18 de nov. 2015

Hechos son amores

És Juan un maltractador? 

Curtmetratge "Hechos son amores" de Carlos Crespo (2008), ideal per a treballar la violència en la parella.
En aquest enllaç podeu trobar material didàctic per a treballar-lo.

14 comentaris:

Tania Becker i Ilina Claramunt ha dit...

Bon dia,
En aquesta entrada “Hechos son amores” es pot observar com Joan està molt obsessionat amb la seua parella, Ana, qui esta en una festa pel seu aniversari amb tots els seus amics de l'institut, i Joan es sent a soles, perquè no coneix a ningú, però va per a controlar, perquè es pensa que la seua novia te un altre home. Joan no anten que es el seu aniversari i te que estar al corrent del seus amics; es posa gelós perquè tothom esta pendent de la seua novia, i es va posant mes nerviós poc a poc perquè pensa que ella el va a canviar per un altre.

La situació en la que es troben aquesta parella es perillosa, perquè en un primer moment Joan no es un maltractador físic, però aquests fets ho inciten a fer-ho, i farà que Ana sofra maltracte psicol.lógic, fins el moment que li pose una ma damunt. Els fets van transcorrint, i en una situació de nervis, Joan no es controla i li pega una colzà sense voler, i li posa el llavi unflat i amb sang. Encara que Ana li diu que no es sent be amb eixa situació de pressió i el seu caràcter, ell no li fa cas i segueix en els seus cabals. Finalment Ana li diu que no ho suporta mes perquè ell no canvia i ella sofreix i decideix posar-li fi a la seua relació.

El final de la pel·lícula no ho sabem, però pensem que la situació principal d'aquesta parella pot finalitzar en una desgracia, perquè Joan comença sent obsessiu en la seua relació i aquest caràcter pot empitjorar i pot convertir-se en un maltractador. Nosaltres pensem que quan una parella es troba en aquesta situació, s'han de plantejar deixar-ho abans de que empitjore. Cap persona s'ha de deixar manipular ni s'ha de deixar que intenten anul·lar la seua vida social, perquè la seua parella es senta amb por de perdre-la o tinga gels de qualssevol.
Pareu-li els peus a temps.

Sabrina Mill ha dit...


Bones.

Aquests vídeos són una 'repetició' del que ja moltes vegades ens hem enterat, o ens l'han mostrat o contat... pel que al meu parèixer no hi ha més nou a dir al respecte, que afirmar sense dubtes que Juan és un maltractador però, no un maltractador com els que fins ara, jo per mi part, he conegut, és a dir, Juan no és un maltractador físic però sí un maltractador psicològic...

Juan sembla un xic tranquil, comprensiu i, com hem pogut observar, que vull moltíssim a la seua núvia Ana, però, la seua "veu interior", eixa "veu malvada i mal influent" que tots tenim, fa que Juan perdra les 'formes' qual massa de pá i li vengen eixos impulsos tornant-se com la víctima, per a què, com 'bona estratègia' en situacions com aquesta, Ana es senta culpable i desfasa els seus plans amb les seues amigues, en aquest cas, sól per a què estiga únicament disponible per a ell i amb ell...

Amb tota aquesta escena, primer podem qüestionar-nos si realment l'amor és el que s'encarrega de 'controlar' a Juan per a què adopte aquest comportament o si eixa relació s'ha convertit per al xic en una espècie de 'rutina satisfactòria'(en qualsevol sentit) i tant és així, que arriba el moment de sentir-se 'dueño' d'ella, de encapçalar-se en què el seu món torna en ella i que el seu món (el d'Anna) torna en ell i no hi ha res més a dir, a pensar, a fer, que siga 'ajeno' a una parella ...

