7 de març 2015

Del temor a l'apoderament



[Fragment del debat de la Jornada "Temor vs Empoderamiento" (16 de desembre de 2013), que va tractar sobre les xarxes socials i la gent jove, amb l'objectiu de desmuntar els missatges de por i el ciberterror i canviar-los per la idea d'apoderar-nos en les xarxes.]

La intimitat ja no és el que era perquè a l’actualitat existeix un espai virtual on ens definim (o construïm) a través de fotografies, vídeos, estats, tuits, comentaris, etc. Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima s’anomena extimitat i, a través de les xarxes socials, podem estar compartint el que fem, el que pensem i com ens sentim en cada moment.

Una forma de mostrar-se és el Sexting o enviament de fotografies o vídeos eròtics i sexuals. Una altra és l’Amoring (m'he inventat la paraula), que és l’intercanvi de declaracions amoroses enceses, fotografies de la parella amb moltes eles (LLLL) i cors, diàlegs íntims amb frases com “El nostre amor durarà sempre” i “Mai havia conegut ningú com tu”, etc. 

Davant del paper tan important que tenen les xarxes socials en les nostres vides, han començat a proliferar campanyes i missatges d’alerta que parlen molt dels perills i poc de les potencialitats. I és també normal que la policia done xarrades per a joves. Conseqüència d’aquesta visió alarmista és que el grooming, o assetjament a menors, es pretén combatre amb missatges com: “No afegisques persones desconegudes”. I el sexting, amb discursos responsabilitzadors i culpabilitzadors adreçats, sobretot, a les dones: “Sexting, no lo produzcas”, “No desnudes tu cuerpo en las redes sociales, ¡mereces respeto!”.

Serveixen aquestos missatges perquè la gent jove faça un ús més segur de les xarxes?

Partint de la base que les persones som lliures de compartir el que vulguem –sempre que siga nostre i només nostre–, i que cadascú decideix què és íntim o què no ho és; el problema no és què decidim publicar o a qui afegim com a amistat, sinó el masclisme, la doble moral sexista, mirar cap a un altre costat quan alguna persona pateix violència, tolerar la violència, etc. Perquè si una xica puja una foto del seu escot, s’exposa a la crítica, a la burla, a ser comparada amb altres xiques com si es tractaren de ramat en una fira... I si un nóvio enfadat puja fotos o vídeos íntims de la parella, serà ella, i no ell, la que reba la sanció social (guarra, puta...) i se la farà també responsable per no haver fet cas dels manaments patriarcals que l’eduquen perquè siga menys lliure que els xics. 

I si ho mirem d’una altra manera i canviem els missatges?

No us semblen més aficaços aquestos?: “Pensa abans de compartir una foto que no és teua!", “Medita les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques la seua foto!”, "Fer circular un vídeo sense consentiment, és una violació”. 

I si en lloc de promoure la por, promovem la solidaritat i animem a cuidar-nos, també a les xarxes? Per exemple, si una persona cau davant nostre, potser el primer que farem serà riure, però després l’ajudarem a alçar-se i li preguntarem si està bé. Traslladant-ho a les xarxes socials, si veiem algú que pateix, passarem de llarg sense fer res? 

No mires cap a un altre costat quan veges violència a les xarxes socials! 
Si no fas res, ets còmplice!! 
Si no saps què fer, busca ajuda! 
Denuncia! No calles davant d'una agressió!

El problema no és que les persones no sapiguem conservar la nostra intimitat o que les noves tecnologies siguen un perill. El problema és la violència! I apoderar és més útil que fer por.

8 de març, dia de les dones

24 comentaris:

Jose Mot ha dit...

Aquest vídeo tracta de que unes persones diuen que volen tirar a baix els centres d'educació perquè volen perquè els presidents volen ahorrarse diners i a la gent no volen que pase això.
A mi em pareix que això no está bé

Raquel Stone ha dit...

Per començar pense que el Sexting atempta contra la dignitat de la dona. Normalment aquesta tècnica s'utilitza per lligar, però les dones tenim altres maneres de fer-ho i recórrer a aquest mètode deixa a la dona en mal lloc i com si tinguera pocs recursos per aconseguir un home. La majoria de les vegades això ocorre entre parelles, és a dir, la xica li envia fotos de tipus eròtic al nuvi amb el perill que eixa foto no siga confidencial i isca a la llum. Si la xica vol mostrar el seu cos al xic pense que ha de fer-ho en la seua intimitat, cara a cara, en persona. Si no fóra així es pot donar el cas que la foto la puguen ver altres que no siga la teua parella. Això no és qüestió de no confiar en el teu nuvi, sinó de una realitat molt evident: res que compartim a les xarxes socials es secret. Tot es queda gravat i pot utilitzar-se en contra de la persona en molts casos. Encara que, clar, la dona és lliure de fer el que vulga i d'enviar fotos d'aquesta índole. Tanmateix, ha d'assumir les possibles conseqüències. Per exemple, es va donar un cas d'una xica que va practicar el Sexting i que després va haver-se de suïcidar perquè no aguantava la pressió a la qual es sotmetia a l'institut per part dels companys, ja que la foto havia «rulat», com es sol dir.

