14 de gen. 2018

La identitat no s'imposa

"La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix...
Però, sobretot, es respecta.
Posa't en la pell dels altres i fes-ho."

Campanya del Govern de les Illes Balears 2018. 

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia a tots i a totes i benvinguts a la llegida d’aquesta entrada que tant sentiment presenta. Personalment aquesta publicació és una de les que més m’agrada, ja que ens mostra mitjançant càmeres ocultes els sentiments dels homes i dones quan els diuen apel·latius del sexe diferent del qual pertanyen. Aquests reaccionen malament i no entenen les situacions que estan vivint, pensen que el cambrer està mal del cap i no poden explicar-se com pot ser que els tracte d'homes quan són dones o a l'inrevés, dient-los “guapa”.


A partir d'aquest moment els clients els quals no han de pagar pel café comencen a enfadar-se, ja que aquests comentaris ja no els fan ni una miqueta de gràcia els tracten com a altres persones de les quals són i aquestes actituds no són de bon gust per a les persones que passen per aquella parada, així que el cambrer veient aquelles cares de desil·lusions i de no saber res, opten per cridar a la seu superior per parlar dels descontents dels clients.


Finalment, quan el seu superior arriba comença a explicar que tot ha sigut una broma i pots ser no haja sigut de bon gust, però calia que entengueren que com ells s'han sentit és com l'encarregat cada dia és sent, ha de suportar mirades, comentaris i males llengües que parlen de la seua orientació sexual des que són xicons sense oblidar-se que ells també són persones.

La meua opinió és que tots som persones, que tots soms ciutadans d’un món que intenta fer inca peu en uns valors que són tirats cada segon per la borda per unes persones o unes altres, Però jo, sols sóc una alumna que es mou els dits per damunt d’un teclat on expesa els seus sentiments i descontents cap a una societat masclista i sexista.

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...


Bon dia a tots i a totes i benvinguts a la llegida d’aquesta entrada que tant sentiment presenta. Personalment aquesta publicació és una de les que més m’agrada, ja que ens mostra mitjançant càmeres ocultes els sentiments dels homes i dones quan els diuen apel·latius del sexe diferent del qual pertanyen. Aquests reaccionen malament i no entenen les situacions que estan vivint, pensen que el cambrer està mal del cap i no poden explicar-se com pot ser que els tracte d'homes quan són dones o a l'inrevés, dient-los “guapa”.


A partir d'aquest moment els clients els quals no han de pagar pel café comencen a enfadar-se, ja que aquests comentaris ja no els fan ni una miqueta de gràcia els tracten com a altres persones de les quals són i aquestes actituds no són de bon gust per a les persones que passen per aquella parada, així que el cambrer veient aquelles cares de desil·lusions i de no saber res, opten per cridar a la seu superior per parlar dels descontents dels clients.


Finalment, quan el seu superior arriba comença a explicar que tot ha sigut una broma i pots ser no haja sigut de bon gust, però calia que entengueren que com ells s'han sentit és com l'encarregat cada dia és sent, ha de suportar mirades, comentaris i males llengües que parlen de la seua orientació sexual des que són xicons sense oblidar-se que ells també són persones.

La meua opinió és que tots som persones, que tots soms ciutadans d’un món que intenta fer inca peu en uns valors que són tirats cada segon per la borda per unes persones o unes altres, Però jo, sols sóc una alumna que es mou els dits per damunt d’un teclat on expesa els seus sentiments i descontents cap a una societat masclista i sexista.

Paula Zetkin ha dit...

