17 de maig 2016

#PontenmisZapatos

Campanya xilena #PontenmisZapatos, que fuig del victimisme i defensa la llibertat de les xiquetes i xiquets trans de llaurar-se el seu propi camí, independentment del discursos socials i/o mèdics patologitzadors i binaristes, que marquen un recorregut vital (hormonació, operació, heterosexualitat...) idèntic per a tot el món. Realitzada per la l'Ajuntament de Providencia (Xile) i la Fundación TranSítar (2016).

17 de maig: Dia Internacional contra l'LGTBfòbia.

7 comentaris:

Mireia Bebel ha dit...

Bon día, el vídeo que vaig a comentar pertenèix a una entrada que es va publicar el día 17 de maig ja que és el día internacional de les persones LGTB. Aqueja vídeo tracta de uns xiquets que expliquen desde el seu punt de vista i la Sena experiència com són les persones trans.

Els xiquets tenen molta raó, ells són els que decidèixen la seua identitat sexual i no depén del gènere en el qual s'identifiquen. Encara que són uns xiquets amb una corta edat tenen molt clar el que dessitgen, con són i el que volen.

En la meua opinió hauría de haver-hi més xiquets que comprengueren i respectaren les diferències entre les persones siguen les que siguen. Cada persona és un món i es meréix ser respectaren.

Irene Kahlo ha dit...

Bon dia,

Avui m’agradaria comentar aquesta entrada sobre la transsexualitat, perquè és un tema molt present en la nostra societat, a més fa poc al nostre centre es va celebrar la vespra diversa on temes com homosexualitat, intersexualitat, transsexualitat, etc. varen ser tractats.

El primer lloc és que em pareix molt bona idea que aquest vídeo s'haja fet, ja que la gent té una idea molt equivocada de les persones transsexuals i moltes vegades no els acceptem pels estereotips que tenen cap a elles. Però aquest vídeo se centra més en els xiquets.
Un xiquet des de menut, pot ser transsexual perquè ell o ella se sent en un cos que no li pertany. Desgraciadament molta gent no arriba a entendre-ho.

La segona cosa és que hem d'aprendre a respectar a les persones diferents, perquè el món està ple de persones diferents unes de les altres i si tots fórem iguals, seria prou avorrit. Per aquest motiu no hem de ficar-nos en els assumptes dels altres, com diu un xiquet en el vídeo “no vull que em pregunten si tinc penis”.

La tercera cosa és la medicina, cap persona hauria de dir-te el que fer amb el teu cos per a considerar-te plenament dona o plenament home, i sobretot hi han d'acceptar les teues decisions com pot ser el teu nom.

Altre punt que destaca en aquest vídeo és que la transsexualitat parla del gènere no de l’orientació sexual, pot haver-hi transsexuals que siguen homosexuals i altres que siguen heterosexuals. Molta gent no arriba a entendre aquest punt i sol confondre'l.

A més a més aquest vídeo el fan xiquets transsexuals que pot ser que se senten en algun moment rebutjat per la societat, o afortunadament siguen acceptats. Hem de continuar la lluita per la igualtat, i com el títol del vídeo diu “Posat en les meues sabates”. Hi ha gent que fins que no senten el que una persona pateix quan li rebutgen, per considerar-lo “diferent”, no es dóna compte del mal que pot arribar a fer un ésser humà a un altre.

Un comiat.

Nerea&Nerea ha dit...

Hola, som Nerea&Nerea, i anem a comentar el vídeo de “PontenmisZapatos”.

Aquest vídeo tracta de uns xiquets que són transsexuals i volen expressar i dir a tot el mon que és una cosa normal i que no per això se'ls té que criticar o fer bullying. Volen tindre els mateixos drets i poguer anar per la calle sense que ningú l'insulte.
Volen que quan una persona se li acoste no siga per a preguntar-li si té vulva o penis, sinó per a que es facen amics. El que diuen ells és: Per a què volen sabre si tinc penis o no? Que més dona això?. L'important de cadascú és l'interior, com som, com tractem a les persones, no el què tinguem ahí abaix.
No es té que tractar a les persones de una manera estranya perquè siguen trans, nosaltres pensem tot el contrari, seria especial perqué han viscut una vida diferent a la de los demés i ha passat per unes coses que no sapiguem ningú, i sería interessant poguer sabre com ha passat eixa experiència esa persona. Tots som iguals encara que tinguem un aparell reproductor o gènere diferent al dels altres.

Bona vesprada, N&N LOVE YOU<3.

Laura Becker ha dit...

Bon dia,

Hui comentaré aquesta entrada que es va publicar el 17 de maig fent referència al Dia Internacional contra l’LGTBfòbia.

Aquesta entrada em pareix molt interessant, ja que els xiquets que apareixen en el vídeo segons el que diuen tenen les coses molt clares i això es el que la societat no entén. Partint d’ací, a les persones transsexuals se’ls fa exàmens psicològics, per a saber realment si son transsexuals a l’hora de poder operar-se, i això em pareix innecessari, ja que cadascú sap el que vol i el que li agrada, fins i tot els xiquets, i això no s’ha de avaluar amb exàmens mèdics.

La societat ha de entendre i acceptar que cadascú es d’una manera i li agrada una cosa, ja siguen xics o xiques, que els agrada persones del seu sexe, i això no és una cosa estranya, és normal.