Si això passa, tant la xica com el xic tenen part de culpa. La xica per no haver fet cas de les advertències per part de gent especialitzada en el tema, i per haver confiat en que el seu cos no seria públic. I el xic té culpa per haver compartit la foto no sent ell propietari del que hi apareix. Encara que ací sorgeix un problema. La xica quan comparteix la foto està donant autoritat a la parella sobre els seu cos?

Jo crec que les advertències no estan per a ignorar-les. En qualsevol àmbit de la vida si no hi fem cas podem tindre greus conseqüències, i podem assumir-les o no. Si una xica decideix compartir una foto del seu cos nu hauria de pensar abans de donar-li a «enviar»: si per qualsevol cosa la meua foto ix del mòbil del meu nuvi, estic disposada a acceptar la meua part de culpa? (I dic part)

Óscar Becquer ha dit...

Salutacions a tots:

Aquesta entrada ens parla sobre els problemes que es produeixen a les xarxes socials. A més ens parla de diferents tipus de accions representades mitjançant unes paraules específiques com per exemple el Sexting.

Per exemple aquesta paraula, el Sexting consisteix en allò relacionat amb les fotografies íntimes que es poden fer les persone, jo pense que això no s'hauria de fer fins que hi haguera una relació de molta confiança i molt consolidada, ja que un problema pot crear una ruptura i aquesta pot destrossar la vida de l'altra persona i ser així cali.ficada de moltes maneres despectives i repugnants.

Altre concepte seria la extimitat. Això consisteix en la creació i la capacitat de fer conèixer la vida d'una persona una xarxa social. Em pareix una bona opció sempre que ens trobem protegits per nosaltres mateixos i no ens delatem nosaltres.

Tot això com tots sabem no es fa realitat i per tant apareixen altres tipus de prevencions com les conferències, les xarrades, les presentacions que s'anomenen amb un vocable determinat, el grooming. En aquestes es parla del que haurien i el que no haurien de fer, mirant per el nostre bé, encara que cada persona és lliure de fer el que vulga amb la seua vida.

Per altra part, quan decidim eixir-nos un poc del marge de normalitat que ens donen les xarxes socials, com per exemple mostrar el cos d'una dona que vol donar a veure la seua bellesa, o bé te altres motius per a voler fer-ho, és lliure per a complir eixe desig, però com sempre més per a la dona que per als homes hi ha unes conseqüències que recauen sobre la imatge femella de la dona. Es cali.fica a la dona amb diverses etiquetes i paraules ofensives i la emoció o les desitjos o ganes que havia tingut de fer això, es trenca en un instant i l'actitud i l'humor d'aquesta canvia d'un pol a l'altre d'una manera radical.

Per tant, deixem fer a cadascú el que vulga, deixem de opinar sobre altres persones que tan sols volen un poc d'atenció, o bé hi ha altres motius per a fer-ho. Pensem que les altres persones també tenen els seus sentiments i que són com nosaltres, però també intentem evitar la pèrdua de la nostra personalitat, de les nostres etiquetes i en ambdues casos actuar amb el cap i no deixar-se llevar pels amors, per influències i pels estereotipus que hi ha a la societat actual, ja que jo soc com soc i ningú ha de ser el meu robot.

Álvaro Bequer ha dit...

Una salutació a tots:


En aquesta entrada, podem vore la importància de les xarxes socials en la nostra vida. Com és habitual, els joves comencen a fer una evolució del llenguatge que cada vegada es fa més carinyos o més proper als amics o novies. Tot això, està representat mitjançant emoticones o una combinació de símbols que tenen un significat en concret.

Al continu apropament dels joves a les xarxes socials i les portes que comporta tot aquest món, també el fa un lloc una mica perillós si no és fa un ús correcte i adequat. A més a més, s'ha fet plataformes per a conscienciar als joves i no tan joves de la seus manipulació correcta i dels riscs que comporten totes aquestes coses. Principalment és fa referencia o apel·lació a que la majoria de les vegades, no coneixem a l'altra persona que tenim a l'altra banda de l'ordinador. En canvi, tots estem d'acord en que partim de la base que les persones som lliures de compartir el que vulguem, sempre i quan siga nostre el material o la informació, però ens pot suposar un perill de falta d'intimitat innecessari.

A mi, personalment, no m'agrada publicar informació pròpia i menys d'altres persones. Em pareix bé que es faça una acció de conscienciació per a les persones menys informades i inexpertes com són els joves de hui en dia. Crec que aquest «buum social», ens a pillat massa prompte i amb poca informació per a evitar danys majors.