Pense que, en canvi, cal intentar mantenir el control en vez de posar-se molt nerviós, imaginar-se coses desagradables que poden cobrar realitat en les nostres mentes encara que les coses siguen totalment diferents de com les imaginem...;

En una parella deuen entendre l'un a l'altre, és confús que en una relació amorosa hi hajan situacions com aquesta o inclòs pitjors si, abans de ser eixa parella (en general) semblava que sen'entenien mútuament, és cuidaven (no a mot control) d'una manera, diguem, més sana, els problemes foren els que foren és solucionaven rapidament o de la millor manera per als dos... en fi, hi havien diversos aspectes que mentre aun no eren parella les coses tenien més 'sentit', 'molaven' més, per dir-ho d'una forma i per això, hem decidit ser algo més que una amistat, una 'parella amorosa', on estar més units que nunca, dispostos a compartir quasi tot (moderadament), donar suport, ajudar, no abandonar a l'altre tant en les bones com en les males situacions, donar-li tot l'amor i el cariño que es mereix l'altra persona que tu has escollit per a què siga tu famosa "mitjana taronja", així tal qual, com una taronja, media dolça de normal i, perquè de vegades tant de sucar pot provocar diabetis, a menut medio amarga, i que a més, hem de ser conscients que no tots els 365 dies dels anys va ser temporada de taronjes i que van poder satisfacer el nostre antojo (en qualsevol sentit)...

"La vida és més curta que un parpadeo; parpadeas i ja te l'has perdut"

[...]




Uns comiats_

Iris rainbow i Livana ha dit...

Bon dia,

En l'entrada “ Hechos son amores” hem pogut vore com Juan el novio de Marta, la cumpleanyera, te una obsessió amb ella, això es pot observar amb la seua actitud. En la festa es comporta de manera negativa ja que no deixa a la seua parella fruitar de la seua festa i ames li replica el perquè li ha portat a eixa festa on no coneix a ningú i no li agrada que no li preste atenció. Però nosaltres també hauríem fet el mateix que Marta, es a dir, donar-los la benvinguda i parlar amb els seus antics amics de l’ institut.
A primera vista no pareix que Juan siga un maltractador perquè dona una bona impressió, però en realitat està anat per eixe camí, ja que intenta controlar tot el que fa la seua parella i tan sols vol que estiga amb ell, i si continua actuant així finalment es convertirà en un maltractador psicològic i físic.
Nosaltres no hauríem permet que Juan arribarà fins a eixe punt perquè com diu Marta «la vida es un parpadeo» i no podem estar patint per una relació que no arriba a cap lloc i ens fa mal.

En quant a l'altra parella pensem que ell no entén a la seua novia perquè vol que se'n vaga’n els dos junts a viure a Barcelona, però ella es nega ja que s'ha independitzat i li agrada el seua treball i també els seus estudis. El que hauria de fer el novio es entendre-la i donar-li suport amb la seua decisió i quedar-se amb ella fins que considere que ja es el moment d'anar-se a viure els dos a altre lloc junts, perquè això es el que consisteix una relació; amor, respecte i suport.

Un comiat

Anna Mozzoni ha dit...

Bon dia,

Avui vaig a comentar aquesta entrada perquè m’ha impactat i perquè m’agradaria analitzar tant els personatges com les seues intervencions i el paral·lelisme d’aquesta història en la vida real, ja que hui en dia el maltracte, malauradament, està molt present. A més, comentaré, analitzaré i relacionaré la frase que diu la protagonista en finalitzar aquests vídeos.

Parlaré primerament de les diferents parelles que s’hi observen. En primer lloc tenim a Pilar i Albert, una parella la qual presenta un problema: ell li proposa anar a viure junts a Barcelona per qüestions de treball i ella no ho té tan clar. En segon lloc tenim a Lola i Gele, una parella que acaba de trencar i que acaben de començar el dol i, per últim, tenim a Anna i Joan, els protagonistes d’aquesta obra.

Pilar pensava que tenia clar allò d’anar-se’n a viure amb Albert tots dos junts però s’ha adonat que, per molt que l’estima, és una decisió precipitada per a ella: s’acaba d’independitzar, encara està assumint el canvi i està contenta amb el seu treball i la seua vida. Albert al principi no s’ho pren massa bé però finalment entén la postura de la seua parella i ho accepta.

Pense que, com ja he dit moltes vegades, les parelles i l’amistat es basen en el respecte, la comprensió, l’estima i altres molts més valors. La teua parella no té per què estar sempre d’acord amb tot allò que dius, fas o proposes perquè no és cap titella ni hauria de ser-ho. És per això que si se’t nega quelcom, has d’acceptar-ho, no és que no t’estime sinó que potser no és el moment per canvis, com ocorre amb aquesta parella. I no perquè pense diferent o actue diferent no ha de funcionar.

