22 d’oct. 2015

Intersexualitat


Fragment del documental "Intersexion" (2012, Nova Zelanda, Direcció: Grant Lahood)

Per a determinar el sexe d’un bebé, normalment se li miren els genitals. A l’ecografia, si hom veu un penis, interpreta que el nadó serà mascle i, quan naix la criatura, l’observació externa ho acaba de confirmar. Però la realitat és molt diversa i hi ha més d’un aspecte que hem de considerar.

En primer lloc, hi ha el fenotip. Generalment, les xiques tenen més malucs i pits; i els xics, més pèl i musculatura. Però no cal dir que hi ha xics sense pèls i també sense to muscular que han de matar-se al gimnàs si volen parèixer “hòmens”, i xiques que han de dissimular els seus músculs i sotmetre's a la tortura de depilar-se. I és que ja sabem que amagar la diversitat és un esport molt practicat hui en dia.

En segon lloc, hi ha els genitals externs (testicles, penis, clítoris, llavis majors i menors...) i els genitals interns (vagina, úter, trompes, conducte deferent, pròstata...). També ací la varietat trenca els esquemes. Persones amb un ovari i un testicle, amb ovotestes (porció testicular i ovàrica), amb un penis “massa menut” o un clítoris “massa gran”, amb llavis fusionats, etc.

En tercer lloc, hi ha els cromosomes. Generalment, les persones amb fenotip femení i genitals interns i externs femenins tenen el cariotip XX; i les que ho tenen masculí, XY. Però també la diversitat supera el binarisme. Hi ha persones amb un cromosoma més (XXY o Síndrome de Klinefelter), que solen tindre genitals externs masculins però caràcters secundaris femenins (malucs i pits). I hi ha també persones amb un cromosoma menys o incomplet (XO, Síndrome de Turner); també hi ha XXX, etc.

Finalment, hi ha les hormones. Totes les persones tenim hormones femenines (estrògens) i masculines (andrògens); però els nivells varien d’un sexe a l’altre i també al llarg de la vida. Hi ha persones que tenen hiperplasia adrenocortical congènita, que és una producció molt alta d’andrògens que provoca xiques molt masculines i xics prematurament masculinitzats. I hi ha també persones amb Síndrome d’insensibilitat androgènica completa o parcial. Se les anomena xiques CAIS o PAIS; però tenen cariotip XY. Els seus testicles produeixen testosterona però les cèl·lules no l’assimilen. També hi ha persones amb dèficit d’una enzima, la 5-alfa-reductasa, que impedeix que se sintetitze la testosterona, de manera que si tenen el cariotip XY, naixen amb genitals poc masculinitzats i solen ser assignades com a xiques però a l’adolescència la testosterona fabricada pels testicles comença a masculinitzar-los.

Els genitals interns, els externs, els cromosomes, les hormones... Només dos sexes? Sembla que no, encara que no hi ha acord sobre el nombre de persones intersexuals que hi ha. La biòloga nord-americana Anne Fausto-Sterling assenyala que l’1,7% dels nadons presenta alguna forma d’intersexualitat, i que hi ha entre un 1 i un 2 per mil de criatures en les quals és difícil respondre a la pregunta: és xiquet o xiqueta? Altres estudis parlen d’1 nadó per cada 4500 naixements.

Deixant de banda els percentatges, el ben cert és que els bebés intersexuals són sotmesos a cirurgies correctives que pretenen normalitzar els seus genitals, encara que no siguen ni dolorosos ni dolents per a la salut. Els arguments mèdics pretenen evitar l’angoixa de les famílies, el dany emocional que se suposa que patirà el nadó pel rebuig social i els problemes jurídics i administratius derivats de la indefinició. La realitat és que el 90% dels nadons intersexuals són assignats com a xiques, perquè és més fàcil "llevar" que "posar", i perquè l’objectiu de crear "dones penetrables" està per damunt del de fer possible "dones que gaudisquen". La mutilació genital africana es considera un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, l’extirpació dels clítoris dels bebés intersexuals s’anomena cliteroplàstia i es considera una pràctica científica que normalitza una desviació.

Cheryl Chase va nàixer en els anys 50. Als 20 anys va patir un xoc en descobrir el seu historial mèdic. Nasqué amb micropenis, testicles sense descendir i una obertura darrere de la uretra. Fins a l’any i mig va ser educada com a xic; però aleshores l’equip mèdic s’ho tornà a pensar i decidí, amb el consentiment de la família, que era una xica. L’operaren abans dels dos anys i li llevaren un clítoris que va ser considerat massa xicotet per a ser penis, però massa gran per a ser clítoris. Als 8 anys va ser operada de nou per a extirpar-li la part testicular que tenien els seus ovaris fins que finalment li abaixà la regla. Mai havia tingut un orgasme. 