Lorenzo Arenal ha dit...

DEL TEMOR A L'APODERAMENT

per a començar, a aquest vídeo apareix com un tipus de conferència que es dona en base al sexting o enviament de fotografies o vídeos eròtics i sexual. Els principals trets d'aquesta conferència que m'han agradat i cridat l'atenció han sigut els següents:

- Què les xarxes socials en lloc de estar bloquejades als centres escolars, foren un instrument per als alumnes, perquè es pot entrar de la mateixa manera des de el mòbil.

- Com a dit una professora de Universitat, la culpa no és dels mòbils perquè abans de les noves tecnologies ja es distraient però no era tan evident.

- Què les persones menors de vint-i-cinc anys no van a poder diferenciar lo virtual de lo real, com estan fent al vídeo.

- Què els missatges siguen tan masclistes. Per a evitar el sexting no cal que ses la dona qui tinga que anar amb compte, aquestos missatges donen a entendre que la culpabilitat és de les dones per «deixar-se fer fotos o vídeos» quan açò no hauria de ser-ne així.

- L'última cosa és el que diu de que no tan sols som els adolescents els que estem tot el dia amb el mòbil i les xarxes socials, si no que aquest fenomen tecnològic s'ha estes fins molta gent de totes les edats.

En conclusió, aquesta «conferència» té molts pensaments e idees amb els quals estic totalment d'acord, em semblen cinc dones meravelloses amb una ment oberta i amb una argumentació molt bona de tot el que deien, sincerament m'ha agradat molt aquest vídeo.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Raquel,

"Encara que, clar, la dona és lliure de fer el que vulga i d'enviar fotos d'aquesta índole. Tanmateix, ha d'assumir les possibles conseqüències. Per exemple, es va donar un cas d'una xica que va practicar el Sexting i que després va haver-se de suïcidar perquè no aguantava la pressió a la qual es sotmetia a l'institut per part dels companys, ja que la foto havia «rulat», com es sol dir."

Rehtaeh Parsons fou una jove canadenca que, després de patir una violació en grup, va haver de suportar l’assetjament dels companys d’institut quan les fotos de l’agressió començaren a circular per les xarxes socials. No ho va suportar i es va suïcidar. Amanda Todd, Audrie Pott i Phoebe Prince se suïcidaren també després de ser insultades i tractades com a “putes”.

Efectivament, se suïcidaren perquè no suportaren la pressió, però, sobretot, se suïcidaren perquè molta gent es va sentir en el dret d'insultar-les, i això és així perquè molta gent també justifica una ideologia masclista i patriarcal que fa que recaiga sobre les dones la responsabilitat del que els passe si no acompleixen els manaments patriarcals (que vénen en forma de recomanacions “pel seu bé”).

Per contra, altres dones van ser capaces d'apoderar-se perquè no creien que fóra culpa seua sinó NOMÉS dels violadors de la seua intimitat (la parella i totes i cadascuna de les persones que varen fer circular les fotos i/o les varen insultar). Aquestes dones són, per exemple Emily Lindin i Emma Holten. Parle d'elles i del que feren a l'entrada Slut Shaming, que t'anime a llegir. http://karicies.blogspot.com.es/2015/01/slut-shaming.html

Pau Claramunt ha dit...

Del temor a l'apoderament

Aquest vídeo tracta sobre les pagines web on pots dir la teua vida, etc.

Hi ha gent que a lo millor es la teua parella i et controla per les xarxes socials con: facebook, twenty, etc. I que passa si tu t'has donat compte de que te vigila, tu que faries?

La meua opinió es que no hi ha que controlar a l'altra persona ( el novi/a) i que si tu la vols de veritat tu confies en ell/a perquè tu la vols i si de veritat dubtes de ell/a significa que no la vols.

Unai Kent ha dit...

En aquest article parlen sobre el perill que hi ha en les xarxes socials, el masclisme, el perill de ser assetjat, etc. Però en la meua opinió és una mentida molt gran que això sols passe a les xiques. Fins i tot a mi mateix m'ha fet gràcia vore com els xics pugen fotos sense camiseta per a fer-se més mascles, o ximpleries de xics immadurs, igual que les fotos de les xiques amb escots innecessaris que després no porten al carrer, i que sols ho fan per a cridar l'atenció, perquè ni els xics van sense camiseta pel carrer ni les xiques porten aquestos escots. I això és el que jo he vist en tuenti, quan era més xicotet, i ara en twitter i instagram. El 90% de xiquets i xiquetes pugen eixes fotos sols per a cridar cridar l'atenció.