A continuació parlaré de Lola i Gele. Lola està dolguda per la ruptura amb la seua parella i, encara que no ho semble com li ho ha dit aquesta a la seua exparella, Gele també està molt dolguda. Aquest dolor és el que totes les parelles senten normalment quan una relació s’acaba i és normal que es troben a faltar, que pensen que es pot tornar a intentar però tornar no és bona idea, és recaure en el mateix problema el qual no ha tingut solució. Si no hi havia solució adés, ara tampoc. És tornar a patir i formar part d’una relació tòxica que no és gens recomanable.

Igual que l’anterior parella, em sembla bé la manera en què actuen Lola i Gele. Si s’estimen i no funciona, el millor és deixar-ho. Si després decideixen que poden reciclar la relació i ser amigues, doncs perfecte i si no, no passa res.

L’ultima parella de la qual parlaré és la de Joan i Anna. És l’aniversari d’Anna, i Joan li fa un regal i vol gitar-se amb ella malgrat que els amics d’aquesta li han fet una festa i no tenen preservatius. Si ella no vol, per què l’obliga i l’insisteix tant? Per què quan aquesta li diu que l’endemà no es poden veure aquest es fica fet una fera? Per què no accepta que hi ha més coses, més persones, més vida que aqueixa relació? El món no comença i acaba en Anna!

Anna Mozzoni ha dit...

(CONTINUACIÓ)

La violència masclista no és manifesta sols amb l’agressió física sinó que també ho fa amb l’agressió verbal i amb el xantatge emocional i Joan ho fa constantment. Jo no sé si quan la colpeja és conscient del que ha fet o si ha sigut intencionadament però, en qualsevol dels casos, no m’agradaria gens tindre un Joan a la meua vida.

Respecte a l’actuació que tenen els amics de l’Anna, he de dir moltes coses. Jesús (qui organitza la festa), fa bé en arrimar-se quan veu que la conversa entre Anna i Joan està tensant-se molt i proposar-li al xicot de la seua amiga que se’n vaja amb ell a fer una volta. Els altres personatges fan bé també al plantar-li cara a Joan en el moment en què aquest reacciona mal davant la proposta de Jesús.

Malgrat això, pense que no haurien d'haver deixat anar sola a l’Anna quan aquesta, després que Joan l’agredeix, va corrents darrere d’aquest. El final d’aquest o aquests vídeos és molt ambigu i no sabem què és el que ocorre quan Anna li diu que ja hi ha prou. Podríem considerar-los culpables per no haver-hi reaccionat si a Joan l’assumpte se li haguera anat de les mans (que no ho sabem)?

Anna pronuncia el següent a l’ultima escena: “la vida és més curta que un parpelleig, parpelleges i ja te l’has perduda”. Darrere de l’escenari, a la vida real, el maltracte té moltes vegades un final no feliç. No deixem que la vida de les persones que són maltractades s’acabe en un parpelleig. No tanquem els ulls a aquestes situacions, canviem-les.

Irene Kahlo ha dit...

Bon dia,

Avui vaig a comentar el vídeo de “Hechos son amores”, aquest vídeo es desenvolupa en una festa en la qual els personatges més destacats són Anna i Joan, una parella amb un problema. Aquest problema és el maltractament psicològic que rep Anna per part de Joan.

L'escena del vídeo es desenvolupa en la festa d'aniversari d'Anna en la qual Joan des d'un primer moment té una actitud dubtosa. El primer problema es planteja quan ell vol tenir relacions amb ella, però ella es nega perquè és el seu aniversari i no vol. És des d'eixe moment quan es mostra l'altra cara de Joan, ell pensa que li ha rebutjat perquè prefereix estar amb altre, quan simplement és perquè a ella no li apeteix fer-ho en la seua festa d'aniversari.

També podem apreciar el comportament que té Anna respecte a l'actitud que té Joan amb ella, es mostra comprensible pensa que és la seua culpa, quan no és així. Açò ja és un indici de què Joan si és un maltractador psicològic.

Al llarg del vídeo també podem apreciar, que Joan s'enfada per tot el que fa Anna, fins i tot quan un amic d'ella li va dona un bes a la galta per a saludar-la, ell s'imagina que li fa una besa en la boca. I tenen una forta discussió que acaba amb què ella se sent culpable i li perdona, i ell li promet que mai tornarà a passar.