Un professional mèdic especialista en persones intersexuals declarava en una entrevista: 

“[…] estuvimos comentando este caso, la niña ya tiene 12 o 13 años y claro, estuvimos comentando con la madre que hay que hacerla niña funcional, hay que hacerle una vagina funcional […] Es la madre la que, con las conversaciones que tenga con la hija es cuando deciden cuando hay que hacerle, porque una vez que hayas hecho una neovagina, hay que usarla. Si no, muchas veces se atrofia, o se… Es complicado. Debe mantenerla en condiciones, tienen que usar dilatadores o rollos de estos. Entonces es preferible cuando la niña, digamos por sus apetencias, va a tener relaciones sexuales, es cuando ya se hace la operación; se hace la neovagina para que la use.” (Entrevista a PE, juny de 2005).

La intersexualitat curtcircuita el sistema sexe-gènere i qüestiona que el binomi home-dona siga natural i immutable. Fausto-Sterling (Cuerpos sexuados, 2006) opina que la interpretació de les diferències sexuals està construïda culturalment ja que l’anatomia sexual és molt variable. I si deixàrem de parlar de malalties i reconeguérem, senzillament, la diversitat? 

12 comentaris:

Laura Becker ha dit...

Bon dia,

Aquest vídeo m’ha impressionat molt, perque aquestes situacions no les havia sentit mai, ja que és un tema que no és sol tractar en l’actualitat i està com un poc amagat, cosa que no em pareix bé, ni l'entenc, perque no tractant aquestos temes dona la sensació que són casos anormals i és tot el contrari, deuria de parlar-se com un tema normal, ja que són coses de la vida i cadascú és com ha vingut al món i tota la societat ho a d’acceptar.

Al ser un tema “tabú” per dir-ho d’alguna manera, no beneficia a aquestes persones, ja que desde xicotets els diuen que no són iguals que els altres xiquets perque el seu cos no és igual, i això jo crec que no tenen que dir-ho, com si fora una cosa dolenta per a ells, si no tractar-ho d’una forma totalment normal.

D’aquesta manera pense que no hi haurien tants problemes, ni els xiquets tindrien eixa falta d’autoestima sentint-se culpables de que no són iguals que els altres.

Per això, anime a tota la gent a parlar d’aquest tema i així donar eixe suport a la gent que té poca autoestima i que és tracte aquest tema com una situació totalment normal.

Andrea Zetkin ha dit...

Bona vesprada:

Vaig a comentar aquesta entrada perquè crec, com fa dos anys, que és un tema interessant i a més a més molt comentat.


Estic d’acord en Rosa i és veritat que normalment ens fixem en els genitals i quan ja sabem si és xic o xica és quan comencem a pensar en “si és xiquet, serà futbolista i si és xiqueta, serà model”. I és quan comença la societat a influir; els xiquets han de tindre un cos 10, ben musculats i sense pèls (perquè ara els xics també es depilen) i les xiquetes han d'estar en un físic perfectament, amb uns malucs primets i unes cames del mateix estil i amb uns pits bé formats i amb un cul bé ficat. Doncs, no. Seguim pensant que un físic és el que és més important i no és així.


Centrant-me en el tema, NO crec que depilar-se siga una tortura, crec que és una situació de comoditat i totalment higiènic. Sí que és veritat, que és un prototip, perquè abans els homes eren “més matxos” per tindre pèls i ara si no tenen, com es depilen, són “nenes” però crec que no, que no són nenes, simplement volen estar còmodes amb el seu cos, igual que nosaltres. I si de la mateixa manera “es cuiden” (s’exploten) en un gimnàs és perquè, a la meua forma de veure, és tendència. N’hi ha pocs que ho fan per recomanacions mèdiques o per sobre pes o per què realment han de fer exercici (rehabilitació) però hui en dia poca gent ho fa per això, sinó per anar. L’exercici es pot fer a casa o directament portar una dieta equilibrada i serà quasi el mateix.


Passant al vídeo, “pense que és estrany”. Estrany, no. Pot comú. Després, recorde que als xiquets menuts no podien ficar-los anestesia perquè a la llarga podrien desenrotllar problemes en el cap, i els xiquets que són operats des de ben menuts, no hi ha perill ningú? No podem esperar al fet que el xiquet, xiqueta, o individu determine allò que vol ser? És de vida o mort? Doncs de la mateixa manera que no s’opera si no és de vida o mort, podríem esperar al fet que la persona tinga consciencia per a dir, vull ser xica, vull ser xic o vull quedar-me així, perquè tampoc ha de ser o pertànyer a una etiqueta. Normalment ens queixem del fet que ens fiquen en sacs, “xics masclistes” “Xiques guarres” doncs per una volta que no pertanyien al prototip xic o xica, blau o rosa, podria quedar-se així.