El vertader problema d'Internet és que hi ha bullying i s'agredeix a un xiquet/a, i eixa informació passa d'un a l'altre, i aquest és el vertader problema. Els assetjadors solen aprofitar-se d'això per a tindre un altre xiquet/a per a agredir, insultar i sentir-se ells bé i això no és sols culpa d'ells, també ho és de l'educació que han rebut. Ací sí que és quan la gent ha d'actuar i buscar ajuda per als dos, no a soles per a l'agredit sinó també per a qui agredeix perquè té un problema i necessita ajuda psicològica. Cal conscienciar-se de tot i també és difícil actuar davant d'aquestes situacions perquè si l'agressor és més fort que el que intenta ajudar, quasi totes les vegades no ajuda per por a que la justícia no actue. Moltes vegades a mi m'ha passat que he patit bullying a l'escola, per part de xiquets molt més majors que jo, i els professor no feien res. Intentava dir alguna cosa a algú i em deien que no ho havien vist, i si intentava defensar-me amb la mateixa violència que ells usaven, i si em pegaven, empentar-los perquè s'apartaren, etc. la culpa era meua per no dir res quan milers de vegades ho intentava. És molt difícil eixir d'una situació així si no hi ha cap suport i jo no el tenia de ningú i fins que eixos xiquets no anaren a l'institut i deixaren l'escola, la meua situació no canvià. Així que la meua opinió és que no és solament la percepció dels amics, és de tots i és necessària l'ajuda de tot el món.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Unai,
lamente molt que hages patit bullying i que ningú t'haja ajudat. A l'institut, i des de l'equip de mediació, intentem que això no passe!!!

Pel que fa a l'assetjament a les xiques, al text no diu que les xiques siguen les úniques que pateixen bullying; però sí que són les que pateixen un tipus de bullying sexual i sexista, molt més que els xics. Per exemple, si es divulga un vídeo sexual d'una parella heterosexual, ella serà jutjada i criticada durament i ell serà considerat un crack!

En el blog Els punys no parlen hi ha diverses entrades on es tracta i es denuncia el bullying en general i t'anime a entrar-hi i a contar-no la teua experiència.

David Kent ha dit...

Hi ha un limit i a vegades es temor i a vegades es empoderiment. Unes persones distribuix el temor en les xarçes socials per motius psicologics o simplement per diversio. Altres es per l'apoderament per que esta obsesionat amb aquesta persona. Per exemple, es va donar 'una xica que va practicar el Sexting i s'hi ha suïcitat perquè no aguantava la pressió a la qual es sotmetia a l'institut per part dels companys, ja que la foto havia «rulat», aquest es TEMOR.
S'ha fet plataformes per a conscienciar als joves i no tan joves de la seus manipulació correcta i dels riscs que comporten totes aquestes coses, pero aquestes plataformesno funciones moplt amb els adolescents.

Sara Becker ha dit...

Bona vesprada, he vist aquest vídeo i m'ha paregut molt interessant el que han dit aquestes dones, m'ha mare hem diu estas molt viciada al mòbil i jo li dic tu també i hem diu jo no, i en veritat ella també ho esta, el que passa esque ella no ho veu.
Qui hui en dia no esta viciat a la tecnologia? Jo crec que tots, no soles els adolescents.
També me ha paregut bé lo de que no prohibisquen els mòbils als instituts, perquè igualment no acabes així amb el ciberbullyng, estaria bé treballar amb els mòbils, tablets u ordinadors als instituts. Pensen els professors que ens entretinguem amb ells, però antes quant la tecnologia no estava, la gent es entretindria d'una altra forma, no?
Ací estem tots viciats i no per tindre menys xarxes socials o prohibir-ho als instituts ens viciarem menys.
Un besset i salutacions a tots.

ruth i sandra ha dit...

En aquest vídeo es tracta de les xarxes socials i parla de de diferents tipus de accions representades mitjançant unes paraules específiques com per exemple el Sexting.
Y...què es Sexting? ,se preguntarien algunes persones. Pues Sexting es un anglicisme per a referir-se al envio de continguts eròtics o pornogràfics per medi de telèfons mòbils. Comença fent referencia al envio de de naturalesa sexual. No sostén res relació i no se deu confondre el envio de vídeos de índole pornogràfic amb el termino "Sexting". Es una pràctica comú entre joves, i cada vegada mes entre adolescents. També se usa en espanyol sexteo, como substantiu, i sextear como verb.
La majoria de les vegades això ocorre entre parelles, és a dir, la xica li envia fotos de tipus eròtic al nuvi amb el perill que eixa foto no siga confidencial i salga a la llum. Si la xica vol mostrar el seu cos al xic pense que ha de fer-ho en la seua intimitat, cara a cara, en persona. Si no fóra així es pot donar el cas que la foto la puguen ver altres que no siga la teua parella. Això no és qüestió de no confiar en el teu nuvi, sinó de una realitat molt evident: res que compartim a les xarxes socials es secret. Tot es queda gravat i pot utilitzar-se en contra de la persona en molts casos. Encara que, clar, la dona és lliure de fer el que vulga i d'enviar fotos d'aquesta índole.
Si una xica vol penjar una foto sense roba a te que saber les conseqüències de desprès aunque ningú a de furtar la foto de altra persona perquè fa molt de dany a la persona que se lo fa.

