13 de nov. 2017

Ells (II)

Recomanem veure el vídeo de l'entrada Elles i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem els assassins de dones; a la base hi ha el masclisme, que fa que els xics es comporten com a "hòmens de veritat".

Tràiler del documental The Mask You Live In (Jennifer Siebel Newsom, EUA, 2015).

Transcripció del tràiler

"Deja de llorar. Basta de lágrimas. No llores. Levántate. Basta de emociones. No seas cobarde. No dejes que nadie te falte al respeto. Estate tranquilo y sé un poco arrogante. Mantén siempre la boca cerrada, nadie quiere a los chismosos. Los amigos están antes que las chicas. No permitas que tu novia dirija tu vida ¡Lagarta¡ ¡Qué lata! ¡Ten sexo! ¡Haz algo! ¡Sé un hombre! ¡Ten huevos! ¡Sé un hombre!

Del equipo que creó "Missrepresentation", llega una investigación de la masculinidad americana.

Las tres palabras más destructivas que un hombre escucha cuando es un niño: "sé un hombre."

En EEUU se construye una idea de la masculinidad que no deja que los chicos se sientan seguros con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo. Entre el grupo de iguales cada uno adopta una pose en relación a los otros, que también están adoptando una pose. Y al final lo que les acaba faltando es aquello que todos quieren: la intimidad.

Durante los buenos tiempos los muchachos son geniales, pero si la situación empeora, te quedas solo. Desde secundaria tengo cuatro amigos muy cercanos. Cuando fui a la escuela, me costó encontrar gente con quien hablar porque siento que no debería pedir ayuda.

Nuestros niños se levantan cada mañana y tienen que preparar sus máscaras para ir a la escuela. Muchos de nuestros estudiantes no saben cómo quitársela. ¿Por qué no permites que la gente lo vea? Casi el 90% de vosotros escribisteis dolor e ira en el reverso de esa hoja. Si nunca lloras, siempre tendrás todas de esas emociones dentro de ti. Y no podrás sacarlas de ahí.

Han crecido en un sociedad que no valora lo que se feminiza. Si vivimos en una cultura en la cual no se valora la comprensión, no se valoran las relaciones, ni la empatía…, los chicos y chicas, los hombres y las mujeres se van a volver locos.

Tenía problemas con la ira en el instituto. Me sentía como un marginado.

Me han expulsado al menos una vez al año desde que estoy aquí.

Simplemente buscamos problemas y así intentamos pelearnos.

Los chicos son más propensos a portarse mal, más propensos a ser más agresivos. La mayoría de la gente lo concibe como una depresión o como un problema de conducta, o simplemente como un niño malo. Menos del 50% de los chicos y hombres que tienen problemas mentales buscan ayuda.

Me sentí como si pasara de la vida, ¿sabes?, tenía pensamientos suicidas que me rondaban la cabeza en sexto curso.

Me sentí solo durante muchísimo tiempo y de hecho pensé en suicidarme.

Cada día 3 o más chicos se suicidan en EE. UU. Tanto si se trata de violencia homicida o suicida, la gente recurre a ese comportamiento desesperado solo cuando se sienten avergonzados y humillados, o creen que se sentirán así si no demuestran que son hombres de verdad. Si te dicen desde un primer momento: "No permitas que nadie te falte al respeto", y "Esta es la manera en la que se las arregla un hombre", se relaciona el respeto con la violencia.

Si puedo hacerme un hombre, ¿por qué ser menos que eso, me entiendes? Se trata de un instinto.

¿Cómo sociedad, en qué estamos fallando?

Así que sé un hombre. Sé un hombre. Sé un hombre. ¡Ten huevos! Sé un hombre. ¡Sé un hombre!

Esto es todo chicos. Aquí acabo con mi cuento hipermasculino."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere


8 comentaris:

Mary Watson ha dit...

Aquest vídeo tracta de forma concisa de la violència de gènere, la qual també pateixen els homes i com aquesta els afecta al llarg de tota la seua vida. En 3 minuts ens mostren amb testimonis, casos i més, la influència que té la societat sota l'individu.

Molta gent pensa que la violència de gènere té sols a vore amb les dones, però els estigmes socials i els rols de gènere són un tema que patim tots. Els homes porten la pressió de demostrar ser homes, perquè la mateixa definició de la paraula ''home'' ha de portar els adjectius ''fort'', ''valent'', ''fred'' darrere, mentre que les dones tenen atributs com la tendresa o la sensibilitat; establint que un home no pot mai plorar o sofrir per amor, perquè aquestos són atributs femenins. Si un home expressa les seues emocions d'aquesta manera, la gent l'insulta, dient-li ''maricó'', ''nena'', ''no tens collons''...
Ací també es fa mostra de l'homofòbia acceptada per la societat, quan l'orientació d'una persona poc té a veure amb la seua sensibilitat emocional o la seua forma de ser.