Fent referència a les paraules que diuen els xiquets, hi ha que recalcar una cosa, i és que per ser transsexual no està estipulat el que li agrada a cadascú,, això no te res que vore.

Crec que el final del vídeo és molt bonic, quan un familiar diu que ell accepta a la seua germana com siga, perquè el que realment conta és, l’interior d’una persona i els seus sentiments, no com siga la seua experiència, i açò ho tindrien que entendre tots i no catalogar a una persona per fora, si no conèixer-la, i respectar-la com és.

Un comiat.

Iris Rainbow ha dit...

Bon dia!

He decidit comentar aquest vídeo perquè hem pareix una forma molt bona de normalitzar a les persones que són transsexuals.

Com es mostra al vídeo, és un grup de xiquets transsexuals que expliquen amb molta fermesa i serietat la seua postura i hem pareix un acte de valentia que aquestos xiquets tan menuts tinguen les seues idees molt clares. A més és normal, perquè ells són iguals que la resta de persones, no són diferents, per això han de ser tractats igual que a altres persones.Ells quan cresquen podran elegir que fer amb el seu cos, ja que ells són els amos de la seua vida i no el mèdics que els fan exàmens sobre el seu cos i decideixen actuar sense preguntar-li a la persona transsexual el que vol.

Cal entendre per damunt de tot que cada un e nosaltres som d’una manera, a un ens agraden els xics i a altres les xiques, o qualsevol altra cosa del nostre entorn i tenim que respectar-ho perquè son persones com tu i com jo. I com molt bé diu un xiquet del vídeo: “Acepto i respeto a mi hermana tal como es, y la quiero mucho” aquesta frase hauríem de ficar-la en practica amb totes les persones que coneixem, siguen de color blanc o negre, transsexual, bisexual, homosexual o etero perquè tots convivim en el mateix món i hem de voler-nos tal com som.

Un comiat

Leo Kent ha dit...

Hola, el vídeo aquest tracta del 17 de maig que va ser el Dia Internacional contra l'LGTBfòbia. La campanya xilena s'anomena PonteEnMisZapatos que defensa la llibertat de les xiquetes i xiquets transsexuals.

En aquest vídeo apareix un grup de xics i xiques transsexuals que expliquen amb molta fermesa lo que son o lo que volen ser. Els xiquets tenen molta raó, ells són els que decideixen la seua identitat sexual i no depèn del gènere en el qual s'identifiquen. Encara que són uns xiquets tenen molt clar el que desitgen, con són i el que volen.

Jo crec que el vídeo esta molt ben fet i també que la societat ha de entendre i aceptar que cadascú es d’una manera i li agrada una cosa, ja siguin xics o xiques, que els agrada persones del seu sexe, i això no és una cosa estranya, és normal.

Elena Stone 1º batxiller ciencies ha dit...

La rau posa que és la consciència de sentir pertinença a un sexe o un altre, és a dir, home o dona; i la incorporació personal i manifestació dels rols de gènere. La transsexualitat es dóna quan una persona té una identitat de gènere diferent de la indicada pel seu cos de naixement.
Històricament s'ha associat la transsexualitat al món dels adults, però cada cop hi ha més nens i xiquets que, ja de ben petits, expliciten clarament la seua disconformitat en el gènere amb què van nàixer.

La majoria de la gent no ha de respondre's a aquesta pregunta “sóc un home o una dona?” para quasi tots la resposta és òbvia. Per als transsexuals, el sexe del seu cos se sent com totalment erroni, a causa que la forma en què veuen el món és la del sexe oposat.

Açò sovint és molt confús per al transsexual, ja que tota la gent espera que un cos d'home continga un home, i que un cos de dona continga una dona. Açò no és cert en el cas dels transsexuals, i el fet que tinguen les característiques físiques corporals equivocades per al seu vertader sexe els fa molt infeliços.

Hi ha dos tipus de transsexuals. Les dones transsexuals són dones amb cos d'home, mentre que els homes transsexuals són homes amb cos de dona. El transsexualisme és una condició poc habitual però hi ha milers de transsexuals en el món. De fet, encara que no s'haja adonat, probablement vosté haja conegut a un transsexual.

Antigament, la societat considerava que la major part de conductes, orientacions i identitats sexuals apartades de l'heteronormatividad es devien a l'existència de problemes psicològics. Amb el pas dels anys, els col·lectius minoritaris han anat aconseguint una major acceptació social, mentre que els diferents estudis realitzats reflectien que aquests col·lectius no patien cap tipus de patologia.
És el que ha anat ocorrent a poc a poc amb aspectes amb orientacions sexuals com l'homosexualitat i la bisexualitat. Tanmateix, en el cas de la identitat sexual el debat sobre aquest tema ha sigut una mica més perllongat en el temps, apareixent la transsexualitat reflectida fins fa poc en les principals classificacions diagnòstiques.

S'ha pogut anar observant, que aquesta societat hi ha diferents tipus de persones, unes més ignorants que unes altres, en aquest cas, les persones que pensen que la transsexualitat és un trastorn psíquic, al que denominaríem disfòria de gènere . Abasta aquest tema la tradició i les creences d'una part de la població sobre aquest tema, el principal motiu pel qual s'ha considerat.