2 de nov. 2014

Cigronet

Fragments del documental El Clítoris (2003, França. Direcció: Michele Dominici, Variety Moszynski, Stephen Firmin. 60'). Es pot vore on-line ací.

Ací podeu trobar alguns fragments transcrits del documental. També podeu llegir les entrades de Karici.es Dret a gaudir del progrés científic i El clítoris. IES Molí del Sol.



El cigronet, la “pepitilla” o la pipeta del cony són alguns dels poquíssims termes col·loquials que hi ha per a designar el clítoris, un òrgan extremadament sensible de l’anatomia femenina al qual no se li coneix més funció que donar gust a les seues propietàries. El clítoris és tan important per al plaer de les dones com ho és el penis per als barons, però el masclisme i l’androcentrisme l’han menystingut tant, que fins i tot la ciència ens ha fet creure que la protagonista de la pel·lícula era la vagina. Sembla increïble, però el clítoris no apareixia en el repartiment; com a molt se li ha donat un paper secundari, quan es pensava que estimular-lo facilitava la fertilitat de les dones, ja que aquestes importaven sobretot com a reproductores i no com a persones que mereixen gaudir de la sexualitat. 

El clítoris es troba a la part superior de la vulva i és un òrgan erèctil que s’ompli de sang durant l’excitació. Està format per dos tipus de teixits: un de més dur, constituït pel gland, el cos i les extremitats, i un altre de més elàstic, format per dos bulbs esponjosos, l’esponja uretral i l’esponja perineal. La longitud total del clítoris és de 10 a 13 cm, comptant la part visible i la que està dins del cos; però cada dona és un món i les mesures només haurien de servir per a mostrar el que és majoritari, no per a fer sentir inadequada a qui se n’ix de la mitjana.


El gland del clítoris és una prominència suau i redona situada a la zona superior dels llavis menors i és la part visible del clítoris. En repòs, sol estar amagat sota els plecs del caputxó o prepuci del clítoris; però en estat d’excitació triplica la seua grandària. El cos del clítoris és la continuació del gland fins que es divideix en dues arrels o extremitats que, en arribar a l’os del pubis, se separen i formen una V invertida. Per la seua banda, els bulbs del clítoris són també dues masses de teixit elàstic i erèctil que descendeixen al llarg de la vulva, sota els llavis majors i el teixit muscular i paral·lelament a les arrels, i també ells s’unflen amb la sang i creen una zona particularment erògena al voltant de la uretra i de la vagina.

Especial atenció mereix l’esponja uretral, una àrea de teixit esponjós entre la vagina i la uretra que conté les glàndules parauretrals, responsables de produir un líquid, químicament diferent al de l’orina, que és expulsat per la uretra. L’ejaculació femenina és minoritària tot i que les dones que ejaculen diuen que és qüestió de pràctica i de deixar-se anar. En qualsevol cas, allò important és no convertir-ho ni en una vergonya ni en una obligació; simplement ocorre i, com a font de plaer, ha de ser benvinguda.

Pel que fa a la vagina, considerada inadequadament la part de l’anatomia femenina responsable del plaer, té molt poques terminacions nervioses, i la seua estimulació només és plaent si hi intervé també el clítoris o alguna de les seues parts. La penetració vaginal, convertida en la pràctica per excel·lència en les relacions heterosexuals, no és el mètode més eficaç per a fer arribar a l’orgasme a una dona. De fet, els estudis parlen d’entre un 20% i un 30% de dones que aconsegueixen arribar al clímax amb el coit. D’altra banda, és incorrecte parlar d’obertura vaginal, ja que les parets de la vagina estan sempre en contacte i no separades, com si es tractara d’una cavitat. El més adequat és parlar d’entrada i, encara millor, anomenar-la entrada clitoridiana de la vagina perquè és el clítoris, i no la vagina, el responsable del plaer femení. 

