13 de nov. 2017

Elles (I)


Recomanem veure el vídeo de l'entrada Ells i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem les dones assassinades; a la base hi ha el masclisme que desapodera les dones i justifica la violència masculina.



El curt Ahora o nunca es va presentar al concurs “Curts en llengua no anglesa” en el 7 Short Movies Festival de l’IES Diego de Siloé, d’Albacete. El text és de Ro de la Torre i l’actriu, Alicia Ródenas.


"Quina xiqueta més bonica! Ets una princesa. Fes una besada a l’amiga de mamà, tant em fa que no vulgues. No et preocupes si els xiquets et tiren a terra, és que els agrades. Que graciosos, els xiquets, alçant-los les faldes! Són coses de xiquets. No sigues tan bèstia jugant, pareixes un xicot. Les xiquetes majors no ploren. Has de ser bona. Les senyoretes no criden. Calla. Mira que guapa, amb el teu cabell pentinat. Si et veuen jugar amb els xics et diran homenot. Que bonica que ets. Les xiquetes són molt complicades. No et preocupes si et tracten malament, és que et tenen enveja. Les xiquetes sou més llestes: ells sempre juguen, mentre que vosaltres estudieu. Deixa de queixar-te. Els videojocs són de xics. Els cotxes són de xics. Les cuinetes són de xiquetes. Judo no, millor gimnàstica rítmica. Les xiquetes sempre són més educades, tan calladetes. Informàtica? No prefereixes ballar? Tan guapa que estàs amb falda! No te’n vages amb ningú que no siguem nosaltres. Vés amb compte. No agafes res de ningú. Hi ha homes molt roïns. Tens nóvio? Ja? No tens nóvio encara? Estàs sempre envoltada de xics, calfabraguetes. M’han dit que li la xuples al teu nóvio, puta. Telefona perquè t’arreplegue. Demana als teus amics que t’acompanyen. Vés amb compte. No tornes sola. Vestida així pareixes una beata. Vestida així pareixes una puta. Si no volies que et mirara, per què portes escot? Si no volies que et tocara, no haver-me calfat. Què passa, tens la regla? Balles així per a excitar-me, camines així per a excitar-me, em mires així per a excitar-me. Vomites per a aprimar-te? Què superficial, la bellesa està a l’interior. Eh, tio, ves a per l’amiga grossa, són més fàcils perquè estan desesperades. Te’ls folles a tots, puta. Encara verge, frígida? Estàs boníssima. No et toque ni de conya. Ser mare? No eres massa jove? No eres massa vella? És que no tens ambició? No vols ser mare? Eres massa jove per a saber-ho. Vas a perdre’t el més important de la vida d’una dona. Et maquilles massa per a vindre a classe. Ai, si t’arreglares un poc! Vosaltres ho teniu més fàcil, amb ensenyar mamella està tot fet. Què hi ha per a sopar? Què hi ha per a dinar? On estan les tovalles? M’has planxat la camisa? No queda res en la nevera! Ara no puc parlar, he de fer coses. Hauries d’agrair que et miraren. El que donaria qualsevol home per tindre aquest poder. Si et mira una altra vegada li pegue. Després de tant de temps, em dius que no vols res amb mi? Els homes i les dones no poden ser amics; ells sempre pensen en el mateix. Aquest paio et tracta bé, què més vols? Eres tan borda perquè et falta una bona follada. No et poses histèrica, era una broma. Què ràpid t’ofens, no aguantes un acudit. Deixa de plorar ja, figa, que eres majoreta. No em digues això davant dels meus amics. No et poses aquesta falda si no estic jo, fotre. No isques fins tan tard. No discutisques amb mi en públic. Et va violar? I tu què li vas dir? Què portaves posat? Alguna cosa degueres fer. Fotre, no et puc dir res. Calla, estic parlant amb els meus amics. Una altra vegada no vols sexe? Si no fóra per mi, tu no tindries res. Si no fóra per mi, tu no series res. T’estime, xiqueta, per això et protegisc. T’estime xiqueta, no em deixes. Eres una mala mare. Eres una mala esposa. Eres una mala amiga. Que no em deixes, o faig una bogeria. Estic fart de les teues mogudes. Deixa de posar-te histèrica. Em tractes tan malament que em pose nerviós. Que no em deixes, fotre, o et mate.

Apareix morta."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere

7 comentaris:

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

Moltes dones pateixen silenciosament el maltractament psicològic a casa seva. Violència basada en paraules i gestos feridores.

La violència de gènere no només és fisiològica també psicològica. Les noies sempre estem com obligades a comportar-se com a tal. Les nines són per a noies, els cotxes per a nois, el futbol també, rosa per noia, blau per a noi i encara hi ha més. Així és, estem sotmeses a aquest maltractament psicològic, i cada vegada empitjora més.