Tres minuts donen molt de què parlar, en primer lloc podem observar la reacció que tenen els clients d'aquest foodtruck en veure que el dependent els tracta com a un gènere que biològicament no els correspon. Cares bocabadades, riures per "la confusió" del dependent, explicacions davant la seua identitat de gènere, ira i fins i tot diríem que els trau una mica de les seues caselles que no se'ls tracte de la manera que els agrada. Continuen les explicacions dels clients i demanen amb molta molèstia que se'ls tracte com són, és a dir homes o dones. A més hi ha un client que pregunta sobre la seua aparença física.
En segon lloc, el dependent els demana el DNI per a verificar el gènere en el qual són etiquetatges aquests clients. En veure que el dependent segueix tractant-los d'una forma diferent de la qual són, decideixen anar-se, però de seguida criden a l'encarregat. Apareixen dos encarregats, una xica i un xic, tots dos trans. Argumenten que així se senten cada dia, que pel fet de tenir agenciat un gènere que no els correspon se'ls segueix tractant del gènere que no són.
Així doncs, la transsexualitat és una de les menys acceptades per la societat i sobretot per a l'estat en el qual qualsevol persona trans puga viure. Deixant a part tots els processos pels quals s'ha de passar, ja vegeu mèdics d'un llarg i lent procés.
Però el problema en el qual se centra aquest vídeo és l'acceptació social, començant des que eres un xiquet xicotet i ja se't classifica en el gènere amb el qual has nascut, al costat del clàssic color blau de xic i color rosa de xica, els joguets, la roba i una llarga llista d'etcèteres. Més tard, quan eres un adolescent i ja et comences a desenvolupar físicament i quant a actituds els xics, segons la societat, han d'adaptar un rol "viril" i no tenir por a res... Al meu entendre aquests dos moments de la vida d'una persona siga cisgènere o transgènere són els més importants.
Sempre és complicat dir que t'assegues transsexual, i generalment la inseguretat se centra en aquesta mateixa acceptació de la qual parlem. Penses en la teua família, la teua parella (si la tens), els teus amics, l'entorn en el qual et trobes, i et detens a afirmar que va a donar un gir dràstic en el teu dia a dia, però segur de tu mateix penses en el feliç i adaptat que et vas a sentir.
A poc a poc avances i decideixes canviar el teu nom del DNI, ací es presenten una sèrie de problemes, ha de ser major d'edat i ha de presentar una breu xarrada sobre els motius pels quals es vol canviar de gènere. I ja no només parlaríem del DNI sinó de totes les possessions legals que els trans puguem posseir, com el llibre de família, el passaport...
Després d'una llarga inspecció sobre el tema, afirme la complicitat de la completa acceptació social de les persones trans.
Promulguem l'acceptació, però sobretot la naturalitat. Fora masclismes i fora sexismes. Tots som persones, ja ens sentim homes o dones, i tenim els mateixos drets que les persones cis.
#Dretstrans

Paula Zetkin ha dit...

Tres minuts donen molt de què parlar, en primer lloc podem observar la reacció que tenen els clients d'aquest foodtruck en veure que el dependent els tracta com a un gènere que biològicament no els correspon. Cares bocabadades, riures per "la confusió" del dependent, explicacions davant la seua identitat de gènere, ira i fins i tot diríem que els trau una mica de les seues caselles que no se'ls tracte de la manera que els agrada. Continuen les explicacions dels clients i demanen amb molta molèstia que se'ls tracte com són, és a dir homes o dones. A més hi ha un client que pregunta sobre la seua aparença física.

En segon lloc, el dependent els demana el DNI per a verificar el gènere en el qual són etiquetatges aquests clients. En veure que el dependent segueix tractant-los d'una forma diferent de la qual són, decideixen anar-se, però de seguida criden a l'encarregat. Apareixen dos encarregats, una xica i un xic, tots dos trans. Argumenten que així se senten cada dia, que pel fet de tenir agenciat un gènere que no els correspon se'ls segueix tractant del gènere que no són.

Així doncs, la transsexualitat és una de les menys acceptades per la societat i sobretot per a l'estat en el qual qualsevol persona trans puga viure. Deixant a part tots els processos pels quals s'ha de passar, ja vegeu mèdics d'un llarg i lent procés.

Però el problema en el qual se centra aquest vídeo és l'acceptació social, començant des que eres un xiquet xicotet i ja se't classifica en el gènere amb el qual has nascut, al costat del clàssic color blau de xic i color rosa de xica, els joguets, la roba i una llarga llista d'etcèteres. Més tard, quan eres un adolescent i ja et comences a desenvolupar físicament i quant a actituds els xics, segons la societat, han d'adaptar un rol "viril" i no tenir por a res... Al meu entendre aquests dos moments de la vida d'una persona siga cisgènere o transgènere són els més importants.

Sempre és complicat dir que t'assegues transsexual, i generalment la inseguretat se centra en aquesta mateixa acceptació de la qual parlem. Penses en la teua família, la teua parella (si la tens), els teus amics, l'entorn en el qual et trobes, i et detens a afirmar que va a donar un gir dràstic en el teu dia a dia, però segur de tu mateix penses en el feliç i adaptat que et vas a sentir.