Kevin Pankhurst i Boro Pankhurst ha dit...

Hola som Kevin y boro i a hui anem a comentar aquesta entrada:

Aquesta entrada ens parla sobre els problemes que es produeixen a les xarxes socials. A més ens parla de diferents tipus de accions representades mitjançant unes paraules específiques com per exemple el Sexting.

Per exemple aquesta paraula, el Sexting consisteix en allò relacionat amb les fotografies íntimes que es poden fer les persone, jo pense que això no s'hauria de fer fins que hi haguera una relació de molta confiança i molt consolidada, ja que un problema pot crear una ruptura i aquesta pot destrossar la vida de l'altra persona i ser així calificada de moltes maneres despectives i repugnants.

Nosaltres pensem que el Sexting esta molt mal ja que la gent utilitza les fotografies per a fer bulling i això es una cosa que no deu patir ningú ja que ningú se lo mereix.

Javi i Vicente Bebel ha dit...

En aquest vídeo, entre altres coses parlen d'un problema que ens toca molt a prop, es a dir, l'us del mòbil a classe. L'us del mòbil a classe esta prohibit però, es pensa que es podria utilitzar com a eina de treball, no obstant també es de veres que molts l'utilitzarien de forma incorrecta com jugar a jocs, utilitzar les xarxes socials, etc. Pensen açò perquè els joves/estudiants no hi donen un bon us d'aquestes xarxes.

A les xarxes socials es poden cometre moltes faltes, perquè darrere d'una pantalla tots ens sentim més segurs, perquè ningú ens pot veure realment. D'aquesta manera ha nascut el sexting, el ciberbulling, el grooming i «l'amoring» (terme de Rosa Sanchis). Malauradament, en l'entorn social dels joves aquestes practiques estan cada vegada mes esteses.

El sexting, opinem, que d'aquestes quatre practiques es la mes freqüent, perquè cada vegada es troben mes casos, sobretot en les famoses. No es just que les xiques siguen les mes afectades en aquesta practica, com es el cas de la filla d'una de les dones que parlen al vídeo, perquè, aquesta li va fer una «mamada» al seu novio, el qual el va contar als seus amics i varen començar a fer-li bulling.

Yoli Wolf ha dit...

Bona vesprada.

Volia afegir al comentari de Ruth i Sandra que si una xica li vol enviar un video d'ella sense roba a la seua parella,a un amic o amiga o cualsevol persona, en principi es intimitat dels dos, ja que la xica nomes se ho mana a l'altra persona, es suposa que es algo privat d'ells dos, ningu te el perque per una venjança o una "broma", es (en aquest cas) una xica que li mana eixe video en confidelitat amb l'altra persona,tot el mon es lliure de fer el que vulga (amb coneixement), i no te perque tindre por de manar una foto o un video a una persona que ella tinga confiança, ja que es aixo, es suposa que es de confiança.

Tampoc entenc el perque del bullyn que es fa quan descubreixen que alguna xica fa aquestes coses, no entenc el perque de les burles i els insults, acas ells no tenen un cos davall de la roba? A cas a aquesta gent li agradaria passar per el que esta passant eixa xica?

Una abraçada.

Lidia Wolftonecraft ha dit...

És cert, basant-nos en el tema del masclisme en les xarxes socials, puc dir que tot açò és cert.
A les xiques en les xarxes socials és molt fàcil ratllar-les de putes solament per alguna foto pujada de to que posen, ja siga en instagram, twitter o on siga, es veu que és molt divertit cridar puta a una xica que puja una foto en Bikini -per exemple- sense conèixer-la de res. A la gent li agrada molt açò d'anar criticant als altres i jutgan-los sense conèixer-ho, i ara a demés per les xarxes socials que donen peu a moltes situacions com aquestes. Hi ha moltes xiques patint realment pels típics comentaris masclistes com: "Que puta eres pujant açò" o " ja esta provocant amb aquestes fotetes" etc..
En canvi açò als homes no s'aplica, si un xic puja una foto seua sense samarreta, en banyador, fins i tot en roba interior, açò als ulls de la societat és el normal.
A voltes em pregunte si la gent així té sentit comú o coneixen el terme "igualtat".
En fi sense molt mes que dir sobre açò, que em sembla decebedor per part de la meua raça, la humana, m'acomiade.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Lidia Wollstonecraft, hola Yoli Wolf,
doneu en la clau de la qüestió.

Yoli ha dit: ”Tampoc entenc el perquè del bullying que es fa quan descobreixen que alguna xica fa aquestes coses, no entenc el perquè de les burles i els insults, és que ells no tenen un cos davall de la roba? És que a aquesta gent li agradaria passar pel que està passant eixa xica?”

