5 de març 2016

Famílies homoparentals



Curt elaborat per a la Setmana Nacional de l'Adopció al Regne Unit (març de 2012) que pretenia denunciar les desigualtats de les famílies homoparentals.




En març de 2014, Honey Maid va fer un anunci celebrant totes les famílies i algunes persones van protestar. Això és el que feren amb les queixes.


Coneixes Galesh? Associació de famílies homoparentals.

Estudis i articles sobre homoparentalitat:
Més informació

13 comentaris:

Angela i Alejandra Becker ha dit...

Bon dia a tots i a totes,

Aquesta vesprada la meua companya i jo hem decidit fer un comentari sobre aquest tema perquè ens ha paregut molt interessant i és un tema del qual s’està parlant molt hui en dia.

N’hi ha molta gent que està a favor de l’homoparentalitat, però també hi ha moltíssima gent que no està gens d’acord amb aquest tipus de famílies, el qual, personalment, ens pareixen actituds molt retrògrades.

Abans les famílies estaven constituïdes per una dona, un home i els seus fills/es, totes aquelles famílies que s’eixiren d’aquest tòpic eren mal vistes i no les consideraven com a tal.

Per sort, les lleis han avançat, gràcies a les reivindicacions d’aquests col·lectius, en molts països, es va legalitzar el matrimoni entre gais o lesbianes. Inclús arriben a tindre els mateixos drets per a adoptar.

En el primer vídeo es veu a una xiqueta que està gaudint molt en companyia de son pare. En un primer moment, pensem que és sa mare qui esta gravant’ho tot, però no és així, reialment qui està gravant aquelles escenes és el seu altre pare, ja que es tracta d’una família homoparental.

En el segon vídeo una parella de xiques agafen tots els comentaris negatius que han encontrat en la xarxa sobre aquests tipus de famílies i formen la paraula “love”.

Més tard, agafen tots els comentaris positius i fan el mateix, l’única diferencia és que n’hi ha molts més positius que negatius, el que ens dona a entendre que hi ha moltíssima més gent a favor que en contra, i això és una molt bona senyal.

Personalment, nosaltres pensem que una família no la determina el sexe dels progenitors, tant un home com una dona tenen la mateixa capacitat per a criar, educar, ensenyar i voler al seu fill, sense importar el sexe de la seua parella.

IVAN 4ºB ha dit...

Famílies homoparentals
Bona nit, ara vaig a comentar estos dos vídeos que acabi de vore.
En el primer vídeo podem observar a un pare i a la seua filla, això al principi del vídeo, però al final de el vídeo podem observar que no es una parella heterosexual sinó que es una parella homosexual, bo actualment aquest tema esta molt criticat per quasi tot el mon enter. Però en realitat no es gens dolent, ja que tota persona te una llibertat de triar i en ningú cas hi ha que criticar la seu triat això es incorrecte, i així mateix la filla esta molt contenta amb la seua família i això vol dir molt!
En el segon vídeo podem observar com dos xiques que son artistes, van entrar en un foro sobre el tema de “Famílies homoparentals”, i van veure que hi havia molts comentaris negatius, llavors van imprimir tots eixos comentaris negatius i van a formar una paraula “Love”. Després van agafar els altres comentaris que eren positius, i eixos comentaris van ocupar quasi tota la habitació. Això vol dir que hi ha mes comentaris a favor que en contra, amb la qual cosa això era una bona senyal.

Anònim ha dit...

Hola sóc Iván de Monsey:

aquest vídeo parla de una xiqueta que té dos pares homosexuals. Els pares la fan feliç i no nota que li falta una mare perquè viu molt bé, sense cap carència.

Jo pense què té raó aquest vídeo, que dos persones del mateix sexe poden educar al seu fill bé perquè el més important és l'amor a un fill. Si vols al teu fill l'abraces, el cuides, no el tractes malament... i aconsegueixes que el teu fill te vulga i que siga feliç.

Aroa Roussel i Elena Zambrano ha dit...

Hola ,

aquest vídeo tracta d'una família que està formada per dos pares i la seua filla. En el vídeo pots vore a un dels pares amb s'ha filla fent les coses que sol fer una família: visitant als seus iaios, donant un passeig pel parc, obrint els regals de nadal... Al final del vídeo ix també l'altre pare. En el segon vídeo apareixen les critiques de un vídeo en el que eixia un matrimoni homosexual. La gran majoria eren crítiques destructives ,que només volen fer mal. I amb totes les crítiques van omplir una habitació sencera, ficant 'love'.

