26 d’abr. 2016

Performances



Erika Linder és una dona cis, però en aquest anunci ens demostra que amb una mica de maquillatge, i un poc de teatre, pot passar per un home ja que l'únic secret és conèixer bé el guió de la masculinitat.

Què és ser home? Mirar dur, caminar segur, somriure poc, amagar les emocions, afaitar-se perquè el pèl isca més... I ser dona? Abaixar la mirada, caminar insegur, mostrar debilitat, depilar-se perquè el pèl desaparega... És natural o s'aprén? Naixem així o ens ensenyen (obliguen, pressionen...) a ser-ho?

Possiblement, hi ha una mica de tot: molt de cultura (imitació dels models socials), una mica de preferència personal i un poquet de biologia perquè si, com creu molta gent, la masculinitat o la feminitat foren "naturals", caldrien tants insults per a qui se n'ix de la norma?

És important que ens preguntem si la masculinitat o la feminitat que encarnem és nostra, o només una còpia social que hem adoptat per a encaixar i que no ens critiquen. Mireu al voltant, en la vostra classe. Qui porta els cabells curts? Qui els porta llargs?

Si fórem realment lliures d'expressar-nos com volguérem, no penseu que hi hauria més diversitat?

Anunci Whatever amb la model Erika Linder

22 comentaris:

Marc De Gouges i David Jacob ha dit...

Hola, bon día...
aquest vídeo tracta d'una xica que la cambien d'aparència per a que parega un xic.
A la xica li tallen el pel, li quiten maquillatge, sombra d'ulls per a que es parega més, la xica fa diferents expresions de cara per a que es parega més a un xic, amb les expresions de la cara, el pel, maquillatge que te i la roba pareix perfectament un xic.

La nostra opinió ès que els xics i les xiques no tenen un patró que asseguir, com els xics de blau i lrs xiques de rosa, com que les xiques poden portar maquillatge i els xics no...
tot alló es el que ens te que diferenciar pero les persones podem romper eixes regles ningú nos ho impideix. Un salut de Marc De Gouges i David Jacob... hasta la próxima.

David De Burgos ha dit...

Hola,

Aquest vídeo tracta d'una dona (Erika Linder una modelo ) que amb un poc de maquillatge, un canvi de monyo i amb molta preparació i ajuda de dones i homes que la canvien, pareix un xic, o una xica, també influeixen els gests, la forma de caminar, tot açò forma part del l'anunci Whaterver.

A mi m'ha paregut bé que demostren que amb un poc de maquillatge i un poc de teatre, alguns pensen que és xics i altres que és xica però en realitat es Erika Linder. També el que vol demostrar és que amb el «patró dels homes» és pot fer passar pe un home facilmen : amb la forma de caminar, la mirada...
I la dona amb mirada baixa...

Adeu.

Andrea Becker ha dit...

Hola,

Aquest vídeo tracta d'una xica que fa de xic o siga que la pinten com a un xic i després com a una xica. La maquillen com si fóra un xic i pareix real perquè nosaltres imitem el sexe de cada persona, la forma de ser, la cara... El maquillatge és com una disfressa que a soles ens posa més atractius.

Jo crec que el vídeo està molt bé perquè sí que és veritat que imitem el que fan els altres del nostre sexe.

Gerard Paul ha dit...

Bon dia...

Aquest vídeo tracta d'una model (Erika Linder) a qui li posen maquillatge per a «passar» del sexe masculí al femení. És un anunci de la marca JC (Crec).

Pense que el que intenta aquest vídeo és lliurar el món dels estereotips masculins (Mirar dur, caminar segur, somriure poc, amagar les emocions, afaitar-se perquè el pèl isca més...) i femenins (Abaixar la mirada, caminar insegur, mostrar debilitat, depilar-se perquè el pèl desaparega...). Perquè existeix açò????? És que els homes no poden somriure o ser alegres??? És que les dones no poden ser fortes i musculoses????

El vídeo està molt bé, però m'ha impressionat les línies que hi havien escrites baix perquè el vídeo és un anunci que les representa.

Bon vídeo, i fins al pròxim comentari ;)

PabloGoldman i AdrielGoldman ha dit...

