True love

Al Japó han inventat uns subjectadors que només s'obrin si l'amor que sent la usuària és vertader. Segons Ravijour (la marca de la peça en qüestió), els subjectadors tenen uns sensors que capten informació i, mitjançant una aplicació informàtica, s'obrin o no davant d'una proposta amorosa. No sabem si tenen pensada una aplicació semblant per a ells. Se t'acudeix quina podria ser?

Diferències naturals?

A la fàbrica patriarcal, la diversitat no existeix. Tot el món ha de ser rosa o blau, home masculí o dona femenina i, per descomptat, heterosexual. Les diferències són errors del sistema. Les persones intersexuals, les transsexuals, les dones masculines, els homes femenins, les persones homosexuals, bisexuals... no encaixen en les quadrícules i tenen més butlletes per a patir.

Les característiques del patriarcat són l’androcentrisme (l’home i allò masculí és superior a la dona i a allò femení), el masclisme, la divisió de rols, l’heterosexualitat obligatòria, el control de la sexualitat femenina (ja sabem que un xic sexual és un crac però una xica és una qualsevol)...

Aquest patriarcat és molt potent. On pot, és violent: en alguns països hi ha lleis que empresonen les dones per conduir o maten les persones homosexuals. I, on no pot, perquè les lleis promouen la igualtat i el respecte a la diversitat, actua de manera més subtil. I com que les persones vivim en aquest sistema, solem ser còmplices. Des del bressol, perpetuem el binarisme. Quan descobrim la diversitat en nosaltres mateixos, l’amaguem sota la catifa, i quan la descobrim en les altres persones, a discriminar toca.

Si fórem capaços de percebre la diversitat com una riquesa, i no com un problema, quina meravella de món tindríem!!

 

Presentació de Transexualidades i Dibuixant el gènere

  

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània

Mapa

Transitant (2)

El Viruta en Esclava de tu piel.

La transsexualitat està considerada una malaltia mental en els textos mèdics actuals. Així apareix en el Diagnostic Statistics Manual of Mental Disorders (DSM), el llibre de referència internacional de les malalties mentals que publica l’Associació Nord-americana de Psiquiatria (APA), i també en la International Classification of Diseases (ICD o també CIE), que utilitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Concretament, en la darrera versió del DSM (la número V, 2013) es diu que les persones transsexuals pateixen Disfòria de gènere.

La percepció d’haver nascut en un cos equivocat està en el discurs mèdic, en els mitjans de comunicació (periòdics, revistes, sèries...) i en moltes persones transsexuals. També la percepció popular és que es tracta d’una inadequació que s’ha de solucionar quirúrgicament i/o hormonalment, i poques vegades es planteja que allò inadequat puga estar en la rigidesa del binarisme, que afecta a totes les persones, siguen o no trans.

El resultat de tot plegat és que les persones trans viuen en un entorn que considera que la falta de correspondència sexe/gènere és anormal (una incongruència, segons el DSM). I per això han de posar-se en mans d’un professional mèdic durant almenys dos anys, per a obtenir així el “certificat de trans” (de Disfòria de gènere) que els permeta canviar-se el nom en el DNI. En altres paraules: el diagnòstic és un requisit per a accedir a drets.

Però potser caldria preguntar-se, com fa Moisés Martínez, si transsexual és una persona atrapada en un cos equivocat o en una societat equivocada. Qui s’equivoca?, el cervell o la publicitat dels joguets de Nadal, blaus per a ells i rosa per a elles? Qui és anormal? un xiquet que vol posar-se un vestit de nena o la família i els companys d’escola que el discriminen?

No està de més recordar que l’homosexualitat va ser descatalogada l’any 1973 de DSM-II-R i l’any 1990, del CIE. I resulta sospitós també veure que, en un estudi que s’ha fet dels membres que han decidit sobre l’última versió del DSM-V, més de la meitat mantenen vincles financers amb les indústries farmacèutiques que guanyen diners a costa dels tractaments de les persones transsexuals (Fernández, 2010).[i]

Ja ho dèiem en un post anterior, però el cert és que la transsexualitat i les seues causes han despertat des de sempre molt d’interès; però al nostre parer seria molt més útil buscar l’origen de la transfòbia i acabar amb ella. Molt millor ens aniria si ens preguntàrem, –i en conseqüència evitàrem–, les violències que s’exerceixen sobre les persones trans, sobre qui desitja transitar en el sexe biològic o en el gènere.

