1 de juny 2015

Eh, tu, sí tu!

En castellano

Aquesta entrada és per a tu, sí, per a tu si creus que els que maltracten són homes majors i amb problemes, que de vegades beuen i no controlen. O per a tu, si creus que només pateixen violència les dones grans, que porten molts anys casades, no tenen estudis, són un poc estúpides o una mica submises...

És per a tu si tens 15, 16 anys o uns poquets més, però no molts. Per a tu, que estàs en la flor de la vida, com se sol dir, i a qui suposadament han educat per a la igualtat; així que coneixes la teoria, encara que la pràctica ja és tota una altra història.

Per a tu que et veus guapo i vas al gimnàs perquè t’agrada esculpir-te el cos més que l’intel·lecte. O per a tu, que no t’interessen massa els esports ni el culte al cos, i que ets alternatiu i radical d’esquerres. O per a tu, de família bé, que t’agrada traure bones notes i vesteixes sempre amb roba de marca.

Aquesta entrada és per als xics que, sigueu com sigueu, teniu una cosa en comú: creure que teniu dret a tractar malament les vostres nóvies.

Us importa molt el que pensen de vosaltres, veritat? Us creieu únics i especials. Us ha tocat ser els mascles de l’espècie humana, i això us dóna poder. I el poder és molt golós. Dóna tant de gust exercir-lo! Per això no desaprofiteu l’ocasió per a dir a la nóvia el que no us agrada d’ella i per a deixar-li clar que qui sap i pot opinar de les coses sou vosaltres. De música, de cotxes, de videojocs, de la llengua... del que siga.

Tampoc voleu que ella tinga relacions amb altres xics perquè, per a mascles, ja hi esteu vosaltres. Ni a les xarxes socials tampoc. Què s’ha pensat? Que ara que té nóvio pot seguir fent el que li done la gana com abans que no en tenia?? Ni pensar-ho!!!

I eixa roba de guarra, que no se la pose si no és amb vosaltres. I res de quedar amb les amigues i que semble que va buscant. Per què ha d'anar amb elles si ja us té a vosaltres? I a vore si s’adona d’una maleïda vegada que són unes «paves» i que ja va sent hora que se les deixe de costat.

I eixa germana que té tan estúpida, que es fica en el que feu i en el que no feu. Que no sap que la relació de parella és una cosa privada on no ha de ficar-hi el nas?

I així, un llarg etcètera.

Però aquesta entrada també és per a vosaltres, les amigues del nóvio maltractador. Sí, s’ha de dir clar i ras: mal-trac-ta-dor. A vosaltres que el consoleu quan la nóvia, farta de no poder respirar, decideix tallar la relació amb els vostre amic. Si és que vosaltres ja l'havíeu avisat que ella era una miqueta guarra, i mira ara!! Ell, un xic tan ben plantat, plorant per una que no s'ho mereix. Sort que us té a vosaltres, que no sou com ella, i el consoleu. A vosaltres, amigues de maltractador, còmplices del masclisme.

I aquesta entrada també va dedicada als amics del maltractador. Als espectadors còmplices que veieu el vostre amic dir-li guarra (o insults encara més forts) a les xarxes socials o als corredors de l'institut i mireu cap a un altre costat, o rieu, perquè «la que és guarra és guarra». A vosaltres que heu vist com el vostre amic fardava de fer això i allò altre amb la nóvia i l'heu envejat, en lloc de dir que ja estava bé de presumir. A vosaltres que heu vist tantes altres coses sense qüestionar-les, amb la mirada còmplice i plena de desigualtat i de masclisme.

En la prevenció de la violència, poquetes vegades se li parla al maltractador; i als amics i a les amigues, mai! Per contra, sempre se li parla a ella: Denuncia! Deixa'l! Conta-ho! No patisques sola! No estimes algú que no t'estima! Són bons consells. Però es fan com si fóra fàcil deixar d'estimar. Com si la culpa fóra d'ella per aguantar! Com si s'ho meresquera per no tindre el valor de fugir! Doncs no, mira, la culpa és de qui maltracta i de qui mira i riu, i no fa res perquè el maltractador pare i s'adone que la parella no és de la seua propietat, que l'amor és llibertat i no presó, que l'amor és alegria i no plor. Que l'amor és cura i no violència. Que l'amor és vida i no mort.