Hola,
Aquest vídeo tracta d'una dona que amb una miqueta de maquillatge, altra forma de vestir, altre cabell es pareix a un home. En el vídeo la xica es va llevant el maquillatge ha pareixent ha una dona però sempre ha sigut una dona .

Nosaltres creem que la xica pot ser xic per que tots som lliures si un xica vol ser un xic i una xic vol ser una xica per que no. (Tots som lliures!!!)

Sara Truth i Eva Woolf ha dit...

Aquest vídeo és un anunci de Whatever on ens mostra com la model Erika Linder pot fingir ser un home, i com amb un poc de maquillatge, teatre i saber actuar com a un autentic mascle pot arribar a aparentar ser d'un sexe diferent.

L'anunci comença amb l'arribada de Erika a un estudi de gravació, amb les parets blanques i unes quantes càmeres. Ella anava vestida com un xic, llevava el cabell curt, portava una jaqueta de cuir negre i uns vaquers també negres.

Portava una mirada dura, anava caminant amb pas segur i decidit, tampoc somreia i amgant les seues emocions. CONTINUARA...

Adri West ha dit...

Hola, he triat aquest vídeo perquè hem recorde que el vam vore a classe i em a paréixer curiós com la xica feia de xic, es molt convincent la veritat. La veritat es que els xics tenim eixa forma de ser segurs i les xiques com més tímides.

Pense que poc a poc la gent va acceptant a les persones diferents, en veritat no tenen que acceptar-les perquè son persones com totes les demés i tampoc son diferents, ja que ells son així com volen ser i crec que a ningú li tindria que donar por ser el que vulgar, es clar que es molt fàcil dir-ho però es el que pense.

kike west ha dit...

Antes de res e d'admetre que fins que no e vist la descripció que fa Rossa després del vídeo,em pensava que era un xic que es transformava en xica i no al reves .

Quan la xica estava quieta, enfront de la càmera, sense ningú moviment, si que pareixia ella però quan a començat a moure en el cas del xic per exemple i fer moviments acordes al d'un xic es quan a paregut del sexe contrari.

Per això mes enllà del aspecte físic duna persona el que influeix en una gran part es el comportament a l'hora del moviments.

Rebeca West ha dit...

En aquest vídeo es pot observar al principi com entra una dona vestida com un home i comportant-se com a tal, després es quita la samarreta i la maquillen com a les dones i li posen extensions, li fan fotografies amb una paraula escrita en els pits ''what ever'' després li fan fotografies com si fora un xic.

M'agrada que el anunci siga aixi perquè, encara que siga una dona pot paréixer un xic si es maquilla un poc, es posa roba de homes i es porta com un home. M'agrada que no diferencien si es una dona o un home perquè aixi accepten les coses noves que van llegant. I que tots nosaltres som lliures de passar per home per dona o per qualsevol cosa.

Ruth i Sandra ha dit...

Aquest vídeo em recorda als típics estereotips que marca la societat, els xics cabells curt aleshores les xiques cabells llargs, xiques amb el rosa, xics amb els blaus, són estereotips absurds i sense massa lògica ja que no tots som iguals. Fa uns anys, dic «uns» perquè no fa tant de temps que era així, em refereix a quan les dones tan sol portaven faldes i era una cosa molt estranya que portaren pantalons fins que eixa estúpida llei per dir-la d'alguna forma va desaparéixer. I am açò te que passar igual, encara que portem avanços, però hi ha gent que no vol avançar, no vol evolucionar.

Menys mal que hi ha persones que tallen aquestos estereotips i intenten canviar les ''regles''
i volen ser com li donen la gana, no vulguen fer cas de les ''regles'' que marquen la societat.

Erika Linder es una dona cis. Es dona de cos però li agrada comportar-se i vestir com un home, sense importar el que diuen les demés persones. També a pesar de agradar-li ser així és una famosíssima model que li criden tot el rat per a fer coses com publicitat i videoclips de les més famoses.

En el meu cas jo soc una dona que no m'agrada seguir els estereotips, jo marque els meus propis i estic a gust amb això, em da igual el que pensen i el que me diguen, que jo seguiré portant-me com m'agrada i estic a gust. Jo porte els cabells curts i els seguiré portant perquè m'agrada a demés de la vestimenta; soc feliç sent així!


