19 d’oct. 2015

Imperfectes



Fragment del documental Killing us softly 4 (Matant-nos suaument, 2010), on la doctora en Ciències de l'Educació Jean Kilbourne analitza la publicitat i la seua influència en les dones, i de retruc en els hòmens, perquè també ells admiren i desitgen els models de bellesa que ofereixen les pantalles. 

La publicitat no solament ven productes; ens diu com hauríem de ser. Crea un ideal inabastable que no s'assembla a les dones de veritat. I ho fa manipulant i valent-se de la tecnologia, per exemple del Photoshop. El malestar i la insatisfacció que creen en les dones, tant la publicitat com els mitjans de comunicació de masses, és enorme, i la majoria es passen la vida odiant els seus cossos perquè no s'assemblen a l'ideal. 

Però algunes valentes han començat a alçar la veu. Per exemple, l'actriu Inma Cuesta ha denunciat, a través del seu compte d'Instagram, els retocs de Photoshop que la revista dominical de El Periódico ha fet amb una fotografia d'ella. "La foto de la dreta va ser treta amb el meu mòbil directament de l'ordinador en la sessió de fotos, jo al complet, sense parany ni cartó, Inma sencera".


Els models no solament tenen conseqüències en l'autoestima de les dones; també la tenen en el plaer, perquè un cos que no s'estima, és un cos al qual li costa més gaudir de la sexualitat. 

Tots els cossos tenen dret al plaer!

22 comentaris:

Alejandra Becker ha dit...

Bona vesprada.

Jo crec que tot el món hem vist molts anuncis comercials de dones «Perfectes» i aquestos anuncis han creat molta pressió en les dones. Moltes vegades les famoses creuen que són molt més belles amb el photoshop i no se n'adonen que al natural són molt mes guapes. Per exemple Inma Cuesta ha posat una foto a internet de ella sense photoshop i me pareix que en la original es veia molt més guapa.

Les dones hem d'estimar-nos un poc més perquè si no ens estimem nosaltres, qui ho farà? Ja hi ha moltes dones amb problemes, que s'han tornat anorèxiques o que s'han suïcidat i si, que les dones dels anuncis o de les revistes estaran molt guapes però desprès las veus al natural i són completament distintes.

No existeix la perfecció, totes les persones som perfectes a la nostra manera, i recordeu dones, no sols importa el exterior, també el interior. Tu pots ser molt guapa però la personalitat es lo més bonic que hi ha en una persona. Tenim que voler-nos tal i com som i deixar els defectes, perquè qui te vol, te vol tal i com eres.

Angela Becker ha dit...

Bona vesprada a tots i totes.

He triat aquest vídeo ja que em pareixen excessius els anuncis comercials representats per «dones perfectes». Cada vegada hi ha més dones que s'avergonyixen del seu aspecte físic, tan sols perquè no es pareixen a les models o xiques que ixen als anuncis publicitaris de la televisió, a les revistes...
A poc a poc, ha influenciat molt en el pensament de les dones i en el seu model de dona perfecta. Hi ha moltíssims cassos en els quals dones o inclús xiquetes de la nostra edat s'han tornat anorèxiques o han tingut una gran pèrdua de pes, a soles per a paréixer-se a la «dona perfecta» com elles pensen.

Hui en dia, en la major parts dels anuncis publicitaris o a les fotografies de les revistes, s'utilitza el Photoshop per a «millorar» el cos de la dona. Hi ha dones que estan a favor d'utilitzar Photoshop en les seues publicacions, a la millor perquè alguns aspectes físics propis no els agraden i preferixen que la gent les veja «tan perfectes» com pensen que estan quan utilitzen aquest programa i es retoquen les seues imperfeccions. Unes altres dones, no s'avergonyixen del seu aspecte físic així que no necessiten la utilització del Photoshop per a que elles mateixes es vegen perfectes. Una d'aquestes dones és Imma Cuesta, la qual va denunciar a la revista «El Periódico» per utilitzar excessivament aquest programa en la seua fotografia.