Per què tant d'interès perquè siguem hòmens o dones "de veritat"? Per què n'hi ha tanta por a la diversitat? No podem quedar-nos transitant?

[i] Fernández, Sandra: “Derechos sanitarios desde el reconocimiento de la diversidad. Alternativas a la violencia de la psiquiatrización de las identidades trans”, dins El género desordenado, editors: M. Missé i G. Coll-Planas, Egales, Madrid, 2010.

Aclarint termes:

“Transvestit –o Travesti– fa referència a aquelles persones que esporàdicament es visten o actuen amb els codis del gènere oposat, encara que en la seua vida social i quotidiana s’identifiquen amb el gènere que se’ls va atribuir en nàixer. Aquest és el primer concepte que la medicina utilitza a principis del segle XX per a fer referència a qui no s’identifica completament amb el gènere assignat, i inclou a hòmens i dones masculines.

Transsexual és aquella persona que vol sotmetre’s a una reassignació genital i vol modificar el seu cos per a viure amb el gènere que sent com a propi. Com bé diu la paraula, és una transició en el sexe biològic. Aquest concepte naix en la dècada dels cinquanta dels primers metges que intervenen les persones trans per a diferenciar-les de les persones que practiquen el transvestisme.

Transgènere fa referència a aquella persona que viu en el gènere oposat al que l’assignaren en nàixer però sense modificar necessàriament el cos. És una transició en el gènere. Aquest concepte emergeix dels moviments trans nord-americans dels anys vuitanta en oposició a la categoria mèdica transsexual, i sovint està relacionat amb una crítica al sistema binari home-dona.”

Font: MISSÉ, Miquel, Transexualidades, otras miradas posibles. Egales editorial, Madrid, 2013.

Entrevista a Miquel Missé a IdemTV

A l'etiqueta Trans tens més entrades sobre el tema.

Transitant (1)

La transsexualitat i les seues causes han despertat des de sempre molt d’interès. Però més útil seria buscar l’origen de la transfòbia. Millor seria que, com a societat, ens preguntàrem, –i en conseqüència evitàrem–, les violències que s’exerceixen sobre les persones trans, sobre qui desitja transitar en el sexe biològic o en el gènere.

No està demostrat que a Luus li passara res “anormal” a la panxa de sa mare. Potser algú li ha donat aquesta explicació: internet?, un psicòleg?, una metgessa?, la seua família?... i ella ho ha acceptat. Potser algunes persones es queden més tranquil·les si pensen que n’hi ha una causa biològica de la transsexualitat.

Tampoc crec que Luus haja d’operar-se per a ser una “dona de veritat”. Una operació no és qualsevol cosa! Per què ha d’entrar Luus a un quiròfan? Luus vol operar-se perquè ho desitja de veritat o per a evitar les mirades de crítica de qui no la considerarà prou dona si no s’opera?? Series tu una d’ixes persones trànsfobes que la miraria malament si no s’opera?

"Transvestit –o Travesti– fa referència a aquelles persones que esporàdicament es visten o actuen amb els codis del gènere oposat, encara que en la seua vida social i quotidiana s’identifiquen amb el gènere que se’ls va atribuir en nàixer. Aquest és el primer concepte que la medicina utilitza a principis del segle XX per a fer referència a qui no s’identifica completament amb el gènere assignat, i inclou a hòmens i dones masculines.

Transsexual és aquella persona que vol sotmetre’s a una reassignació genital i vol modificar el seu cos per a viure amb el gènere que sent com a propi. Com bé diu la paraula, és una transició en el sexe biològic. Aquest concepte naix en la dècada dels cinquanta dels primers metges que intervenen les persones trans per a diferenciar-les de les persones que practiquen el transvestisme.

Transgènere fa referència a aquella persona que viu en el gènere oposat al que l’assignaren en nàixer però sense modificar necessàriament el cos. És una transició en el gènere. Aquest concepte emergeix dels moviments trans nord-americans dels anys vuitanta en oposició a la categoria mèdica transsexual, i sovint està relacionat amb una crítica al sistema binari home-dona." 

MISSÉ, Miquel, Transexualidades, otras miradas posibles. Egales editorial, Madrid, 2013.

Entrevista a Miquel Missé a IdemTV
Article de Miquel Missé: L'arca dels cossos equivocats