És dolenta la masturbació? per Mireia, Aida, Diego i Paula

El diari ABC, en la secció digital titulada Aula de Sexualidad, ha publicat una sèrie d'entrades on es parla sobre la sexualitat. En una d'elles (¿Cómo se evita la masturbación?) ens explica com evitar les masturbacions, cosa que ens pareix molt retrògrada. A l'article es donen quatre mesures per a evitar aquesta pràctica, que tot seguit comentarem, i voldríem també que ens donareu la vostra opinió.

La primera recomanació consisteix a protegir-se de l'agressió de l'erotisme comercial, és a dir, evitar els videojocs, la televisió, el cinema... que puguen contindre contingut sexual. El que pensem és que ens lleven la llibertat d'elegir a què volem jugar, què volem veure o on volem posar el nostre ordinador.

El segon consell és adoptar un estil de vida saludable, cuidar el cos amb una higiene adequada, una dieta equilibrada i evitar el consum de substàncies nocives. I nosaltres pensem: però què té a veure la vida saludable amb la masturbació? Què té a veure la higiene amb aquesta pràctica? No ho entenem! A més a més, si consumeixes substàncies addictives com l'alcohol o el tabac, també t'estaries masturbant?

La tercera forma d'evitar la masturbació és ocupar el temps lliure de manera constructiva, és a dir, que per a millorar la teua cultura i formació, per exemple, pots buscar la resposta a problemes bioètics que es plantegen hui en dia com l'avortament. També diuen que si passes les vesprades al centre comercial, acabes “buscant parella” per a passar el temps, cosa que ells pensen que incitarà a la masturbació a causa dels “embolics d'una vesprada”, que no són relacions per amor.

La quarta i última recomanació és tindre un grup d'amics sans, perquè se suposa que ens ajuden a madurar. Però nosaltres pensem que cadascú ha de ser conscient del que fa i de com madura, ja que cada persona té el seu ritme.

Aquest article, fet per la Universitat de Navarra, ens dóna entendre que hem de tornar a com era abans: la sexualitat com un tema tabú i a soles per a procrear. Hui en dia ja estem més informats i sabem el que hem de fer i com ho hem de fer. No ens han de llevar la nostra llibertat i menys la del nostre cos i la nostra forma de pensar. No oblideu que el nostre cos és nostre i ningú ha de dir-nos què fer o deixar de fer amb ell.

MIREIA BEBEL, AIDA KENT, DIEGO THOMSON, PAULA CAMPOAMOR 3ºA

Reapropiar-se del cos

La paraula "conquista" és massa bèl·lica per al meu gust, tot i que no dubte que per a moltes persones és una vertadera lluita. Tampoc és que "reapropiar-se" em faça el pes; però no en trobe cap altra que definisca el procés, extremadament complex, d'estimar-se i de ser una mateixa. I mentrestant, les paraules de Víctor van obrint camins...



En el Canal de Youtube Cultura trans pots trobar més vídeos de les Jornades "Nous Reptes a l'entorn de la Patologització Trans" organitzades per Cultura Trans per al Dia d'Acció Internacional per la Despatologització Trans (19 d'octubre 2013), que coordina la campanya STP - Stop Trans Pathologization.

Si t'ha agradat aquest vídeo, també t'interessarà aquest de Miquel Missé.

I tu què opines?

Catolicadas és una campanya mexicana que pretén obrir el debat sobre el paper de l'església catòlica en temes com l'avortament, els mitjans anticonceptius, la pederàstia, l'homofòbia, el masclisme de l'església, etc.

En l'entrada IVE tens informació sobre les tres lleis que han regulat la IVE (Interrupció voluntària de l'embaràs) des de la democràcia.

I tu què opines de la darrera llei de Gallardon?

Gaudi

En aquesta entrada m’agradaria que parlàrem del gaudi (de la fruïció, del goig, del plaer...) que ens regala la pell, a través de tots els sentits (el tacte, el gust, l’olfacte...); mitjançant les terminacions nervioses, que s’escampen pel nostre cos i s’apleguen més en uns llocs (els pits, els genitals...) que en uns altres, i gràcies a un cervell potentíssim que ho processa tot.

Voldria que parlàrem també de com veieu la sexualitat de la gent jove, i també de la de més edat: si es gaudeix de la sexualitat o si n’hi ha factors (personals, socials...) que ho impedeixen. Us escric algunes frases que he sentit o llegit i que recullen alguns dels impediments per al gaudi: fingiment, complex, por, falta de sinceritat, egoisme, masclisme, expectatives de pel·lícula (romàntica o porno), vergonya, autoestima baixa, por a fallar...

Ets massa jove per a tindre relacions. No m’agrada el meu cos. Tinc por que se m’abaixe. I si no estic prou depilada? No orgasme amb la penetració. Tots els meus amics ho han fet ja. I si pensa que sóc una “estreta”? Si no li agrada, ja s’ho farà. Tinc por, però no vull que pense que sóc un bleda. Pobret, no puc dir-li que no m’agrada. Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi. No vull que pense que sóc una “guarra”. Em fa vergonya mostrar plaer. Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal. A les pel·lis tot és molt fàcil. Tinc por que em faça mal. Li fa olor la boca. etc.

La menstruació

L’espermarquia és la primera ejaculació en els barons, que es produeix generalment entre els 12 i els 14 anys, encara que pot ocórrer abans, sobre els 10, o després, cap als 16, sense que això supose cap problema per al desenvolupament del xiquet. En les xiques, la primera regla s’anomena menarquia i sol esdevindre entre els 11 i els 15, tot i que també és perfectament normal que passe un poc abans o després d’aquesta edat.

En la nostra societat, tindre la regla s’ha d’ocultar i, si no, mireu els intents d’una marca de compreses d’acabar amb l’olor encara que, per sort, hi ha també simpàtiques reaccions. Per oposar-se a aquesta ocultació, la fotògrafa Emma Arvyda Bystrom es va decidir fa uns mesos a fer una exposició titulada “There will be blood” (N’hi haurà sang) on presentava imatges de dones menstruant, mentre feien activitats quotidianes com córrer, llegir en un bar, etc. amb l’objectiu de trencar l’associació entre menstruació i vergonya, ja que tacar-se la roba tenint la regla sol ser viscut com un fet socialment humiliant.

Fa un temps, vaig fer una entrada que es deia La irresistible menstruació i allà vaig reescriure el fragment de Crepuscle on Bella i Eduard es coneixen incloent-hi una part que Stephenie Meyer no es va atrevir a contar!!

El documental “La luna en ti”, de Diana Fabiánová (2009) és també molt interessant i ací us deixe un xicotet fragment:

Encara penseu que cal seguir ocultant-la? 

Si els xics tingueren la regla, s'ocultaria igual?

Entrada que ja vaig publicar ací.