A poc a poc avances i decideixes canviar el teu nom del DNI, ací es presenten una sèrie de problemes, ha de ser major d'edat i ha de presentar una breu xarrada sobre els motius pels quals es vol canviar de gènere. I ja no només parlaríem del DNI sinó de totes les possessions legals que els trans puguem posseir, com el llibre de família, el passaport...
Després d'una llarga inspecció sobre el tema, afirme la complicitat de la completa acceptació social de les persones trans.

Promulguem l'acceptació, però sobretot la naturalitat. Fora masclismes i fora sexismes. Tots som persones, ja ens sentim homes o dones, i tenim els mateixos drets que les persones cis.

#Dretstrans

Abril Collins & Tania Thomson ha dit...

En el vídeo d'avui anem a parlar sobre “la identitat no s'imposa” podem veure en un vídeo xicotet, en uns 2 minuts o cosa així el que senten les persones transsexuals diàriament quan els pregunten per el seu sexe. Podem veure la impotència de les persones alhora de que el xic no sap dir-li bé que identitat té, si ets una dóna diu que es un home, si ets un home diu que ets una dona. L'impotencia de no poder donar-li a conèixer que eres una dona i que ets un home, encara que en el teu DNI el fique.

A la meua companya i a mi ens ha agradat este vídeo perquè es un vídeo d'avui en dia, es un vídeo de una situació social actual, en la que si ets un home perquè en el teu DNI el fique ets un home, important poc com tú et sentes. Ens hem ficat en la pell de la dona i el xic transsexual d'aquest vídeo una vegada dona a entendre la raó per la qual el xic deia que eren homes i dones.

La gent, pensa que tothom ho accepta, però això no es veritat.
"La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix...
Però, sobretot, es respecta.
Posa't en la pell dels altres i fes-ho."
Tenim que respectar l'identitat d'una persona i si eixa persona sent que es una dona, pues es una dona. Cadascú decideix per sí mateix, i sempre que tú estigues còmoda amb tú, la opinió de les persones restants no importa.

Andy Wolf ha dit...

En aquest vídeo es pot veure com fan un experiment social el qual consistix a invitar persones menjar quelcom i quan són atesos canviar-los el sexe. Molta gent no li agrada això i es va sentir ofesa, dons el dependent que els estava servint els tranquil·litza dient que cridaria al seu cap perquè es queixen si no els agradava el que havia passat, quan arribe el cap i es van queixar el els explique que era transsexual i que així se senten ells quan són jutjats pel que són o criticats pel que senten.
Este vídeo m'a fet pensar molt i sentir-me mes humà al poder entendre per les coses que ha de passar altres persones ja que a mon no m'agradaria que em facen això.
#StopDiverfòbia

Paula Roussel ha dit...

"La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix... Però, sobretot, es respecta.
Posa't en la pell dels altres i fes-ho."

Amb aquesta frase comença la publicació de “la identitat no s’imposa”, nom que rep també la campanya del Govern de les Illes Balears. En el vídeo que veiem a continuació d'aquest petit text observem una cafeteria on l’encarregat tracta als clients com si foren del gènere contrari.

Totes les persones que s’apropen per demanar un café es queden sorpreses i perplexes en adonar-se que els estan parlant d’una manera diferent de la que acostumen, els estan tractant com es tracta al gènere contrari. Podem veure en les cares dels clients el desconcert i la confusió davant les paraules i el tractament que reben per part del dependent. Aquest, que fa veure que no és res estrany el tipus de comentaris que fa i la manera de dirigir-se als clients els demana el DNI.

El dependent continua dirigint-se als clients de la mateixa manera i alguns d’ells comencen a riure’s mentre que altres s’enfaden i s’indignen. Abans que tots ells, molestos, decidiren anar-se d’allí, el dependent fa cridar a l'encarregat. Un xic i una xica trans apareixen i escolten les queixes d'aquells que anaven en cerca d'un café i acabaren sent tractats com si la seua identitat de gènere fóra una altra amb la que no se senten còmodes.

Després d'escoltar als indignats clients els expliquen que la situació que ells havien viscut per uns moments era la mateixa que ells enfrontaven cada dia. Els explicaren totes les complicacions que passaven des que naixien i s’adonaven que el seu gènere no corresponia amb la seua aparença física. No poden fer res, encara que ells s’esforcen a canviar la seua identitat i aconseguir que siga conforme amb la seua aparença. Han de patir llargs processos, quirúrgic i psicològics.