Si en vols més, mira el blog Mi novio me controla lo normal

19 comentaris:

Álvaro Bequer ha dit...

Una salutació a tots,

en aquesta entrada ens parla de les diferents parts d'una maltractament i els distints punts de vista.
Ens fa observar que a l'hora d'un fet com aquest, solament ens centrem en el maltractador com a únic focus del problema quan en realitat, hi ha més coses al voltant que no li donem importància alguna. L'altra banda del ,maltracte es veu constituïda per l'entorn i en aquesta edat, l'entorn que més a prop tenim són els amics. Per tant, arribem a la conclusió de que també és problema d'això.

Com comenta Rosa a l'entrada, els amics també influeixen amb això, ja que moltes vegades(encara que no he viscut una cosa pareguda), per ser amic no avises ni t'interposes en la relació ni en qualsevol conflicte que puga tindre algun tipus de contingut masclista o de maltracte. En aquest aspecte, la societat ha de canviar i reaccionar davant de coses com aquestes.

En la meua opinió, aquest article o entrada, em pareix absolutament interessant, ja que és de veres que moltes vegades quan apareixen coses d'aquest tipus, com ara, la televisió o simplement noticies, en primer lloc es fixem en el maltractador(que com no, és el natural), però ara ens donem compte que l'entorn també és important.

Raquel Stone i Cristian Becker ha dit...

Aquesta entrada trenca un dels estereotips que teníem sobre els maltractadors. Pensàvem que el formaven persones majors, però ens hem adonat que també hi ha gent jove a aquest grup, i això no és gens bo.

Se'ns parla que no tan sols és l'adolescent maltractador l'únic responsable del que passa, ja que les persones de l'entorn també veuen l'assetjament, però en moltes ocasions no diuen res i això els fa còmplices. A més, també se'ns explica que pel fet de ser el xic en una relació no es té més poder sobre l'altra persona, ja que tots tenim dret a viure una vida lliure i sense preocupacions.

Nosaltres opinem que això és un problema encara molt present en la societat i si no fem res anirà a pitjor, i generarà cada vegada una quantitat major de maltractadors i còmplices d'aquestos, fins el punt en què es convertisca en un problema irreversible.

Rubén Du Chatelet ha dit...

Aquesta entrada pense que és una de les entrades més importants que he llegit, encara que totes són interessants i per suposat molt útils, crec que aquesta té una cosa molt rellevant i és que com diu al final com una mena de conclusió, està dirigida al maltractador i a totes les persones que l'envolten.

Totes les persones, o quasi totes, per desgràcia hem viscut una situació de maltracte, pot ser no siga d'agressió física, o pot ser no siga d'un home a una dona però de segur que quan ha passat no hem fet res. Moltes vegades hem escoltat o hem pensat en excuses per tal de no actuar, com per exemple «no és cosa meua» o «no he de ficar el nas en les vides de altres persones». Respecte a això, pense que un problema de l'ésser humà és que fins que no arriba al moment en que l'acció ocorre no sap com actuar, per tant, crec que moltes vegades ens bloquegem quan hem de fer alguna cosa, supose perquè encara tinc esperança en la espècie humana.

Per això és que pense que hauríem de ser segurs de nosaltres mateixos; som forts, molt forts, tenim l'oportunitat de canviar les coses, però, com deia un xic en un vídeo de YouTube «la possibilitat de canviar tot el que t'envolta radica en la teua ment». Així doncs, hem de actuar en el moment que veiem una agressió de qualsevol tipus, perquè fins i tot, els moviments socials sempre han començat per una persona o un grup xicotet de persones, pot ser el primer que actue sigues tu, però de segur que hi haurà gent que el fet que una persona s'involucre faça que ells també «fiquen el nas».

monse wolf ha dit...

Aquesta entrada a karicies tractar del masclisme en la parella, que no sols hi ha masclisme en les parelles de persones majors amb molts anys de casats, sinó que cada vegada hi ha mes masclisme entre parelles de la nostra edat.

Aquesta entrada no sols esta dirigida al maltractador o a la víctima que sofreix sinó que esta dirigida a les persones que estan al voltant com a les amigues de la víctima o als amics del maltractador. Jo el que faria si fora una amiga de la víctima el que intentaria seria que es s'adonara que no esta be amb la seua parella que asta aguantant massa o coses així.

