26 de nov. 2015

No te mueras por mi

NO TE MUERAS POR MI és una recopilació de cartes i missatges d'amor reals que van ser escrites per abusadors que demanaven perdó a les seues parelles després d'agredir-les. En la primera part del llibre estan les cartes; en la segona, es desvetlla el que feren aquestos maltractadors en nom de l'amor. Ací pots llegir el llibre i descarregar-te'l.




17 comentaris:

Tania Becker ha dit...

Bon dia

Vaig a comentar l'entrada de “No te mueras por mi” i en primer lloc tinc que dir que la carta que el seu nóvio li fa a Natàlia, pareix molt bonica, una carta normal que pot fer-li qualsevol nóvio a la seua parella... però en realitat aquesta carta té moltes coses d'arrere. Darrere de coses com “gracies per fitxar-te en mi” i han coses com “com et fitxes en algú més voràs...” i darrere de coses com “gracies per deixar-me amar-te” i han coses com “gracies per deixar-me que et controle”.

Pot ser que Natàlia no veja les coses que hi ha darrere ocultes i per això seguisca amb el, pensant que li vol quan en realitat el que passa és que esta obsessionat.
Estes coses sempre terminen malament ja que el xic quan vol controlar a la xica es pot tornar molt perillós. Per exemple, la següent foto que apareix a l'entrada on posa que la seua parella era una persona insegura i violenta i que arriba fins a tallar-li la cara per a que no estiguera guapa i evitar que es fora amb un altre xic.
Si Natàlia segueix amb aquesta persona, acabara molt mal i es veu a simple vista. Estes persones controladores i obsessionades poden arribar al punt de perdre el cap i fer coses horribles per tal de controlar i manar a la seua parella. Desgraciadament a les víctimes les costa donar el pas de dir ja està bé, l'única que mana de mi soc jo i per això terminen tenint problemes graus com patir maltracte físic, maltracte psicològic, agressions greus o inclús la mort.

Es important canviar la rutina de parella i parlar les coses en el moment que sentes control sobre tu, donar-te conte a temps, abans de que mane sobre tu fent que no et sentes ningú i arruïnant la teua vida.

Maria Claramunt i Laura Becker ha dit...

Hem decidit comentar aquesta entrada perque ens ha paregut molt impactant, hem d'acabar amb aquest tipus de violència.

En primer lloc, hem llegit la primera part del llibre, i hem llegit les cartes de ''disculpes'' dels maltractadors cap a les seues parelles, i sincerament ens han paregut una tonteria, ja que en compte de escriure que la vol i demanar perdó, haurien de pensar-se les coses abans de maltractar-les de la manera com ho fan, les coses amb un whatssapp o una carteta no es solucionen.

En la segona part del llibre, apareix el que ha passat amb cada xica després de cada carta.
En molts casos, les segueixen agredint violentament, per exemple, en un cas, aplega fins a trencar-li les cames i el braços, i en altre a tallar-li la cara per que cap xic puga fixar-se en ella. Hi ha casos en els que inclós les maten. En altres casos, elles van a centres de maltractament de dones, i inclós se paguen tractaments a l'hospital.

Ens pareix molt penós, que al segle XXI segueixen passant aquestes coses, i que no es puguen parar, ja que per por o per el que puga passar, elles decideixen seguir amb l'agressor. Açò deuría canviar, pero ya. Es molt injust i trist que estigam avançats en algunes coses, i en compte, en algo tan important com la violència de gènere, no.

La violència és amor? Pensem que això no es amor, això no es voler a una persona. Si de veritat estimes a algú, la cuides des de el primer moment, no li fas mal, la maltractes, t'arrepenteixes, li demanes perdó, i després aplegues fins a matar-la. De veritat, fa falta més cap i madurar.
D'altra manera, també pensem que més que amor, es obsessió, s'obsessionen tant, que soles la volen per a ells, i d'una forma obsessiva, apleguen fins a deixar-les sense quedar amb les seues pròpies amigues.
Per no parlar del control, lis miren el mòbil, no lis deixen eixir a cap lloc, les tenen controladíssimes, com si foren un objecte només d'ells. I no, són persones, amb sentiments i llibertat.

