25 de maig 2016

Sexpresan



Tria un dels fullets d'educació afectivosexual elaborats pel Col·lectiu Harimaguada i tradueix-lo al valencià.

*Aquests fullets contenen informació no actualitzada a la legislació vigent.

5 comentaris:

Angela Becker ha dit...

QUÈ ÉS L'ÈTICA RELACIONAL?

Relacionar-nos implica trobar-nos: compartir els nostres desitjos, il·lusions, la nostra intimitat, el nostre cos, obrir-nos a les altres persones... També implica tenir diferències i cercar espais per a arribar a acords, resoldre conflictes i acordar què volem compartir i què no. No és una tasca fàcil, i per a açò necessitem que es donen una sèrie de condicions, unes regles del joc mínimes que ens faciliten i ens protegisquen.


L'ÈTICA RELACIONAL

Es tradueix en una sèrie de criteris ètics que han de vetlar i ens han de possibilitar millorar les relacions interpersonals. Vindrien a ser alguna cosa així com les regles de joc que acordem les persones en les nostres relacions.
A pesar que la sexualitat i els vincles amorosos pertanyen al regne de la llibertat, no pot valdre tot. Hi ha uns criteris bàsics, una ètica de mínims, que facilita que les persones puguem viure les nostres relacions de manera positiva, saludable i satisfactòria, protegides de l'engany, la manipulació o instrumentalització. Aquests criteris estan basats en els drets Humans i han d'afectar a totes les persones independentment de diferències ideològiques, religioses, racials, culturals, de sexe, gènere, orientació sexual, identitat, o qualsevol altra...


1.RELACIONS ENTRE IGUALS

La igualtat és el principi bàsic en les relacions personals. Igualtat per a trobar-nos, gaudir-nos i voler-nos sense discriminació ni privilegis, independentment del nostre sexe, edat , capacitats, creences… No es tracta de ser clons, però sí de tenir els mateixos drets. Que ningú se senta més ni menys, perquè puga ser ell o ella mateixa i aportar, considerar i sentir-se considerat o considerada en les seues relacions. Els deures, les llibertats i les conductes han de ser mesurades per la mateixa rasadora. Les meues llibertats són les teues llibertats. Els meus drets són els teus drets.


2. RELACIONS CONSENTIDES

Les relacions amoroses i/o sexuals han de donar-se entre persones que les consenten clarament. S'ha de fomentar la llibertat de decisió en lloc de la pressió, l'engany, la coerció, el xantatge o la violència. Ambdues persones han de sentir-se propietàries del SI i del NO, tant en proposar com en rebutjar mantenir relacions afectivosexuals, tenint dret en el cas del no, al fet que la seua decisió siga respectada.


3. LA SINCERITAT INTERPERSONAL

Dir el que desitgem, sentim i pensem amb claredat genera confiança i seguretat per a expressar i escoltar, evitant que la manipulació i l'engany formen part de les nostres relacions. Els membres de la parella han de brindar-se una sinceritat bàsica. Tots dos han de saber quins són els vertaders sentiments d'un cap a l'altre i conéixer quin és el grau de compromís i d'expectativa pel que fa a la parella. Cadascun té el dret i el deure de saber i fer saber què sent i quin és la seua decisió sobre la parella. Es tracta d'usar codis que generen confiança i seguretat. Es tracta d'evitar l'engany, la manipulació, la instrumentalització o l'explotació en les relacions afectivosexuals. No és admissible situar deliberadament a la nostra parella en la incertesa, en l'ambigüitat o la distracció.

Angela Becker ha dit...

4. EL PLAER, COMPARTIT

En una relació, el plaer, la tendresa, la comunicació i els afectes es comparteixen. Quan tenim relacions afectives i sexuals ens trobem amb altres persones, per la qual cosa els sentiments, desitjos i necessitats de cadascuna han de ser atesos. És important que les persones implicades estiguem a gust i satisfetes amb la relació. En la relació no estem sols o soles, estem amb una altra persona i ens hem d'ocupar d'ella. Cada persona ha de cercar la seua plaure i el seu benestar, així com el plaer i el benestar de la seua parella. "El plaure de l'un altre em concerneix, és la meua grata responsabilitat", i aqueixa atenció mútua és un guany per a ambdues persones.


5. LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA

En ser les relacions cusa de dues (o més) persones, la responsabilitat és compartida. Totes les persones implicades en una relació som responsables de gaudir, fer-nos bé, voler-nos i cuidar-nos. Les conseqüències que es deriven d'una relació sexual (embaràs, ITS, etc.) han de ser assumides per les persones que s'han relacionat. No es pot legitimar l'individualisme que amb freqüència ens porta a concebre la responsabilitat com un problema de qui no pot evitar les conseqüències, en lloc de com un deure els qui les produeixen. Plaer compartit, responsabilitat compartida.


