5 de març 2016

Per unes falles lliures de sexisme




6 comentaris:

Diego Thomson ha dit...

Bon dia,
Aquesta entrada proposa combatre el masclisme, específicament a les Falles. Com per exemple les xarangues cantades a aquesta festa.
He de dir que estic completament d’acord amb aquesta “proposta”, encara que, sent realistes és quasi impossible “tocar” res de les Falles, ja que la gent es fica en una mena d’estat psicòtic. L’única solució possible seria eliminar aquestes cançons de manera oficial i multar a les persones que les entonen. Encara així, cap governant tindrà el valor de fer-ho, per a la majoria de valencians aquesta festa és sagrada... El que jo pense que s’ha de fer, i que és la labor més important per a evitar el masclisme, és educar des de la igualtat i amb una aptitud feminista per part dels pares i mares de tots els valencians i valencianes possibles, ja que així, en ser majors no voldran cantar cançons amb una lletra masclista.
Per concloure, dir que es podrien fer convocatòries, no per a les Falles, sinó de manera general, per a “educar” als pares i mares a l’àmbit del feminisme i ensenyar-los a educar als xics i xiques evitant el màxim possible el masclisme, i que açò siga subvencionat per l’Estat a totes les Comunitats Autònomes, perquè lluitar contra el masclisme, ara més que mai, és possible!

Andrea Zetkin ha dit...

Bona vesprada,

Les falles són unes festes populars i locals, molta gent ve a València per aquestes, però venen per a vore les falles i les mascletades? O per la festa que hi ha en les carpes? Doncs em dóna a pensar.

Les falles són respectades, hi ha alguns que els agrada i altres que no, i és totalment respectable, però en el que coincidim tothom és que hi ha sexisme i que hem d'acabar en això.

Hui en dia totes les cançons que fiquen a les discomòbils, a la discoteca o dins de la carpa, menys 3 o 4 cançó són totalment denigrant a les dones. "PAPI" y "MAMI" són paraules que sempre estan presents, però també estan les paraules "salvatge", "nena" "mira como lo mueve" "cuando se lo haga" "que fresca es" "adicta a mi sexo"

En fi, podria seguir i trobar barbaritats més forts com per exemple "llegué para cumplir toditas tus fantasías, mi cuerpo calentao' prendido en llamas, ay como te coja máma","quiere que le diga que en la cama ella es la que sabe, no hay hombre que la dome, ella se puso salvaje" i "me gustan las frutas maduras, de esas que se pueden comer sin pelar". Això és el més bonic que poden dir de les dones, després ens critiquen per ser "estretes" o per ser molt soltes, tant dones (critiquen a dones) com homes a dones i viceversa.

Hui, no pots ballar el que t'abelleix perquè si balls dembow, twerk o un altre que meneges el cul, ja ho fas per a excitar al sexe contrari i ja és que no et valores, xe, ja ni això? Ja no podem ballar res, açò es va a fer punyetes.

En concussió, hem de gaudir, i podem gaudir sense beure, sense drogues i sobretot SENSE SEXISME.

Un comiat.

Carmen Watson ha dit...

Bon dia,

Després de llegir els dos cartells de l'entrada he de dir que no em sent identificada; per que pertanc a eixe reduït grup de jóvens que inclús escolta la música de l'època dels seus pares; però això no significa que no siga conscient del que esta de moda al meu voltant.

De la música de hui en dia, comentar, que no sols les lletres i el que impliquen em desagraden, si no que, en general l'electre llatí i el "pachangueo" que se l'anomena ara no m'atrau en absolut. En les discomovil que s'organitzen pel meu barri, veig sempre xiquetes de dotze anys ballant que xics de la meua edat (18-19) i fins mes majors. Amb música que al meu entendre s'avança al seu temps mínim de saber el que volen i els que és bo per a elles són portades a fer coses que o després es penedixen o s'acostumen com si fóra quelcom bo; justificant-se en què tot el món ho fa per que així ho diuen les cançons.

No vols que et toque? CRIDA metafòricament o literalment; però CRIDA sense vergonya si es neguen a escoltar un No. perquè som ames de nosaltres mateixes, del nostre cos i de la nostra veu; denúncia si no volies, que ningú et convença de que va ser culpa teua per com ballaves amb ell i, si vols fes-ho, sense preocupar-te per les paraules de la resta.

javi lobo ha dit...

A les falles es produeixen moltes agressions i violacions per part dels homes que s'emborratxen fins a les dones,a pesar de que les dones li diguen que no ells insisteixen i no paren fins que aconsegueixen el seu objectiu o les dones s'en van de la seua pròpia falla.

A vegades als agressions no tenen total a culpa els homes, n'hi ah algunes dones que es deixen agredir per aquests borratxos, però no sempre les dones es queden parades i penedint ajuda,les dones també es resisteixen en defensa pròpia.