Respecte a aquest comportament dels dos en l'escena final, és indignant que Joan li faça açò a Anna. Per la meua banda pense que si vols a una persona l'ultima cosa que t'agradaria és que la teua parella ho passara malament, que patira per alguna cosa que la teua li hages dit.

Ell diu que es penedeix, però açò és veritat? Crec que no, perquè si et penedeixes d'alguna cosa, mai ho tornaries a fer i Joan, un xic amb actituds de maltractador psicològic probablement sí que ho torne a fer.

En la festa s'apareixen altres parelles que tenen algun tipus de problema com Pilar i Albert. Ells van a mudar-se a Barcelona perquè Albert va a treballar allí però Pilar no esta molt convençuda, per açò decideix parlar amb la seua parella i expressar-li el que de veritat el preocupa i el que sincerament vol.

Encara que Albert no ho accepta des d'un principi, al final ho aconsegueix entendre, principalment perquè respecta a la seua parella i l'aprecia. He intentat imaginar-me a Anna i Joan en aquesta situació, i per la relació que he vist que tenen, pense que són molt diferents de Pilar i Albert.

Irene Kahlo ha dit...

Continuació...

Una altra relació és la de Lola i Gele una parella que ha tallat fa poc i estan passant per la fase de superar la seua ruptura. La seua relació s'ha trencat i elles se senten culpables per no haver-hi solucionat els seus problemes. Malgrat açò, mantenen una conversació i acaben resolent els problemes que tenien, encara que no tornen a ser parella.

Tant com Lola i Gele, i Albert i Pilar, veig relacions normals amb els seus alts i baixos però mitjançant el diàleg ho solucionen. A diferència d'Anna i Joan que prenen una postura completament diferent, sempre passa el mateix Joan s'enfada per qualsevol cosa, Anna se sent culpable, Joan li diu que no tornarà a passar i Anna li perdona, i tot com si res haguera passat. No conec el desenllaç d'aquesta història però aquestes relacions de parella no solen acabar bé.

Un dia Anna haurà d'obrir els ulls i adonar-se de la relació tan dolenta que porta amb Joan. Però si Anna està tan cega d'amor que no s'adona d'aquesta situació han de ser els seus amics i familiars els que l'ajuden a eixir d'aqueixa relació tòxica.

Moltes vegades no sabem que les persones són maltractades perquè ho porten en silenci i tenen por del que puga passar si ho diuen, per açò han sorgit moltes campanyes per a ajudar a aquestes persones i animar-les a què denuncien aquest abús, i refer la seua vida.

Per ultim volia destacar un moviment que ha sorgit fa poc que tracta que si veus a una dona amb un punt negre en la seua mà, es tracta d'una dona maltractada. Aquest fet ha sorgit fa poc i és la forma silenciosa que han emprat algunes dones per a demanar ajuda. Així que si veieu a alguna persona amb aquest símbol, intenteu parlar amb ella i principalment crideu a la policia.

Vera Cambrils ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Vera Cambrils ha dit...


Bon dia,

Avui comentaré aquest vídeo anomenat “Hechos son amores” en el que podem veure tres històries d'amor diferents entre si.

Totes aquestes relacions tenen els seus problemes. Començant amb Pilar i Albert, aquesta parella té el problema de què, ell li proposa que els dos junts es vaja'n a viure a Barcelona per qüestions de treball. Lola sent que no esta preparada per a anar-se a viure amb Albert.

Per altra banda tenim a Lola i Gele. Lola esta dolguda perquè acaba de trencar amb la seua parella. Lola està dolguda per la ruptura a més de què Gele també està molt dolguda.

Si no et sents segur amb la teua relació no continues amb ella. Perquè patir tant?

Però la principal relació que tenim és la que hi ha entre Anna i Joan. Aquest problema és el maltractament psicològic que rep Anna. Podem veure la seua relació en una festa d'aniversari sorpresa que li fan a Anna, la situació que veiem és que Joan, el nuvi d'Anna, la té cohibida, no li deixa parlar amb la gent, dient que parla més com ells que amb ell, el seu propi nuvi, fent-se la víctima.