A l'arribar al món ja classificats en un gènere es veuen obligats, de primeres, a intentar acceptar-se tal com han nascut, ja que la societat sencera els tractarà conforme a la seua aparença. Després començaran a patir en adonar-se que la identitat imposada no és la que ells i elles volen i entraran en un procés d'acceptació a contracorrent on hauran d’anar contra tot l’imposat i hauran de lluitar perquè la societat els accepte tal com són en realitat. Quan s’accepten ells mateixos i es presenten com el que veritablement són, es trobaran amb mirades indiscretes i xiuxiuejos, amb les reaccions de familiars i amics i amb la dificultat de ser acceptats de bona gana per la societat.

Una volta han passat per tot això, troben altra pedra en el camí amb el DNI, on la seua identitat és la imposada i fins a la majoria d’edat no es pot canviar. Quan ja arribes als díhuit anys has de passar per un llarg tràmit ple de papers fins a aconseguir finalment canviar la teua identitat de gènere. Igualment, una vegada aconseguit el propòsit i finalitzats els processos quan sembla que tot ha acabat continuen trobant obstacles.

Continuen sense ser acceptats completament per la societat, sempre hauran de suportar comentaris, preguntes i mirades. Encara que a poc a poc, la societat intenta acceptar als transsexuals i educar en l’acceptació tant cap a ells com cap a la diversitat. Però encara així, és difícil. Hem de posar-nos tots en la pell d'aquestes persones als que han imposat de manera forçada la identitat i com els clients del vídeo, adonar-nos de la quantitat de dificultats que passen i recolzar-los en el trajecte. Necessitem més acceptació, més llibertat de decisió i cap identitat imposada.

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

Aquest vídeo que tenim a continuació tracta d'un experiment mitjançant càmeres ocultes podem ver la reacció de diferents persones en confondre el seu sexe amb la finalitat d'entendre com s'han de sentir les persones transsexuals dia a dia els confonguen de gènere.

M'ha agradat molt aquesta publicació, ja que les càmeres mostren diverses reaccions i es veu com les persones es queixen i exigeixen que se'ls tracte com el que són. Moltes persones encara estan en contra de les persones transsexuals, però al cap i a la fi hem de respectar-los a ells i als seus gustos i que visquen com vulguen, ningú t'obliga a acceptar-los, però si a respectar-los.

El que més m'ha impactat és quan en el vídeo li ha demanat el DNI a un home i li havia dit que li done el seu DNI original que allí apareix una dona és un clar exemple de les persones transsexuals que canvien el seu físic o s'operen. És una falta de respecte per a ells com para tu que et confonguen i et canvien el gènere.

Aquest experiment ha sigut una idea esplèndida i espere que molta gent puga veure-ho i entendre que cal respectar al gènere humà.

Teresa Claramunt ha dit...

La identitat no s’imposa. Aquest es el missatge que transmet la nova campanya del Govern de les Illes Balears. Que pensaries si una persona, al carrer o a qualsevol altre lloc, et confonguera amb un xic, si eres una xica, o amb una xica, sent un xic? Aquest vídeo tracta d’aquest tema.
Primer, el cambrer es dirigeix als clients dient-li’s ‘guapa’ o comentaris d’aquest tipus. Per altra banda, es dirigeix a les clientes com a ‘cavallers’. Els clients es sorprenen i alguns no reaccionen d’una bona manera ja que no entenen la confussió que es produeix. A més, quan els clients insisteixen en que no són del sexe que el cambrer pensa, ell continua pensant igual i algunes persones abandonen l’establiment.
Per altra banda, s’apropen un xic i una xica trans i els expliquen que allò que han viscut durant un parell de minuts es el que ells senten al llarg de la seua vida. El motiu d’aquesta activitat es posar-se en el lloc de les persones transsexuals per a entendre el que senten quan algú es dirigeix a ells amb el sexe contrari al qual es senten.
Per a concloure, em pareix una activitat original que pot ajudar-te a posar-te al lloc d’altres que viuen açó a diari i a adonar-te de l’importància de respectar l’identitat de cadascú. Com diu el text: ‘L’identitat sobretot es respecta. Possa’t en la pell dels altres i fes-ho’.

María Zambrano ha dit...

Aquesta entrada del Blog Karicies, anomenada “La identitat no s’imposa”, comença amb una frase molt impactant i amb molta raó: "La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix... Però, sobretot, es respecta. Posa't en la pell dels altres i fes-ho."

Una altra vegada, cal donar les gràcies al Govern de les Illes Balears, ja que aquest aposta molt fort per nous projectes i iniciatives a favor de la igualtat, com demostra aquest vídeo o altres campanyes anteriors com “Reacciona! Bloqueja el masclisme al teu mòbil”.

