca que una blanca en boles”. El significat varia, veritat?

Doncs bé, analitzem el significat de cadascun dels dos verbs.

Amar, significa: acció d'expressar un sentiment intens, que per la seua iniciativa busca trobar-se i unir-se amb un altre ésser, és a dir es tracta d'una atracció, inclinació i lliurament abundant d'una persona cap a una altra, amb l'objectiu de procurar la reciprocitat en l'anhel. Estimar per tant implicarà la comunicació, el complement i el consentiment d'ambdues parts. D'altra banda, voler, significa pretendre complir un desig, és a dir, buscar posseir o venir de gust alguna cosa per a la pròpia satisfacció personal.

Suficient. En l'efecte d'amar es complementa i es consent. En el de voler, no obstant, existeix un tipus d'interés tenint una connotació egoista i possessiva. En definitiva, per a aquells que encara es creuen la historieta que un amor sense gelosia no és un amor complet, amar seria el Ying i el voler seria el Yang necessari per a completar aquest cercle amorós-perfecte del que tant ens han parlat.

I ara parlem de la gelosia.
Es dóna per por de perdre alguna cosa i intervenen tres persones: el gelós, el/la persona que es tem perdre i el que ve a “robar” aqueixa cosa que “es posseeix”. La toxicitat d'aquesta emoció és plena i empresona tant a la víctima com també al botxí. En la nostra societat, un alt percentatge de crims ocorren a causa d'aquest Yang “tan necessari”. I en aquest cas ens referim a la violència de gènere.

Homes gelosos de les seues parelles, controladors de totes i cadascuna de les seues decisions que creuen que els seus parells són mers objectes fets a la seua disposició i que han d'acatar totes les seues ordenes i els seus consells pel propi bé de la seua convivència, perquè es volen. Es creuen poderosos, grans, però en realitat estan plens de pors, se senten xicotets i tenen por de perdre aqueix poder [...]

Carles Claramunt ha dit...

[...] Tot comença amb un “fa fred, amb aqueixa falda t'enxamparàs un catarro”, amb un “aqueix amic teu em dóna mala espina” o amb un “no isques tan tard a veure si et passa alguna cosa”. Tots ells semblen missatges de preocupació, mers consells del "teu" xic que vol el millor per a tu. Com un primer dia en el casino on guanyes els diners suficients per a convéncer-te que has de tornar amb més assiduïtat i amb més força, fins que t'arruïnes.

Les seues paraules t'atrauen cap a un cercle més viciós que el mateix tabac i del qual no és gens fàcil eixir. Si no fuges, el següent seran les prohibicions. Quan vulgues “rebel•lar-te”, gaudir d'un dia de festa amb les teues amigues o anar a prendre't una hamburguesa amb un company de classe, vindran les restriccions i els insults acompanyats més tard d'un “perdona'm el meu amor, saps que ho faig perquè et vull” i el teu enganyat sentiment de culpa es veurà engegantit.
Finalment, i si no has aconseguit posar-li remei a aquest vomitiu cicle, arribaran les hòsties en tornar a casa pel simple fet d'haver saludat al que abans era el teu millor amic –i amb el qual ja no et parles perquè el teu nuvi t'ho va prohibir- i les pallisses per estar en línia però no contestar-li els seus missatges. Em reserve el final de la història, per nauseabund i tràgic.

Amar no entén de gelosia, amar no és voler. Hauríem de deixar de costat d'una vegada la falsa idea que una miqueta de gelosia és necessària en tota relació. La gelosia són pors, impotències i inseguretats acumulades que no podem deixar entrar en cap tipus de relació donat el seu alt grau de toxicitat.

Així que, quan desitgem a una persona, l'estimarem però no la voldrem, doncs si l'amem, la buscarem amb intensitat, inclinació i entrega i així, potser, puguem aconseguir el nostre propòsit de procurar la reciprocitat. Cap persona ha de ser possessió de ningú i molt menys per a satisfer-la, per açò no se li vol a una persona. Se li estima.

Will Curie ha dit...

En l'exemple de l'entrada, podem llegir que "estimar i amar" no són el mateix, ja que tenen un significat diferent. No obstant això, i al meu veure, aquest tipus de coses no són de tanta importància. Sí que és cert que dir que vols a una persona no genera la mateixa sensació que dir que la ames. En les parelles "convencionals" (no em referisc a temes de gènere, sinó a una relació relativament estable entre dues persones que s'atrauen), sol haver-hi un intercanvi diari d'expressions, tant "t'estime" com a "t'ame". I en moltes d'elles, com ja he esmentat abans, pot haver-hi un món de diferències entre una expressió i l'altra.

D'altra banda, quan expressem afecte a una altra persona independentment de l'amor, solem dir que la volem, o enviar aquestes expressions quan realitzen alguna cosa que ens agrade o ens fa més feliços. És clar, que s'usen aquestes paraules perquè són les que coneixem i les que formen part del nostre enorme encara que limitat al mateix temps dialecte.

Al punt al qual vull arribar és que en les relacions en les quals hi ha un "amor vertader" més enllà de les paraules, no importa què li digues a la teua parella, ja que no estàs intentant concretar gens segons el que digues, sinó que li fas veure els teus sentiments cap al/ella. Al meu entendre, paraules com aqueixes sobren en moltes situacions.

Sara Campoamor ha dit...

Bon dia avui vaig a comentar el vídeo de “Aprendre a estimar amb el petit princep”, en aquest vídeo es poden observar les paraules “voler” i “estimar” però òbviament no signifiquen el mateix ja que he estat informant-me en una pagina d'internet en la qual posava molt clara aqueixa diferència entre aqueixes dues paraules ja que la paraula “voler” i “estimar”

En el petit princep li va dir a una rosa que la volia i ella li va contestar que també li volia, però el protagonista va començar a refelxionar sobre açò. Voler té més significats que estimar, voler comporta a part del sentiment d'amor, una idea de possessió. Tenim el cas dels sers estimats, o quan li dius a algú “Et vull” li aquestes dient que vols que aquest al costat de tu, que forme part de la teua vida, no sempre ha de ser una parella, pot tractar-se d'una bona amistat. I d'altra banda “estimar” és alguna cosa diferent. Si mestresses, mestresses encara en la distància, és un sentiment altruista i desinteressat. Si mestresses a algú deixes que siga feliç amb una altra persona. Sovint es confonen tots dos termes quan tractem d'exagerar el nostre gust per alguna cosa. Diem “amo el pastís de xocolata” o “amo les flors”, quan ens bastaria amb un simple “m'agrada”.

Per a finalitzar diria que abans de dir que mestresses a una persona primer has de plantejar-te el fet de si primer la vols o simplement li'l dius per compromís, ja que açò es nota, a més de que al meu entendre jo pense que no pots voler a una persona que coneixes de dos dies llevat que portes temps fixant-te en ella i aqueixes coses ja que tampoc és el mateix que et cride l'atenció al fet que t'agrade i al final acabes enamorant-te, realment cal anar amb compte amb aquests terminis que designen aquests sentiments.

1ºBATXILLERAT HUMANITATS