8 de juny 2016

Ballem, ballem...

A la sèrie Merlí, l'homosexualitat masculina està prou ben tractada. Bruno, el fill del protagonista, fa dansa i és homosexual, però no s'atreveix a dir-li a ningú ni una cosa ni l'altra (només ho sap Laia, la seua millor amiga). A més a més, el veiem patir perquè està secretament enamorat del seu amic Pol, i el veiem també fer patir Santi, el seu professor de castellà, amb insults i bromes gordofòbiques.

Amb l'arribada d'Oliver a l'institut, tot canvia. Aquest es presenta a la classe explicant que balla claqué i que és bon tio, sensible i gai. Al cap d'un temps, Bruno li pregunta com va eixir de l'armari i aquest li ho explica mentre l'anima a ser ell mateix. Bruno decideix viure la seua particular primavera i s'uneix a la festa ballant per tot l'institut la cançó "Los chicos hoy saltarán a la pista", del grup català "La casa azul", davant de la mirada joiosa dels companys de classe. 




A l'entrada Merlí el (peri)patètic, es fa una crítica de la sèrie. També pots llegir una magnífica crítica de l'androcentrisme de Merlí a l'article publicat a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

4 comentaris:

Ivan 4ºB ha dit...

Ballem, ballem...
Bona nit vaig a comentar aquest dos vídeos que he vist.
El primer vídeo comença en una classe on el professor i pregunta a les seus alumnes quan de cop i volta arriba un nou company. Els xiques s’han quedat de pedra ja que el xic era molt guapo. Quan Oliver (el nou xic) s’asseu en la cadira el professor li diu que abans va fer una pregunta a els demes companys sobre els seus qualitats, en que son bons/es, i li fa la mateixa pregunta. Oliver comença dir els sues qualitats i pel al final es decideix i va dir (SOC GEY) la cosa qual sorprès a les demes companys.
En el segon vídeo tenim a Bruno, jo crec que es sueu amic, comencen a parlar Oliver i Bruno i resulta que Bruno també es GEY i li va preguntar a Oliver que com ell va a eixir del armari, que ha fet per aconseguir-ho, ell li va contestar que a soles es sentir-te lliure amb el teu mateix i amb el mon. Després ells van començar a ballar, fins que un home els comença a mirar malament però a ells no els importa.
En la meua opinió Oliver a sigut molt valent dient que es GEY sense importar-li les opinions de les demes. En el segon vídeo el fet de que Bruno a eixit del armari i amb aquesta manera ballant amb Oliver, me ha paregut molt bona. AIXI HO HAN DE FER TOTS.

consuelo west ha dit...

Bona vesprada

En aquesta serie es tracten temes com l'amor i el desamor, però la cosa que te diferent de les altres sèries és que en aquesta el protagonista és una persona homosexual que no sap com sortir de l'armari, cosa amb la qual molta gent se sent identificada actualment.

És molt bo que hi haja series com aquesta, que mostren les preocupacions de l'homosexuals ,perquè així tots podem tomar consciència i adonar-nos que tot això és part de la nostra vida i que d'una manera o altra ens afecta, ja que hem de formar una societat basada en el respecte , la tolerància i la solidaritat.

Anònim ha dit...

Hola sóc Lucía Stone.

Vaig a comentar aquest vídeo, per que crec que és interesant, va d'un xic que entra nou a un institut i es te que presentar per que el seu mestre se u demana i aquest diu: «Be, em cride Oliver, tinc 18 anys, i estic repetint primer de bachillerat, també vaig repetir primer d'ESO aixi que supose que lo meu no son els primers, sóc bon tío, soc sensible encara que tinc mala llet quan cal, cosa que no pense que siga un defecte, m'agrada el claqué, per que un dia vaig vore pelicules d'eixe tipus i se u digue a m'on pare, a i sóc gey u e dit per a evitar comentaris d'aquestos que fan mal, doncs si ne tinc pluma i em te igual, i mai em e amagat, i a qui no el agrade que el donen pel cul».

La meua opinió es aquesta: El vídeo m'agradat molt, per que tant als homes com a les dones que no volen «eixir del armari» els dona un consell de no «amagarse»... Aixó de «amagarse» no es bo, per que els teus amics i amigues sigues gey o no... Et tenen que voldre igual i apoyarte, NO T'AMAGUES, EIX A LA REALITAT... A LA TEUA REALITAT.

Un petó.

Andrea Kent ha dit...

Bon dia,

Ja havia sentit parlar d'aquesta sèrie i la veritat es que és interessant de veritat perquè tracta temes d'actualitat i amb els que molta gent es pot sentir identificat.

En relació amb els vídeos que hi han a l'entrada i el tema en qüestió pense que es molt necessari que es fagen aquest tipus de cosses ja que així s'ajuda a la gent heterosexual de la nostra edat per exemple a que ho digues, a que vegen que no passa res, que és normal, que lis poden agradar persones del seu mateix sexe i no passa absolutament res.
Hi ha que fomentar aquest tipus de sèries, hi ha que recolzar les plataformes LGTBI per a que donen xarrades, informació etc a joves com som nosaltres, com hi són en la sèrie i de més per a que s'adonen que tenen completa llibertat per a dir-ho, contar-ho, que tots ho sapien que no és cap problema.

Com diu el comentari de Lucia Stone, NO T'AMAGUES, tens el nostre recolzament!
Un comiat.