DIGUES NO ALS ESTEREOTIPS!!!!

consuelo west ha dit...

Segurament al començar a veure el vídeo heu pensat que es tracta de dues persones , una xica i un xic.
La primera vegada que vaig veure el vídeo jo també pensava que eren dues persones diferents, però en veure el desenvolupament del vídeo hem vaig donar compta de que era la mateixa persona , i que solament havia pensat que eren dues persones per la seua actitud, per la manera de mirar la càmera.

El xic transmetia confiança , fins i tot ,xuleria,mantenia una expressió facial molt dura i seria ,com un xic dolent. Per un altra banda , la xica era mes dolça , mes fràgil.

Realment nosaltres califiquem a algú com a xic o xica simplement per la roba que porta, com porta el cabells, fins i tot ens fixem en la manera de caminar.
Fem això perquè es el que ens ans ensenyat, es com ena han ensenyant a distinguir a un home d'una dona.
He buscat en el diccionari que es ser home i diu:Persona de sexo masculino que tiene la apariencia, el comportamiento que se consideran propias del ser masculino y adulto, como la fuerza, el valor o la sensatez.

Això ens deuria fer pensar com de influenciats estem per la societat.

Dani Westside ha dit...

bon dia soc Dani i vull parlar sobre aquest tema que es tracta sobre una dona que si te quites el maquillatge i te deixàs el pelo com un home i poses cares de home com per exemple tancar un poc el ulls te pots parèixer a un home.

Això vol dir que depèn de com te vistes, com poses les cares o com lleves el pelo la gent te identifica a un genere? jo crec que si i això es culpa de els anuncis, dels models i també de els pensaments que havien antes. Espero que la gent de hui en dia pense que les coses no sols son lo que diga "la capa externa" si no que també el que dic el nostre interior.

Mireia Bebel ha dit...

Bon dia,

L'entrada que vaig a comentar té com a aspecte principal el tema del cisgènere. La dona que aparèix en aquest vídeo entra en una habitació com imitant a un home segons com la societat l'entenim. El home entra tal i com es descriu en el desenvolupament de l'entrada als xics i la veritat que ho fa molt bé, perquè els remarca per a que el notem, i jo personalment mai m'havia fixat en això de que els homes tenen una mirada més dura i mai somriuen, en canvi si que m'havia fixat que ells caminen amb més seguretat.

El comportar-se com un xic o com una xica no té res a vore amb el teu sexe ja que això tú no el pots decidir, però desde que vas tenint sentit de la raò tu vas desenvolupant amb les teues actuacions el que vols ser i cap persona et pot negar ser com tu desitges.

Jo per exemple vaig anar un dia a la platja con uns amics i venia més gent que jo no coneixia, el cas és que una persona va fer un comentari que deia: «Cuando me quite la camiseta la gente va a comenzar a alucinar». Jo pensaba que això era com dient que tenia molt bon físic i tal, però resulta que era una xica encara que pareixia un xic. Ella es homosexual i vol ser una xica, l'únic que la forma de vestir, els seus gestos i tot això pot confundir.

En la meua opinió primer dir que el video ha estat molt bé i la xica actuaba realment com si fora un xic. I en segon lloc, les persones tenim una important part biològica en el nostre cos i això no es pot evitar però si les persones volen ser d'una manera diferent a la que han naixcut poden ser lliures de fer el que vullguen, perquè ès lo mateis que quan ens volem canviar el color de monyo si no estem agusts d'una manera farem el possible per a ser feliços d'una altra.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola, Consuelo,

m'encanta que hages buscat el significat d'home al diccionari i que això t'haja fet pensar.

Hombre: Persona de sexo masculino que tiene la apariencia, el comportamiento que se consideran propias del ser masculino y adulto, como la fuerza, el valor o la sensatez.

És que les dones no tenim força, valor o sensatesa?

Madina West ha dit...