La meua opinió es basa simplement en que moltes dones estem fartes de l'ideal que tenen molts homes i dones sobre la «dona perfecta». Cada dona és perfecta com és, amb les seua imperfeccions i les seus virtuts. I ha de calar ja entre la gent que totes i cada una de les dones d'aquest món som perfectes, i NO hem ser com les dones de les revistes.

Sara Truth i Izan Becker ha dit...

Aquest vídeo és totalment cert. Al vídeo apareixen moltes dones amb un cos esquelètic, ja per anorèxia o també per el fet de que el fotògraf retoca excessivament el cos, com per exemple el cos de Inma Cuesta.

En aquesta conferència s'explica lo roí que pot arribar a ser l'ofici de modelo perquè et demanen que aprimes fins més no poder, a fi de que per al públic sigues guapa i femenina. Hi ha algunes fotografies que repugnen moltíssim i donen angoixa, per exemple en el cas de Anna Carolina Reston que va morir per anorèxia abans de acabar el procés per aconseguir un cos 10, va morir fa un any i pesant 39 quilos. Hi ha altres casos com Keila Knightley que li posen un busto molt més gran o per exemple Cindy Crawford.

CONTINUARA....

Jaume Marston ha dit...

Bon dia,

Vivim a una societat idealitzada, amb imatges totalment falses en la publicitat i que es suposa que s'han de seguir i aconseguir el prototip de dona que s'exposa. Jo crec que açó no ha canviat en la vida, des de que va començar el mon de la publicitat i dels anuncis, la dona sempre ha sigut un model a qui se li pot fer de tot. I no, les dones (i els homes) s'han de mostrar tal i com són perquè enganyen a les ments més dèbils i fan que es jutgen per cada cosa que no tenen: una primesa determinada, una altura determinada, una pell sense porus, grans o arrugues...

A més d'açó, que ja és una barbaritat greu que s'ha de parar d'alguna forma, n'hi ha una cosa que em pareix més greu encara, el utilitzar a la dona com objecte. Que la dona és una cervesa? Un cotxe? Que es pot convertir en qualsevol cosa? Pues jo dic que no, que no es pot consentir deixar als publicistes fer el que vulguen amb la dona, la manipulen, la retoquen, la convertisquen en objectes, la menyspreen, la ridiculitzen...

Get up, stand up, stand up for your rights.

Un comiat.

Abel de la Barre ha dit...

Bon dia,

Hui vaig a parlar dels retocs fotogràfics que es troben hui en dia i analitzar-los i com canvien a la dona d'una foto a una altra. I com afecta açò a la xica de hui en dia i a les adolescents que volen ser com elles.

El primer que vull analitzar es que el discurs de la doctora Jean Kilbourne es molt sensibilitzador i molt bo per a xiques que tinguen problemes, o els puguen tindre d'ací a uns anys. Per que en aquests aquests anuncis el que fan es fer a la dona com un instrument que es pot retocar i amassar al gust del que retoca les fotos i del director de fotografia que volen que eixa actriu o model siga el mateix que una dona que passa per una passarel·la de moda; xiques molt primes i això per a les dones que estan un poquet grosetes o les adolescents que es senten iguals, fa molt de mal, perquè aquestes xiques intenten ser com elles i deixen de dinar i fan coses, que a estes hores no vaig a dir per que se'm talla la digestió del desdejuni, i tot açò el fan per a vore's mès primes, per a que les altres no lis digen que estan grosses o per a que els xics se lis queden mirant, cosa que a molts homes les dones tan baixetes de pes no lis agraden, agrada dones de un poquet mès de pes.

També vull dir que l'ideal creat per a la dona es molt desaconsellable, i que açò no tindria que passar i les xiques tindrien que ser com elles vuigueren i no com la indústria les fica, un poc de llibertat.