A continuació, allò del secretisme i ocultar les fotografies, pense que no hi ha perquè amagar uns records de la teua infància. Pot ser, que els pares pensen que els mèdics tenen la raó i han d'operar, però realment una operació tan important es pot amagar? Crec, personalment, que no podria a l’edat de 5 anys comentar-li al meu xiquet o xiqueta, “eres intersexual i hem decidit operar-te” perquè tal vegada, puga quedar traumes psicològics o alterar la seua visió de la societat, però als dotze quan tenen consciència dels seus actes sí que ho faria. I és quan li donaria les fotografies i li diria així eres abans.


El xic que és intersexual, el diu clarament “sabia que alguna cosa anava malament, era més que una fuga”. Tal vegada l’operació és millor fer-la quan són nadons, perquè afecta una quantitat de temps i si, per exemple, són ja persones adultes i tenen feina el temps de l’estança a l'hospital ha de classificar-se en “baixa”. Però, fent-la tan xicotets les afecta a la seua infància. “Havia d’inventar unes vacacions falses, quan de fet estava a l’hospital”.


Andrea Zetkin ha dit...

Per finalitzar, això és el que fa el secretisme, “pensava que la que feia mal el sexe era jo” comenta la xiqueta. Quan els xiquets no saben que és el que passa, perquè els passa, si se suposa que els metges han fet l’operació perquè gaudeixen del sexe. Doncs no, no és la millor. Ja que a la xiqueta, quan va començar a tindre relacions sexuals li feia mal, li estripava sencera, gairebé esperava arribar a l’orgasme, però realment amb tantíssimes operacions, talls, i col·locacions, poden gaudir del sexe de la mateixa manera que una persona que no ha sigut intervinguda i no és intersexual? Òbviament no.


I si deixàrem de parlar de malalties i reconeguérem, senzillament, la diversitat? A aquesta pregunta que deixa Rosa és molt interessant, perquè per una volta hauríem de deixar de classificar-nos en sacs, etiquetes d’home o dona, i senzillament respectar la diversitat perquè ara, és el millor que n’hi ha.


En conclusió, a aquests xiquets, els han llevat la infància, no els han respectat ni els metges ni els seus pares tocant el seu cos i llevant-li “innocentment” el fet de gaudir del sexe.


Un comiat.

Rosa Sanchis ha dit...

Reda Kent ha dit...
Segons el vídeo que vaig vore a la classe de tutoria amb la meua professora Rosa Sanchis i els meus companys, van eixir diferents casos de persones que tenien aquest problema des de que varen nàixer per a tota la vida.

Quan naixien, els doctors veuen com el bebé té un penis molt xicotet o un clítoris molt gran , aleshores , els metges no saben que sexe posar-los fins que són unes persones adultes o en alguns casos tampoc és pot conèixer, aleshores les persones intersexuals han de decidir que sexe volen tindre i n'hi ha molta gent que les confonen pel carrer.

El problema es que quan naixen, els metges els pregunten a la família si volen que siguen homes o dones quan siguen majors i la seva família com no sap decidir aleshores decideixen els metges i diuen a la família que en quatre operacions serà un home o una dona de veritat però això és mentira perquè els quiten el clítoris o el penis i ja no poden tindre orgasmes mai més.

Jo crec que la família no ha deixar que els operen als bebés que són intersexuals i deixar que quan siguen majors ells elegeixen per ells mateixos el que volen ser i operar-se o no perquè és el seu cos i és la seua vida i ningú ha de decidir per ell/a. 23.5.14

Juan Victor ha dit...
Que n'hi haja persones intersexuals o hermafrodites es deu a una errada durant el període en que el subjecte es un fetus dins de l'úter de la seva mare. Quan naixen el doctor no pot dir si es d'un sexe o d'un altre perquè no es poden classificar dins del dos tipus més abundants (homes i dones), poden tindre un penis molt xicotet o un clítoris molt gran i normalment s'utilitza una operació per a construir o un penis o una vagina normals.

Jo crec que en aquestos casos el passar una vida sexual normal es una possibilitat més be impossible perquè no podran tindre relacions sexuals de forma normal, jo crec que per a que no tinguen que patir no n'hi ha que mutilar-los, se'ls deixa tal i com naixen i punt i que siguen ells o les famílies les que elegeixen el sexe que volen tindre.