Però centrant-nos en aquest vídeo, cal dir que ha fet la seua funció, ha calat en els ciutadans. Aquesta iniciativa tractava en posar càmeres ocultes i gravar les reaccions dels ciutadans quan no si li reconeix la seua identitat sexual.

Cares sorpreses, indignades, bocabadades, furioses, un sentiment de malestar i moltes rèpliques . A ningú, fóra jove, adult o d’edat avançada li agrada que li canviaren la seua identitat. El seu malestar va ser tan fort que quasi tots ja no volien la mostra de café gratuïta que li havien oferit. L’home encarregat demana que esperen i que parlen amb el seu cap per a arreglar aquest conflicte.

La sorpresa de les persones quan el cap els comenta que ells han de passar pel mateix que ells durant cada dia de la seua vida, és notable. El malestar que els ciutadans han patit durant 5 minuts màxims no es pot comparar amb el que pateixen les persones transsexuals, i per això les primeres frases d'aquesta entrada, que es deu respectar i sobretot posar-se en la seua pell.

Les persones transsexuals experimenten una identitat de gènere que és inconsistent o no associada culturalment amb el seu sexe assignat, i per això, es pot dir que el problema està en la societat. És aquesta qui des de que són petits ha decidit posar un gènere als xiquets o xiquetes. Li posen un nom culturalment associat al seu sexe (femení o masculí), li tracten diferent (ja que li donen joguets oposats) i li ensenyen altres tipus de maneres.

Per això, cal canviar aquesta situació, aquesta societat sexista deu ser més oberta, més lliure. Cal acceptar a totes les persones i tindre en compte el seu patiment. Necessitem més acceptació, més llibertat de decisió i cap identitat imposada.

Manolo Kahlo ha dit...

En aquesta entrada, hem vist en el vídeo organitzat pel Govern de les Illes Balears, on es tracta el tema de la transsexualitat amb el següent lema:

«La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix...
Però, sobretot, es respecta.
Posa't en la pell dels altres i fes-ho.»

Podem veure en el vídeo que alguns clients s’apropen a la parada per demanar un café, i es queden un poc sorpresos, ja que el dependent els està parlant com si foren del gènere contrari. Els clients comencen a estar molt nerviosos i confosos pel que està passant.

Quan està passant tot açò el dependent decideix cridar als encarregats que són un home i una dona transsexual, i quan escolten les queixes dels clients, ells dos els comencen a explicar el que la gent transsexual ha de sentir cada dia, ja que la gent no els tracta com ells volen, és a dir, els confonen amb el gènere contrari sols per tindre unes característiques diferents de les que anomenem «habituals».

La gent transsexual es sent molt discriminada cada dia per culpa de la societat, d’aquelles persones que no entenen que hi ha gent que ha nascut en un cos totalment equivocat, i per açò la seua vida comença a ser molt difícil, perquè la societat o no pot, o no vol normalitzar-ho.

A més a més, quan una persona decideix que es vol canviar de gènere, ja que amb el seu no es sent còmode, les coses no són fàcils. S’ha de passar prèviament per un psicòleg, per «assegurar-te» del que vols fer, després una volta has complit els díhuit anys, et pots canviar el nom. Però davant de les institucions públiques fins que no passes per operacions, no et canvien el gènere al DNI.

La societat està avançant a poc a poc, però encara hem de seguir lluitant per aquestes persones que sofreixen cada dia, per alguna cosa que ni ells, ni elles han elegit, simplement són així i la societat no els deixa canviar, ni expressar-se...

Raquel Kent 1r batx B ha dit...


En aquesta entrada «la identitat no s’imposa», trobem un vídeo, que ens mostra una gravació amb càmera oculta, en el qual s’invita a unes persones a prendre un café de forma gratuïta, ells no saben que realment estan participant en un experiment que consisteix a observar les diferents reaccions que tenen. Quan arriben al lloc, l’home que està a la furgoneta per a servir els cafés canvia la identitat de totes les persones que acudeixen, per exemple, a un home li diu guapa o senyoreta i a una dona la confon amb un home, quan van confondre la seua identitat aquestes persones se senten incomodes i molestes.

Al final del vídeo, els expliquen que realment es tracta d'una prova perquè vegen com se senten les persones transsexuals que han de passar per això diàriament, se senten ofesos quan els confonen el gènere, per a ells és incòmode viure d'aquesta manera, ja que els ocorre en qualsevol situació quotidiana.