En conclusió, tots junts, posant un poc de la nostra part, podem ajudar a canviar la societat, tant un home com una dona té dret al mateix, ha d'haver igualtat, cadascú ha d'actuar lliurement i sense coacció. No a la violència de gènere.

Yasmina Concepción i Eva campoamor ha dit...


Bon dia

En aquest fragment del llibre sobre maltractadors de les dones, es pot percebre com l'agressor, després de tallar-li la cara li demana perdó amb esta carta, dient-li cosses boniques, com si açò fora a solucionar alguna cosa, o fer marxa enrere. Açò és molt típic dels maltractadors, fer-li alguna cosa a la dona i després fer tot perquè et perdone, assumint totes les culpes.

Com poden ser de vegades els hòmens tan ingenus, de pensar que açò soluciona els problemes, que a la vista estan que són molt greus? A més a més, la signatura de la carta, deixa molt clar la frase "el teu únic amor" i sincerament, no crec que des del punt d'ella siga ni el primer ni el ultim amor de la seua vida.

CONTINUARÀ...

Anna Mozzoni ha dit...

Bon dia,

Hui vaig parlar dels suposats “missatges d’amor” que s’han penjat en aquesta entrada i d’altres molts que no estan publicats i que, malauradament, no sabem reconéixer. He decidit comentar-la perquè m’indigna molt com a dona i com a persona el significat i, sobretot, el possible final de les destinatàries. Per fer-ho, analitzaré diversos missatges, parlaré de com se’ns ofereixen i criticaré entre altres coses el masclisme, fet que em té molt farta.

“Me he acostumbrado tanto a ti que mi vida sin ti ya no tiene sentido”, “a pesar de todo te quiero y te echo de menos”, “tu único amor”, “nadie te va a querer tanto como yo”, “te necesito siempre conmigo”.... Aquestes són algunes de les frases a les què el masclisme ens té acostumats i acostumades.

Molta gent pensa que la gelosia i aquest tipus d’afirmacions són boniques, són típiques dels enamorats i que ens fan bé però no és així. La societat ens fa creure que són correctes i és una de les raons per les quals les dones maltractades tornen a caure en la mateixa trampa. Per què? Per què han de viure amb por? Per què unes poques paraules són suficient per convéncer-nos i tornar-ho a intentar malgrat ser agredides i assetjades física, verbalment i psicològicament?

Si pensem en com és un agressor potser ens ve al cap un home fort, poderós, amb drogodependència però no té per què ser així, els temps canvien i cada vegada és més complicat definir-lo en un perfil, són més complicats de veure. Els maltractadors juguen amb la ment fent-nos sentir culpables, aprofiten les noves tecnologies per tindre’ns més controlades i fer-nos mal amb les paraules... Com podem eixir d’aquesta situació?

Els maltractadors no tenen per què ser forts físicament ni poderosos econòmicament, també hi ha d’adolescents que ho són però, sabent que aquesta situació no es pot consentir, per què com a societat ho tolerem?

Les diferents xarxes socials, com ja he comentat en anteriors entrades i inclús la música entre altres factors faciliten que hi haja masclisme. “La nueva y la ex ¿Qué es lo que pasa? Por la ex no se llora, uno la reemplaza”. Les dones no som roba per a tindre una nova i, menys encara, no som fem per a que ens tiren!

“Qué chocha, culo, teta, a ella le gusta que le den duro y se la coman”. “Si quieres mi muñeca salir de la discoteca me llamas, me llamas y si estas culeca porque encima no te trepa si mamas, mamas... Si fueras un clavo y yo un martillo, quisiera clavarte. Debemos estar juntos. Se que estas solita y que necesitas alguien como yo que te lo haga en la mañanita pero sabes que no existe nadie como yo. Y vas a esperar que yo te rescate.”