La meua opinió sobre aquest tema es que no te solució,no pots canviar a les persones i tampoc predir qui va a agredir una dona en algun moment,per aixo la solució que s'àuria de tomar seria que les dones ixen preparades per a defensar-se.

Rosa Sanchis ha dit...

Javi lobo ha dit:

"A vegades de les agressions no tenen tota la culpa els homes, n'hi ha algunes dones que es deixen agredir per aquests borratxos, però no sempre les dones es queden parades i demanant ajuda,les dones també es resisteixen en defensa pròpia.

La meua opinió sobre aquest tema és que no té solució, no pots canviar a les persones i tampoc predir qui agredirà a una dona en algun moment, per això la solució que s'hauria de prendre seria que les dones isqueren preparades per a defensar-se."

Hola Javi, imagine que quan has dit que les dones tenen la culpa per deixar-se agredir, no volies dir això. Òbviament, la culpa la té qui agredeix!!!!

Pel que fa a les solucions, a mi se m'acudeixen altres accions no tan violentes, per exemple que els hòmens es queden a casa i que les dones isquen tranquil·les.

Una abraçada

Anna Mozzoni ha dit...

Bona nit,

He decidit comentar aquesta entrada perquè m’agrada el tema que tracta i perquè recentment s’ha celebrat aquesta festa i, per tant, em pareix convenient parlar d’ella. Per tal de fer-ho, comentaré els cartells que es mostren en aquesta entrada, donaré suport o no al que han dit els meus companys sobre aquest tema i comentaré altres fets relacionats.

Les Falles són unes festes tradicionals valencianes les quals destaquen per les mascletades, l’ofrena a la Verge, la pirotècnia i els ninots i la seua cremà. Ninots... Quants podem trobar-ne a la ciutat! Normalment, els ninots caricaturitzats i objectes de la ironia dels artistes són els polítics, els famosos, els esportistes o qualsevol altre gremi. Ara bé, què passa amb les dones?

Nosaltres som representades com a ames de casa caracteritzades com a marujes, grosses que volem ser flaques, negres que exerceixen la prostitució o rosses increïbles “amb la manicura francesa”, envoltades de pintallavis, assecadors de cabells i pots de crema o perfums. Vaja xiques, sembla que no podem ser altra cosa que Barbies.

Per què? Per què hui en dia encara som vistes com a nines? Som molt més que maquillatge! És per això que men'alegre de què la falla dels Tolls haja sigut premiada per la seua sàtira als estereotips de les dones. Ja n’estic cansada de tant de patriarcat, el tenim fins i tot en la sopa! Les dones musculoses, per maquillar i amb càrrecs importants també existim!

En aquestes festes es canten moltes cançons i em pareix perfecte que la gent s’ho passe bé però això sí, ull amb les lletres i molt de respecte. Als autobusos de la meua ciutat ja he trobat resposta davant la típica frase “maricó el que no bote”: s’ha taxat aquesta paraula i s’ha canviat per borinot. Els qui inventaren aquesta rima no eren gaire originals però nosaltres amb aquests tipus de canvis crearem la diferència i marcarem tendència, oi que no és tan difícil ser poeta?

Pel que fa al tema dels balls que ha esmentat les meues companyes Andrea Zetkin i Carmen Watson he de dir que s'hauria de censurar o almenys controlar les cançons que s’escolten a les xarangues. Moltes vegades no parem atenció al que escoltem i no ens adonem que, com a persones ens estem denigrant i que permetent aquestes lletres eduquem amb masclisme.

Una altra cosa que m’ha agradat moltíssim ha sigut el que ha realitzat la Diputació de València, la qual ha concedit ajudes a les comissions falleres de la província, que ha inclòs un component social per reconéixer a les Falles que es convertisquen en “ambaixadores” contra la violència masclista.

La veritat és que és un xicotet i gran pas. Crida molt l’atenció veure pel carrer entre tantes persones trobar cartells fallers contra la violència de gènere i en contra del masclisme. Les tradicions són importants i serveixen per reconéixer els pobles però no ens tenen per què associar amb una societat retrògrada-masclista.

Crec que sempre hi ha molt a fer i que sempre es podrà fer molt més, però els passos que estem fent tots junts marcaran un abans i un després. Igual que el gran de Diego Thompson, pense que el que hauríem de fer per evitar i eradicar el masclisme, el patriarcat, el sexisme, l’homofòbia i totes les ombres que no ens deixen gaudir de la llum del Sol és educar en igualtat.

Ni l’alcohol ni les drogues justifiquen ni han de justificar mai les actituds retrògrades de personatges als quals nosaltres cataloguem com a persones. Lluitem tots junts per fer de la igualtat un himne, la cançó que escolte tothom a les xarangues. Siga'm músics, tots junts podrem crear la millor melodia de totes.