En aquesta societat no es sol acceptar la diversitat en la sexualitat, molta gent diu que son estranys i no poden participar en les activitats que fan totes les persones però jo crec que a banda de la seva situació també poden fer totes les coses que pot fer qualsevol persona. 23.5.14

Sergio Wollstonecraft ha dit...
Hola,
La gent transexual no sap si té penis o clítoris a les hores el que fan els pares canvian de sexe als seus fills i despres alomejor ells no volien els seus fills volien ser de un altre sexe jo pensé que seria mijor queno le operaren ni res i que ells ja quan sepan el que volen ser que s’operen o es deixen com han nascut.

Jo no entenc perque una persona té que ser o home o dona com si no existeixen mes sexes. Perque les persones tenen que ser homes o dones? A les persones intersexuals al DNI tenen que decidir si son dones o homes no entenc perquè jo pensé que al DNI no deuria de poner si es home o dona cada un tendría que decidir el que vol ser home, dona o el que siga.

Les persones intersexuals normalment es senten diferent. Els pares tenen por de dir-li que havans de ser el que son eren intersexuals i aixó no li senta bé. Quan saben que havans eran intersexuals la gent te por de contar-ho. A les operacions diuen que van o poder tindre relaciones sexuals normal pero hi ha vegades que no. 24.5.14

Rosa Sanchis ha dit...

Laura Becker ha dit...
Bon dia,

Aquest tema em pareix injust, perquè per la simple raó que aquestes persones no són com la majoria vol que siguen no tenen dret a insultar-los.

La societat el que tenia que comprendre es la diversitat, cadascú naix amb el cos que li toca i per ser diferent als demes no tenen perquè fer-los operacions per a que siguen com ells volen.
Quant els protagonistes del vídeo és fan majors i senteren del que els han fet no ho veuen bé. Jo pense que no els tindrien que haver fet ninguna intervenció quirúrgica i quant ells hagueren crescut, ja decidirien el que fer en el seu cos.

Per altra banda, fent-los aquestes operacions els han llevat plaer.

En general pense que cadascú és com és i que cada persona és ama del seu cos i ningú té dret a decidir ni per ells, ni per el seu cos.

Un comiat. 24.5.14

ali kent ha dit...
Hola
en aquest vídeo i el que vaig veure amb els meus companys a classe ixen persones intersexuals que varen nàixer sense que els metges i els seus pares pugueren diferenciar el seu sexe i dir si eren xics o xiques ja que varen nàixer amb un penis molt curt o sense testicles, amb el clitoris molt gran o amb sense que els òrgans sexuals estigueren del tot desenvolupats…
Em pareix molt fort i molt injust que en la societat en la que visquem aquest tipus de persones no siguen acceptats i que se’ls tracte com si foren uns montruos i se’ls tinga que insultar, a cas ells han volgut nàixer açi?
Que passaría si en el mon totes les persones foren iguals? Cada persona naix amb el cos que li toca i cap persona té dret a insultar a eixa persona i ficar-se amb ell… i per altra part cap persona té dret a decidir el sexe d’altra persona i que orientació sexual ha de tindre, hi ha que deixar que cada persona quan tinguera pensament propi i fora conscient deciguera que sexe i quina orientació vol tindre…
Adèu. 24.5.14

Rosa Sanchis ha dit...

Eric Marston ha dit...
Bon dia,

Acabe de vore el vídeo anterior per segona vegada, ja que en la tutoria de classe, ja ho havíem tractat, i cada vegada em queda més clara la meua opinió sobre aquest tema, ja que em pareix una falta d'humanitat gegant fer-li el que li fan a les persones intersexuals, que abans de tot son persones amb els drets corresponents de cadascuna.
Dit açò voldria començar parlant de la reacció que tenen algunes persones del carrer quan se lis nomena el tema de la intersexualitat, com és el cas de alguns que no saben ni que existeix aquest gènere, i pense que això està fatal, ja que és falta de la societat que no es sàpiga que existeixen persones així, i que això dóna lloc a que la gent ho vetja com una cosa rara i diferent i a causa d'açò se'ls puga tractar com a extranys i mirar-los mal, i jo pense que el que tenim que fer es educar, per a vore si d’una vegada ens adonem de que a la societat no només hi ha espai per a dones i homes heterosexuals.