La frase que es troba dalt del vídeo, resumeix molt bé la idea d'aquest experiment, quan diu «La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix… Però, sobretot, es respecta». La identitat de gènere és com et sents respecte a tu mateix i no està lligada al sexe biològic, no es tria, se sent i aquesta és la primera raó, entre moltes altres, per les quals s'ha de respectar.

Al meu entendre, el respecte a la identitat és molt important, és poder tindre bones relacions humanes, perquè realment tots som sensibles al que els altres pensen de nosaltres i és necessari per a la llibertat de les persones. Cal aconseguir una societat més respectuosa i més justa i realment això solament es podrà aconseguir si ens respectem els uns als altres.

En conclusió, hauríem de pensar que no hem de fer a cap persona el que no ens agradaria que ens feren a nosaltres mateixos, és a dir, hem de respectar als altres per a sentir-se respectat. Per finalitzar m'agradaria posar la mateixa frase que apareix al final del vídeo, ja que pense que està molt encertada en relació a aquest tema: «No et confongues, respectant a les altres persones et respectes a tu.»

Elena Stone ha dit...

Les persones transsexuals no tenen un problema, és la societat la que pateix transfòbia.
Claríssimament. Jo crec que l'error no és que no siga tractat, sinó que es toca malament. Sorgeix en manera d'acudit o en manera d'injúria, o a manera d'una mica del que poder riure. Per exemple, fa temps va venir a la meua classe un grup a donar una xarrada sobre Educació Vial, i va aparéixer aquest comentari, “a veure si a la nit has d'eixir, i beus molt i acabes lligant amb una xica molt bonica que quan vages a casa en realitat és un home”. Quan la gent pensa que fa falta fer una educació especial d'alguna cosa, és perquè hi ha alguna cosa que no estem fent bé. En la vida quotidiana ensenyem de tot, matemàtiques, ètica, relacions socials… i açò ho fem tot el temps sense que faça mancada una classe específica. Els estereotips i les idees més fixes, a voltes també errònies, del que se suposa que ha de ser un home i una dona les ensenyem tot el temps. No ensenyem sobre transsexualitat, però ensenyem sobre aqueixa rigidesa, aqueixa necessitat de situar a les persones dins d'un àmbit de l'intel·ligible. El que ens sembla que és i com deu ser un home, i el que ens sembla que és i com deu ser una dona.

Cal pensar com representem o com parlem de les persones, eliminant els estereotips. Així quan es parla d'una persona transsexual, resulta que el que més li defineix és que és transsexual i no el fet de totes les altres coses que formen part de la seua vida. I jo crec que aquestes representacions estereotipades són molt semblades amb les persones amb discapacitat, les persones LGTB, les dones i com que aqueixa identitat no et deixa veure qui realment és aqueixa persona
Jo crec que s'han aconseguit coses, la qual cosa no invalida el fet de dir que no són suficients. És a dir, que la gent puga canviar de nom i de sexe en els documents és molt important, perquè et fa funcionar en la vida quotidiana. Però ull, la vigilància que hi ha sobre qui pot fer-ho, i el fet que la persona que vigila té unes idees tan conservadores, al final es converteix en un problema. En la vida quotidiana la gent no es relaciona només amb tu a través del teu DNI, i la transfòbia té a veure amb el càstig als crims, amb el que tu pots fer, però té a veure amb alguna cosa molt més important que són els canvis socials en la vida quotidiana. En aqueix sentit, l'assetjament escolar, la inserció laboral, la participació social i no es troben sols, és el marc de les lleis. Encara hi ha moltes coses que cal fer.

Edu Davinson ha dit...

Aquesta entrada anomenada “la identitat no s’imposa” ens mostra un vídeo de càmera oculta. En aquest vídeo se'ls ofereix a gent del carrer prendre un café gratuïtament. Aquest experiment social té com a objectiu arreplegar les reaccions de les persones quan algú els canvia la identitat. És a dir, quan el xic de la furgoneta parla amb un home, aquest es dirigeix a ell amb adjectius en femení, i al contrari amb les dones.



Les reaccions de la gent són diverses però totes conclouen en el mateix: sentiment d'aclaparament i empipament. Hi ha gent que no li'l pren bé des d'un principi i li'l fa saber al xic, uns altres que riuen però finalment es molesten i fins i tot uns altres arriben a pensar que és una broma per a un vídeo. Al final del vídeo, apareixen persones transsexuals i els comenten que aqueix malestar que han sentit en un moment, és el que senten ells dia rere dia. Per açò el vídeo és com una autocrítica.



