20 d’abr. 2015

Violència de gènere i diversitat funcional

Entrada feta per Andrea Arenal (1r. Bat)

El passat dijous 12 de març del 2015, a l'IES Isabel de Villena, hi va haver una petita conferència sobre el maltractament a les dones; però en aquesta no ens parlaren sobre el tipus de violència habitual sinó sobre la que reben les dones amb diversitat funcional. El conferenciant va ser Francesc Roig, treballador social que ha guanyat el Premi Jane Addams 2015, de la Facultat de Ciències Socials, amb el treball de fi de Grau: "Dona, diversitat funcional i violència de gènere". 

Normalment, quan ens diuen que ens parlaran sobre el maltractament a les dones, pensem que ens contaran casos de dones que l'han patit, que ens diran com esbrinar si rebem maltractament o el provoquem... Però en aquest cas no ha sigut així: Francesc ens parlà de casos reals de dones que, a més de maltractament, tenien una minusvalidesa i havien participat voluntàriament en una entrevista amb ell. 

A mesura que va anar passant la xarrada, em vaig adonar que la majoria d'aquestes dones patien una minusvalidesa a conseqüència del maltractament i, a més, deien que aguantaven la violència perquè en la seua situació no se sentien en el dret de ser estimades per ningú: "Qui em voldrà així, en aquesta cadira de rodes?". Elles aguantaven maltractament psicològic, -que moltes vegades és pitjor que el físic-, i no rebien solament violència dels seus marits, sinó també dels fills o d'altres persones de la família. 

La gran majoria d'elles, encara que se n'adonen de la vida que tenen, no poden eixir-ne perquè no solen tindre independència econòmica ni tampoc la formació necessària per a poder treballar. La culpa d'això la tenen les empreses i l'estat: les empreses, perquè no volen contractar dones amb diversitat i, si ho fan, els paguen un sou inferior al que mereixen; i l'estat, perquè la llei no les protegeix ja que no hi ha cursos per a formar aquestes dones i, les que tenen una pensió, no arriben a final de mes.

La societat també en té la culpa perquè les menysprea i viola metafòricament. Per exemple, quan una dona amb diversitat va a un edifici que no està adaptat per a persones amb cadira de rodes, que fa ella? se sent violada i infravalorada perquè no és tractada com una persona normal. Un altre exemple és que la majoria de la gent, quan veu una dona en una cadira de rodes, diu: "Pobreta, ara jo no podrà tindre una vida normal" i les miren amb cara de llàstima. Però aquestes dones no volen fer pena, només volen que la societat respecte els seus drets.

Davant d'aquesta situació de discriminació, hem de col·laborar tots. Si tot el que sentim, escoltem o llegim d'elles, de les seues històries o de les injustícies que patixen, ho contem als nostres coneguts o desconeguts, la societat evolucionarà i arribarem a tindre un món igualitari en el qual homes i dones siguen tractats amb igualtat i les persones amb diversitat no siguen vistes com a pobres sinó com a heroïnes i herois socials.

10 comentaris:

Óscar Becquer ha dit...

Salutacions a tots,

Aquesta entrada ens parla sobre la diversitat funcional que existeix a la societat, dels problemes que això suposa, de la invalidesa que hi ha per aquestes persones, dels maltractaments psicològics i físics a causa dels seus homes i de la delicadesa i vulnerabilitat que es crea en aquestes persones en el físic i en la psicologia.

Resulta cert que aquestes persones tenen gran dificultat en la seua vida, el pitjor d'allò és que el maltractament, ja que hi ha persones que no tenen cap problema i a causa dels seus marits es crea una invalidesa irreversible. Açò crea una por a la dona i juga amb la seua psicologia i finalment creu que el millor lloc es troba amb el seu home.

En canvi, hi ha persones que tenen una certa minusvalidesa i a la societat el dóna llàstima i no podem fer res per a remeiar això, el problema es troba en la ofensa que resulta això per a la persona que té la dis-funcionalitat. Aquestes persones són molt sensible, ja que en el seu passat o al llarg de la seua vida, han tingut algun problema que fa que moltes coses comprensibles si resulten una ofensa molt gran.

Jo pense que a Espanya per exemple hi ha moltes ajudes per part de l'estat a aquestes persones, però que no siga suficient la quantitat no pot ser una excusa, ja que l'estat dóna el que pot i a pesar del seu problema hi ha més persones que també necessita els diners. També l'autobús té ajudes per ales persones amb cadires de roda, els hotels tots tenen ascensor de minusvàlids etc.

Per tant, jo crec que a aquest país hi ha ajudes per a aquestes persones, en canvi en altres països no es compleix això i tenim que lluitar, no sols per aquestes persones, sinó sobretot per a dones amb aquest problema que són les més infravalorades i vulnerables, ja que encara a totes les excuses que puguem posar, tots som persones, tots som iguales, però tenim que ajudar a aixes persones que desitgen ser com nosaltres «Normals».

Álvaro Bequer ha dit...