Y si fora una amiga del maltractador quan jo veiera una situació de violència li diria que s'a passat y que no te perquè tractar malament a ningú i menys a la seua parella

Óscar Becquer ha dit...

Salutacions a tots,

Per a començar, la nova entrada que es planteja resulta molt interessant. Em crida l'atenció molt la passió i el sentiment que el reflecteix en les paraules i la defensa rotunda que es fa d'aquest tòpic. L'entrada ens parla del maltractament com a missatge a trametre i el desenvolupament i les influències que hi ha fins arribar al maltractament i a la culpabilitat de la dona.

En primer lloc, estic completament d'acord amb que en una parella l'home normalment no vol que la seua parella estiga amb altres xics que no siguen ell mateix. També estic d'acord en que ninguna persona s'ha té que influenciar en una relació que no va amb ella/ell. Peró tot allò es troba en relació amb les formes i la situació i clarament el tipus de relació i la personalitat de cadascú.

Es obvi que en una relació tu vols molt a una persona, però per exemple no és un problema que la meua noia vulga anar amb els seus amics, això és una cosa normal. Però cap dir que no és per masclisme pel que jo rebutge aquesta situació, sinó perquè no vull que ninguna persona puga crear-li ningun problema. A més una relació és de dos no de tres i exceptuant un cas en el que hi haja un problema molt creu com és l'agressió verbal o física o be com es parla aquí d'una postura dominat i poderosa de l'home ningú té perquè «ficar els nassos on no li convé».

Tot allò pot crear principalment problemes a la dona molt creus molt més que per a l'home. Ella és qui rep insults, qui es acusada de «guarra» per la seua roba, qui no és defensada, qui es maltractada i qui més pateix. Però el més graciós de tot, és que quan passa alguna cosa, i la dona te el valor de dir-li a l'home «et deixe» són les amigues del mal tractador ( en qualsevol tipus del maltracte) quines van a preguntar com a fet això etc. Amés intenten jugar amb ella i fer-li sentir mal, quan ell és qui dona el colps.

No puc comprendre com si et troben amb una persona, es pot pensar en que tu ets superior que ella, no es una resposta bona en una relació, no es gens bo que done la seua opinió i tu sempre tingues que parèixer la bona dona i la sutmisa que li rep fidelitat fins que no pot més la seua vida a l'home. I per si ja és poc el sofriment que pot passar una dona tant físic com psicològic, a pesar de tot allò que l'home ha pogut fer, la xiqueta o la dona mateix té els seus sentiments, records etc. És també una persona humana encara que moltes homes no vegen això i potser ells no hagen sentit res però elles volen a eixa persona o tenen un sentiment que moltes vegades el fan sentir sutmisa i al mateix temps de ser un grau error, és molt bonic que el quasi totes les dones hi haja aquest sentiment humà.

Jo per a concloure, pense que és molt bonic que la dona tinga aquestos sentiments, fa de l'ésser humà tota una bellesa, no sols hi ha un cos masculí o femení físic hi ha més dins de les persones i moltes vegades potser com un tresor únic. Per allò aquestes persones tant mal tractador, com els seus amics/es mai tindran els mateixos drets en cap sentit. Hi ha que canviar la mentalitat, pensar que home i dona són el mateix, deixar els estereotips darrere i pensar en un futur millor per als dos.

Patricia Becker i Bea Washington ha dit...

EH, TU, Sí TU!
Bona vesprada.
Aquesta entrada tracta de el maltracte. Parla sobre que els homens es creuen superiors a les dones peguen a les seues novies. Per tindre més força creuen que les poden pegar i fer el que vulguen amb elles, possar-li's normes, etc.
Nosaltres pensem que no te perqué ser així, no es deu maltractar a les dones perqué acabara tinguent conseqüéncies com qualsevol altres actes roins.
A la televisió apareixen molts anuncis amb el número de telefón d'ajuda a les dones maltractades, peró aixó no serveix de res, es millor denunciar directament i que li possen una orde d'allunyament.

Sandra i Ruth ha dit...

En aquesta entrada vegem com dos xiquets fan un rap molt curiós, el tema principal hi es el maltracte amb el que fan sentir mal a una dona.

Personalment, m'agrada molt el emfasí, que tenen aquestos xics, el entusiasme que posen per a recolzar a les dones.