Per acabar comentar la foto de Inma Cuesta, les declaracions que fa al donar-se compte del retoc que li ha fet la revista son molt acertades, perquè com he comentant anteriorment les dones no estimen el cos que tenen i es un cos que li costa gaudir de la sexualitat.

Ara si per acabar dir que com açò no canvien o pare es trobaren dones molt primes; que comicament a un episodi de la serie americana '' Los Simpsons '' on Lisa volia ser model i apareixien xiques de la seua edat que es ficaven de perfil i desapareixien, pues açò que al seu moment era còmic en uns anys pot ser realitat. I això hi ha que canviar-lo.
Un comiat.

Ali Goldman ha dit...

Bon dia.

El tema a tractar son els retocs i l'us del photoshop i la imatge que donen.

Els retocs que fan a la publicitat ens influeixen perquè ens diuen com hem de ser físicament i dins del nostre cap sempre estan les medides perfectes(60/90/60), abdominals perfectes, etc. Aquesta informació que donen fa que la gent es plante si estan be, si tenen un cos gros i acaben en casos de anorèxia, que poden acabar amb la mort. Les imatges que donen les models no donen l'imatge d'una persona sana, estan molt primes i per ami aixo no es bellesa. El cas de la model que va morir d'anorèxia pesant 39 kg, es molt alarmant, si una professional pot morir per estar mes guapa una xiqueta o un xiquet poden morir mes fàcilment. També cal afegir la pressió de les persones, sempre s'ha perseguit a la persona diferent i com marca la moda totes les persones que no encaixen en els sues models de bellesa seran marginats i discriminats.

El Photoshop es com els retocs però molt mes greu, ja que no es fer que una persona es pose prima per a aparentar que es guapa, es transformar el seu cos totalment, fent una falsa imatge de eixa persona i crear un estàndard que no es pot aconseguir, sols es pot fer per Photoshop. Amb aixo ja es fa que el xiquets diguen vull ser aixi i acaben amb els casos anteriors.

En conclusió la imatge que ens donen a vore no es reial, es impossible aconseguir eixos cossos sense fer mal al nostre cos. Personalment no m'agraden com son els grans models o les persones famoses, ja que es una imatge i es molt falsa. No es tindria que deixar fer aquest tipus de publicitat perquè pot acabar com hem dit abans.

Adéu.

Diego Thomson ha dit...

Bon dia,

Després de veure aquest vídeo he arribat a la conclusió de que estic completament d'acord, al 100%. Dic açò perquè aquest tema es totalment actual i es molt seriós ja que sobretot a les adolescents lis afecta de molt prop. Es una llàstima i per a mi una qüestió repugnant que es done tantísima importància a la part exterior del cos, sobretot a les dones (que als hómens també i cada vegada més). Jo sempre he dit que quan jo compre un caramel (no estic fent cap comparació, no vull ser mal interpretat) fixe la meua atenció al sabor del caramel, si l'envoltori d'aquest es bonic o llamatiu em cridarà més l'atenció, però no es res rellevant, ja que jo vaig a menjar-me el caramel, no l'envoltori del mateix, aquest vaig a tirar-lo en quant puga. El que vull dir amb açò es que «l'envoltori» o l'exterior de la persona en aquest cas no deuria de ser rellevant.

Dic tot açò perquè jo conec a persones que pateixen molt per el seu físic ja que al seu institut es fiquen amb elles i jo sempre dic que a paraules nècies orelles sordes, però es clar que la societat hauria de canviar, com en tantíssimes altres coses. Per la meua part aquestes persones disposen de tot el meu suport i ajuda que necessiten ja que jo sé que es tindre un cos que no t'agrada, però amb el temps has de donar-te compte per tu mateix que a soles tu pots jutjar-te i que les paraules destructives no s'han d'acceptar en cap cas.