Al principi del vídeo tots pensarem que eren dos persones diferents, però segons passa el temps es pot veure com no son tan diferents, es més, son la mateixa persona però amb altres característiques; pintant a la dona sempre amb cabells llargs, maquillada, cara de xica bona, etc. En canvi l'home sempre té que tindre els cabells curts, tindre cara d'enfadats, vestir-se amb roba gran, etc.

La manera d'actuar de cada persona no tindría que afectar al sexe de cada ú, però ho fa, i perquè? La gent sempre ha tingut un model de xica i un model de xic pel què guiar-se i si no es seguix, tots et podrien considerar del sexe contrari. No tindria que ser així, ja que les xiques també tenen dret a no tindre que depilar-se si no volen, a no maquillar-se si no els agrada, a caminar tranquil·la sense pensar el que diguen els demés, i els xics també tenen dret a maquillar-se si els agrada, a deixar-se el cabell llarg, a arreglar-se o a ser sentimentals.

En la meua opinió, la societat ha provocat que totes les dones i tots els homes tinguen determinades "regles" que seguir. El significat d'home sempre va a ser: xulería, força o valent; i el de dona sempre va a ser: dulce o débil, perquè aprenem això des de xicotets, ens ensenyen a diferenciar a les persones per com van vestides o per la longitud dels cabells i es deuría canviar d'una vegada.

M'ha agradat molt l'anunci, ja l'havia vist abans, el considere ideal per a concienciar a tots i crec que es un vídeo molt bo per a donar-se conta de que el físic no marca el sexe que tingues.

Jaume Marston ha dit...

Bon dia,

hui vaig a comentar aquesta entrada perquè l'anunci m'ha paregut molt treballat i amb un propòsit ben reeixit que era demostrar que els xics d'aquesta societat naixen amb unes característiques predeterminades (no somriure quasi, tindre cara de roïns, monyo curt...), igual que les xiques, que també tenen unes característiques predeterminades des d'abans de nàixer (ser innocents i dèbils, amb mirada benèvola, insegures...). I açò jo crec que és un pas enrere al nostre sistema i fins i tot per a la societat mundial.

L'anunci pretenia plasmar açò, i ho aconseguia filtrant el vídeo en blanc i negre (per a donar més sensació de diferència entre el xic i la xica, que eren la mateixa persona finalment). La cançó també ens transmet sentiments interiors que ens fan sentir (valga la redundància) i ficar-nos més dins de la situació. Una cosa molt important és el maquillatge, amb ell representen millor a la xica i al xic. Finalment, volia donar l'enhorabona a Erika Linder, representa els rols xic/xica perfectament (sabia que era model, però no actriu ha ha ha).

Vull, també, donar la meua opinió sobre el que s'ha de fer en aquesta situació (o s'hauria de fer), s'ha de deixar ser, qui vulga tindre cara roïna (xic o xica) que la pose, si vol ser asexual com la xica de l'entrada següent, que ho siga, si vol caminar insegurament (encara que siga un homenot fort i amb músculs marcats) que ho faça... El que vull dir és que no hem d'imposar el que creguem que s'ha de fer (especialment, diferenciant el xic de la xica) i ser i deixar ser.

Fins ací la meua opinió, un comiat.

Ali Goldman ha dit...

Bon dia.

En aquest vídeo podem vore a Erika Linder. En un primer moment ella pereix un home en tot, com camina, les seues postures i tot això, però després d'una estona pots vore que en realitat és una dona. És a dir, si ella vol potser home o dona, per això crec que els estereotips fan molt per a determinar si una persona és home o dona i no sols per la biologia.

Vull dir que a més de ser home o dona has de seguir unes pautes marcades com es diu a l'entrada. Coses com el fet de caminar, la mirada, la somriga i la nostra imatge en general ens fan vore com home o dona.

Si no ets dins d'aquests esquemes, no seràs ni home ni dona, per què?? No crec que si un home plora és més femení o que les dones s'han de mostrar-se insegures, tot això són cosses falses que ens han dit des de petits i que ens hem cregut. Has de ser com ets i res més.

Altra part del vídeo, és la mascara que donem, la imatge que hem de complir per entrar a la societat i sentir-nos acceptats (acceptats però sense ser tu mateix).