L' home en una parella de normal, no vol que ella estiga amb homes que no siguen ells mateixos, jo pense que cap persona te que emplujar-se en ninguna relació que no siga la seua.

Es normal que la nostra parella vaga o quede amb amics de sexe contrari, i en la majoria de casos ens dona engelosiment, però no per açò anem a amenaçar ni fer patir ala nostra parella, seria egoista.

Tot açò crea molts problemes per a la dona, perquè son a las que insulten, a las que denominen per coses nefastes (que no hi hauria que denominar a cap ésser humà sobre la faç de la terra), la qui es maltractada, la que es jutjada per vestir-se amb roba de «guarra» i la que més pateix.

No crec que en una parella hi allà una persona superior a la altra, crec que en una parella tots tenim els mateixos drets i la mateixa veu. En una parella es tracta de ser dos fent u, no de ser dos un contra el altre.

En una parella no pots jutjar ni a la dona ni al home. No pots denominar a una dona (ni a un home) per les seues aparences cadascú es com es i tenim que respectar-lo.

Bona vesprada a totos!!! I bon final de curs ;)

Javier Bebel ha dit...

El text ens presenta un paper fàcil de portar. Que fa que el que el porta es senta millor. Una posició sàdica que gaudix posant-se per damunt ja no d'una altra persona, sinó de la meitat de la societat, del sexe contrari.

És una postura que recorda a la societat de diverses espècies; a societats formades per éssers d'una capacitat de raonament inferior. L'hipopòtam(podria haver nomenat qualsevol altra espècie) TÉ a la «hipopòtama», i si un altre hipopòtam s'apropa a la seua «hipopòtama», se claven les dents al llom l'un a l'altre. És la actitud d'aquell que és un residu de la societat animal; on la societat serveix per sobreviure i no per conviure. Si bé, segurament, a un conjunt d'hipopòtams, que el mascle es comporte així tindrà una utilitat biològica, que siga aprofitable i que facilitara la seua supervivència com a espècie. A la nostra societat, els perills són diferents als que tenen els hipopòtams. Doncs, el que es útil per a la supervivència per a una espècie a un entorn hostil, no és ni molt menys útil per als humans, que viuen en una casa a una ciutat o poble on viu més gent que viu en més cases. NO NECESSITEM EL MASCLISME.

Mònica West ha dit...

Bona vesprada, aquest vídeo em pareix molt entretingut i a la vegada educatiu, em pareix didàctic.
Açì, es parla sobre el masclisme la submissió i sobre el maltracte a la dona, crec que es incorrecte quan un home pensa que per tindre muscles o a vegades simplement per el fet de ser un home, pensa que es superior o pensa que pot tractar a la dona com el dona la gana.
Estic cansada de que la gent com aquesta tracte al demès com els dona la gana, estic cansada de l'opressió, del masclisme, del sexisme, de tot açò que tan mal fa a algunes persones, no es donen conter de que no sòn superior a ningú, les persones mes superiors sòn les que tenen els millors valors, les que respecten al demès les que valoren a la gent.
En aquest es pot vore com dues persones discriminen açò i em pareix una genial idea fer-ho amb una cançó ja que arriba avanç a la gent el massatge tan important que s'han de contar.

consuelo west ha dit...

Bona vesprada
Aquesta entrada va dirigida als homes de totes dels edats que es dediquen a menysvalorar a les seues novies.
A aquells homes que no volen que les seues novies parlen amb altres persones o que critiquen tot el que ella fa, aquells que volen les contrasenyes de tot i no donen la seua de res perquè ells són els mascles i han de manar.
Aquells que les anomenen guarra per la seua roba i pensen que sense ells ella no seria res,

aquesta cançó critica tot això , diu que si et teu novio et fa això no et respecta, no hi ha igualtat perquè per a ell tu ni arribes a la sola dela seu sabata.

Maria Becker ha dit...

Aquesta entrada està molt bé perquè pots llegar-ho i pensar de dues maneres, o te pareix bé el que diu o te pareix molt malament. D’aquesta manera t’adones si ets masclista, còmplice d’aquestos o estàs en contra, per tant te fa pensar i recapacitar si el que descriu és ben fet.
Per descomptat estic totalment en contra de tot el que diu i em fique boja de llegir, veure o escoltar aquestes coses, no puc, no puc amb elles i no a soles pel xic que es comporta d’aquesta manera, també dels amics i amigues que li ajuden si li deixa o li donen la raó quan la critica, que sí, que és el teu amic però, i que? Si fa alguna cosa malament hi ha que dir-ho, siga amic o no, i a més si és el teu amic vols lo millor per a ell i li fas reflexionar de la seua actitud.
Ara ja qui ho llitja s’adonarà compte i actuarà si pot.