Crec que una bona forma d'eliminar aquest tipus de comportament en el nostre entorn és normalitzant-lo, ja que totes les persones mereixem respecte i comprensió, i oprimir els nostres sentiments és sempre contra-productiu i pot terminar molt malament com hem vist en els casos de massacres escolars als Estats Units, o amb depressió i intents de suïcidi. No per plorar menys ets més home, ni per ser home has de ser fort o valent. Això és realment important que la gent ho entenga, i és una llàstima que aquests tipus de problemes s'obvien per la major part de la societat, perquè els considerem una bajanada sense importància.

Sofia Williams ha dit...

Només has de veure als adolescents d'un lloc per veure en què està fallant aquesta societat i regles de conducta. Es basa en tòpics, prejudicis i fins i tot, enveja. Però sempre la que es veu més perjudicada és la dona, perquè totes les etiquetes «ofensives» van relacionat con la feminitat. I no tan sòl amb aquesta, sinó també amb el respecte i saber estar.

Qui no ha sentit un comentari de l'estil de: «si et pentines bé agradaràs més als xics», «jugues com una dona», «jo crec que aquest xic és gay, es comporta d'una manera...». Què et diu a tu què és té que relacionar amb un sexe o un altre una acció?, cadascun és d'una manera, i no el fa menys comportar-se com una dona o un home.

Crec que les xarxes socials han empitjorat tota aquesta situació, ara està perjudicada pel tipus de publicacions que tingues. No pots penjar coses que et relacionen amb l'altre sexe. Però si, pots penjar-les, és la teua vida, a ningú el ha d'importar el més mínim què fas a la teua vida privada. I si ho fan, no mereixen estar al teu costat, perquè no et volen com tu realment ets.

Claudia Du Chatelet ha dit...

ELLS (II)

Bon dia a tots i a totes.

En aquest vídeo tan curt però impactant veiem com l'educació que donem als nostres fills afecta a la societat en que vivim, tal volta en la infància puguen ser ells mateixos però conforme arriben a la adolescència els pocs que s’han ‘’salvat’’ de la societat ho passen malament, no poden ser ells mateixos, no poden valorar la empatia, simplement busquen problemes per barallar-se, per por als altres a sentir-se un marginat i alguns acaben pensant en el suïcidi fins i tot alguns ho fan.
Si a un xic durant tota la seua infància li dius que te que ser un home, que te que tindre ous, deixa de plorar, basta d’emocions, no siguis un covard, al final tindrà un mal comportament.

Jo pense que no sols en EE.UU tenen aquest problema, en tot o quasi tot el mon. Tots tindríem que tindre una mateixa educació, decidir que pensar, amb que jugar, inculcar una bona educació, tan a l’escola com a casa, es a dir, els hòmens tenen dret a plorar, a enamorar-se, mostrar el seus sentiment de tant en tant. A normalitzar tots aquestos actes que la societat no veu be. Deuríem terminar amb aquesta diferencia de generes.

Claudia Du Chatelet.

Anònim ha dit...

Bon dia, en aquest vídeo se mostra com la societat de hui tenen al home estereotipat totalment, es ve com adolescents de l'institut diguen com es senten quan tan sols val ser dur i violent, perquè si no,no estes dins de l'onda. Molts xiquets es senten fatal de ver com tenen que canviar la seua forma de ser per a ser acceptat en un grup i no poden fer altra cosa que o ser com son i ser marginats o canviar totalment. Per coses com estes molts se suïciden o entren en depressions i tot per persones que no son capaços de acceptar que no tot el mon es igual i que ser estrany es una cosa que no pot ser .per aixo aquestes persones a montat un documental molt currat per a concenciar als xics i xiques de hui en dia de que cadascun es com volga i no com se'l han dit de xicotet (no terminat ni corregit)

Carla Wolf ha dit...

A aquest vídeo es mostra la pressió a la que están sotmesos els homes des del moment al que naixen a tindre una base de masculinitat.
Desde sempre hem escoltat el típic: "no tens ous", "se un hombre"...entre molts més.A la societat de hui en día(i també mirant enrere,en que ens deixa vore que encara queda molt per evolucionar...) els xiquets són obligats a ser masculins, qualsevol rasgue de feminitat, una camiseta rosa, una falta de força, jugar amb nines, està mal vist.Aço porta a molts xiquets i adolescent al suicidi, o a pensar que no valen, que no són suficient per a la societat, que hi ha alguna cosa que no està bé en ells...quan en realitat no es aixina, i el que de veritat està mal es la societat.
Les dones hem crescut vegent açò, moltes sóm testics del que ocurreix.
Per què els xics han de ser violents, per què han de ser agresius?Per què es veuen obligats molts d'ells a utilitzar màscares?
En la meua opinió, a la societat encara li queda molt per evolucionar i millorar, i tal vegada, llevar la pressió als xics a ser masculins i demostrar la seua força i masculinitat, siga el principi per a acabar en la violència de génere.

Sergio Thompson 1r batx B ha dit...