Nosaltres pensem que una família és una família, que per ser dos xics/es no deixa de ser-ho. També ni han voltes que no deixen adoptar als homosexuals, això ens pareix molt injust perquè mentres que li donen un bon lloc on viure i una bona educació que més dona que siguen homosexuals, NO HI HA DIFERENCIA!!!! Ens pareix molt malament que en el segle en el que estem encara hi haja gent que tinga por o asc (o que els diferencie) per la seua orientació sexual, si tu pots elegir per que ells/es no poden.

Luismi de Gouges ha dit...

A aquesta entrada hi ha dos vídeos. Al primer es pot observar una serie de situacions que viuen un pare, la seua xiqueta i el càmera. Una veu en off comença a parlar sobre que els pares son molts importants, que fan molts sacrificis... Cap al final del vídeo es revela que el càmera era en realitat l'altre pare de la xiqueta i s'acaba el vídeo denunciant que, en gran part d'Europa és il·legal el matrimoni homosexual.
Al segon vídeo es veu com la gent insulta a traves de les xarxes socials a una especie de marca comercial de mel per fer un anunci amb famílies homoparentals. Així que la marca paga a dues artistes per a fer amb aquestos missatges hostils de les xarxes, una escultura de la paraula amor en angles «love». Quan ja tenen l'obra d'art feta, comencen a omplir tot buit del sòl amb els missatges restants reflectint així la gran quantitat de gent disgustada amb l'espot. He de recalcar que no estic 100% segur del missatge del segon vídeo perquè no crec haver-ho entés molt bé.

Em pareixen uns bons vídeos amb idees originals i contingut no molt entretingut.

Pau Claramunt ha dit...

Aquest vídeo parla de xics o xiques que tenen dos pares o dos mares, aquests xicons poden estar perfectament amb dos pares junts o dos mares juntes.

En el vídeo esta una xicona amb el seu pare jugant a moltes coses, anar amb la bicicleta, anar de viatge en avió, etc. Estan celebrant moltes coses com el nadal o que estan amb els seus avis.
Es veu que a la xiqueta li agrada jugar i estar amb els seus pares perquè esta sempre alegre, quan esta uns dels pares amb la xica al costat de l'arbre estan fent-se una foto el que la esta fent es l'altre pare i abans de que es fase la foto el pare que faltava apareix per a estar amb ells en la foto, la xica pareix molt alegre de tenir dos pares.

La meua opinió es que els xics o xiques que tenen dos pares o dos mares tenen que estar molt orgullosos de tenir-los.

Ali Goldman ha dit...

Bon dia,

Els dos vídeos tenen gran importància per fer vore que ara hi ha un canvi en el pensament, però el més important per a mi és el primer.

Al primer vídeo es veu a una família amb dos pares, no és una família tradicional... però hem de vore que per a la xiqueta és indiferent, és el mateix tindre una mare i pare o dos pares, és el mateix una família com totes.

Aquesta xiqueta és feliç amb la seua família, però crec que amb el temps la gent l'atacara i el farà mal, tot perquè pensen que no és correcte, que no és normal, els estereotips i la pressió social que ataquen de nou. Tot aquest problema és per nostra societat tan «avançada» que no pot deixar lliure a la gent, tots hem de seguir les marques socials.

Però encara que els ataquen els suports cada vegada són majors i això suposa una alliberació dels estereotips, es a dir més llibertat d'expressió. Crec que com més llibertat d'expressió tenim, els atacs seran més agressius perquè veuen que ja no tenen el control sobre nosaltres.

En conclusió, aquest tipus de campanyes donen força per aconseguir la llibertat d'expressió i la igualtat.

Anna Mozzoni ha dit...

Bona nit,

He decidit comentar aquesta entrada perquè em sembla entranyable i m’ha emocionat. Pense que parlem poc de l’homosexualitat i la criança dels infants, per això i perquè crec que seria una bona manera d’homenatjar a aquelles i aquells lluitadors que volen formar una família escric aquesta entrada. Per tal de fer-ho, comentaré alguns dels fragments que més m’han agradat d’aquest vídeo, comentaré informació que he trobat sobre el tema, parlaré del que han dit els meus companys els seus comentaris i donaré la meua opinió.

Quan pensem en el concepte família, el primer que se’ns acudeix malauradament és el model patriarcal. Pensem en una dona i un home com els progenitors i els xiquets com als descendents. Bé, si no entrem en detall, açò seria un avanç, ja que abans (i en alguns llocs encara) el concepte família s’entenia com a un home que portava els diners a casa i una dona encarregant-se dels infants i de la llar.

Bé, crec que ara seria un bon moment per tornar a consultar un diccionari o quelcom que ens puga aclarir el terme família. Segons Anthony Giddens és un grup de persones directament lligades per nexes de parentesc, els quals els membres adults assumeixen la responsabilitat de la cura dels fills. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, la família és “l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat”.

