23 de maig 2016

Dòcil o dèbil?


4 comentaris:

Aroa Roussel i Elena Zambrano ha dit...

Hola,

aquesta entrada parla dels diferents adjectius ficats per a xics o xiques. Per exemple si és extrovertiu diuen que la xica es fresca i el xic simpàtic i si és sensible diuen que el xic és efeminat. Aquesta és la mateixa història de sempre si no ets una xica delicada i tímida o un xic fort i valent no vals. Això és injust i sincerament ja estem fartes d'això, una xica callada no és menys que una més atrevida.

Perquè ha de ser així? El mon es molt gran, grandissím i és cuasi imposible encontrar una persona 100% femenina o masculina. Segons la societat una xica ha de jugar amb nines i no ha de agradar-li el maquillatge i un xic ha de jugar a fútbol i no mostrar els seus sentimens. Peró que pasa quan una xica és valenta o un xic vol portat falda i tacons? perquè no poden? Perquè els rellaçen?

Sempre diem que per a gustos colors i tot el mon respecta molt però quan aplega l'hora de demostrar-ho o de defendre a algú ningú apareix. Hem de deixar que els xics i les xiques siguen com volen ser i deixar els comentaris com: 'no pots fer això és de xics/es. Nosaltres mai anem a entendre açò.

Rosa Sanchis ha dit...

Correcció del comentari feta per FPB:

Anònim Aroa Roussel i Elena Zambrano ha dit...

Hola,

aquesta entrada parla dels diferents adjectius per a xics o xiques. Per exemple, si és extravertit diuen que la xica és fresca i el xic simpàtic, i si és sensible diuen que el xic és efeminat. Aquesta és la mateixa història de sempre, si no ets una xica delicada i tímida o un xic fort i valent, no vals. Això és injust i sincerament ja estem fartes d'això, una xica callada no és menys que una més atrevida.

Per què ha de ser així? El món és molt gran, grandissím, i és quasi imposible trobar una persona 100% femenina o masculina. Segons la societat, una xica ha de jugar amb nines i ha d'agradar-li el maquillatge, i un xic ha de jugar a futbol i no mostrar els seus sentiments. Però què passa quan una xica és valenta o un xic vol portar falda i tacons? Per què no poden? Per què els rebutgen?

Sempre diem que per a gustos colors i tot el món respecta molt, però quan aplega l'hora de demostrar-ho o de defendre a algú, ningú apareix. Hem de deixar que els xics i les xiques siguen com volen ser i deixar els comentaris com: 'no pots fer això, és de xics/es'. Nosaltres mai entendrem això.

Publicat per Aroa Roussel i Elena Zambrano (de 1r d'ESO) a Karicies el dia 24.5.16

Gerard Paul ha dit...

Bon dia...

Aquesta taula mostra uns quants adjectius i com serien les «traduccions» per a xics o per a xiques. M'he adonat que la majoria dels adjectius «bons», per dir-ho d'alguna forma, són favorables als xics. Són exemples: «fort», «defensa el que és seu», entre altres. També m'he fixat en que, per exemple, quan una xica és «grossera», el xic és «tenaç». Açò és un clar cas de masclisme, ja que quan una xica és una cosa «roïna», o simplement té mala fama, el xic està normal i corrent. O, al menys, això pensa la gent.

Jo, per la meua part, pense que també poden haver xiques fortes, o xics grossers. Els adjectius, com totes les coses i persones, haurien de ser per a ambdós sexes. És una actitud molt discriminatòria fer servir els adjectius diferents per a persones de sexe masculí i femení.

Bona entrada, i fins al pròxim comentari ;)

Jesús Campoamor ha dit...

A aquesta entrada podem observar com la societat varia els adjectius respecte a un mateix tema, segons el sexe del que parlem. Podem apreciar com canvien les coses segons l’interes de la societat.

Per exemple, si una dona no et sotmés es diu que es agressiva, en canvi si es home diguem que es un home fort. També passa amb els sexes contraris, si una dona es introvertida diguem que es sensible, en canvi si es un home qui es introvertit, diguem que es un «mariquita o un efeminat».
El mateix passa amb prudent per a les dones i covard per als hòmens o si es desinhibida anomenem les dones «descarades o fresques» en canvia als hòmens som simpàtics.

Personalment, la classificació de adjectiu per sexe més greu es la última anomenada; perquè un xic es un «triomfador » si lliga amb moltes xiques i si es al contrari descalcifiquem a la dona com adjectius com «puta »

És molt trist que tinguem que etiquetar tot el que veiem i si es negativament molt millor, per demostrar que ningú es perfecte i sentir-se aixi tranquils. Vivim a un mon trist, d'enveges, on ningú es para a pensar que lo realment important no és si com es cada persona, sinó ser feliços i gaudir de cadascú de nosaltres com som, amb el nostres pareguts i diferències. PERQUÈ AIXI SOM PERFECTES!

ESTIMA’T, GAUDEIX-TE... I SOBRETOT, NO ETIQUETES!