Al llarg d'aquest vídeo titulat " The Mask You Live In" ens mostren com a Estats Units implanten als xiquets una sèrie de valors que suposadament els converteix en "homes". Alguns d'aquests valors com "tingues sexe", "no permetes que les xiques controlen la teua vida" o fins i tot "no plores" a la llarga, de les vegades que els repeteixen, acaben repercutint en la forma de ser de la persona. Al meu semblar, aquests conceptes que se'ls donen als xiquets no fan que siguen més homes o menys, sinó que canvien de rumb la personalitat que tenen o tindrien, millor dit, els xiquets.

A més d'aquest vídeo, podem trobar un altre titulat "Ara o mai", en el qual una adolescent mostra als internautes els micro masclismes que es produeixen, per desgràcia, molt freqüentment en el món. I no solament mostra açò, sinó que també vol ensenyar que a banda d'aquestes constants actituds enfront de les dones, també hi ha molts casos on la dona és colpejada, violada i fins i tot assassinada per la seua parella.

Tots dos vídeos crec que tenen un alt grau de relació entre si, ja que, arran dels valors que se'ls donen als xiquets per a ser "homes", com ja he comentat, apareixen molts xics que se senten superiors a les dones. Açò provoca els insults i menyspreus que apareixen en el segon vídeo. Llavors, de veritat és açò convertir-se en un home? El fet de sentir-se superiors a les dones? Jo pense que no, per açò hauríem de mirar cap a un futur on aquests micro masclismes s'acaben d'una vegada per sempre.

María Zambrano ha dit...

Aquest vídeo, titulat “Ells”, està basat en el tràiler del documental The Mask You Live In (La màscara en la qual vius traduït al valencià), creat per Jennifer Siebel Newsom.

En ell es parla de la violència de gènere, la qual també pateixen els homes, i com aquesta els afecta en tota la seua vida. Al llarg d’aquest tràiler es mostren testimonis del patiment de molts xics adolescents i evidències de molts casos de suïcidis i matances per culpa d’una societat sexista en la qual es construeix una idea de la masculinitat que no deixa que els xics se senten segurs. Com diu el tràiler, menys del cinquanta per cent dels xics i homes que tenen problemes mentals busquen ajuda, i això arriba a causar 3 morts al dia a Estats Units.

Personalment, pense que es necessiten més documentals d’aquest tipus i més encara els que són publicats en xarxes socials com es Netflix (on està The Mask You Live). També puc afirmar que aquesta cosa tan greu com són aquestos comentaris sexistes els han escoltat tot el món al teu entorn. Pots trobar-lo amb comentaris de tots tipus i en tots els llocs, inclús en el teu àmbit familiar.

Ahir a l’hora de sopar, el meu avi, per exemple, va fer un. Ell va dir davant de tots que el meu germà petit tenia la veu molt greu per telèfon i pareixia una xiqueta i per això la tènia que canviar. Quan vaig escoltar aquest comentari el vaig parar, ja que cal frenar-los i intentar no tornar-los a dir. Jo, que ja havia vist aquest vídeo, el vaig comentar amb la meua família i tots vam aprendre una cosa més, en la nostra família ja s’acaba el conte hipermasculí, com diu l'última frase del tràiler.

Will Curie ha dit...

Bon dia. Avui faré un comentari sobre aquesta entrada, la qual tracta sobre el problema social que suposa la masculinitat que s’intenta imposar a tots els xics quan són menuts.

En aquesta entrada podem trobar un vídeo el qual és el tràiler del documental «The Mask you live In», el qual ens mostra el conflicte que crea la voluntat de la societat d’implantar la masculinitat en els joves. D’ençà que l’ésser humà és com és, la idea de la virilitat ha estat present als xics. Això va nàixer a causa dels rols socials de les primeres tribus humanes, en les quals els mascles tenien la tasca de caçar i fer les feines que requerien força. Part d’això és correcte, ja que genèticament els mascles tenen, en general, més musculatura, i per això s’encarregaven d’aquestes tasques. Però aquest concepte ha donat pas a una societat en la qual tots els hòmens han de tindre una gran masculinitat, i no han d’expressar els seus sentiments, ja que això es considera «femení».

Aquest problema perjudica els hòmens i a les dones. Per una banda, els hòmens no podem expressar els nostres sentiments, ni podem plorar, sense ser criticats per quasi tothom. Per altra banda, la idea d’obrir-se sentimentalment i ser fràgil està relacionada, avui dia, amb les dones. Ha sigut així durant milers d’anys, i ha sigut tant tòxic per a les persones com tradicional.

A molts de nosaltres, els xics, ens han ensenyat a «ser un hombre». Què vol dir això? Hem de ser forts i estoics? I, quan no ho som, som dèbils i femenins? Jo sóc una persona a qui no li agrada barallar-se físicament amb altres persones per, per exemple, defensar la meua opinió o els meus interessos.

Si volem trobar-nos amb una societat en la qual no hi haja cap diferència entre sexes excepte les biològiques hem de lluitar contra aquestes idees, que separen de tan mala manera les persones. Els hòmens hem de ser capaços de mostrar les nostres emocions sense problemes, i la societat ha de tindre l’obligació d’acceptar-nos com som. De la mateixa forma, Hem de rebutjar que totes les dones han de ser dèbils i plenes d’emocions. Hi ha gent per a tot, sense importar el gènere.