Aquest concepte no entén de gèneres. En cap moment parla d’amor ni de relacions sinó que la defineix com un element natural, una característica que determina la facilitat i la ximplesa del seu sorgiment, i fonamental, doncs és un element bàsic per a l’estructura organitzativa de la societat. Si aquest concepte no entén de fronteres i no entén de cossos, per què associem l’amor i la sexualitat a la naturalesa de la família?

Del primer vídeo m’ha agradat una cosa: la xiqueta mai perd el somriure. Aquesta és la idea que tothom hauria de tindre clara quan pensa en família. Les xiquetes i els xiquets han de rebre una bona educació, una bona salut i un bon lloc on viure per desenvolupar-se com a adults i ser feliços, sense importar qui els educa. Consentim que els infants s’eduquen en entorns masclistes i sexistes i no podem tolerar que cresquen amb persones que els estimen i que els educaran en igualtat? El món cada vegada està més boig.

Deixem de qüestionar-nos l’homosexualitat, la transsexualitat i el feminisme i parlem un poc sobre l’heteronormativitat i tot el que comporta. Aquest terme inclou la idea que tots els éssers humans recauen en dues categories diferents i complementaries: home i dona; que les relacions sexuals i maritals són normals solament entre persones de sexes diferents i que cada sexe té certs papers naturals en la vida. Així, el sexe físic, la identitat de gènere i el paper social de gènere haurien d’enquadrar en qualsevol persona dintre de normes íntegrament masculines o femenines.

Per què no deixem d’estigmatitzar les relacions? Per què estereotipem l’amor? Compartisc totalment l’idea que les meues companyes Angela i Alejandra Becker han compartit en aquest blog, “no estar d’acord amb l’homopaternalitat és una actitud molt retrògrada”. Hem vist també que els comentaris positius són molts més que els negatius, la qual cosa vol dir que, cada vegada, hi ha menys gent amb els ulls tancats i que el canvi és possible.

Pense que si volem convertir més vídeos com aquests en realitat i conscienciar a la gent hauríem de fer-nos escoltar i fer que es promulgaren més lleis per tal de normalitzar més l’homosexualitat, encara que hauríem d’utilitzar la paraula normalitzar en moltes més coses. No hauria d’importar-nos res que no fora la felicitat dels xiquets, i això ens la pot proporcionar qualsevol figura.

Per què un matrimoni? Per què una parella heterosexual? Per què no uns pares homosexuals, bisexuals, transsexuals, en parella o solters? Per què hem de posar-li etiquetes a la nostra felicitat?

Vera Cambrils ha dit...

Bon dia,

Qui diu que una parella homosexual no pot criar bé a un xiquet o xiqueta? No se sol parlar d'aquest tipus de temes, i al meu semblar és alguna cosa que s'hauria de comentar.

Vull dir, hi ha gent en la nostra societat que diu que aquestes persones no poden fer-ho igual que una parella formada per un home i una dona.

Segons la Real Acadèmia Espanyola (RAE) la paraula família és un grup de persones emparentades entre si que viuen juntes, per la qual cosa llavors estem llegint no diu en cap moment que dega estar format per un home i una dona

La família que veiem en el vídeo no és el que normalment diem com a “tradicional”, en la nostra societat, àdhuc en l'actualitat, tenim el concepte de família que deu estar formada per un home i una dona i els descendents d'aquests (els fills), per què?

La millor cosa que veiem en aquest vídeo és la felicitat de la xiqueta, perquè deu ser un xiquet o una xiqueta més feliç per tenir uns pares homosexuals o no? Per ventura unes persones del mateix sexe no poden criar a un fill o filla bé?

Aquesta xiqueta aquesta feliç amb els seus pares, però pot açò tenir conseqüències en un futur? Vull dir, la majoria dels xiquets estan acostumats al fet que la seua família aquesta formada per un pare i una mare, i se sentirien estranyats en conéixer a una persona amb dos pares o dues mares, és aqueix un motiu pel qual podrien “atacar” a aqueixa xiqueta o xiquet?

Que és el que volen tots els pares per als seus fills? Que puguen ser feliços (en la seua casa, en l'escola…), puguen rebre una bona educació, que tinguen una bona salut, no és açò el que tots els pares i mares volen para els seus fills/filles?

Al meu semblar és normal que açò puga succeir, estem acostumats a viure amb milions d'estereotips en la nostra societat, encara sort que ara açò aquesta avançant i les coses van canviant, fa 50 anys no es veuria açò de la mateixa forma.

Per a concloure vol dir que aquest tipus de familia és tan normal com les altres, que no ens tenem que deixar influir per els estereotips, que el que tenim que fer és buscar la nostra felicitat.

Marc Brell i López ha dit...