Per açò mateix ningú hauria de tractar a uns altres d'una forma diferent de la qual ells senten. La societat ha de respectar cada decisió i cada forma de vida, per molt diferent o curiosa que siga. Si a un xic li agrada sentir-se xica, se li accepta, però no se li pica. Si se li pica, rebrà la pressió que porta ella per la por al que pensaran i la pressió de les persones que no saben acceptar alguna cosa diferent. En conclusió, si vols que et respecten, respecta.

Raul Becker ha dit...

Aquest vídeo publicat per la Campanya del Govern de les Illes Balears 2018 es basa en una càmera oculta on a les persones del carrer se'ls ofereixen un café gratis, però el sorprenent és que el cambrer es dirigeix als clients com si foren de l'altre sexe, per exemple al noi li diu el café per a ella i la noia li diu home.


Aquest experiment s'ha fet per veure el problema que pateixen els transsexuals que cada dia els canvien de sexe, és injust que si el DNI posa que ets un home has de ser un home, si no tens el DNI canviat, no et canvien de sexe. Cada persona és lliure de pensar, sentir-se com cadascú vulga. Per a la majoria de la societat, la realitat transsexual és la gran desconeguda d'aquest grup LGTBI.

Jesus Campoamor ha dit...

En aquesta entrada anomenada “L'identitat no s’imposa trobem com un cambrer en oferir un café a uns clients els parla del sexe contrari al que pareixen a primera ullada, encara que el sexe que et sentes no té absolutament res a veure amb la teua imatge personal, aquestes persones se senten ofeses, ja que no toleren que se’ls parle com a un sexe que no són.

Per començar, jo vull anar més enllà de l’entrada i dir que per a mi no hi ha sexes, és a dir ningú ha de sentir-se home o dona perquè aquests són només etiquetes creades per una societat buida.

A més a més sofrim, per culpa de les etiquetes i el masclisme actual a la nostra societat com si un home i una dona demanen un aigua i una cervesa, el cambrer sol donar la cervesa a l'home i a l'aigua a la dona com estereotipant que beure cervesa és més cosa d'homes que de dones, molt trist.

Altrament, també acceptem i veiem com normal si ens hem de referir a un grup de xiques on hi ha només un xic dir xics, i no xiques que són la majoria; perquè clar, com podem a dir-li xica a un xic? Se sentiria ofés, veritat? Altre tipus de micromasclime més que podem trobar diàriament sense adonar-nos-en
Hem d’entendre i aprendre per sempre que la teua imatge no té res a veure amb el tipus de sexe que et sentes.

FICA’T A LA PELL DE LES PERSONES TRANSSEXUALS I NO ET CARREGUES D’ETIQUETES, NO ERES HOME O DONA, ETS PERSONA.

Mireya Becker ha dit...

Bon dia,

Aquest vídeo que acabe de vore em pareix molt bé, és un experiment social que fa un grup de gent transsexual.

L’experiment consisteix que la gent s’adone de com se sent la gent transsexual quan es dirigixen a ella d’una manera que no és com ells se senten, també es perquè la gent s’adone que per a d'ells no es còmode que els cataloguen pel seu sexe o per ser distints o sentir-se distints.

Jo crec que a la gent que se sent així hauríem de tractar-la com ella vol, i que la tractem de la forma que ella sent, ja que si nosaltres estiguérem en eixa situació també ens agradaria que ens tractaren igual, amb respecte, igualtat i sobretot que es dirigiren a nosaltres de la forma en la qual volem.

Ser transsexual no és una malaltia ni molt menys, simplement és un desacord amb el teu genere, i entre tots podem ajudar a que les persones que tenen aquest problema, que no els tracten com a bitxos estranys, perquè pugen estar més a gust amb si mateixos i amb els altres.

Claudia. 3C ha dit...

La identitat no s’imposa

Aquest vídeo tracta sobre xics i xiques que s’acosten a una camioneta a prendre un café.

Allí hi ha un xic i les diu que si volen café. En això el xic tracta a les xiques com a xics i als xics com a xiques. Els xics i les xiques es queden com «Hola aquest xaval està boig» Però es una càmera oculta, per a que la gent es done conte de com es sent una persona transsexual.

Jo pense que està molt bé perquè així ens donem conte pel que estan passant ells i elles.

Mar Addams ha dit...