Hem de tenir el mateix dret tots, ningú ha de tenir poder sobre tu, no has de tenir por. No pots sortir tard, has d'arribar aviat a casa, no pots anar vestida així, si l'han violat és perquè ho ha buscat, no és cap sorpresa que acabis violada, però és culpa teva per anar provocant no? tu millor a fregar, et maquilles massa, creua les cames que se't veuen les calces, t'ha baixat la regla? , Les dones cobren menys perquè no treballen tant com un home, pegues com una nena ...

Si una noia té relacions sexuals amb set nois és una puta, però si un noi ho fa és el més xulo, si la pega és perquè s'ho mereix, si va sense depilar que fàstic, és una guarra. Dedicate a parir i a fregar. Ets una mala filla, una mala mare, una mala dona.

Aquestes agressions psicològiques augmenten a un maltractament fisiològic. Hi ha milers de morts, milers de golps, milers de llàgrimes, milers de dies plens de sofriment, por i dolor. Quan acabarà tot això? Què més ha de passar perquè això pari?

En conclusió, els maltractaments psicològics fereixen i causen la mort de moltes dones a l'any. Hem de ser iguals, ningú és més que ningú. Tots hem de tenir el mateix dret. La violència psicològica también deixa marca.

Per últim, hi ha un vídeo d'una noia que em gustaria que ho vegin, és un curtmetratge del maltractament psicològic i ho explica molt bé tot. Aqui us deixo el link.

https://www.youtube.com/watch?v=HqFppvSCBEg

Paula de Gouges ha dit...

(1er Batxiller Humanitats)

Bona vesprada.

Primerament, podem vore al curt a una xiqueta anomenada Alicia Ródenas de l'IES Diego de Sloé d'Albacete, representant amb la seua imatge i veu el text de Ro de la Torre. Aquest està escrit amb la finalitat de fer vore l’actualitat, però també el passat, ja que des de menudes som sotmeses a comentaris per part dels majors com són: ‘’no et juntes amb xics, que et diran maritmatxo’’ , ‘’les xiques son més educades’’, etc.

Per altra banda, tant els familiars com amics que comenten el com ha de ser una xiqueta, doncs per altra part també és habitual els comentaris de la teua parella, et diu que et vol però, no et deixa vestir-te sexi, no et deixa anar de festa, fa comentaris masclistes i possessius, i és així com et limita a fer coses que tu voldries realitzar i que no pots ja que ell no et deixa, perquè et vol, clar.

A continuació, he de dir que estic molt cansada que el sexe femení siga nombrat com el ‘’dèbil’’, de escoltar que les violacions les busquem nosaltres per anar com anem vestides; quan segur que la majoria de les violacions no han sigut precisament amb una roba ‘’provocativa’’, tenim el dret de vestir-nos de qualsevol forma, sempre i quan nosaltres estiguem a gust. I es que, la societat es pensa que les xiques es fiquen per exemple, determinada samarreta per quirdar l’atenció dels homes, que pujem a les xarxes socials fotografíes amb escassetat de roba simplement perque ''volem calentar''.

Llavors, he de dir que açò ha de canviar, no pot ser que les ments estiguen tan tancades, de no fer una determinada acció pel ''que dirán'', de posar-se etiquetes utilitzant males paraules com ''puta'' per mostrar un cos. Al cap i a la fi, el cos humà es algo natural, tots hem vist alguna vegada un cos nu i no tenim el perquè de tapar-ho.

Per acabar, tampoc és normal que les dones sobretot joves, tinguen la intranquilitat d'eixir per la nit a soles amb la por de poder ser assetjades. Jo sóc una d'aquestes, ja que quan més petita ets és quan et veuen més fácil d'atrapar i manipular. Finalitze amb un comunicat: Les dones que siguen maltractades psicològicament o físicament per la seua parella, NO US CALLEU.

Adéu!

Emilio Clarke i Andy Wolf ha dit...

En aquest curt, «Ahora o nunca» apareix una xiqueta que vull expressar el que la societat ens dic des de menuts.

Com expressa en blog, la violència és com una piràmide, a la punta està l'extrem que serien totes les dones assassinades per culpa del masclisme i a la base hi està aquest, donant suport a totes les altres coses.

El text que la xiqueta narra comença amb les coses que et diuen de menuda els teus pares, avis i els adults en general, l'adoctrinament que els adults et donen dient que no has de jugar amb els xics i que sempre tens que anar arreglada per ells.
Més endavant tracta el que diuen a l'escola o l'institut els altres xics i xiquetes.
I en acabar narra el que diria el teu suposat xicot, tractant-te com si et vulgera, quan en realitat t'està maltractant fins a arribar a dir que la mataria.