El comportament de Joan és que és molt obsessiu amb la seua parella (en aquest cas Anna), tenint poca confiança amb ell mateix, ja que té por de què es canse d'ell i es vaja amb un altre xic.
Joan se sent sol a la festa, perquè no conec a ningú dels amics d'Anna, començant sent obsessiu en la relació, al principi podem veure que es posa gelós de què tota la gent este pendent de la seua núvia, posant-se cada vegada més nerviós. Joan s'enfada pel el que fa Anna.

Joan al principi de la festa té una actitud dubtosa, ell vol tenir relacions amb Anna, però ella es nega, aleshores ell pensa que li ha rebutjat perquè ella prefereix estar amb altra persona, però ell continua insistent, si ella no vol, és necessita tanta insistència? A lo llarg del vídeo podem veure que Anna es mostra sempre amb una actitud comprensible pensant que és la seua culpa i perdonant-li tot el temps.

En la meua opinió aquesta relació és molt perillosa perquè Joan comença sent un maltractador psicològic, però això es sols el començament, però pot terminar sent un maltractador físic, com podem veure en un moment del vídeo Joan es posa nerviós i li pega a Anna. Ella li diu que no se sent bé amb la relació que tenen i que vol deixar-lo, finalment li diu que vol deixar aquesta relació perquè ell no canvia. Ell pensa que el que està fent és per l'amor que sent cap a ella, perquè la vol moltíssim.

Graciés amics d'Anna! Els amics d'Anna en veure a Joan com esta, tens i amb rabia, li proposen que es done una volta. Que han fet mal? Per la meua part no havien d'haver deixat a Anna anar a parlar amb Joan després de què aquest l’agredeix.

Al final d’aquest vídeo és ambigu i no sabem què és el que ocorre amb Anna i Joan.

Els maltractadors no sols és podem identificar perquè manifesten una agressió física, sinó que també pot ser verbalment i xantatge emocional. Si estes en una relació com en la que esta Anna, has de donar-te compte, obrir els ulls. El problema que tenim és que estem cegues d'amor, i això no ajuda, per això hem de fer cas dels nostres amics i familiars.

Si veus a una dona pel carrer amb signes de què ha sigut maltractada el que hem de fer es ajudar-la, cridar a la policia. Hi ha grups per ajudar als homes maltractadors. I jo em pregunte… perquè la majoria dels tractadors son homes? No hi ha dones?

Moltes de les vides de les persones (dones), que són maltractades no sempre tenen un final feliç, sempre que veig aquestes coses per la televisió o periòdics… em dóna molta pena, perquè han de passar aquestes coses? Però… tampoc són tots l'homes mals! Hem de començar a canviar el que està ocorrent.


Un comiat.

Yasmina Concepción i Eva campoamor ha dit...

En aquest vídeo es veu com Joan maltracta psicològicament la seua parella.
És l'aniversari d'Anna i ho ha de passar malament perquè al seu nòvio no li agrade la festa?, perquè es senta incòmode?

El vídeo mostra la típica parella a la qual no hi pot haver llibertat perquè u dels dos (en aquest cas) li la furt. Òbviament pensem que això no està gens bé i hauria d'estar prohibit, perquè prives a una persona dels seus drets com a persona. Joan s'enfada perquè Anna ha quedat amb les seues amigues en lloc de quedar amb ell, es pensa que tots el miren mal i el que vol bàsicament és que ella deixe tota la festa i la resta de gent per a estar amb ell. D'aquesta forma, no deixa que Anna s'ho passe bé ni que faja res fóra de la relació.

Algunes persones veuran això normal perquè pensen que una relació és no separar-se de la persona, no parlar amb ningú però una parella no consisteix a ser una sola persona, sinó dos que miren en la mateixa direcció i tenen una llibertat pròpia. Tindre espai personal és necessari perquè tot funcione bé.
Per això, la gent que es pense que maltracte és només violència física, que sàpiga que també controlar-la, enfadar-se amb ella si no queden i ho fa amb els seus amics o amigues... es maltracte.

Andrea Zetkin ha dit...