En l’entrada ‘La identitat no s’imposa’ es troba un vídeo d’una campanya del govern de les illes balears amb el seu lema: "La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix... Però, sobretot, es respecta. Posa't en la pell dels altres i fes-ho."
Tot comença quan al principi paren a les persones que passen per allí i els inviten per a prendre un café. Al arribar al post del café per a recollir-lo, es troben amb un dependent que es dirigeix a les persones canviant-los el gènere. Açò és una cosa que estranya i es pot contemplar en la mirada de la gent.

El xicot segueix parlant-li a la gent així i en veure com les persones li diuen que s’ha equivocat de gènere, ell el que fa és demanar-los el DNI. Hi ha clients que opten per riures i altres simplement s’enfaden i se'n van. Ací és quan ell crida a l'encarregat perquè li cometen quan és el problema.

Després de cridar a l'encarregat és quan apareixen un xic i una xica trans. Els clients li comenten com els ha fet sentir incomodes. Que passa quan algú es confon amb el nostre gènere? Aquesta situació, és el dia a dia para les persones transsexuals. El xic i la xica trans, li relaten les vegades que has viscut una experiència així, com moltes vegades som cridats pel nom d’un cos en la qual no s'identifiquen.

Tot açò ha sigut un experiment per a veure com reacciona la gent en viure la veritat de les persones que han de passar per açò i es troben amb moltes barreres cada dia. És injust perquè com diu el lema ‘La identitat no s’imposa’.

Valeria Campoamor ha dit...

Bona vesprada, aquest video anomenat “la identitat no s impos” tracta sobre el juego que fa un home en su puesto on vende comida, aquest juego consistia en tractar a les persones que venien a comprar com si foren del genere contrati, es a dir, si es una dona, la tractaba com un home i si es un home, el tractaba com una dona.
Amb aquesta situacion el i altres persones transexuals volien que la gent pasara per el que pasen ells dia tras dia, el sufrement que pasen quan no els tracten del genere que son.

Pense que tot aquest tema depen de les persones transexuals, perque a vegades espot confundir a alguien, pero no lo fem amb intencio de lastimar a ningu. Vol dia, que podem tener una apariencia fisica o una vestimenta que fan que ens equivoquem, i pense que aixo tampoc es nostra culpa.
En mi opinio, si que estic de acord amb que hi ha gent que es mala i li agrada burlarse de les persones “diferents”, no pensen en els seus sentiments pero al final totes les persones amb males intenciones sol queden mal ells, ja que no pensen amb cap i madurez.

Finalment, espere que aquelles persones que sofren tant per les comentaris i el que diran, podan viure feliçes i sin prejuicis de la seua sexualitat, es millor viure librement, sin pensar el “vein” le pareix be o malament, els no te donan de menjar, cada cual te un mon en la seua personalitat, cada uno amb els seus defectes i nadie mes que la teua mare te perque opinar de la teua vida.

La profe i alumnes de Bat A ha dit...

Traducció al castellà del comentari de Jesus Campoamor

En esta entrada llamada “La identidad no se impone”, encontramos a un camarero que ofrece café a unos clientes, y les habla en el sexo contrario al que parecen a primera vista. Estas personas se sienten ofendidas, puesto que no toleran que se las trate con el sexo que no son.

Para empezar, yo quiero ir más allá de la entrada y decir que para mí no hay sexos, es decir, nadie tiene que sentirse hombre o mujer porque estas son sólo etiquetas creadas por una sociedad vacía. Además, sufrimos por culpa de las etiquetas y el machismo actual de nuestra sociedad; por ejemplo, un hombre y una mujer piden un agua y una cerveza, y el camarero suele dar la cerveza al hombre y el agua a la mujer, como estereotipando que beber cerveza es más cosa de hombres que de mujeres. Es muy triste.

Además, también aceptamos y vemos como normal hablar en masculino si nos referimos a un grupo de chicas donde hay sólo un chico, aunque las chicas sean la mayoría; porque claro, ¿cómo podemos decirle chica a un chico? Se sentiría ofendido, ¿verdad? Este es otro tipo de micromachismo más que podemos encontrar diariamente sin darnos cuenta.

Tenemos que entender y aprender por siempre jamás que nuestra imagen no tiene nada que ver con el tipo de sexo con el que nos sintamos identificadxs.

MÉTETE EN LA PIEL DE LAS PERSONAS TRANSEXUALS Y NO TE CARGUES DE ETIQUETAS, NO ERES HOMBRE O MUJER, ERES PERSONA.