En conclusió, hauríem de fer consciència i ajudar a la gent en volta de insultar o no fer res, que es com participar en aquestes qüestions, que son molt greus i causen mort, a més, cada vegada aquestes persones necessiten ajuda de professionals perquè aquestes depressions desemboquen en pensaments suïcides i actituds destructives. Hi ha que ficar-se mans a l'obra en qüestions com aquestes, no es cap broma ni cap joc de xiquets.

eva campoamor i yasmina concepción ha dit...

Nostaltres estem molt d'acord amb la critica d'aquesta dona. A més a més sempre estem parlant de per què la publicitat és així de sexista, per culpa d'aquestes coses (anuncis, revistes de moda o bellesa...) la societat ha canviat i a fet que la dona no es senta còmoda amb el seu cos. Si una dona té acné en la cara, arrugues o té més pes, no és el ideal de dona que la publicitat ha imposat, perquè sent que no es pareix a les models que apareixen en la televisió o altres llocs.

continuarà

Laura Becker ha dit...

Bon dia,

Respecte a aquesta entrada, pense que no hi hauria de haver un ideal de dona, ja que aleshores totes les xiques tenen en el seu cap que tenen que ser com eixe ideal y que tenen que fer el que siga per a assemblar-se. El model de dona en l’actualitat es una xica extremadament prima com o soles ser les models.

La gent deuria de llevar-se del cap eixe model de xica i acceptar-se i voler-se com realment és, ja que el que queda de la persona amb el pas del temps és l’interior, l’exterior amb el pas dels anys es va deteriorant.

Per una altra banda, crec que les models com Inma Cuesta o Kate Winslet que han manifestat que elles s’agraden més com són que amb photoshop, han sigut molt valentes i amb eixes declaracions donen suport a la resta de gent a que s’accepte tal i com és i que no necessiten “retoques” per a agradar-se.

Irene Kahlo i Vera Cambrils ha dit...

Bon dia,

Avui anem a parlar del photoshop utilitzat en les revistes, publicitat etc. Aquest tema fa unes setmanes ha sigut tendència per el tema de l'actriu Inma Cuesta de la que després parlarem.

El primer que volem comentar és que en aquest documental anomenat Killing us softly 4 (Matant-nos suaument) apareix una dona experta en aquest tema parlant sobre la publicitat i els enganys que fan servir per vendre els productes publicats. Un d'aquestos enganys és el famós Photoshop que és una aplicació per a retocar imatges.
Aquest documental ens mostra que la frase tan coneguda com «la publicitat és enganyosa» és
veritat.

Aquest tema durant un temps ha passat desapercebut, però fa uns anys ha sigut tema de polèmica perquè les dones, sobretot les famoses s'han atrevit a parlar. L' ultima dona coneguda que ho ha fet ha sigut la actriu Inma Cuesta, ella va posar per a la revista dominical del diari El Periódico per a promocionar la seua nova pel·lícula. Però quan va veure la portada inmediatament va pujar al seu instagram la mateixa imatge, l'única diferencia és que aquesta no portava Photoshop, és mostrava a ella al natural. Això va crear polèmica, perquè com ella mateixa habia expressat en la descripció de la foto és va veure i no és va reconéixer.
Ella imaginava que li retocarien una mica como posarle més llum per a ressaltar la seua pell i el vestit però el que no s'imaginava és que pogueren arribar a retocar-la tant, com per exemple reduir el seu cos a la mitat i a allisar la seua pell, entre altres coses. Per això ella va alzar la veu i va expresar la seua indignació.

Nosaltres com dones admiren la valentia que ha tingut Inma Cuesta de atreveir-se a dir això. Pensem que és totalment just i admirable el que ha fet, ja que la belleza d'una dona com la d'un home es té que veure tan com i és.

Per finalitzar volem dir que ja basta de que la societat diga com tenim que ser, que ens implanten un canón de belleza i uns esteriotips, ja que això pot arribar a crear problemes a les persones. Perquè si elles no arriben a ese canón és mostren infelços, i això no ho podem permetre.

Anna Mozzoni ha dit...