Lídia ha dit: ”A les xiques en les xarxes socials és molt fàcil titllar-les de putes solament per alguna foto pujada de to que posen, ja siga en instagram, twitter o on siga. Es veu que és molt divertit cridar puta a una xica que puja una foto en biquini -per exemple- sense conèixer-la de res. /.../ Hi ha moltes xiques patint realment pels típics comentaris masclistes com: "Que puta eres pujant açò" o " ja està provocant amb aquestes fotetes" etc.. En canvi açò als homes no s'aplica: si un xic puja una foto seua sense samarreta, en banyador, fins i tot en roba interior, açò als ulls de la societat és el normal.
A voltes em pregunte si la gent així té sentit comú o coneixen el terme "igualtat".
En fi, sense molt més a dir sobre açò, que em sembla decebedor per part de la meua raça, la humana, m'acomiade.”


Quina ximpleria, veritat? Tot el món té un cos i, tant que critiquen moltes persones conservadores l'homosexualitat perquè no la consideren “natural”, doncs resulta que un cos nu no és prou natural, sobretot si és el d'una dona.

La crítica a les xiques sexuals és masclisme pur i dur, disfressat d'altres coses, però masclisme.

Patricia Becker ha dit...

Hola, aquesta vesprada vaig a comentar aquesta entrada que tracta sobre les xarxes socials.
Es diu que hi ha gent que passa fotos erotiques a altres o agrega a gent desconeguda.
Jo pense que hi ha certs límits.
No esta bé passar imatges erotiques a ningú encara que tingues molta confianza perque si alguna vegada t'enfades en eixa persona per rabia la pot pujar a alguna xarxa social i tots ho veuran i començaran a insultar-te.
També pense que no es deu agregar a ningú que no es conega perque pot ser que no siga eixa persona i t'estiga enganyant.
Tot aixó no ho tenim en compte, pero son coses en les que deuriem anar en mes compte perque despres vindran les conseqüencies i sea molt pijor, es millor prevenir.

Adrian Wolf ha dit...

Bon dia a tots i a totes, aquesta entrada m'ha cridat molt l'atenció.

En aquest vídeo, entre altres coses parla d'un problema que ens toca molt a prop, es a dir, l'us del mòbil a classe. L'us del mòbil a classe esta prohibit però, es pensa que es podria utilitzar com a eina de treball, no obstant també es de veres que molts l'utilitzarien de forma incorrecta per a jugar a jocs, utilitzar les xarxes socials, etc. Pensen açò perquè els joves/estudiants no hi donen un bon us d'aquestes xarxes.

A les xarxes socials es poden cometre molts errors, perquè darrere d'una pantalla tots ens sentim més segurs, perquè ningú ens pot veure realment. D'aquesta manera ha nascut el sexting, el ciberbulling,etc.. Malauradament, en l'entorn social dels joves aquestes practiques estan cada vegada mes esteses.

El sexting, opine que d'aquestes quatre practiques es la mes freqüent, perquè cada vegada es troben mes casos, sobretot en les famoses. No es just que les xiques siguen les mes afectades en aquesta practica, com es el cas de la filla d'una de les dones que parlen al vídeo, perquè, aquesta li va fer una «mamada» al seu novio, el qual el va contar als seus amics i varen començar a fer-li bulling.

Raquel Stone ha dit...

Hola Rosa, no he pogut respondre abans i aprofite ara per fer-ho.
“Efectivament, se suïcidaren perquè no suportaren la pressió, però, sobretot, se suïcidaren perquè molta gent es va sentir en el dret d'insultar-les, i això és així perquè molta gent també justifica una ideologia masclista i patriarcal que fa que recaiga sobre les dones la responsabilitat del que els passe si no acompleixen els manaments patriarcals (que vénen en forma de recomanacions “pel seu bé”)”.
Bé, ja no és qüestió tan sols d’una ideologia masclista contra la dona. Aquest tipus d’advertències “pel seu bé” van dirigides a totes les persones, independentment del sexe que tinguen. El suïcidi és una situació a la qual s’arriba si un no és capaç d’afrontar situacions difícils amb pressions. I és clar, no sols s’han suïcidat xiques per aquesta raó. Tenim els casos de Joel Morales i Jamey Rodemeyer, xics que es van matar per assetjament. Aleshores, no són consells ni advertències que van dirigits cap a la dona ni li fan sentir culpable. Van dirigits cap a el que anomenem “persona”, un ésser amb emocions i sentiments. Cadascú té els seus i de diferent manera, i el que una persona pot suportar, altra potser no i no ho afronte de la mateixa manera. I remarque que això no ha de veure amb si se és dona o home.
A banda, un diari femení a Internet remarca el següent: “En el cas dels adults, practicar el SEXTING no deixa de tindre els seus riscs. Són coneguts els casos de fotos eròtiques que han terminat en les mans enganyades i s'han difós en qüestió de minuts per totes les xarxes socials. Accidents, venjances o traïcions son el motiu de que una fotografia intima aplegue a ser de domini públic i les conseqüències poden ser nefastes, des de depressions fins la pèrdua del treball.” I cal notar que diu “en el cas dels adults” i no es refereix a soles a la dona sinó que inclou als dos membres de la parella.