Una salutació a tots,

En primer lloc vull comentar que aquesta entrada és una bona manera de adonar-se dels problemes que pateix la dona en la nostra societat. Apesar de que Espanya es considerada un dels països més desenvolupats, encara trobem casos de maltractament no sols físic sinó també social. Això comporta a adonar-se del grau de vulnerabilitat a la que estan sotmeses les dones pel simple fet de ser-ho.

Com ens diu la entrada les dones son, normalment, menyspreades per l'home que es creu superior a elles. La gran majoria dels maltractaments arriben al punt de produir seqüeles fent que en alguns casos les dones tinguen algun tipus de minusvalidesa que li fa una vida més complicada que de normal. Per si això resultara poc, la societat de hui en dia, encara no posa ni els remeis ni la intenció per ,millorar la situació actual, ni la llei ni el govern.

Pense que tot això no deuria de ser el correcte, ja que és la vida d'una persona la que esta en joc. Per tant i com a conclusió, deuríem d'actuar en lloc de lamentar-nos i fer les coses consciencia humana.

Ignasi Amoros ha dit...

Salutacions a tots. Per començar vull dir que jo també vaig assistir a aquesta conferència en la qual Francesc Roig ens va exposar el seu projecte el qual va rebre el premi Jane Addams 2015. El seu treball s'anomenava "Dona, diversitat funcional i violència de gènere". Com bé es pot veure en el títol tracta de les dones i de com es veuen afectades pel seu entorn. Ell treballa com a treballador social i mitjançant el seu treball a realitzat aquest magnífic projecte de fi de curs.

Com bé ha dit la meua companya Andrea, va ser molt dur escoltar el que ens contava, ja que els casos eren reals i d'un nivell de crueltat molt alt. També com ella ha comentat els casos que apareixen eres de persones amb una minusvalidesa i per a mi més que tinguen una diversitat funcional o no era més dur sentir que la varen començar a tindre per culpa d'eixe maltracte que rebien, és a dir, el seu entorn o millor dit la seua pròpia família. Després Francesc va parlar de la dificultat que tenen eixes dones en poder trobar un treball. Moltes vegades el trobaven però rebent un sou pitjor o treballant en pitjors condicions o hi havia vegades que els tiraven simplement per tindre una minusvalidesa. En aquests casos qui deu actuar per a defensar-los és posar una llei que els protegisca, ja que si no tenen una xicoteta ajuda el món per a ells és una muntanya que mai acaba.

Finalment vull dir que hauríem d'estar més conscient quan realitzem algunes coses, perquè igual tu penses que no són per a ells una ofensa, però per a ells sí. Com per exemple ells no poder entrar en un edifici perquè no hi ha una rampa per a pujar doncs aquesta acció és una ofensa per a ells o que no puguen tindre la mateixa llibertat que nosaltres també. Per últim vull donar l'enhorabona a Francesc per eixe magnífic treball que va fer i ens va exposar i també a Andrea per aquesta entrada.

Kike i Adri West ha dit...

Avui anem a comentar aquesta entrada anomenada "Violència de gènere i diversitat funcional".

El text tracta del maltractament a la dona amb diversitat funcional, comença amb la seus pròpia família que em pareix increïble i continua en el carrer amb la gent que els mira amb pena com si no pugueren fer res en la vida.

Pensem que tots els edificis públics tenen que estar adaptats a les persones amb aquesta minusvalidesa, per a que no es senten diferents i discriminades, perquè son persones com nosaltres i hi ha que tractar-les amb igualtat.

I les seues famílies no tenen ningun dret de burlar-se d'elles ni de ninguna persona, elles intenten fer cosses per a no pensar en que tenen diversitat funcional i en lloc d'ajudar-les a superar el seu dia a dia, les matxaquen i les humillen diàriament.

Hi ha de mentalitzar a la gent de que siga considerada amb aquestes persones que pateixen aquesta enfermetat per a que poden fer una vida més còmoda i sentir-se bé amb elles mateixes i les siga tot un poquet més fàcil. Per supost no hi ha que maltractar-les ni a elles ni a ninguna persona del món perquè tots tenim els mateixos drets i som iguals.

Patricia Becker ha dit...

Violéncia de génere i diversitat funiconal.

Bona vesprada.
Aquesta entrada parla sobre una petita conferéncia que hi va haber l'altre día sobre el maltractament de dones. No parlaven de la violéncia habitual sinó de La violéncia que reben les dones amb diversitat funcional.
Francesc ens parla sobre uns cassos reals de dones que han patit violéncia i a més amb una minusvalia a causa del maltractament.

Jo pense que les dones que pateixen violéncia de qualsevol tipus haurien d'estar mes protegides quan denuncien. També pense que la justicia per a una dona maltratada hui en dia no ets correcta.
Jo personalment conéc una cas d'una dona que ha sigut maltratada durant molts anys pel seu marit i quan va cridar al número de la dona maltrada no li van ajudar molt, perque al seu marit assoles l'apressaven un 24 hores i al dia següent tornaria a estar lliure per lo tant podria tornar a fer-li algo a d'ella i a mi aixó es una cosa que m'indigna molt perque no li donen importáncia a aixó i després passa que apareixen a les notícies.
Per a finalitxar assoles dic que espere que la justicia en el tema de la violéncia millore.