Bon dia,

He escollit aquesta entrada perquè m’agradaria tractar diferents temes amb una mateixa cosa en comú: qui deuríem de ser. Per fer-ho parlaré de la publicitat, la seua influència, els models, el cànon de bellesa i les conseqüències entre altres utilitzant exemples, recolzant, destacant i comentant algunes de les idees d’alguns companys que han donat prèviament.

Primerament, analitzaré una oració del documental “Killing us softly 4”: “La publicitat ens ven més que productes, ens ven valors, imatges, conceptes de l’amor i la sexualitat, d’èxit i potser del més important, de la normalitat”. Si pensem un poc, aquesta oració sembla genial, podria ser correcta, didàctica i normalitzada sempre i quan parlem d’imatges d’igualtat, d’un amor i sexualitat respectuosos i no masclistes i d’un èxit aconseguit a base de l'esforç, la constància i la perseverança.

Malauradament, aquests no són els ideals de la publicitat. El missatge que aquesta ens dóna es clar: som fràgils, som objectes, el nostre físic no es el vàlid ni el correcte, canvia. Vaja, m’ajuda moltíssim per tal de construir-me com a persona, tindre més amics, agradar físicament i, per tant, a tindre una autoestima més alta; hui mateixa comence una dieta i, com el fracàs és inevitable, utilitzaré altres mètodes.

Açò és el que ocorre amb les persones més dèbils i les conseqüències no son bones. Sentirem vergonya i culpables, començarem amb trastorns alimentaris i, si no tenim cap tipus d’ajuda per eixir d’ací, el final serà tràgic. Quan anem al cinema i veiem quelcom de ciència-ficció ens adonem de què res és cert. Si som conscients del que ocorre amb la publicitat, per què ens deixem influenciar? No us sembla irònic?

Però no suficient amb tot açò, la publicitat no deixa de sorprendre’m. L'ús del programa fotogràfic Photoshop en revistes i anuncis ja està generalitzat en el món de la moda. Però un lleuger retoc per a ocultar grans o cel·lulitis, no és comparable amb els estropellaments que les marques de moda i publicacions fan de tant en tant.

La firma Victoria’s Secret s’ha passat amb la ferramenta d’esborrament quan va publicar en el seu mur de Facebook la imatge d'una model d'esquena promocionant unes bragues verdes, però els usuaris de la xarxa social de seguida es van donar compte de l'error: a l'àngel de Victoria's li faltava el plec que fan els glutis sobre els cuixes, és a dir, que apareixia sense la natja esquerra.



Anna Mozzoni ha dit...

(CONTINUACIÓ)

Afortunadament ja hi ha valentes que s’atreveixen a alçar la veu denunciant i explicant-nos que elles tampoc n’estan d’acord. Inma Cuesta és una d’elles i me’n alegre de què ho haja fet. Alguns usuaris han suggerit a la marca de llenceria que adopte la política d'altres empreses com Aerie (també una firma de roba interior) que fa temps va decidir publicar imatges de dones reals, sense retocs, en els seus anuncis. Les vendes d'Aerie s'han multiplicat des de llavors.

Són petits canvis però poc a poc, pas a pas, amb constància i lluita s’aconsegueixen grans coses en la vida i jo espere impacient el moment en què la societat canvie per la igualtat i un món on tothom aconseguisca estimar el seu cos, la seua persona, les seues virtuts i els seus defectes.

Hem de ser independents de modes i estereotips, hem de ser més que un cos objectivat, recordar a més que la vellesa humana és la inevitable conseqüència de l'existència del temps, no hi ha res perfecte.

Com han dit Ali Goldman, Diego Thomson Jaume Marston: “no es tindria que deixar fer aquest tipus de publicitat”, «l’embolcall» o l'exterior de la persona en aquest cas no deuria de ser rellevant, “get up, stand up, stand up for your rights”.