“Una aranya veu a un humà en la seua xarxa, aquesta decideix anar amb aquest, i es fan amics. Un dia, l’humà diu que vol anar-se’n, i l’aranya li diu que no, que es quede una estona més, i li fa un llit, un silló, i l’humà es queda. Pasa un dia més, i l’humà intenta escapar-se, quan s’adona de que està rodejat, que ha fet del seu món una xarxa, s’adona de que no hauria de haver esperat tant de temps. Al dia següent, l’humà era mort, l’aranya no tenia més fam”.

Primerament farem dues coses, açí hi ha dos temes, la sexualitat i el masclisme. Dos grans forts de la societat. Per començar parlaré de la sexualitat i desprès del que predomina al vídeo, el masclisme.

Tots hem vist escenes d’un “no” en una festa. Però, per què li diu que no? Esta vegada per què no li abelleix, però per què sempre ens mostra a les dones com que no ens abelleix? Es que les dones no tenim sexe? No ens agrada? Les dones no hem de tindre plaer? No podem? Crec que tot açò ve del franquisme i en cara que s’ha evolucionat un poc, també dic que ens queda molt per créixer, no como a societat assoles, si no també hem de desenvolupar el cap i fer que els pensament no siguen tan tancats, deixar que el sexe siga un tema tabú per a dones i un trofeu o una medalla per a un home.

Hi han parelles i parelles, i per això vull felicitar al director o a qui els haja fet, ja que per “primera volta” no són totes parelles heterosexuals s’hi no també hi ha una parella homosexual. I en cara que parega una bogeria és molt important, ja que hi ha poques series o pel·lícules on hi han parelles homosexuals. En la sèrie “Física o Química” hi una parella homosexual, Fer i David, i per això mateix m’alegra que es puga veure aquestes tipus de relacions per a dir que no és una malaltia, una bogeria, o alguna cosa dolenta o estranya.

Andrea Zetkin ha dit...


Per analitzar, he determinat dues escenes per a dir allò que és masclista i que no ho és. L’escena en la que Joan li dona el colp a Anna és masclista, per què? Doncs, li ha agredit, però açó és el límit, si rebobinem, podem veure a un altre Joan, “ no quedem? Es que mai vols quedar en mi” això també és ser masclista, vore a la dona o a la parella com alguna cosa teua. “Ets meua” , i hi ha que respondre “jo sóc de mi mateixa”, en cara que pareix que és bonic, darrere de totes les paraules hi ha un control, una possessió i una infinitat de mala educació i de inseguretat, que fa tot això.

L’escena que no és masclista, és quan un home, Albert, li diu que si no l’estima perquè no vol anar, i direu, és el mateix. Doncs no, sabeu per què? Perquè la parella li explica els motius i aquest accepta i li deixa “lliure”, aquesta és la diferencia. Hi hauria de haver més Alberts i menys Joans.

Un comiat.

Sandra i Ruth ha dit...

Bona vesprada a tots!

Hem vist aquest vídeo i volem expressar la nostra opinió. I volem dir-la alta i clara perquè la gent reflexione.

Fa uns dies vérem aquest vídeo a classe de valencià, i al finalitzar ens quedàrem parlant del tema. Cadascú va donar la seua opinió; nosaltres personalment començàrem la xarrada amb una idea: que la dona ha de que donar el primer pas, el pas d'abandonar l'home, i de dir: «Jo no vull això per a mi»; això significa que la dona ha de ser forta per a dir que no i deixar-lo. Però després hem entés que no, que són ells els que han de canviar, i han de deixar el seu orgull a un costat. Són ells els que han d'aprendre a respectar a una dona i a tot el món. Si tenen una parella, han de respectar-la, i si volen que les dones «cedisquen», ells també ho han de fer, ni més ni menys.

Ací, la meua companya i jo volem expressar que desitgem un món just en el que totes les persones es respecten, ja que tots valem, i no s'ha de menysprear a ningú. Hem de tractar a les altres persones com voldríem que ens tractaren a nosaltres, típica frase coneguda, veritat? Doncs que deixe de ser una ''frase'' i siga de debò: que quan tenim una parella siga respectada, que la tractem com volem que la nostra parella ens tracte, que nosaltres puguem cedir abans que ho faça ella, i sobretot, que desaparega el maltractament psicològic; això és un problema molt seriós i la majoria de la gent no se n'adona fins que ja és un problema incontrolable i perillós.

Si tu eres amic d'un maltractador, no el felicites! Consciencia'l.

joao de souza ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.