23 de febr. 2014

Màscares


Font: The representation project.

Trailer del documental The Mask You Live In de la directora Jennifer Siebel Newsom, que busca combatre els estereotips al voltant del gènere masculí. 

Text dels subtítols: 

Deja de llorar. Basta de lágrimas. No llores. Levántate. Basta de emociones. No seas cobarde. No dejes que nadie te falte al respeto. Estate tranquilo y sé un poco arrogante. Siempre mantén la boca cerrada, nadie quiere a los chismosos. Los hermanos están antes que las chicas. No permitas que tu chica dirija tu vida ¡Lagarta¡ ¡Qué lata! ¡Ten sexo! ¡Haz algo! ¡Sé un hombre! ¡Ten huevos! ¡Sé un hombre!
Del equipo que creó "Missrepresentation" llega una investigación de la masculinidad americana.

Las tres palabras más destructivas que un hombre escucha cuando es un niño: "sé un hombre."

En EE. UU. se contruye una idea de la masculinidad que no deja sentirse seguros a los chavales con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo. Entre el grupo de iguales cada uno adopta una pose en relación con los otros que también están adoptando una pose. Y al final lo que les acaba faltando es aquello que todos quieren: la intimidad.

Durante los buenos tiempos los muchachos son geniales pero si la situación empeora, te quedas solo. Desde secundaria tengo cuatro amigos muy cercanos. Cuando fui a la escuela, me costó encontrar gente con quien hablar porque siento que no debería pedir ayuda.

Nuestros niños se levantan cada mañana y tienen que preparar sus máscaras para ir a la escuela. Muchos de nuestros estudiantes no saben cómo quitársela.

¿Por qué no permites que la gente lo vea? Casi el 90% de vosotros escribisteis dolor e ira en el reverso de esa hoja. Si nunca lloras, siempre tendrás todas de esas emociones dentro de ti. Y no podrás sacarlas de ahí.

Han crecido en un sociedad que no valora lo que se feminiza. Si vivimos en una cultura en la cual no se valora la comprensión, no se valoran las relaciones, ni la empatía…, los chicos y chicas, los hombres y las mujeres se van a volver locos.

Tenía problemas con la ira en el instituto. Me sentía como un marginado.

Me han expulsado al menos una vez al año desde que estoy aquí.

Simplemente buscamos problemas y así intentamos pelearnos.

Los chicos son más propensos a portarse mal, más propensos a ser más agresivos. La mayoría de la gente lo concibe como una depresión o como un problema de conducta, o simplemente como un niño malo. Menos del 50% de los chicos y hombres que tienen problemas mentales buscan ayuda.

Me sentí como si pasara de la vida, ¿sabes?, tenía pensamientos suicidas que me rondaban la cabeza en sexto curso.

Me sentí solo durante muchísimo tiempo y de hecho pensé en suicidarme.


Cada día 3 o más chicos se suicidan en EE. UU. Tanto si se trata de violencia homicida o suicida, la gente recurre a ese comportamiento desesperado solo cuando se sienten avergonzados y humillados, o creen que se sentirán así si no demuestran que son hombres de verdad. Si te dicen desde un primer momento: "No permitas que nadie te falte al respeto", y "Esta es la manera en la que se las arregla un hombre", se relaciona el respeto con la violencia.

Si puedo hacerme un hombre, ¿por qué ser menos que eso, me entiendes? Se trata de un instinto.
¿Cómo sociedad, en qué estamos fallando?

Así que sé un hombre. Sé un hombre. Sé un hombre. ¡Ten huevos! Sé un hombre. ¡Sé un hombre!
Esto es todo chicos. Aquí acabo con mi cuento hipermasculino.


Altres entrades sobre masculinitats:

21 de febr. 2014

Imperfeccions

Si ens lleven les "imperfeccions", què ens queda del que som?

Si ens passem la vida volent assemblar-nos a un model, on queda la diversitat?

 

19 de febr. 2014

Pi, pipes i gelosia



Polítiques educatives conservadores + falta d'inversió en educació + enaltiment de la ignorància als mitjans de comunicació + capitalisme mercantilista + patriarcat + nul·la educació afectivosexual + ... = IGNORÀNCIA (i fracàs escolar, i desigualtat educativa, i falta d'aprenentatges per a la vida...).

A qui li interessa que la gent jove siga així?

12 de febr. 2014

Què és per a tu Sant Valentí?

Manolo Zetkin ha dit...

Jo crec que el dia de Sant Valenti és un dia comercial per a comprar flors i regals a la teua parella.

Què passa? que qualsevol dia no pots fer-li un regal a la teua parella, o sols has de regalar-li alguna cosa quan és 14 de febrer?

Ho veig una ximpleria, que sols un dia es puga celebrar l'amor. El 14 de febrer per a mi és un dia comercial.

Que em pareix molt bé que vulguen celebrar el seu amor però... per què el dia 14 de febrer i no qualsevol dia de l'any?


dani wollstencraft ha dit...

Per a mi Sant Valentí és la festa més comercial que existeix. En la meua opinió no fa falta una festa perquè es demostren l'amor que es tenen les milions de parelles que hi han al món.

Per altra banda, si que esta bé que existisca per a tots aquells homes que no són detallistes amb la seua parella, i també a la inversa. No em fa gràcia la idea que moltes empreses i botigues intenten fer negoci amb aquesta festa ja que per a mi el millor regal és l'amor entre dues persones. De totes formes mai m'ha agradat Sant Valentin, ja que pense que per exemple si jo tinc una nòvia, he de demostrar-li que l'estime tots els dies i no assoles aquest dia. A la fi jo preferisc San Solterín.