Tant homes com dones no sols naixem sinó que ens fem, ens construïm i no crec que la millor manera de fer-ho siga d’aquesta manera, amb violència, amb cànons de bellesa irreals que ens fan créixer amb inseguretats, amb la estúpida por de no encaixar. Ningun cos és igual i hem d’aprendre a estimar-lo, estimar-nos i gaudir d’ell i de les nostres corbes recordant sempre la premissa de què la millor corba que tenim es el somriure.

Estic totalment d’acord amb aquesta idea en anglés: “I'm self-conscious about my body” (sóc conscient del meu cos). Jo ho sóc i m’agrada. Per què no ho eres tú? No deixem mai que ningú ens diga qui som ni qui deuríem de ser.

Eva Campoamor i Yasmina Concepción ha dit...

Nosaltres estem molt d'acord amb la critica d'aquesta dona. A més a més sempre estem parlant de per què la publicitat és així de sexista, per culpa d'aquestes coses (anuncis, revistes de moda o bellesa...) la societat ha canviat i a fet que la dona no es senta còmoda amb el seu cos. Si una dona té acne en la cara, arrugues o té més pes, no és sent l'ideal de dona que la publicitat ha imposat, perquè no es pareix a les models que apareixen en la televisió o altres llocs. D'aquesta forma, moltes xiques i dones comencen a lamentar-se per no ser com la societat requerix, són aquests prototips dels medis el que fan que aquestes persones arriben a malalties com la bulímia o anorèxia, que són les més comuns debut a que volen estar dins d'aquest model de dona prima.

Però això no els passa a soles a les xiques externes al món de la moda, n'hi han models que també sofreixen les conseqüències d'això: es posen malaltes i algunes tan greus que fins i tot moren.
És necessari fer això? Pensem que n'hi ha que eliminar qualsevol ideal perquè no haja cap prejudici. Allò que s'ha de fer no és tractar de que la gent no es critique mútuament, sinó que directament s'ha de retirar este pensament injust, ple de discriminació.

Nosaltres no som imperfectes, imperfecta és la societat.

tania rodriguez ha dit...

Tania Becker:

Bon dia.

Respecte a l'entrada “imperfectes” tinc varies coses a dir.
En primer lloc estic totalment d'acord amb el vídeo. Crec que la dona que parla al vídeo té molta raó y que esta fent molt be al donar la xarrada ja que moltes dones estan influides malament a causa de l'estereotip de dona perfecta i les paraules d'aquesta dona poden ferles obrir els ulls.
També estic totalment d'acord amb Inma Cuesta i estic orgullosa com a dona de que haja protestat respecte al photoshop ja que l'han retocat fins al punt en que no pareix ella. Fer uns retoquets en les arrugues, als grans o fins i tot als poros que pot tindre al nas, no em pareixen mal, però quan passen a aprimar-te fins el punt en que pareix que patisques anorexia... açó ja em pareix molt exajerat.

No m'agrada gens que retoquen a les dones per a ferles com si foren xiquetes de porcellana, em pareix molt mal que donen la imatge de dona perfecta a les dones que ells mateixos han creat amb ajuda de les tecnologies de hui en dia.

Kawtar y Sabrina ha dit...

Bon dia,

Ens ha causat gran impressió aquesta entrada que tracta de la bellesa extrema i «ideal» que posen a les dones en les revistes, anuncis publicitaris, etc. I dóna a entendre que eixes dones que apareguen amb aquest aspecte tan «perfecte» són l'ideal de dóna i hi ha que semblar-se a elles siga com siga... és a dir, primes, sense arrugues, cicatritzes, en poques paraules, amb un aspecte impecable, "sense porus", semblant-se a “nines Barbie”.

Pensem que aquestes dones que es presten per a modelar, posar i deixar que es posen els seues fotos tan editades no es donen conta de els peligres als que, algunes d'elles, s'exposen i exposen a gran part de les joves tant psicológica com fisicament, ja que hi ha xiques que per creure que es aixi com té que ser la dòna d'avui en dia lleguen a patir diverses enfermetats graus com poden ser la bulimia o l'anorexia i inclús llegen a lessionar-se per frustació i insatisfacció per no arribar als resultats que elles volien conseguir per ser tan aparentment "perfectes" com aquestes dones.