Àlvaro Goldman ha dit...

Aquesta entrada ens parla sobre els problemes que es produeixen a les xarxes socials. A més ens parla de diferents tipus de accions representades mitjançant unes paraules específiques com per exemple el Sexting.

Per exemple aquesta paraula, el Sexting consisteix en allò relacionat amb les fotografies íntimes que es poden fer les persone, jo pense que això no s'hauria de fer fins que hi haguera una relació de molta confiança i molt consolidada, ja que un problema pot crear una ruptura i aquesta pot destrossar la vida de l'altra persona i ser així cali.ficada de moltes maneres despectives i repugnants.

Altre concepte seria la extimitat. Això consisteix en la creació i la capacitat de fer conèixer la vida d'una persona una xarxa social. Em pareix una bona opció sempre que ens trobem protegits per nosaltres mateixos i no ens delatem nosaltres.

Tot això com tots sabem no es fa realitat i per tant apareixen altres tipus de prevencions com les conferències, les xarrades, les presentacions que s'anomenen amb un vocable determinat, el grooming. En aquestes es parla del que haurien i el que no haurien de fer, mirant per el nostre bé, encara que cada persona és lliure de fer el que vulga amb la seua vida.

Per altra part, quan decidim eixir-nos un poc del marge de normalitat que ens donen les xarxes socials, com per exemple mostrar el cos d'una dona que vol donar a veure la seua bellesa, o bé te altres motius per a voler fer-ho, és lliure per a complir eixe desig, però com sempre més per a la dona que per als homes hi ha unes conseqüències que recauen sobre la imatge femella de la dona. Es cali.fica a la dona amb diverses etiquetes i paraules ofensives i la emoció o les desitjos o ganes que havia tingut de fer això, es trenca en un instant i l'actitud i l'humor d'aquesta canvia d'un pol a l'altre d'una manera radical.

Per tant, deixem fer a cadascú el que vulga, deixem de opinar sobre altres persones que tan sols volen un poc d'atenció, o bé hi ha altres motius per a fer-ho. Pensem que les altres persones també tenen els seus sentiments i que són com nosaltres, però també intentem evitar la pèrdua de la nostra personalitat, de les nostres etiquetes i en ambdues casos actuar amb el cap i no deixar-se llevar pels amors, per influències i pels estereotipus que hi ha a la societat actual, ja que jo soc com soc i ningú ha de ser el meu robot.

Rosa Sanchis ha dit...

Destaque el comentari d'Unai Kent que denuncia l'assetjament als xics i patit en pròpia carn:

"En aquest article parlen sobre el perill que hi ha en les xarxes socials, el masclisme, el perill de ser assetjat, etc. Però en la meua opinió és una mentida molt gran que això sols passe a les xiques. Fins i tot a mi mateix m'ha fet gràcia vore com els xics pugen fotos sense camiseta per a fer-se més mascles, o ximpleries de xics immadurs, igual que les fotos de les xiques amb escots innecessaris que després no porten al carrer, i que sols ho fan per a cridar l'atenció, perquè ni els xics van sense camiseta pel carrer ni les xiques porten aquestos escots. I això és el que jo he vist en tuenti, quan era més xicotet, i ara en twitter i instagram. El 90% de xiquets i xiquetes pugen eixes fotos sols per a cridar l'atenció.

El vertader problema d'Internet és que hi ha bullying i s'agredeix a un xiquet/a, i eixa informació passa d'un a l'altre, i aquest és el vertader problema. Els assetjadors solen aprofitar-se d'això per a tindre un altre xiquet/a per a agredir, insultar i sentir-se ells bé i això no és sols culpa d'ells, també ho és de l'educació que han rebut. Ací sí que és quan la gent ha d'actuar i buscar ajuda per als dos, no a soles per a l'agredit sinó també per a qui agredeix perquè té un problema i necessita ajuda psicològica. Cal conscienciar-se de tot i també és difícil actuar davant d'aquestes situacions perquè si l'agressor és més fort que el que intenta ajudar, quasi totes les vegades no ajuda per por a que la justícia no actue. Moltes vegades a mi m'ha passat que he patit bullying a l'escola, per part de xiquets molt més majors que jo, i els professor no feien res. Intentava dir alguna cosa a algú i em deien que no ho havien vist, i si intentava defensar-me amb la mateixa violència que ells usaven, i si em pegaven, empentar-los perquè s'apartaren, etc. la culpa era meua per no dir res quan milers de vegades ho intentava. És molt difícil eixir d'una situació així si no hi ha cap suport i jo no el tenia de ningú i fins que eixos xiquets no anaren a l'institut i deixaren l'escola, la meua situació no canvià. Així que la meua opinió és que no és solament la percepció dels amics, és de tots i és necessària l'ajuda de tot el món."