Bona nit

Sóc Marc Brell i López, president de Galesh, associació de famílies homoparentals.

Ja fa un temps que seguisc aquest blog, però huí ja s'ha fet imprescindible participar-hi. I ho vull fer per a comentar les persones que heu afegit la vostra opinió.

El primer és donar-vos les gràcies pels vostres escrits. Escriure implica primerament pensar, i m'agrada saber que hi ha una generació de gent que pensa, i sobre tot que pensa abans de fer (escriure en este cas).

El segon és donar-vos la oportunitat (si voleu) d'endinsar-nos es este meravellós tema de la família (o les famílies).
Anna Mozzoni ha dit que es defineix família com a "l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat" i em sembla una bona manera d'entrar al tema, ja que ningú no defineix QUÈ o qui forma este element. Definir família no és fàcil, tots en tenim una, però no sabriem posar la línia de qui és família i qui no: alguns cosins sí, altres no; el nou company de ma mare sí, però la nova companya de mon pare no; la meva millor amiga que m'aguanta les penes i comparteix les meues alegries és família?

Vivim en una societat que defineix família com la seua base però que no té clar què és i què no és família.

Moltes persones heu comentat el somriure de la menuda (i ho entenc per que vos deveu sentir més identificats) i definiu família com l'espai en el que ella s'ha de sentir bé. I vos acompanye i vos afegisc jo el que veig és el sentiment del pare i el temps viscut junts tots tres. Les alegries i penes compartides, les experiències i viatges viscuts, els plans de futur construïts i les energies que generen eixe futur.

Gent del Isabel de Villena estic enamorat de vosaltres.

Estic a la vostra disposició.


Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies pel comentari, Marc. Ets un amor!!! I fas unes reflexions mooolt interessants sobre què és una família. De segur que en tornar de vacances les teues paraules seran motiu de reflexió per al meu alumnat.
Una abraçada
Rosa

Irene Kahlo ha dit...

Bon dia,
Ahui vaig a comentar l'entrada sobre famílies homoparentals, es tracta d'una parella d'homes o dones que es converteixen en progenitors d'un o més xiquets. En l'entrada hi ha 2 vídeos, en un ens mostra a una família homoparental, mentre que en altre dos artistes formaven la paraula “Love” amb comentaris positius i altres negatius sobre les famílies homoparentals.

El primer, és que em pareix meravellós que es reconega aquest tipus de família, i pense que al nostre país s'hauria de donar a conéixer més, ja que encara hi ha gent que se sorprén o que desconeix açò.

Però no tot el món ho veu així, hi ha persones que s'escandalitzen pensen que un xiquet ha de tindre un pare i una mare, però no té per què ser així. Ja que les parelles homoparentals poden tindre també les mateixes ganes de formar una família, a més una de les opcions de les famílies homoparentals és adoptar i això és molt positiu perquè si un xiquet no té família, ells o elles es poden convertir en la seua família i donar-li l'amor d'uns pares.

Un dels casos del que dit abans és una notícia que vaig trobar en internet on una família formada per un pare i una mare, van adoptar a un xiquet de Cuba. Quan aquest va tindré tres anys es van separar, i la mare va trobar una altra parella, una dona. Aquest xic conta la seua experiència, hi menciona que mai li va faltar afecte. (http://verne.elpais.com/verne/2016/04/05/articulo/1459856791_092649.html)

També conta que haver viscut amb dos mares, li ha afavorit molt perquè li ha fet veure l'homosexualitat d'una forma totalment natural, i açò li converteix en una persona oberta i respectuosa.

Pense que en ple segle XXI, hem de ser capaços de respectar les idees alienes i la forma de viure dels altres, mentre no té afecten de forma negativa, no tens per què criticar-ho, com han fet algunes persones en el vídeo.

Per concloure vull afegir que aquestes famílies són com les demes, hi ha gent que ha de començar a obrir més els ulls i eliminar els estereotips que té sobre els altres. En el món hem d'aprendre a respectar, perquè si una cosa és diferent del que solem veure, no té per què ser roïna, és a dir, no tenim per què criticar el diferent de nosaltres.

Un comiat.

javi beker ha dit...

a mi no em pareix be que en el segle en el que estem fins i tot es siguen sense deixar adoptar a les parelles homosexuals, o que si es deixen adoptar es amb un muntó de papers i preguntes perquè no confien en que vaig-en a cuidar al fill be.
em pareix que això deuria de canviar perquè tots puguem cuidar igual siguem homosexuals o heterosexuals i a de mes si no tenen ninguna infermetat mental o si no te una situació econòmica bona, per que no deixar-les adoptar si son els mateixes persones el que passa es que poden canviar la seua orientació sexual.

BONA VESPRADA!!!