Ens pareix molt triste i indignant tot aquest, i més encara saber que és real, ja que nosaltres pensem que la bellesa és molt relativa, és a dir, no hi ha un ideal universal i absolute ja que , per exemple, nosaltres hem vist la foto de Miss Universo d'aquest any i sincerament no ens pareix tan guapa com per a considerarla la més guapa del món, a lo millor vam passetjant pel barri i veiem una dóna que ens pareix molt més atractiva que aquesta... Amb tot aquest volem dir que és IMPOSSIBLE que exista la dóna més guapa del món i que aquella a la que califiquen com la més atractiva no tots la vegem amb els mateixos ulls, és a dir, no es que estem despreciant a la dóna que está considerada Miss Universo sinó que simplement volem dir que per a algunes persones pot ser la més bella i per a altres no tan bella o directament gens bella, o siga que depén del gust de cada persona i dels ulls amb els quals la veuen. Així que, ens pareix una grandíssima tontería que es fasen eleccions i concurses on el jurat assignat opina i d'una vegada tria "la guanyadora", peró la guanyadora según les seues expectatives, no la dels demés que, com hem dit abans, poden variar molt en quant a aquesta opinió i decisió.

Ara nosaltres mateixes ens plantem unes preguntes: qui collons, amb perdó, es creuen aquestes persones (els jurats, els que demanen editar les fotos, els que diritgen els anuncis...)? ¿qui són ells per a cambiar lo natural per lo superficial ? ¿qui són ells per a decidir cuál és guapa o cuál no?¿tenim que estar d'acord i aceptar-ho?...ens pareix de lo més patétic i egoísta invertir temps i gran cantitat de diners en aquest tipus d'events que pensem que no serveixen per a RES ja que, si ens possem a reflexionar-ho bé, per una part és molt destructiu tant per a la guanyadora del concurs que siga i per a les demés concursants, com per a les joves de la societat que segueixen aquests models i que, es autodestrueixen i arriven a patir graus enfermetats.

Aiximateix, tenim que felicitar a Inma Cuesta i a totes aquelles "celebrities" per optar per la naturalitat d'una persona i queixar-se ante les excesives modificacións digitals (el més conegut i utilitzat, el photoshop) que a la vista resulten rasgues irreals, magics...

Per últim, hem de dir que creiem que totes les virtuts excesives son també defectes, totes les nostres imperfeccions per a altres persones poden ser " perfeccions" depenent dels ulls amb els que ens vegen...

Una salutació.

Franciele Becker ha dit...

Hola, vaig a comentar l'entrada IMPERFECTES.
En la meua opinió pense que és veritat el que diuen en aquest vídeo, perquè hi ha moltes xiques principalment les joves que es traumatitzen al veure a les models en la tele o en la revista tan «boniques», «massa primes». Algunes de elles pensen que tenen que estar com elles per a agradar a un xic, o para que les persones ells miren. Moltes de les models i actrius pensem que si el fan photoshop va a quedar mes bonica i mes sexy, això pot ser veritat però, per l'altra part esta mal mostrar a la humanitat el que realment no són físicament, és como si jo fora a mostrar un cos que no és el meu cos, sinó que esta creat per l'ordinador.
Pense que hi ha moltes xiquetes que panteixen l'anorèxia perquè les agrada una actriu o una model i volen ser com elles, en altres cassos a algunes no li agraden el seu cos i es deprimeixen i es obsessionen en estar massa primes.
Be, aquesta és la meua opinió.

javi becker ha dit...

Bona vesprada, us vaig a comentar el vídeo imperfeccions.