Aquests són alguns fragments de la música que molts adolescents escolten i només tinc una cosa a dir: jo també vull que algú em rescate o fer-ho jo sola d’aquests tipus d’individus. Per com pot ser que en ple segle XXI hi haja gent que encara escriga, cante, balle, tinga èxit i defense aquestes lletres?

Estic cansada de ser utilitzada com un objecte sexual per a aquest tipus de personatges i, encara més, de la gent que s’ho creu. Jo no estic per davall de ningun home, no sóc menys, no sóc cap objecte, no sóc fràgil, no sóc la nina de ningú.

Deixant a banda els “exitosos i educatius” temes musicals vists adés, no he pogut evitar pensar en la situació de Natàlia, la qual la seua parella li va tallar la cara per prevenir que sen'anara amb un altre. Aquesta i la de moltes altres dones és una situació alarmant, hem d’ajudar-les a eixir d’aqueixa situació començant per ficar-nos les ulleres violetes i reclamant més ajudes i lleis més fortes contra els maltractadors i a favor de les dones maltractades.

Ningú ha de viure sense por, no som de ningú sinó de nosaltres mateixos i davall cap concepte hem de permetre que la violència masclista es propague més ni ens contagie. Ja sabem quins són els símptomes i tenim la recepta per acabar amb aquesta malaltia: tolerància zero.

Anna Mozzoni ha dit...

Ningú ha de viure amb por*

Andrea Zetkin ha dit...


Bon dia,

“El amor és abstracte, el amor és, a vegades, un mocador que ens fa veure algunes coses, però altres no”. Després de llegir aquest llibre, no sé que dir, ja que em va deixar amb l’ànima per terra. Pensant en totes les cartes, en totes les relacions i en els seus finals, assoles puc dir que hi ha persones que poden decidir si continuar en eixe malson o no.

Seguidament, vull dir que en el moment que un home li dóna un colp o li fa mal físicament i psicològicament a una dona, deixa de ser un home. Moltes vegades, ens culpabilitzem de tots els mals que ens pasen, “que fava estic”, “si jo haguera fet allò” “si jo haguera pensant açó” o “ i si...” Sempre ens sentim malament en nosaltres, però realment no és culpa nostra, si no del home que ens maltracta, ja que ens fica pardalets al cap, ens fica “il·lusions i somnis”, però el que més ens fiquen al cap es que ens estimen, però no, no ens volen gens ni mica.

De veritat, creieu que alguns dels homes que descriu el llibre, volien a les seues parelles? Perquè si ho penseu, vull animar-vos a donar-li la volta el llibre... Es difícil parlar d’aquests temes, sobre tot quan t’adones de que les conversacions són reals perquè cada vegada és més comú trobar-te-les . El doble check, no crec que siga amic. “ M’has llegit, que fas que no em contestes? Que estàs amb altre?” En línia... crec que cada vegada hi ha més control i vull dir abans de parlar de altres temes que ser gelós/-sa no és estimar a la teua parella, és simplement no confiar ni en tu, ni en la teua parella.

Seguidament, vull dir que Porta té una cançó (La bella i la bèstia) on podem veure el “prototip de xic maltractador”, en cara que cada vegada, com evolucioneu, ells també ho fan. Han de buscar tècniques noves, paraules noves o fins i tot aparentar ser allò que busquem per a saber quina és la nostra debilitat i poc a poc, dominar-nos, controlar-nos i finalment, maltractar-nos. Però no hi ha que pensar que tot són colps, punyalades... hi ha voltes que actuen d’una manera que t’anul·len com a dona, penses que no vals la pena, que te mereixes allò que et passa, tens tu tota la culpa de que et tracte malament, fins un punt que no vols eixir de casa, no vols parlar amb les amigues, deixes de menjar, en conclusió no tens forçes.

Andrea Zetkin ha dit...