L'altre aspecte que m'agradaria explicar la meua posició, és la dels metges davant les persones així. Bé, jo pense que el que fan no està gens bé, ja que s'aprofiten de que són xiquets molt menuts i sense pràcticament capacitat de decisió per a fer el que volen amb ells, què vol dir això de que els pares o els metges han de decidir el sexe que tenen que tindre els xiquets intersexuals? Açó no hauria de ser d'aquesta manera ja que una persona menuda no sap encara el que vol, i si se'ls determina un sexe que no és el que en realitat porta la seua persona no serán feliços mai, apart de que fent-lis les operacions per a canviar-los de sexe no saben que lis están llevant pràcticament tot el plaer que pot arribar a tindre una relació sexual de qualsevol tipus, mentres, que si els deixaren que es feren majors i que decidiren operar-se o no i sabent totes les cosses bones i roïnes que té aquesta operació podrien arribar a ser el que de veritat volen, com li ha passat a una xica del vídeo que ha decidit no operar-se i viure amb un clítoris un poc més gran del habitual, però viu feliç amb açò i això és el que haurien d’haver deixat fer a tots els xiquets que naixeren així.
Un comiat, Eric. 24.5.14

Rosa Sanchis ha dit...

Diego Thompson ha dit...
Hola bon dia,
Després de veure aquest fragment de vídeo i haver vist el documental sencer a classe de tutoria em propose comentar aquesta entrada.
Crec que les persones que sofreixen aquesta anomalia biològica deurien de ser tractades iguals, cosa que es i serà impossible perquè aquesta societat esta acostumada al perfeccionisme i obsessionada amb el físic i si et ixes de el que es “normal” ja et mengen a critiques desgavellades i sense motiu algú, a soles per a fer mal. Bo, crec que aquestes persones no deurien de fer-les passar per tots eixos tractaments tant dolorosos o per múltiples operacions innecessàries i que faran que no tinguen relacions sexuals de forma normal i amb tot el mateix plaer que una persona que no tinga aquesta anomalia. Jo crec que haurien de deixar-los tal com son perque podran tindre una vida sexual normal i no patiran tant per els dolors i les incomoditats de les operacions com deia una persona intersexual que no hi havia segut operada i tenia una vida normal i relacions completament satisfactòries, com deuria ser.
La meua conclusió final es que aquestes son completament normals, ja que poden tindre una vida igual que els demés i no hi haurien de ser discriminats d’aquesta manera, cosa que veig molt difícil ja que si no posem tots de la nostra part aquesta societat mai serà comprensiva i normal. Ells i elles si que son els “anormals”! Si algú d’aquestes persones foren intersexuals(cosa que no decideixes tu), homosexual (cosa que si) o qualsevol que s’isca de la visió de ” l’humà perfecte”* medieval, ells voldrien que els tractaren de forma normal no? Donçs que ells també ho facen. Respecta si vols ser respectat, un comiat.
*L’humà perfecte: Volia dir que l’humà perfecte va ser dibuixat per Leonardo da Vinci (Hombre de Vitruvio). I que... era perfecte no? Tenia quatre braços, quatre cames i havia de medir set palms de la mateixa persona(el que vol dir que era baixet). Inclús l’obra mes mestra de l’anatomia humana es “anormal”. Penseu-ho. 25.5.14

Rosa Sanchis ha dit...

Paula Sara Campoamor ha dit...
Bona vesprada a tothom! Avui vaig a comentar aquesta entrada, ja que em pareix prou interessant i a més, fa una setmana, a classe de Biologia vam estar parlant sobre aquesta gent.

En primer lloc, la cosa que més m'ha cridat l'atenció és el secretisme, per què? Ningú té la culpa de què açò es produïsca en els humans, ningú és responsable i ningú es hauria de avergonyir i molt menys les persones que el pateixen, ja que no és la seua culpa. Però, com sempre, vivim en una societat on tot és discriminat i criticat.

En segon lloc, pense que nosaltres naixem amb un sexe determinat i de manera que anem creixent ens identifiquem amb un sexe o amb un altre, aleshores pense que el metge John Money està o estava molt equivocant pensant que el sexe és aprés, doncs hi ha molta gent que naixen sent dóna i quan és jove s'identifiquen amb l'altre sexe i s'operen per ser homes o viceversa. Una cosa és el sexe que la natura o els cromosomes ens donen, una altra cosa és el sexe amb qual ens identifiquem, de vegades i la majora és el mateix, però moltes altres no.

Com a conseqüència d'aquest fet, de no nàixer amb un sexe determinat, els nens que ho pateixen sofreixen molt, ja que els han d'operar sent uns nens i no poden decidir. És veritat, que des d'un punt de vista de la biologia, com més prompte s'operen millor, ja que després hi ha molt més risc de perill i de què les coses no vagen bé. Però en decidir per ells mateixos estem deixant a banda les seues opinions i pensaments.