Nuria Wolf ha dit...

Bona vesprada...

Aquesta entrada és magnífica, i a més a més educativa. Parla sobre el maltractament cap a les dones, una frase que m'agradat molt: "Aquesta entrada és per als xics que, sigueu com sigueu, teniu una cosa en comú: creure que teniu dret a tractar malament les vostres nóvies", aquesta frase té molta raó, els xics es pensen que quan estan amb una xica, tenen tot el dret a maltractarles tant físicament com psicològicament. Es pensen que han de fer el que ells diguen, com posar-se un altre tipus de roba que no ensenye massa, i sempre pondran l'excusa que és per que no li criden guarra, com no anar de festa sinó és amb ell, no agregar a xics a les seues xarxa socials..., etc

Com bé posa aquesta entrada va per a les amigues del maltractador, per que sempre tiren pel seu amic quan es talla la relació, i jo pense que elles saben com és el seu amic, però com és el seu amic i ella és una "guarra" doncs no passa res, ella se'l mereix. També va dirigida als amics del maltractador que quan veuen que l'insulta o li diu algo, ells es riuen. Però perdona que vos diga vosaltres amics i amigues del maltractador feu que ell continue fent el que fa.

Sí que és veritat que sempre se li diu a la dona, deixa'l, no ho suportes, però que passa amb el maltractador?, i amb el seu voltant?, de vegades al maltractador quan ella denuncia se li diu algo però als amics que s'han rigut que l'insultara?, a ells nunca se li diuen res, i pense que és al que més se l'hauria de dir, i ensenyar-lis que si ells veuen que el seu amic insultar a la seua parella li diuen, "ye, para així no vas a ningú lloc, si no directament et converteixes en un maltractador". Si a l'entorn i més a les xiques que també es riuen li preguntes: i si fores tu la xica que és insultada per la teua parella, a tu t'agradaria que els seus amics li digueren alguna cosa?, jo pense que sí per que no és de bon gust rebre aquest tipus de comentaris. Ja està bé de pensar que teniu el control sobre nosaltres !!! Som lliures i ningú ens té a dir com vestirnos o que dia anar de festa o inclòs si puc baixar a les meues amigues..

Sofia Stone ha dit...

Vaig a comentar aquesta entrada, i el primer que he de recalcar és que el maltractament és un proble
ma molt greu i que va anant en aument en l'actualitat. Quan hi ha una situació de maltractament pensem que l'home és únic culpable per maltractar la dona, però no, no és així, l'home és el que té més culpa ja que és el que fa mal a la dona tant psicamente com psicològicament però també és culpable la gent de l'entorn del maltractador, tant els seus amics, amigues i família.
Les seues amigues li donen suport en tot el que faça i el dirán sempre que la raó la té ell i no ella. Li aconsegen sempre encara que la nòvia ixca perdent. També els amics de l'són còmplices del maltractador ja que sempre que ell les diu que ha fet tals coses amb la seua parella (temes sexuals) o que li ha ha fet alguna cosa (maltractar) perquè ella li ha fet mal, le dirán que és un "machote" per fer tot el que fa al llit amb la seua parella o que és normal que la maltracte perquè una nòvia no està bé que faça aquestes coses a un novi. (Per exemple eixir amb amigues o vestirse amb faldes curtetes)

Jo pense que no és normal que els amics i les amigues diguen totes aquestes coses al maltractador. Les amigues hauríen de aconsellar-le què la nòvia pot fer el que li doni la gana sempre i quan ella no li segueixe infidel que això és una falta de respecte tant per l'home com per la dona, si es així que l'home la deixi i ja esta sense cap tipus de maltracte. Respecte als amics, jo pense que quan l'home diga les coses que fa amb la seua parella al llit en el lloc de lloar-lo siguen capaços de dirle que això no està bé que ho conte, que és un tema molt intim i no cal presumir d'això. Quan el maltractador els diu que maltracta a la seua nòvia justificant-se en el que la nòvia l'ha fet tal cosa, ells han de dirle que això no ho ha de fer baix cap concepte. LA VIOLÈNCIA NO TÉ JUSTIFICACIÓ!