En tercer lloc vull dir o recordar que n’hi ha un telèfon 016 que té prioritat i no deixa cap visualització en la factura. És clar que evolucionem, però la misèria és que segueixen havent morts per violència de gènere, i el més horrorós, es que hi han maltractadors de totes les edats. A més a més vull dir que no sempre és la força de voluntat o el contar-ho a algú, és, saber el moment adequat i adonar-te del que realment passa. Això passa perquè no s’adonem amb els nostres ulls i quan ens diuen “no m’agrada aquest xic, sempre estàs plorant” o “tia, estàs fava o què? No t’adones que no et vol?”. Doncs, no, no ens adonem.

Per concloure vull dir unes quants frases que tal vegada puga obrir els ulls a dones que pensen que la seua parella l’estima.

•“No pots eixir així al carrer, canviat” .


•“ Prefereixes estar en altra gent que en mi... No m’estimes”.


•“ No baixes en eixe xic”.


•“ No et maquilles, per a que ho fas, vas a lligar amb altre”


•“Si no em deixes el mòbil, es que me ocultes alguna cosa, deixem-lo”.


No et deixes manipular, no et deixes controlar, però sobre tot no deixes de ser tu qui controla la teua vida. Comença sent assoles la roba o la llibertat i acaba privant-te de la vida, és a dir, et mata.

Un comiat.

Irene Kahlo ha dit...

Bon dia,

Ahui vull comentar aquesta entrada, ja que em pareix molt interessant. Aquesta entrada ens parla de diferents casos de maltractament, contats en un llibre anomenat "No te mueras por mi". Ens mostra casos reals, al principi ens apareix el nom de la xica maltractada i en la pàgina del costat la carta del seu xicot demanant-li perdó, però si gires el llibre et mostra l'altra cara de la relació, et mostra com acaba la xica després de que seua relació. En cap cas acaba bé.

En les cartes que ells envien a elles inclouen certes coses com: "Tu unico amor", "Tu sabes que a veces me pongo medio loco. Pero es por amor, no quiero compartirte con nadie". Aquestes declaracions són molt fortes, ja que ells creuen que elles són solament per a ells, que no es poden relacionar, que estan sota el seua domini.

Altre fet que vull destacar que tots li demanen perdó, se senten culpables i prometen que mai més tornaran a pegar-li. Quan després cap d'ells compleix la seva paraula, perquè moltes d'elles acaben mortes o greument ferides. Inclús alguna acaba en un centre per a superar aquest trauma.

Aquesta violència masclista ha d'acabar perquè ja basta de què una dona siga maltractada en mans d'un home, perquè cap dona es mereix això. Per aquest motiu em pareix molt just que es celebre en dia contra la violència de gènere, i espere que amb tots els moviments i manifestacions, un dia puguem frenar aquest abús.

Vera Cambrils ha dit...

Bon dia,

Vaig a parlar d'aquesta entrada, basat en “No te mueras por mi” un llibre que m'ha impactat molt mentre el llegia, com podem deixar que ocorren?

Les cartes, missatges… que llegim, podríem dir que són missatges d'amor, però si realment mirem arrere de totes aquestes històries ens quedaríem perplexos, com poden ocórrer aquestes coses?

Si llegim aquestes cartes ens podem donar compte de què totes són relativament paregudes, que diuen les cartes? T'estime molt, no volia fer-lo, ajuda'm a canviar, vol estar amb tu, t'estime molt, per favor no em deixes… Realment el senten?, tenen la possibilitat de canviar?, sempre seran així?, com ha hagut de ser la seua vida per a què ara aquests homes siguen com són?

Però en el mateix instat en el qual un home li fa mal a una dona psicològicament o físicament ha deixat de ser un home. Quan això sucedeix les dones comencen a culpabilitzar-se, és instintiu, que hauria ocorregut si… Ens sentim molt malament, però no és la nostra culpa.

És tot això amor? Necessiten la violència per a demostrar quant volem a una dona? És la violència amor? Això no és amor. Sentim que sí, però realment no ho és, sempre és la mateixa història, la maltractes siga físicament o psicològicament, li pegues, et disculpes i una altra vegada la història. Això no és amor. No deixes que et maltracten.

Però moltes de les vegades és molt difícil eixir d'una relació, per què? Per què sentim que és la nostra culpa, al mateix que quan ens peguen. Hem d'acabar amb tota aquesta violència, no podem deixar que una dona muira en mans d'un home.