6. COMPROMÍS AMB EL SEXE SEGUR

La sexualitat humana ha de ser, inequívocament, una font de plaure, de salut i d'harmonia personal. No hem de legitimar un exercici negligent de la sexualitat que convertisca aquesta en motiu de problemes de salut, de sofriment i de desequilibri personal i social. És responsabilitat d'ambdues persones protegir-nos mútuament, «em cuide, et cuide».


7. DRET A LA DESVINCULACIÓ

Hem de mantenir un discurs positiu davant la vinculació afectiva entre les persones i considerar-los com un ben social i individual. Però igual que defensem el dret a la vinculació, hem de reconèixer i respectar, sense vacil·lació, el dret a la desvinculació. Entenent ambdues circumstàncies com un dret positiu que no té per què estar subjecte a anàlisi de culpa o frustració. La relació pot tenir sentit siga el que siga la seua durada. Qualsevol dels membres pot prendre la decisió de desvincular-se de l'altra persona. Ningú hauria d'avergonyir-se davant la societat, la parella, els fills i filles o sí mateix, d'una decisió que està en el seu dret de prendre. Mantenir un discurs positiu sobre la vinculació i acceptar el dret a la desvinculació no solament és possible, sinó que és l'única forma de ser coherents i acceptar que l'ésser humà és lliure i responsable.


8. RESPONSABILITAT EN LA DESVINCULACIÓ

L'ètica de la cura ens obliga, en els processos de desvinculació, a ser conseqüents i responsables envers la parella i amb els fills i filles, des del punt de vista emocional, econòmic, educatiu, etc. Aquesta responsabilitat hauria d'evitar a la parella i als fills tot sofriment afegit i fer-se, no solament per mutu consens, sinó tenint la sensibilitat de fer el possible perquè totes les persones afectades resolguen el possible conflicte de la forma menys costosa. Raonar la decisió, posar-se en lloc de l'altre, tenir una actitud empàtica amb el seu dolor i, sobretot, ser responsable per a fer-ho de la manera menys dolorosa i civilitzada, poden estar entre els valors ètics a conrear és aquestes situacions.

Angela Becker ha dit...

EMBARASSOS NO DESITJATS

1.COM ET POTS QUEDAR EMBARASSADA?

Durant una relació sexual en la qual es practique un coit vaginal (introducció del penis en la vagina) sense utilitzar adequadament un mètode anticonceptiu. Realitzant la «marxa arrere» o «coitus interruptus», ja que el líquid preseminal (líquid que ix del penis abans de l'ejaculació) conté espermatozoides. Realitzant pràctiques de masturbació prop de l'obertura vaginal, ja que existeix possibilitat que el semen s'introduïsca en la vagina.


1.2QUIN ÉS EL MILLOR MÈTODE ANTICONCEPTIU?

No hi ha un mètode idoni. Cada persona i cada parella ha de triar el mètode anticonceptiu més adequat en funció de les seues necessitats, preferències, edat, etc. En recórrer a qualsevol mètode anticonceptiu has d'assegurar-te de la seua correcta utilització. Excepte el preservatiu, tots els altres mètodes han de ser utilitzats sota supervisió professional.


2.QUAN ES POT PRODUIR UN EMBARÀS?

Qualsevol dia en el qual es mantinga una relació, encara que siga solament una relació amb penetració sense utilitzar un mètode anticonceptiu o utilitzar-ho de forma incorrecta.

En teoria, si una xica sabera exactament quan està ovulant (moment en què l'òvul pot ser fecundat per un espermatozoide), podria no tenir relacions sexuals aqueixos dies i evitar l'embaràs. Però açò és quasi impossible.

Fins i tot durant la regla, una dona pot estar ovulant. Per tant, és important que sempre, en totes les relacions sexuals amb penetració, independentment del moment del mes, utilitzes algun mètode anticonceptiu.


2.1ALGUNS DELS ERRORS MÉS FREQÜENTS EN L'ÚS DE MÈTODES ANTICONCEPTIUS

-Quant al preservatiu: no tenir en compte les instruccions d'ús o no col·locar-ho des del primer moment de la penetració.

-Quant a la píndola anticonceptiva: si prens la píndola i tens algun oblit pot haver-hi risc d'embaràs. En aqueix cas has d'usar preservatiu.

Davant qualsevol dubte sobre si has utilitzat inadequadament un mètode, novament acudeix als serveis especialitzats o al teu metge de família.

Iris Rainbow ha dit...

LA MENSTRUACIÓ:

ALGUNS DELS DUBTES MÉS FREQÜENTS

“A quina edat es té la primera menstruació? Quina quantitat de flux és normal? Quant pot durar la regla?”

Com totes les dones som diferents, també els períodes i els cicles menstruals ho son DIFERENTS: l'edat de la primera menstruació, la freqüència, la quantitat de flux, la duració… no són iguals per a totes les dones, ni tampoc totes les regles són iguals per a una mateixa dona. Es tracta d'anar coneixent el teu cicle.
Com les persones creixem i ens desenvolupem a ritmes diversos, cada xica té la seua primera regla en el moment en el que arriba al desenvolupament necessari per a ella. Açò sol succeir generalment entre els once i catorze anys, encara que moltes persones coneixem a xiques a les quals li ha ocorrit abans i altres més tard.