Aquest vídeo tracta d'una dona que esta donant una xarrada en un institut del problema que dóna el fotoshop i dels avantatges que dóna, per exemple no fa falta que perdes pes per què es pot solucionar amb aquesta aplicació, però l'inconvenient és que la persona retocada es pot queixar-se

Jo crec que el vídeo és una reivindicació contra el fotoshop per què hi ha moltes models, famoses, que s'oposen en contra del fotoshop, ja que no mostra tal com són per això i ha moltes que publiquen twits, comunicats a les revistes en contra d'això.


consuelo west ha dit...

Bona vesprada
auqestos estereotips fan que ens lastimem.
Quan s'arriba a la adoleccencia, ens estrellem contra el mon perque no estem dins del estandars de bellessa ideal de la dona, es ahi, quan comenÇen els problemes d'autoestima, el problemes alimenticis i de aceptacio per si mesmes. Comences a toparte amb persones que et diuen que deus verte perfecta , que si no ho fas no vales res , si engordes un poquet ets lletja. aixo fa mal. Nunca s'hariva a ser suficiemt per a ningu.

Rebeca West ha dit...

Bona vesprada, vaig a parlar d'aquest vídeo titulat imperfectes. Aquest vídeo tracta de una senyora que dona una conferencia de la publicitat de la actualitat, criticant que en els anuncis de hui en dia a les dones li ponen molt Photoshop. Inma Cuesta va denunciar en instagram els retocs de photoshop
que van fer a una foto en una revista. En aquesta imatge canvia molt, la de la dreta es va fer amb el movil i l'altra es amb photoshop.

La meua opinió d'aquest vídeo es que em pareix molt mal que es retoquen tant les imatges amb photoshop i també me impressiona que canvien tant en una imatge normal a l'altra. I crec que no ens tendrien que obsessionar per ser tan primes. M'agradat l'opinió que te la dona que critica els anuncis. M'han impactat les imatges de les dones anorèxiques

axelle west ha dit...

Una dona anomenada Jean Kilbourne, ens parla de les publicitats de moda en les revistes, la televisió i mes, les dones i algunesw vegades els homes, encara que els homes menys, estan tots idealitats, que solament venen imatges, no mostren la realitat. Bàsicament, ens diuen com hem de ser. Per tant, per a aconseguir-ho, ens rodegen d'imatges de l´ideal bellesa. Aixó lo fan amb la moda femenina. A dia de hui, les xiques comencen massa prompte i moltes de aquelles xiques al ver totes eses images de dones i altres xiques tan guapes i primes, cauen en depreción i en l'anorèxia. El problema es que el problema es cada vegada major i va empeorant.
també diu que les dones estan vistes per molts hòmens com a objectes per culpa de la publicitat com per example en els anunciès de cotxes, que i apareix una dona en bikini o molt poc vestida com si fora una muñeca o jo que se... o en un anúnci de cervesa que la dona apareix igual, amb molt poca roba.

Andrea Becker ha dit...

Hola, sóc Andrea Becker i vaig a comentar «Imperfectes»

El vídeo tracta sobre les fotos de les dones, on apareixen en les revistes amb tant maquillatge i tant perfectes però en realitat no son tan perfectes a soles son dones que volen aparèixer guapes.

Jo crec que no fa falta anar amb tant de maquillatge a la cara.

eli2b ha dit...

Bon dia, vaig a parlar d'aquest vídeo anomenat ''Imperfecte''

El vídeo tracta de que a les xiques les retoquen per ordinador, és a dir, que gràcies a la tecnologia ara poden fer que siga més prima etc. per ordinador en lloc de ser una persona directament, es pareixen a una Barbie.

Hi a xiques que volen ser com elles són, no com a la gent li agradaria que foren, encara que a algunes els agrada que les retoquen un poquet per a que la gent no veja alguna part roïna de la persona.

En la meua opinió el fotoshop el varen inventar per a que les dones o homes ens retoquem a nosaltres mateixos no per a que la gent ens retoquen sense el nostre permís i com a ells li donen la gana perquè sense el nostre permisno tenen el dret de fer-ho