Per finalitzar, pense que aquest tipus de malformacions en els genitals és prou grave i complex, crec que mai s'arribara a un acord, ja que els diferents punts de vista (la medicina i l'ètica) són molt diferents i molt complexos. 26.5.14


Christian Stone ha dit...
Aquesta entrada ens mostra un assumpte molt desconegut hasta l'hora per nosaltres i m'ha agradat molt vore el video perque ara ja se més sobre l'intersexualitat i les operacions que sufreixen els intersexuals.

Al video podem vore com xiquets com hem sigut nosaltres sufreixen una discriminació i han d'amagar-se de la seua realitat per a que els demés els traten com es trata a qualsevol xiquet. Els pares de les persones amb sexe no definit els obliguen a "guiar-se" per el camí del sexe o masculí o femení pero no poden tindre característiques d'ambdòs; si els pares volen que el seu fill siga xic i el veuen jogant amb nines o mostra característiques de feminitat els reganyen. Altre aspecte pel qual els afectats sofreixen és pels òrgans genitals ja que no tenen definit ni un ni l'altre. Aquest pense que si que és un problema pero no se si es poden reproduïr o no. Hem vist al video com la dona diu que al practicar sexe amb el seu marit sofria molt ja que anys abans havia sofrit operacions per a tindre una vagina com les demés.

M'agradaria que una persona intersexual ens donara una parla per a saber més sobre aquest tema ja que segur que tots tenim preguntes que fer al respecte. 29.5.14

Rosa Sanchis ha dit...

dani wollstencraft ha dit...
Altra vegada ens trobem am el problema del sexe i la identitat sexual però aquesta vegada amb el tintersexualisme. M'ha resultat molt impactant el fet de que als xiquets que naixen amb un aparell reproductor diferent, no se'ls deixe triar a ells quan siguen més majors si no que des de molt petits els pares decideixen per ells i els donen una educació segons ells correcta.

Aquestos xiquets suporten una pressió molt gran perquè quan ets petit i ets diferent tots els altres xiquets es riuen de tu, això no es normal però es cert perquè els xiquets son molt dolents. Doncs per això els intersexuals ja des de molt petits sofreixen una discriminació i son considerat diferents i a vegades estranys.
A banda que ja suporten una pressió per part de la societat a més a més la han de suportar per part dels seus pares que no els van a deixar viure tranquils si no amb constants normes per a determinar be el seu sexe. Com per exemple si volen que siga xiquet no ha de jugar amb nines o coses aixi.

El que m'ha paregut super interessant ha sigut els experiments del doctor, ja que jo també estic d'acord amb ell. Es a dir si tu a una persona des de petita la cries dient-li que es una dona o un home, aquesta de major es comportara segons tu l'has criat. El problema es que de vegades els xiquets han de sofrir molt en intervencions cirurgies perquè son molt dolorosos aquestos processos.

En la meua opinió si jo fora el pare d'algun xiquet intersexual, tal vegada el deixaria triar quan sapiguera que esta preparat per fer-ho i no l'amagaria com si fora un monstre tot el contrari el donaria una vida com la dels altres xiquets. 29.5.14

Iris rainbow ha dit...
Hola a tots!!!

M’ha agradat molt aquesta entrada perquè la veritat es que no entenia molt be el que era ser intersexual i ara ja ho tinc molt clar.

Hem pareix un acte molt… inhuma i desagradable que una persona prenga una decisió per tu ja que tu eres un xiquet i no antens d’aquest tema i que a mesura que et fas major no et conte la teua pròpia família el problema que vas tindre i perquè van pendre la decisió de convertir-te en una xica o en un xic , aquesta acció es denominada el secretisme. Aquesta ha de ser difícil de prendre-la i també molt dur d’assimilar el que et va pasar quant eres menut. Per això no hi ha que discriminar ni parlar mal d’aquest problema que perfectament tu podies haver-la tingut i ningú s’haguera donat ni conter.

L’historia que mes m’ha agradat ha sigut la de el primer xic de el vídeo “Tiger”, perquè mai hauria pensat que ha sigut intersexual, perquè se li veu tan masculí que es impactant. També l’historia de Lauren m’ha impactat perquè explica com la seua família va ocultar-li el seu problema, fica-li un nou nom, cremat totes les fotos i convertint-la en una xiqueta totalment.

Estic contenta de que la ciència haja avançat i puga operar quirúrgicament a totes aquestes persones intersexuals que volen tindre una vida mes fàcil i mes feliç ara que saben de quin sexe volen ser.