“Ensenyes molta cama o tens molt escot, tapar, canvia’t”, “No em vols? Prefereix estar amb els teus amics que amb mi” … Hi ha moltes més frases com aquestes. També podem observar que a les cartes que hi ha al llibre “No te mores por mi” que diuen que no volen compartir-la amb ningú, como el podem permetre?

No tenim suficients mans per a poder explicar les mil històries que hi ha com la de Natalia, hem d'ajudar-les. Quan hi ha maltractament, no hi ha amor.

Carmen ha dit...

Em pareix curiós aquesta publicació. Al igual que els homes maltracten a les done pot ser al contrari. En aquest cas es el de sempre, pense que si una dona esta amb la seua parella i la maltracta, li tendria que deixar o anar a la policia. Si el home de veritat amara a la seua dona no li faria res. Pot demanar perdo i tot el que el vulga però el mal ja esta fet. A la dona si li quedaria molt tant físic com mental. Tendria que fer anys de psicolog , aixo amb un lo sent no cambia res.
Lo altre que el home li talla la cara em pareix molt fort. Si el home confiara de la seua dona sabria que no se fora amb un altre i que de veritat li vol. Aixi demostren el seu "amor" hacia la seua dona.

Marc Wolf i David Wolf ha dit...

Hola som Marc Wolf i David Wolf,
aquesta nota tracta d'una xica que ama a la seua parella i la seua parella es insegura i violenta, el xic desprès d'una festa va decidir tallar-li la cara per prevenir que s'en vaja amb un altre.

Aquesta xica anomenada Natàlia tan sols volia a la seua parella, per desgracia la seua parella no la volia tant com Natàlia a ell. Aquest cas d'amor no es diferent a un altre però es una vida perguda.

Marc Wolf i David David ha dit...

Hola som Marc Wolf i David Wolf,
aquesta nota tracta d'una xica que ama a la seua parella i la seua parella es insegura i violenta, el xic desprès d'una festa va decidir tallar-li la cara per prevenir que s'en vaja amb un altre.

Aquesta xica anomenada Natàlia tan sols volia a la seua parella, per desgracia la seua parella no la volia tant com Natàlia a ell. Aquest cas d'amor no es diferent a un altre però es una vida perguda.

Iris rainbow i Carmen ha dit...

Bon dia,

Desprès de reflexionar sobre l'entrada que hem llegit les primeres conclusions que traguem son:

•«Dejame amarte» traducció: deixa de donar-me motius per a pegar-te.

•«Tu único amor» traducció: no tens dret a amar a ningú mes

•«Bebe te amo y nunca me voy a aburrir de decirtelo» traducció: i de demostrar-lo?

•«Un error lo comete cualquiera/ recapacita/ perdoname/ te amo/ voy a cambiar, te lo juro» traducció: tens que entendre que tornara a passar/ no sols es la meua culpa/ encara que les promeses en queden en paraules, enganyat a tu mateixa i seguix pensant que et vull.


Moltes de les parelles on han patit la violència com a substitutiu del diàleg començen aixi, ja que idealitzen el seu amor ,pensen que tot es un conte, viuen la relació amb una intensitat que els transforma en dependència, el qual porta a pensar que per una part un dels dos te el domini de la relació i l'altre el sumis.
Com sempre passa el que porta el control de la relació sols castigar a l'altra persona de manera psicològica fins al punt de, quan arriba la violència tots els actes estan justificats.

En el cas del llibre el que es busca es representar el domini del home contra la dona, on es representa mitjançant cartes que es justifiquen la majoria dient: Per damunt de qualsevol error la volen. Es a dir, que les que han fallat han sigut elles i no ells, que son els que han agredit tant sexualment com psicològicament.

La meua companya i jo no ens podem imaginar l’intern que hauran viscut aquestes dones sense haver fet res, sols elegir mal la parella amb la que pensen que estaran molt be i tranqui-les, i per això volem suportar l’idea de que si patixes alguna vegada un tipus d’agressió per la teua parella demana ajuda i no et calles, perquè gent com eixa no es mereix res bo.