Aquest text que pareix una mica fora de context o en tu to molt elevat, en realitat succeeix cada dia fins i tot pitjors coses de les quals molta gent no estem al corrent ni som conscients.

Aquest vídeo tracta la realitat tal com és i ens fa ver les dues parts, el que diu la gent i el que sent la xiqueta quan ho sent. Com sempre, aquestes coses haurien de canviar el nostre pensament i no fer-ho mai.

Carla Wolf ha dit...

La jove que parla al vídeo, mostra el que totes les dones hem sentit alguna vegada al llarg de la nostra vida.Es tecnicament imposible, que una dona no haja sentit mai alguna de aquestes expressions, i aixó es debut, de nou, a la pressió de una societat patriarcal.

Escomença parlant de una manera suau, diguent el primer que escoltem les dones quan som petites.La obligació de ser educades, de fer coses que no volem...i a poc a poc va pujant el to, va diguent coses més greus, expressiones a les que sóm sometudes la majoría de adolescents a l'hora d'arreglar-se, per exemple, el nostre físic està sexualitzat i si no encaixa al estàndard de bellesa, es criticat.També recalca la "debilitat" de les dones, i diu expresions que sentim abans de ixir de festa o quan som agredides, culpant-nos de no anar vestides adeqüadament, de haver provocat...I finalment la jove reflexa la agressivitat d' expresions de la violència de gènere i representa l'assesinat de la dona per part de la seua parella.
Crec que aquest video reflexa perfectament la realitat del día a día al llarg de la vida d'una dona, per lo menys, al meu cas, he sentit el 95% d'expressions i moltes voltes dirigides cap a mi, es a dir, les he pogut viure en primera persona.Les dones patim la pressió de estar sempre arreglades, de ser educades, guapes, i a la disposició i gust de l'home.

Yoana Addams ha dit...

En aquest vídeo una xica diu totes les frases,oracions típiques que ens diuen a les xiques des de que som xiquetes i així a mesura que anem creixent comencen els insults,preguntes i comentaris estúpids. Quan som xiquetes de quatre,cinc anys,la majoria dels pares i la societat en si ja ens posen etiquetes,ens dicten amb qui tenim que jugar,què tenim que jugar,amb quins joguets,què tenim que fer,...separen esports,joguets,comportaments i vestimenta. Això és per a xics,això no ho has de fer perquè eres una senyoreta,no es diuen aquestes coses,el rosa és per a les xiques,el blau per a xics,per què no jugues amb xiques? És una xica,li comprarem una nina. Ens posen límits,ens diuen què fer i determinen els nostres gusts i no ens donen llibertat des de que som xiquetes.

Una xica naix ja li compren totes les coses en rosa,li regalen nines, ‘coses per a xiques’.Però per què una xica no pot anar amb xics? Una nena li pot agradar més anar amb xics,jugar amb ells,jugar futbol o qualsevol altre esport. Al igual que un xic li pot agradar més anar amb xiques,el color rosa,les nines i el ball. Però això són només etiquetes d’aquesta societat i si algú és una mica diferent de seguida el critiquen,sense donar-nos llibertat. Per exemple en el meu cas a mi m’agrada més anar amb xics i quan era una nena també m’agradava més anar amb xics,em sentia més còmoda,no m’ha passat res. Després,no tens que parlar d’aquesta manera,no eres un xic,no tens que vestir així,és per a xics i no tens què comportar-te així,això ho fan els xics. Per què els xics poden i nosaltres no? I per què els xics no han de tenir modals i les xiques tenim que ser educades,perfectes? Al igual que el xic pot ser educat la xica pot ser més brutota.

Quan ja som més majors,sempre estén els familiars que pregunten ‘on està el xicot?’ o ‘hi ha algú que t’atrau?’. Pot ser la xica no vol tenir xicot. O també si va amb molts xics és una puta,això no és veritat. Ella va amb xics per què li agrada més aquesta companyia,per què les xiques són avorries,per exemple. També quan som adolescentes si vas molt maquillada et critiquen,diuen que no demostres la teua naturalitat i si no vas maquillada,per què no? Ja eres adolescent,has de maquillar-te.Vas guapa si vas arreglada,amb ropa justeta per exemple.Les xiques que no es maquillen no són guapes també? Si eres molt flaca és perque tens problemes,si eres gordeta no tindràs nóvio,perque nadie voldria tenir una nóvia així.Són frases ofensives que ens fan sentir insegures amb nosaltres mismes,per ser com som.

Quan ja tingues divuit anys i vas a la discoteca amb amigues i et poses guapa,perque t'agrada anar així,et preocupes que els homes te miren com si fores un objecte sexual i tens esa preocupació de tornar sola a casa per si algú home et diu alguna cosa o bé s'aprofita de tu.No pots portar escot i roba que t'agrada que sea més 'sexy' perquè els xics tindràn els ulls en ti i pensarien que vas així perquè vols algo,per tant s'aprofitarien de tu.Sempre tenim esa preocupació de com anem ja que la dona hui en dia és com un objecte sexual per la majoria de persones o en concret homes.