Un comiat, Iris 1.6.14

Rosa Sanchis ha dit...

Nuria Stone ha dit...
Bon dia.
Aquest vídeo es una part d un altre que vam veure a classe sobre la transsexualitat, encara que no estiga sencer l idea es la mateixa, ja que el que conta el vídeo son testimonis de persones a les quals han alterat els seus cos per a que s assimilen a una dona o a un home o simplement son intersesuals i conten la seua vida i les seues dificultats.
Algunes d aquestes persones han patit operacions per a modificar el seu cos i mes tard han tomat hormones. Com conten els protagonistes, aquestes operacions eren a soles per a ocultar a la resta com eren en realitat i els privaven d una infància tranqui-la, amb operacions que es repetien en vacances. Estaven modificant el seu cos per a que es sembli als aparell reproductors d una home o una dona, per que feien això?
En segon joc voldria dir que mantingui en secret que els xiquets son intersexuals i no donar explicacions als xiquets no em pareix correcte ells tenen el dret a saber qui son i els pares i els metges deurien contestar i explicar el que passa, no ocultar-lo amb operacions i evitant els dubtes dels xiquets.
Que utilitzen a les persones com a experiment per a demostrar que l sexe depèn de la educació hem pareix una falta d humanitat i de consideració han fet patir a aquestes persones per a demostrar la seua teoria. Com han permès això els metges? I com es possible que la comunitat medica pensi que a soles poden haver homes i dones i per aconseguir-lo han fet patir a tanta gent?
L esquema que divideix a tota la població en dones i homes, en el sexe masculí o femení deixa fora a molta gent, que s han trobat una mala situació a causa de la mala acceptació. Amb això vull parlar de com els protagonistes del vídeo pateixen abusos sexuals i com es converteixen en víctimes per el fet de tindre que amagar el seu cos i la seu realitat, es horribles que una persona tingui que passar per una situació com aquesta i no tindre la possibilitat de denunciar-ho per por.
Altre de les problemes que planteja el vídeo es com en l adolescència quan es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris i comencen a tindre relacions, i com la falta de informació i la dificultat per assimilar les hormones les causes situacions on pateixen dolor i pensen que es culpa seua i no estan còmodes amb el seu cos. El problema no es que no puguen assimilar les hormones, es el fet de que els pares i la gent que els rodeja com els metges volen que canviar a aqueta persona i no accepten com es.
Crec que es important no pensar que en la societat a soles existeixen dones o homes i no permetre que persones al mon pateixen aquestes operacions que es fan de manera involuntària i abusos per part dels metges o de persones de la seua comunitat es podria evitar amb una educació diferent. Hi ha que respectar a la resta, som lliures per a expressar la nostra sexualitat i per decidir qui volem ser sense importar els esquemes als que estem acostumats.
En el cas de que haja nascut una persona intersexual crec que dissimular-lo o mantenir-lo en secret no es una solucions saludable per al xiquet. Mes en davant ella o ell podrà decidir que vol fer amb el seu cos i com vol viure la seua vida i no té perquè identificar-se amb un sexe.

1.6.14

Rosa Sanchis ha dit...

Dani Kent ha dit...
Aquest video el vaig vore a la clase de tutoria amb els meus companys i en el video eixien diversos casos de persones que eren intersexuals que és qué está entre home i dona i que naixien així i que a vegades els pares decidien de que sexe volen que siga el seu bebe perqué ells volen, jo crec que aixó no deurien decidir-ho els pares deurien decidir-ho els bebes quan siguen majors de que sexe volen ser, i quan els pares deien de que sexe volia que siga el seu bebe li feien operacions per a que siguera del sexe que volen els seus pares, peró també hi ha pares que deixen decidir al bebe quan és major.

Al video van dir que quan naixien els bebes, els doctors veuen com el bebé tenia un penis molt xicotet o un clítoris molt gran i els metges no sabien de qué sexe eren els bebes i a vegades tampoc és sap de qué sexe és la persona quan és major i al video diuen que els confundeixen a vegades. Al video diuen qué hi ha molta més gent intersexual del qué pensem i jo crec que al DNI en volta de posar a soles home i dona també haurien de possar a la gent intersexual perqué están entre els dos sexes.

També diuen al video qué hi ha vegades que és senten diferents, i que moltes vegades fins i tot els pares els ocultaven a les persones intersexuals ser intersexuals. Jo crec que els pares deurien de dir a la persona intersexual si és intersexual per a qué ho sepa. 1.6.14

julud thompson ha dit...
Hola, bon dia volia comentar aquesta entrada per que va ser el vídeo que varem comentar i vore a classe de tutoria amb la nostra tutora Rosa Sanchis.