¿QUE CANVIS ÉS PRODUEÏXEN DURANT EL CICLE MENSTRUAL?
Durant el cicle menstrual el nostre cos experimenta alguns canvis. Aquests canvis poden passar desapercebuts o no, depenent de cada dona.

EL SÍNDROME PREMENSTRUAL
Algunes xiques durant la regla i en els dies previs, sentixen sensibilitat en els pits, sensació de tensió i inflamació en l’abdomen, còlics, malestar general, etc. Altres xiques no sentien cap tipus de molèstia. És qüestió de prestar atenció al teu propi cos per conèixer quins són els teus canvis. Conèixer bé el teu cicle menstrual por ajudar-te a saber com alleujar les possibles molèsties.

LA MENSTRUACIÓ I ELS MISSATGES SOCIALS
A pesar que la menstruació és un procés natural, i signe de salut i desenvolupament adequat, socialment han existit molts mites i falses creences, el que ha influït notablement en com vivim les dones aquest fet biològic natural. Es converteix en un tabú més, envoltat de secretismes i vergonyes, sense que existisquen motius per això.
És per això que una de les principals preocupacions de les xiques quan tenen les seues primeres menstruacions és si la resta de gent ho notarà. Aquesta idea es veu reforçada amb la publicitat, com si tingués que amagar que estàs menstruant. Així, el fet de comprar compreses, tampons, etc. Les primeres voltes, és enfrontar pensaments tals com” tot el món està mirant-me”, “que pensaran…”

ALGUNS MITES EN VOLTANT A LA MENSTRUACIÓ
• Les dones quan tenen la regla no poden fer maionesa, ni entrar en bodegues perquè el vi s’estropeja, ni rentar-se el cap… Son moltes idees que es mantenen en la cultura popular sense recolze científic, però que influïxen en la nostra vida.

• També durant temps ha sigut valorat com “bruta”, sent un tabú més, el que ha dificultat l’informació i que es visca amb naturalitat. La menstruació no és gens brut, està composta per sang i teixits com la majoria del nostre cos.

• S'estesa també la creença de què no cal tindre relacions sexuals amb penetració durant la menstruació. No hi ha cap motiu relacionat amb la salut que amb avale està afirmació, dependria més aïna de les circumstancies i valoracions dels que vagen a mantindre: si tenen ganes i no els suposa cap tipus de problema, perquè no? A més les relacions sexuals contribueixen a alleujar les molèsties que puguen donar-se durant la menstruació.

• La menstruació és un signe de salut, no sinònim de malaltia. No és una malaltia, tot el contrari. El llenguatge contribuïx a què la visquem d’una manera prou negativa: estic mala, és una expressió molt comú.

• El missatge que socialment continua vigent és que l’arribada de la menstruació, fa que les xiquetes es convertisquen en dones. Avanç d’açò hi hauria que preguntar-se, com es fa una dona? Segurament aquesta expressió és referira a què a partir de la seua aparició s’obri l’opció a la maternitat, i també al fet que és un indicador de creiximent, però no hem d’oblidar que pot aparèixer a edats molt diverses.

"TOT ES FA MÉS FÀCIL QUAN ET DÓNES CONTER QUE EL TEU PERIÓDE ES SOLS UN ASPECTE SALUDABLE DE LA TEUA NATURA, DEL FET DE SER DONA."

Eva Campoamor ha dit...

Existeixen infinites moltes maneres de tocar i de ser tocats i tocades, i amb diferents intencions, situacions, experiències, objectes, estímuls, persones que poden resultar-nos plaents. Algunes són prou comuns i estan influenciades per la cultura, els missatges socials, els mitjans de comunicació, però en el fons, la qual cosa ens resulta plaent és una experiència única i sexual: ballar pegats, una carícia més suau o més intensa, el coit vaginal o anal, unes mans càlides, l'olor a colònia o l'olor corporal recentment dutxat, el sabor salat, la xocolata, una cançó o una altra, un gest, un massatge en les cames, les besades, veure o sentir el que m'agrada, un record, acariciar una zona o una altra del cos, masturbar, el sexe oral...i infinitat de possibilitats més.

Allò que ens resulta plaent, que desperta el nostre desig, ens arriba a través dels sentits (la vista, el gust, l'olfacte, l'oïda i el tacte) i és interpretat pel nostre cervell. Per exemple: cada persona pot gaudir de diferents formes de les carícies; hi ha moltes maneres de tocar i de ser tocats o tocades, i amb diferents intencions: una abraçada d'afecte, una palmada d'ànim, tocar el cos per a donar un massatge relaxant, tocar els genitals per a arribar a l'orgasme...

Per al plaer no hi ha receptes, i moltes vegades no és tant el què sinó el com, amb qui... En realitat hi ha tantes maneres de donar i rebre plaer com a persones existeixen.