Andrea Du Chatelet ha dit...

Sant Valentí és per a mi un dia en el qual demostres quant vols a una persona, però això es pot fer tots els dies, no fa falta que fiquen una data. També s'ha de comprendre que algunes persones no saben com demostrar els seus sentiments i potser el 14 de febrer la gent més vergonyosa mostra la seua estima cap als altres. Jo crec que aquest dia no es únicament per a que les parelles estiguen juntes, crec que és per a que estiga tota la família i celebrar l'estima que tenim cap als altres.

En aquest dia la gent es regala coses de color rosa, coses que tinguen que vore amb Cupido, roses roges, targetes, bombons, pastissos, peluixos de cors ... quasi tot de color rosa o roig, perquè és el color de l'amor. I per què han escollit aquest color i no qualsevol altre? Hi ha molts colors i han escollit aquest per qualsevol motiu que se'ls vinguera al cap i tot és així, no hi ha res que fer per canviar el color encara que no ens agrade.























Aquesta entrada, com veieu, està buida perquè s'omplirà amb el que és per a vosaltres el dia de les persones enamorades. Per a karicies és això, i això altre.

Educació, reproducció, moral, plaer...





Creus que els vídeos de Pablito i Virginia donen una bona educació? Què ensenyen?

Autoerotisme

Les xarxes socials s’han encés amb la publicació de tres articles dedicats als “perills” que comporta la masturbació i a la manera d’evitar-la. L’Aula de Sexualitat de la web del diari Abc ha publicat els posts: "Què és la masturbació?", "És perjudicial la masturbació?", i "Com s'evita la masturbació?". El diari Ara, resumeix els que ací es diu:


Entre els consells per defugir l'onanisme -"el primer que cal tenir clar és que la masturbació no és ni bona ni necessària per a la salut" adverteix la introducció- hi ha el de "protegir-se de l'agressió comercial de l'erotisme ambiental": per exemple, bloquejant determinats continguts a l'ordinador. La resta de claus són, segons aquest text, "adoptar un estil de vida saludable", "ocupar el temps lliure de manera constructiva" i "construir un equip d'amics sa". "En resum: per evitar la masturbació o sortir del seu cercle viciós cal començar per decidir-se a fer-ho sabent que és possible i sa. Però, a més a més, cal posar mitjans concrets per enfortir aquesta decisió", afegeix l'equip de consellers. "Així estaràs preparat per a l'amor sòlid, que passa per ser amo de la teva sexualitat, i no permetràs que la masturbació resti qualitat a aquesta capacitat d'estimar", conclou.

Altres articles de l'Aula són:   

Nadant per la xarxa, vaig trobar aquest vídeo que il·lustra bé el que proposen els articles esmentats: 



I tu què opines?

(Vídeo creat per la LEA, la Liga para la educación audiovisual, una associació que pretén "formar una nueva generación de espectadores exigentes y denunciar y limpiar toda la suciedad mediática que invade nuestros hogares…". Antena 3 va cedir espai perquè es projectara aquest vídeo, protagonitzat pels Leañecos Pixelito i Leandra, l'any 2007)

5 de febr. 2014

Karicies fa 5 anys


karicies fa 5 anys, i la seua autora està convençuda, com el primer dia, que cal seguir fent una educació afectivosexual de qualitat. 330 entrades i 5000 comentaris ens acompanyen. 
Per molts anys!



T'he demanat opinió?




Les dones són, suposadament, les ames de la casa. El carrer, en canvi, no els pertany; és dels hòmens, i aquestos els ho recorden amb les (mal anomenades) galanteries o floretes (en castellà: piropos) o amb altres formes d’agressió com arrimar-se i tocar les dones quan n’hi ha aglomeracions, ens els transports públics, etc. També desapodera que les eduquen sobreprotegint-les (torna prompte, no vages sola, crida per telèfon...). El resultat d’aquesta sobreprotecció és la limitació de l’autonomia i de la llibertat sexual de les dones, que es tradueix en no poder anar tranquil·les pel carrer o en les dificultats per a gaudir de la sexualitat amb plenitud. En una paraula: desapoderament.

Per a ser una dona de veritat, cal acomplir les recomanacions familiars i ajupir el cap qual algú els diu alguna cosa pel carrer, no siga cosa que "el galantejador" encara s’enfade més. Per això, si una xica pateix una agressió, se la sol culpar d'haver trencat el model de feminitat tradicional. És comú, per exemple, responsabilitzar les dones si han compartit amb la seua parella fotos privades i aquest, per despit, decideix fer-les públic. La prevenció de les agressions és responsabilitat quasi exclusiva de les dones i poques vegades se’ls diu als xics res. Tampoc és habitual que els barons igualitaris recorden als masclistes que no es pot tractar les dones com si foren carnassa.

Alícia Murillo explica molt bé en el vídeo “San Valentín para machirulos”, que pots veure a l’entrada de karicies San Calcetín, quina és la reacció dels xics quan reben floretes al carrer. Aquesta bloguera empoderada ha portat a terme també un projecte que s’anomena “El cazador cazado” on enregistra les agressions masclistes patides pel carrer i planta cara al masclisme. I a tu, qui t'ha preguntat sobre el meu cos? Et dic jo alguna cosa sobre el teu? El carrer també és meu i tinc dret a xafar-lo tranquil·la!!!