Bé aquesta entrada tracta la vida d’uns intersexuals. Segons la víquidpedia un intersexual o també hermafrodita són unes persones que presenten discrepància entre el seu sexe cromosòmic, gònades i posseeixen tant característiques femenines com masculines en graus variables. Per exemple pot tindre un penis molt xicotet o una vagina molt gra, o també un penis que té un forat per on fer pis fora del penis etc.

Aquest vídeo conta la vida d’uns intersexuals que conten la seua experiéncia desde distintes perspectives i desde distintes formes d’enfocar-lo. Hi havia gent que havia sofrit molt per les intervencions quirúrgiques ja que fa uns 40 anys (i també ara) no estava ven vist ser intersexual,és a dir, la societat deia que a soles podies ser un home o una dona i per això els pares aterrats davant l’idea de que els seus fills no encaixaren en un món on no es pot veure més enllà de l’horitzont varen decidir mantindre en secret les operacions i la vertadera identitat del seu fill mentres que l’educaven per a ser un xiqueta o una xiqueta.

Però hi havia uns altres pares que en comptes de obligar al xiquet a que anara al hospital cada dia per a que li feren mutilacions als seus òrgans o d’una forma més refinada fent-li intervencions quirúrgiques que li ajudaran a mantindre un vida sexual normal, varen saber educar als xiquets menuts ensenyant-li que el que tenen és el que tenen, que tenen que aprendre a acceptar al seu cos tal i com és i que no és cap problema.

La gent que no va sofrir cap operació contava l’historia amb alegria i bromes mentres que els altres la contaven amb amargura i tristesa i allí està la diferencia en la forma en la que els han educat.
1.6.14

Rosa Sanchis ha dit...

Ali Goldman dit...
Hola.

Aquest vídeo és un fragment del documental que vam veure a classe amb rosa, en el documental es parla d'aquestes persones que no tenia un sexe determinat. Els metges li deien a la família que no podien reconéixer el sexe perquè tenien un clítoris molt gran o un penis curt.Al documental ix un xiquet que li havien de posar una vareta al penis per a poder pixar i altres cassos que els varen operar. La decisió d'algunes famílies en operar als bebés va fer que no pogueren elegir el seu sexe perquè si ell volia ser xica, ja no pot ferres i pense que és millor esperar i que després elegisquen ells quan siguen majors.

Jo pense que els metges van fer molt de mal a les famílies amb les operacions i provocaren que eixes persones no pogueren tindre relacions sexuals i sobretot la societat els marginaria per no tindre un sexe determinat.

Adéu. 12.6.14

Pau Mill ha dit...
Hola bon dia,
Jo he vist el video en classe y el que fan amb aquestes persones no es normal ja que son persones com qualquier altra persona. La culpa per ami no es dels metges sino de la societat que si tu no ets una persona determinada ya eres un monstre es algo que es molt ingust aixia que aquesta sociata te que cambiar.
Jo soles dic que yo si em pasara aixo voldria no tindre genere ja que seria diferent i es elque no vol la societat i jo vull cambiarla. Però ho veig molt dificil però sempre es pot cambiar jo lluite per cambiarla.
Aquesta es la meua opinió un comiat, Pau.(R)
14.6.14

CONSUELO MARSTON Y AXELLE WEST ha dit...
Hola
Aquest es el primer documental sobre transsexuals que he vist.
Me he donat compta de les dificultats que han de passar., també he pogut descobrir que hi han persones que naixen sense un sexe determinat i que el metge ha de decidir per ells.
Això d'operar als xiquets per a què tinguen un sexe concret, em pareix bé per a ells per a què puguen dur una vida més o menys convencional, però moralment hem pareix una forma de dir que si no tens això o no ets així no pots ser normal.
Unes de les coses més importants que jo pense que poden afectar mentalment als xiquets és que a l'etapa de l'adolescència els subministren pastilles hormonals per mantindrels com xics o xiques, però en aquesta edat ja comencem a fijarnos mes en el nostre corp. Pense que ells es fan preguntes com: Per què em donen pastilles?, per què em creixen els pits si soc un xic? , per què ara sóc una xiqueta?
Són preguntes que es fan cuestionarse tota la seua vida.
El documental hem a resultat interessant perquè ma fet conèixer les pors , els dubtes i les limitacions dels transsexuals.
Però jo crec cadascun es com es i ells abans de ser transsexuals son persones com tu i com jo.
1.10.14