Tania Wolf ha dit...

Aquesta entrada pense que és una de les entrades més importants que he llegit,ja que fa referencia al maltractador i a les persones del voltan.
Quasi totes, per desgràcia hem viscut una situació de maltracte,ja no d'agressio fisica però si psicologica, pero no tots hem siguts capaços d'actuar ante alguna d'aquestes situacions, moltes vegades hem escoltat o hem pensat en excuses per tal de no actuar.
Els amics també influeixen molt en aquestes situacions, ja que moltes vegades, per ser amic no t'interposes en la relació ni en qualsevol conflicte que puga tindre algun tipus de contingut de maltracte.
Per aixó pense que sempre estem condicionats en la nostra forma d'actuar, sempre actuem respecte a la situació espacio-temporal i a la gent que ens envolta i aixó tendriem que canviar-ho ja que hi han situacions en les que son necesaries l'ajuda de la gent. Tendriem que donar-nos conta de que el maltracte és una cosa de més importancia de la que li donem.

Iris i Irene ha dit...

Hola som Iris i Irene,

Per començar voldríem dir que aquesta entrada trenca tots els estereotips dels hòmens maltractadors ja que tothom pensa que solament els hòmens majors són els que ho fan, quan de veritat són de totes les edats i hui en dia són els jóvens els que cada vegada més utilitzen la violència en les seues parelles. I açò és alguna cosa que pot perjudicar molt a la societat ja que cada vegada comencen des de més petits a utilitzar aquest abús.

I en relació als amics o amigues del maltractador a vegades li fan creure que ho esta fent bé perquè recolzen al seu company i en realitat es tot el contrari. I nosaltres voldrem fer-li aquesta pregunta als amics/ amigues : Vos agradaria que a les vostres germanes, cosines, mares o simplement vosaltres mateixos fóreu víctimes d'un maltractador i que damunt haguera gent que animara al teu « enemic»?

Bé, de segur que la resposta és no i per això si conegueu algun cas de maltractament denuncieu-lo i ajudeu a la persona que ho esta patint, perquè podríeu ser vosaltres.

elisabeth staton cady ha dit...

Bon dia a tothom

jo he comentat aquest vídeo perquè es el primer vídeo que he elegit ;
jo pensava que els maltractadors eren solament els adults però vegent aquest vídeo
també n'hi han maltractadors jóvens

En aquest vídeo n'hi han dos adolescent i un d'ells comença a dir coses de les xiques que no són certes en poques paraules et criden guarra

En la meua opinió no entenc perquè tenen tanta cara de dir que totes les xiques som guarres.
Continuarà.......

elisabeth staton cady ha dit...

Jo he comentat aquest vídeo perquè es el primer vídeo que he elegit. Pensava que els maltractadors eren solament els adults però veient aquest vídeo també n'hi han maltractadors jóvens. En aquest vídeo n'hi han dos adolescent i un d'ells comença a dir coses de les xiques que no són certes, en poques paraules, et criden marrana.

En la meua opinió no entenc per què tenen tanta cara de dir que totes les xiques som marranes per pintar-se els llavis o per la forma de vestir-se. Jo a vosaltres vos pregunte: I si els xics portaren una camiseta de tirants, també son marrans? Jo a ells els dic: no sigueu tan xulos i calleu-vos, perquè les xiques no fem el que eixos xics han fet.

Marc i David ha dit...

Hola som Wolf, Marc i Wolf, David.

Aquest video ens pareix molt masclista i molt desagradable perque no te dret a dir el que esta diguent. Tots tenim els mateixos drets per a fer el que ens esta permitit.

Ningú te dret a dir coses ridicules de ningú. Un salut a tots de1er B. CONTINUARA...

Flor De Loto ha dit...

En el vídeo es pot veure que dos amics estan tocant una caixa i cantant una cançó contra les morts de les dones. Té molta raó el que el xic diu, no has de manar de la teua novia o dona, les dones som lliures de fer el que volem, ningú ha de dir-nos el que hem de fer. Cap home t'ha de dir el que has de fer. Si es fica falda, si es maquilla o alguna cosa no tens per què pegar-li ni enfadar-te o matar-la.