Rosa Sanchis ha dit...

Destaco el comentario de Raquel Stone, con quien he mantenido un pequeño debate:

"Raquel Stone ha dicho...
Para empezar pienso que el Sexting atenta contra la dignidad de la mujer. Normalmente esta técnica se utiliza para ligar, pero las mujeres tenemos otras maneras de hacerlo y recurrir a este método deja a la mujer en mal lugar y cómo si tuviera pocos recursos para conseguir a un hombre. La mayoría de las veces esto ocurre entre parejas, es decir, la chica le envía fotos de tipo erótico al novio con el peligro de que esa foto no sea confidencial y salga a la luz. Si la chica quiere mostrar su cuerpo al chico pienso que tiene que hacerlo en su intimidad, frente a frente, en persona. Si no fuera así se puede dar el caso de que la foto la puedan ver otras personas que no sean tu pareja. Esto no es cuestión de no confiar en tu novio, sino de una realidad muy evidente: nada de lo que compartimos en las redes sociales es secreto. Todo se queda grabado y puede utilizarse en contra de la persona en muchos casos. Aunque, claro, la mujer es libre de hacer lo que quiera y de enviar fotos de esta índole. Aún así, tiene que asumir las posibles consecuencias. Por ejemplo, se dio un caso de una chica que practicó el Sexting y que después se tuvo que suicidar porque no aguantaba la presión a la cual se la sometía en el instituto por parte de los compañeros, puesto que la foto había «rulado», como se suele decir.

Si esto pasa, tanto la chica como el chico tienen parte de culpa. La chica, por no haber hecho caso de las advertencias de la gente especializada en el tema, y por haber confiado en que su cuerpo no sería público. Y el chico tiene culpa por haber compartido la foto no siendo él propietario de lo que aparece. Aunque aquí surge un problema. La chica cuando comparte la foto ¿no está dando autoridad a la pareja sobre su cuerpo?

Yo creo que las advertencias no están para ignorarlas. En cualquier ámbito de la vida si no hacemos caso podemos tener graves consecuencias, y podemos asumirlas o no. Si una chica decide compartir una foto de su cuerpo desnudo tendría que pensar antes de darle a «enviar»: si por cualquier cosa mi foto sale del móvil de mi novio, ¿estoy dispuesta a aceptar mi parte de culpa? (Y digo parte)"

Rosa Sanchis ha dit...

El comentari d'Unai en castellà:

"En este artículo hablan sobre el peligro que hay en las redes sociales, el machismo, el peligro de ser acosado, etc. Pero en mi opinión es una mentira muy grande que esto sólo les pase a las chicas. Incluso a mí mismo me ha hecho gracia ver que los chicos suben fotos sin camiseta para hacerse más machos, o tonterías de chicos inmaduros, igual que las fotos de las chicas con escotes innecesarios que después no llevan en la calle, y que sólo lo hacen para llamar la atención, porque ni los chicos van sin camiseta por la calle ni las chicas llevan esos escotes. Y esto es lo que yo he visto en Tuenti, cuando era más pequeño, y ahora en Twitter e Instagram. El 90% de niños y niñas suben esas fotos sólo para llamar la atención.

El verdadero problema de Internet es que hay bullying y se agrede a un niño/a, y esa información pasa de uno a otro, y ese es el verdadero problema. Los acosadores suelen aprovecharse de esto para tener a otro niño/a a quien agredir, insultar y sentirse ellos bien y no es sólo culpa de ellos, también lo es de la educación que han recibido. Aquí sí que es cuando la gente tiene que actuar y buscar ayuda para los dos, no solamente para el agredido sino también para quien agrede porque tiene un problema y necesita ayuda psicológica. Hay que concienciarse de todo y también es difícil actuar ante estas situaciones porque si el agresor es más fuerte que el que intenta ayudar, casi todas las veces no ayuda por miedo a que la justicia no actúe. Muchas veces a mí me ha pasado que he sufrido bullying en la escuela, por parte de niños mucho más mayores que yo, y los profesores no hacían nada. Intentaba decirle algo a alguien y me contestaban que no lo habían visto, y si intentaba defenderme con la misma violencia que ellos usaban, y cuando me pegaban, empujarles para que se apartaran, etc. la culpa era mía por no decir nada, cuando miles de veces lo intentaba. Es muy difícil salir de una situación así si no hay ningún apoyo y yo no lo tenía de nadie, y hasta que esos niños no se fueron al instituto y dejaron la escuela, mi situación no cambió. Así que mi opinión es que no es solamente la percepción de los amigos, es de todos y es necesaria la ayuda de todo el mundo."