15 de juny 2016

Pinkie Pig, una bloguera apoderada


2 comentaris:

Andrea Kent ha dit...

Estic farta dels estereotips i dels rols!

Una persona amb més pes que un altra, no és persona igualment?
Una persona amb més pes, no té els mateixos drets que els demés?
Una persona amb més pes, no viu en el mateix món que tots?
I per què no tractem a totes les persones iguals?

Crec que el què passa en aquesta societat és molt greu. Que una persona més grosseta tinga por de presentar-se a un desfil de moda és realment un problema.
Primer de tot dir que, és veritat que les agències de moda volen talles de dones extremadament primes i de vegades exagerades, ja que no tota la gent, per no dir la majoria no és una barbie amb 90-60-90!
D'altra banda també hem de distingir el que és un problema per a la persona com és la obesitat amb tindre uns quilets de més que crec que és al que es refereix el vídeo.

Als homes els han establert que lis tenen que agradar més les dones primes que les grosses, al igual que a les dones, però per què abans això no passava?
Abans era més atractiva una dona més grossa que una xica prima.

Jo no dic que haja que ser així simplement demane respecte!
Respecte amb les persones més grosses.
Respecte amb l'amor a persones més grosses.
RESPECTE ENTRE PERSONES SOBRETOT!

Roxana Wolf 1Batx H ha dit...

Vull començar diguin que moltes vegades m’he sentit pressionada per la societat amb el meu pes o físic. Ho he passat mal i he intentat segon qualsevol mètode aprimar-me pera verme o que me vean de millor manera, pensava que estava grossa perquè el meu pes era de 64 quilos, encara que tot el mon m’he digueren que eren bogeries meues.

Per que conte tot allò, per el simple fet de que no estic d’acord amb una coça que a dit la xica en el vídeo i a sigut que la industria de models et obliga, te exprimisca pera que sigues bella. A mi podien dir-me missa, que jo volia ser com les models de Victoria Secret’s, tot un àngel, i pensava que pera llograr això devia de no menjar i aprimar-me el màxim possible.

Quan començar a tindre un problema mes grav el meu nuvi va començar a buscar formes per ajudar-me. La mes simple? Fue que va encontrar que aquelles models, no se lis permetia participar en les passarel·les si sofrien algun tipus de malaltia, anorèxia etc... tenien que tindre una bona resistència física, i la majoria de elles tenien un pes de 63 o 64 quilos, la que menis tenia era de 56 quilos, m’he va ajudar per que em vaig adonar comte que no era necessari no menjar etc. . .tan sols bastava con tenir un bo pla d’exercicis i una bona dieta.

Esta clar que la societat d’abans era molt mes estricta que la de ara, i es el únic argument en el que no estic d’acord, per que en la resta li doni tota la raó, les models d’avui en dia no ens representen a la majoria de xiques. I per desgracia molestes xiques que son grosses tindran dificultats amb la carrera de models, cossa que no deuria de ser així. Però no tota la esperança d’aquesta industria esta pèrdua, per que molestes empreses de l’industria de la bellesa a començat a fer passarel·les amb models que no son molt primes o perfectes, amb xiques normals i belles , tant per dins com per fora.

Hem evolucionat molt, i molestes coses han combiat en els últims 100 anys, també o ara l’industria de la moda, quan es adonen conta de que realment la muller no es un 60-90-60.