IVAN4ºB ha dit...

NO TE MUERAS POR MI (Recuperació)
En aquesta nota es parla sobre un xiquet el novii de Natalia que se cognomena Gonzalo (en la nota), Bueno en la nota parla sobre lo molt que la vol i també li da les gracies per deixar-li voler-la. Es pot observar que ell la vol molt per les paraules escrites en la nota.
En la següent il·lustració podem observar que diu que el novii de Natalia era insegur i violent, i que després de una festa va decidir (el seu novii) rajar-li la cara per a assegurar-se de que no se n’anara amb un altre xic. Això me pareix molt fort, ja que es molt violent fer això a una xica i a demàs a una xica a la qual el volia molt en tot els sentits ja que lo diu en la nota que li escriu. Jo crec que tot això podria haver passat sense bufetades, ni amenaces ni qualsevol tipus de violència, jo crec que la millor forma seria parlar amb la teua parella i explicar-li les coses com son, i no emprar violència.

Eva y Yasmina Campoamor ha dit...

CONTINUACIÓ
El pitjor de tot és que la xica potser li perdone, com moltes xiques fan. No volem pensar que l'haja perdonat i s'haja deixat llevar per l'amor cec després de tot allò que li va fer. Ens causa molt dolor que això es puga nomenar amor quan és violència i maltracte i que n'hi haja tantes dones que moren per això o que acaben molt mal ferides o amb traumes per allò que han viscut.

Per favor, no penseu que una relació en la qual la teua parella et pega o t'insulta és una relació sana, no us deixeu manipular i allunyeu-vos d'eixa persona.


L'amor no fa mal.

Mireia Bebel ha dit...

Bon dia,

L'entrada que comentaré és un llibre que està compost per dos parts. En la primera part tracta d'una sèrie de cartes o missatges que van escriure les parelles de les dones maltractades després d'una forta discussió, i on els demanen disculpes per tot i els diuen els seus sentiments. Però pel contrari, en l'altra part del llibre ens informa de la realitat, la realitat d'estes parelles; les dones estan patint maltractaments físics per aquells que tant les amen i moltes d'elles ja són mortes.

Com he pogut llegir en diverses situacions, les dones encara seguixen amb aquells que les maltracten i continuen aguantant perquè elles els amen, ells els fan creure que també, encara que en realitat s'està convertint en una relació tòxica. La carta que apareix en l'entrada és molt bonica i en ella li dóna gràcies per tot, perquè en realitat sap que el seu parella val molt, però encara així s'atrevix a maltractar-la i inclús a desfigurar-li la cara. Imagine que la seua justificació després d'este acte seria el "por" a perdre-la, però si la tractara com tota dona es mereix no hauria de tindre esta por.

En la meua opinió crec que estos hòmens tan manipuladors, perquè són així, deurien donar-se compte (i nosaltres ajudar-los a això) de que les dones que tenen els mateixos drets que ells en tot; i per no tindre la mateixa opinió o punt de vista que ells deuen de ser agredides. Tota dona deu de ser respectada, volguda i ajudada.

Sabrina Mill ha dit...

Bones,
Em pareix patétic que en aquestes altures suga exustint eixe tipus d'agressions tan cavernícoles.

Qué hipocrecia tan gran.

Emociona llegir aquestes paraules de les carts, però, no és una emoció d'alegria, sinò de tristessa, impotència, ràbia. No puc soportar l'idea de que existan persones com els maltractadors que "s'han esforçat" per escriure una carta o, simplement un troçet de paper arrugat... Vaja, qué amor...

Aquest tema em va borrant les paraules que podria esciure, però, és tant horrorós i depepcionant, encara que aquestes dos paraules no siguen suficients, que preferisc deixarme'ls per a altra entrada d'un tema similar, encara que, voldria pensar que no n'hauran més casos de maltract masclista, però n'hi ha que ser "estoic", aceptar la realitat, supose...