Per tot això,que plasma el vídeo i que fa vore la realitat dels nostres prejudicis, crec que esta molt bé fet i ens dóna la possibilitat de vore com actuem creguent que és normal i no ho és.

Anna Mozzoni ha dit...

Bona nit,

He decidit comentar aquesta entrada perquè m’ha agradat molt aquest vídeo, m’ha paregut molt important i perquè el tema del determinisme sexual encara no s’ha abordat prou. Per tal de fer-ho, donaré la meua opinió aportant exemples i arguments, parlaré del que he vist a aquest vídeo i comentaré el que han dit alguns dels meus companys.

Sembla que avancem en medicina, en tecnologies i en altres moltes coses però que no hi avancem en mentalitat. Establir dos únics rols possibles amb comportaments i estereotips tan determinats és una idea molt conservadora hui en dia. Quan aprovarem l’assignatura “ment oberta”?

En l’actualitat estem sotmesos constantment a diferents tipus de pressions però hi ha una en concret que afecta molt la nostra personalitat, la pressió social. A continuació explicaré els diferents medis on, inconscientment, podem caure davall el poder del patriarcat.

La televisió és un dels medis on s’exerceix aquesta pressió social. La gran majoria de presentadores vistent molt cenyides i totes compleixen un cànon de cos. Si no veiem altres models quan encenem el televisor, quan ens adonarem de la pressió física que tenim damunt? Ens volen retallar els cossos i les ments! Quantes presentadores hi ha en la secció esportiva? Com van vestides i quin paper tenen respecte als homes? Pugem-li la veu al botó d’alerta!

Al cine ocorre el mateix. Els personatges principals són els homes i nosaltres tenim el paper sexual... Ai, perdó! el secundari volia dir. Als contes Disney tradicionals amb els quals m’he criat i així ho fan molt xiquets, la princesa i el príncep sempre es casen. Quan acabarà alguna princesa estudiant i no menjant perdius! Menys tacons i més futbol! Menys històries i més realitat!

Moltes de les cançons que escoltem no es deslliuren de determinisme. La majoria d’homes als videoclips apareixen envoltats de dones banyades, cenyides, salvades per ells... I les lletres d’aquestes cançons tan degradadores? No m’agrada el ritme que porta el patriarcat i el sexisme, està molt passat de moda i hem de fer que es deixe d’estilar.

El món està tan contaminat: música patriarcal, cine patriarcal, televisió patriarcal, conceptes patriarcals... La religió tampoc no es lliura. En les monoteistes són deus i no deesses. Sabeu el terme deessa per a què es fa utilitzar en l’actualitat? Per a senyalar quant d’apetibles som sexualment. Senyores i senyors, no sols som sexe!

Hui, “dia de la mare”, molts de vosaltres haureu comprat regals. Pareu més atenció en la secció de llibres! Tota plena de llibres de dietes, de cuina, postres saludables... Una bona “paellà” o un bon colp amb els llibres regalats haurien de pegar moltes als qui regalen aquests llibres i als qui munten aquests aparadors. Ja ho tenen bé, tan sols servim per cuinar?

Anna Mozzoni ha dit...

(CONTINUACIÓ)

El món està sotmés a moltes pressions i la joventut és, normalment, la més afectada. Som la part de la població que més pressió social rep. Segons un informe de la ONU, “els estudis indiquen que el problema de la droga sovint comença durant l’adolescència o al començament de l’edat adulta”. El mateix es pot dir d’altres formes de mala conducta com la violència o la promiscuïtat.

Desconeixia Erika Linder però ara que l’he vista he de dir que m’ha agradat molt com a dona i com a home i que, el que ha fet, és increïble. Pense que els qui són més famosos han d’exercir una influència positiva en la societat i crec que Erika Linder ho ha aconseguit. Si tenim tendència a imitar, per què no imitem la diversitat?

Estic totalment d’acord amb Ali Goldman. És cert que “has de ser com ets i res més”, hem de mostrar-nos naturals i no deixar-nos embolicar pel determinisme però també he de dir que, si som persones que critiquem a qui és diferent hem de canviar aquesta forma de ser.
La vida és com un teatre d’improvisació.