Lidia Wolftonecraft ha dit...

Aquesta entrada parla sobre una petita conferéncia que hi va haber l'altre día sobre el maltractament de dones.

La meua opinió sobre aixó es que es cert, molt cert. Encara avui hi ha persones que son tractades d'aqueta manera, i com son aixi educades, per desgracia no coneixen altra cosa i ja que ningú lis mostra la eixida, elles no poden fer res.

El maltracte psicológic per a mi es molt pijor que el maltracte físic, ja que aço es el que porta a una persona a sentirse inferior a un altra o moltes vegades a un suicidi i no la
seua discapacitat,

Açó es molt dificil acabar amb ell ja que moltes persones (els maltractadors) segueixen pensant així i quan una persona s'ha criat en aixó es molt difícil traure-la de ahi.

Borja Kent ha dit...

Jo vaig estar a aquesta mateixa conferència, i he de dir que va ser molt impactant. Francesc va ser conscient durant tot el seu estudi com aquestes dones, dones amb diversitat funcional, eren tractades tant por el govern com por la societat, o inclòs la seua família, com inferiors. Una d'elles deia que se sentia culpable d'haver sigut violada quan era més menuda, i que no volia el seu cos, i si ella no es volia a si mateixa, qui ho faria?

Cal agrair als treballadors socials com Francesc la gran llavor que fan per la comunitat, com fan la vida més fàcil a moltes persones i fan que unes altres siguen conscients de la crueltat del món que els envolta.

Ivàn Arenal ha dit...

Bon dia companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena, espere que esteu molt be amiguets, hui vaig a comentar aquesta entrada, la qual m'ha resultat molt interessant, perque parla sobre la diversitat funcional que n'hi ha a la societat, dels maltractaments psicològics i fisics per culpa dels seus homes i de la delicadesa/vulnerabilitat que es crea en aquestes persones fisicament i psicologicament. Jo crec que a Espanya hi han moltes ajudes per part de l'estat cap a aquestes persones,pero de vegades es insuficient l'ajuda que el estat li aporta a aquestes persones, pense que deurien d'haber certes persones encarregades, de ajudarles a fer les tasques diaries, per a tindre simplement un suport psicologic.

No obstant aixó, en molts països que la violencia de genere es molt mes pronunciada, i que tenen mes recursos no ajuden molt a aquesta gent.

Espere que us haja agradat el meu comentari de hui, un salutet companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena, un salutet. <3 :*

Andrés Stone ha dit...

En aquesta entrada Andrea parla de la diversitat funcional però abans de seguir vaig a definir «Diversitat Funcional».

Diversitat Funcional és un terme podria entendre, alternativament, com un fenomen, fet o característica present en la societat que, per definició, afectaria tots els seus membres per igual. És a dir, que en la societat hi ha persones amb capacitats o funcionalitats diverses o diferents entre si, afirmaríem que en la societat (o en un determinat grup social) existix o es produïx diversitat funcional (de la mateixa manera que s'observa diversitat cultural, sexual, generacional...)

Aquesta definició té la seua logica perquè realment son persones que porten una vida més complicada per anar con silla de rodes, però aquestes persones no volen que la gent ,que pensa aquestes coses «Pobreta, ara jo no podrà tindre una vida normal” , sientan pena o malestar d'ells perquè ells volen ser com nosaltre que passetgen per el carrer i no siguen mirades malament.

Aleshores, dit tot això sobre aquestes persones a més d'estar malament amb aquesta discapacitat, algunes de aquestes dones son maltratades per el seu marit i inclús aguantaven la violència perquè en la seua situació no se sentien en el dret de ser estimades per ningú. També deien que els seus fill li trataven també malament i això no ni ha deret son persones com nosaltre tenim que canviar aquest mon, per un canvi !

Espere que us haja agradat el meu comentari, un salutet companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena. Adew :3

LEO KENT ha dit...

Hola soc leo i vaig a parlar sobre el video de “violencia de genere i diversitat funcional” En primer lloc vull comentar que aquesta entrada és una bona manera de adonar-se dels problemes que pateix la dona en la nostra societat. Apesar de que Espanya es considerada un dels països més desenvolupats, encara trobem casos de maltractament no sols físic sinó també social. Això comporta a adonar-se del grau de vulnerabilitat a la que estan sotmeses les dones pel simple fet de ser-ho.

No obstant aixó, en molts països que la violencia de genere es molt mes pronunciada, i que tenen mes recursos no ajuden molt a aquesta gent. Per tant, jo crec que a aquest país hi ha ajudes per a aquestes persones, en canvi en altres països no es compleix això i tenim que lluitar, no sols per aquestes persones, sinó sobretot per a dones amb aquest problema que són les més infravalorades i vulnerables, ja que encara a totes les excuses que puguem posar, tots som persones, tots som iguals, però tenim que ajudar a aixes persones que desitgen ser com nosaltres.