Finalment totes aquestes coses que ens diuen al voltant de tota la nostra vida acaba en la violència de gènere per part de la nostra parella,que ens tenen controlades tot el temps,ens diuen com hem d'estar vestides,que solament ens podem posar algunes prendes quan estem amb ells,no hem de parlar amb altres xics,no hem d'anar a aquest lloc sense ells,no hem de tractar-los així en públic...i més coses així fins que acaben controlant-nos i fan el que vulguen amb nosaltres.

Totes aquestes coses,frases que ens diuen a les xiques ens fan creure que som així,que hem de fer totes aquestes coses i per això acabem sent com som,víctimes de les normes d'aquesta societat patrialcal.

Jorge Wollstonecraft 1BatxB ha dit...

Tant en el vídeo "Ahora o nunca" com el tràiler del documental "The Mask You Live In" mostren frases que en el cas del primer, les dones, i en el cas del segon, els homes, han escoltat al llarg de la seua vida. Tots aquests missatges que han sigut captats per xiquets i xiquetes volen fer-los sentir mal per així que canvien el seu comportament.

En el primer vídeo, Alicia Ródenas conta tots els comentaris que ha sentit o que són dits a les dones per moltes coses com la seua forma de vestir, la seua forma de parlar, la manera en la qual es relacionen amb altres homes. Tots aquests missatges tenen un punt comú, fer mal a la xica que els escolta i canviar el seu comportament, fins i tot alguns són contradictoris com "pareces una puta con esa falda tan corta" i "pareces una mojigata de lo largo que vistes" que no tenen cap objectiu que no siga afonar a qui pateix aquest masclisme.

En el segon video, es conta el tema d'un documental sobre la masculinitat als Estats Units, es veu clarament com els xiquets des de ben menuts es veuen obligats a mostrar que son homes i que no tenen característiques de xiques per això els pares els diuen coses com "'¡Sé un hombre!, "¡Ten huevos!" o "No llores como una niña" fent als xics comportar-se en molts casos d'una forma que no són i portant a molts a suïcidar-se.

La meua conclusió és que la societat és molt masclista i misògina i per això evita que els xiquets es comporten com "dones" perquè és roí i criticar a les dones per qualsevol cosa perquè a causa del seu sexe facen el que facen segur que està malament i s'ha de "corregir".

Mary Watson ha dit...

Aquest vídeo tracta d'una forma molt directa i dura la realitat de totes les dones al llarg de la seua vida, i com els rols de gènere i els canons de comportament preestablits de la societat actual les limiten en molts aspectes. Està protagonitzat per una xica de 2° de batxillerat que, amb frases típiques i molt conegudes per nosaltres, il·lustra a l'imaginari comú la indefensió apresa en moltes ocasions que patim, desembocant en un cas de feminicidi.


La veritat és que, a mi personalment m'ha agradat molt com s'ha tractat un tema que, en moltes ocasions, la gent li toma poca importància. Aquests comportaments són normalitzats en una escala perillosa fins que passa el que es veu al final del vídeo. La gent no li dóna massa importància i quan ocorren els feminicidis o la violència masclista, no troben la fissura que començà tot. Puc recordar fins i tot dos casos d'unes dones que van anar a televisió; una denunciant les agressions del seu marit, l'altra com a invitada a un programa de sorpreses. La primera, com no se li va donar importància al seu testimoni, va morir. De l'altra, la sorpresa que preparà el programa per a ella va ser tornar-se a trobar amb el seu maltractador (el programa no es va informar dels antecedents de violència d'aquest home), i també va morir. Recorde que la primera de les dones parlava amb molta seguretat, cansada de suportar-ho tot i fins i tot crec que, malauradament, preparada per a rebre l'últim colp. La segona estava simplement aterrada, i el programa la va posar en un compromís terrible.

Tenim, en definitiva, que començar des del bressol a educar als nostres fills en la igualtat i el respecte. Pareix mentida que al segle XXI aquests comportaments continuen en el punt de mira. Em fa vergonya que hi haja gent que determine certes coses per a un sexe o l'altre. Una bona cura per a la ignorància és la recerca del coneixement. I hem de tindre clar que no sempre les coses van mirar-se de la mateixa manera. Fa uns quants segles, els homes eren els del rosat, els tacons i el maquillatge. Fa poc, les dones ens vam posar els pantalons. Tot canvia, res és el mateix ni res està especialment fet per a un sexe o un altre. El mateix passa amb les normes de comportament ridículament basades si ets una dona o un home.