Som els actors i el nostre públic i no hem de complir altre guió que el que nosaltres sentim. Hem de recordar que som nosaltres a qui ens ha d’agradar la funció. Per què complir certs papers? Els xics ploren i les xiques també som fortes.

Els joves aprenem del que tenim al nostre voltant. Si volem canviar el món, comencem per adonar-nos del que tenim al nostre voltant. Adonem-nos del que tenim a prop i unim-nos totes les generacions per canviar aquest sistema establert.

Vera Cambrils ha dit...

Bon dia,

Avui vaig a comentar aquesta entrada perquè em sembla molt interessant la forma en la qual ens ensenyen que el gènere (si som xics o xiques) no és el que ens defineix.

El que aquest vídeo ens demostra és que la societat ha imposat sobre les persones (fins i tot abans de nàixer) com devem ser, si som homes ens comportarem d'una forma: no somriure, passos segurs, el pèl curt… I a les dones igual, ens comportarem insegures, innocents, febles, amb el pèl llarg…

La modele Erika Linder, ens ensenya la seua senzilla transformació, amb una mica de maquillatge i uns postissos pot aparentar ser un xic o una xica, com ella vulga.

Primer (en el vídeo) apareix un xic però després d'una estona ens adonem que en realitat és una xica, Erika Linder pot convertir-se en el que vulga, pot ser xic o xica. En el vídeo ens adonem que els estereotips fan molt a l'ora de veure a una persona és home o dona?, que un xic no pot caminar insegur, ser tímid, plorar…?, solament perquè un xic plore és femení? ¿ja no és un xic?, i les dones?, solament som febles?

Com diuen en l'entrada Erika Linder en seguir unes pautes se'ns fa més ”fàcil” definir-la com a home o dona, la seua mirada, la seua forma de caminar, la forma en què porta el moño, etc.

La modele Erika Linder al costat de Andrej Pejic protagonitzen una campanya anomenada “La batalla de sexes” en la qual ell fa de xica, i ella de xic. Erika es dedica a la moda masculina i Andrej, a la femenina.

Però ser un xic o una xica no té a veure amb la forma de comportar-nos, segons els anys, on vius, la gent que t'envolta et vas formant el teu comportament pot ser d'una forma o una altra sense importar el teu gènere.


Un comiat.

Encarna ha dit...

Una cosa es aceptar las variantes sexuales y la otra es promoverlas.
Os recuerdo que con el lema "Sexo, drogas y Rockn'roll" hemos perdido generaciones de jóvenes.
¿Cuántos amigos he perdido por culpa de los malos valores que transmite ese lema? Os dejo esa reflexión, y os deseo mucho amor...

Ivan 4ºB ha dit...

Performances
Bona nit avui vaig a comentar aquest vídeo.
Bo al començar el vídeo podem ver com entra un home vestit quasi tot de negre i pareix que te el pel cort, després podem ver a una dona asseguda i mirant al home passant es a dir es creuen. La dona que estava asseguda apareix davant de la càmera i li comencen a maquillar fins que poc a poc es va pareixent mes al home que havia entrat abans. Per acabar apareix el home i la dona cara a cara.

Bo el que nos ha volgut dir aquesta modelo (Erika Linder) es que els accions de un home (que plora molt, o que es molt afectuós, o tímid) no designen si es una dona, o que si una dona es molt dura, i que planta cara a qualsevol es un home... NO! Ara en la societat que vivim tenim uns estereotips determinants es a dir, el homes han de mirar dur, caminar segur, somriure poc, amagar les emocions etc., i les dones han de abaixar la mirada, caminar insegur, mostrar debilitat... I si per exemple eres una dona i actues com si fores un home a soles per que te agrada o per que eixa es la teua manera de expressar-te, no vol dir que eres un home NO.

Jo creo que això ha de canviar ja!, ja que ni els accions, ni els sentiments ni com actues determina el teu sexe... CADASCU TE LA SEUA PERSONALITAT, LA SEUA FORMA DE SER, DE ACTUAR, DE REACCIONAR A DETERMINATS MOMENTS O COSES., I AXIO NO DETERMINA SI UN HOME O UNA DONA.