Ben avançat el segle XXI, estem lluny de la igualtat plena, i això es fa molt evident en la consideració de la sexualitat femenina, que ha de ser coital i estèticament pornogràfica. El model de bellesa impossible, al qual han d’aspirar les dones, ha conquistat també les vulves i bona mostra n’és l’augment de les operacions estètiques genitals: rejoveniment vaginal, retallada dels llavis menors, infiltracions als llavis majors o al mont de Venus... Aquesta ablació mental en tota regla fa que les dones s’acosten a les seues vulves des de la incompletesa i la inadequació, camins totalment oposats a l’apoderament. Ben al contrari, cal anar per noves rutes on s’estime la diversitat dels cossos i on les dones recuperen el dret a gaudir de la sexualitat sense por que les critiquen. Igualment, cal que la ciència estiga a l’alçada i estudie les dones i els hòmens amb el mateix rigor i interés. I quan ho aconseguim, la igualtat serà un fet i en lloc de només tres termes col·loquials per al clítoris, n’hi haurà tres-cents.



Imatges del CÈRVIX o coll de l'úter.

8 comentaris:

Óscar Becquer ha dit...

Salutacions a tots:

En aquesta entrada unida a aquestos vídeos vull parlar-vos de l'aparell sexual del sexe femení. La vagina és l'aparell que pertanya a les dones i després de milers d'anys la gent que en la seua vida no a investigat res sobre aquesta estructura, siga home o dona no tenen cal idea de que i com esta fet aquest aparell, per exemple hi han dones que després de tota una vida viscuda no tenen cap idea que tenen clítoris, el que indica que aquestes persones probablement no han tingut en la seua vida un moment o un acte en el qual verdaderament hagen arribat al clímax de l'orgasme, això a l'home no li pot passar, ja que aquest té un aparell extern i més simple i en canvi el de la dona és me complex i això hauria d'arribar al seu final.

A l'entrada, es parla com ja he dit abans principalment de l'aparell de la dona, però això està molt generalitzat, del que verdaderament es parla és del clítoris una part dels genitals femenins de la dona de la qual no es fa menció en quasi cap lloc, l'única manera de saber sobre això és o bé estudiant-lo, mirant-lo a internet, escoltant-lo en una conferència que parle d'aquestos temes i algunes fonts més que hi ha, ja que aquest assumpte resulta un tema de vergonya per a nosaltres i poques persones són capaços de parla d'això sense tindre cap problema. Jo em considere una persona que no té cap problema per a parlar d'això a pesar de que probablement tindria una falta de vocabulari per a poder introduir-me d'una forma amena i simple.

L'aparell de la dona cal explicar-ho un poc, ja que amb simples fotos resulta complicant d'entendre'l i és difícil distingir totes les parts i algunes de les seues funcions. En primer lloc, el que la gent diu moltes vegades “la vagina” no és això verdaderament, la part externa s'anomena vulva i d'aquesta es ramifiquen les altres estructures. Dins podem distingir diferents coses, entre les quals es troba en la part superior el clítoris, aquesta part és la zona més placentada de la dona, la part externa és el gland i dins hi ha un cos que es ramifica en forma de V invertida que es troba unida a unes vulves que s’unflen quan arriba un moment d’excitació en el qual la sang arriba i s’acumula. Aquest conjunt d'òrgans formen el clítoris.

Per altra part, més abaix es troba un tub que arriba fins a l’aparell urinari i per últim una altra obertura més abaix que és la vagina, un tub estret que quan entra en contacte amb qualsevol cosa que es puga introduir, aquesta es fa més gran es a dir s’ompli; Si continuem el trajecte arribarem fins a l’úter on es porta a la nova criatura que naixerà que ha sigut creada a causa de l'espermatozoide masculí i de l’ovul que expulsa la mare de les trompes de fal•lopi, que és l’ultima part de la vagina.

Per altra banda, cal destacar una curiositat que no molta gent sap, la vagina per dir-ho d’alguna manera es l’aparell original, és a dir, la vagina ha sigut el primer aparell reproductor que va existir i per una sèrie de processos en els quals tenen una gran influencia les hormones es va produir una espècie de canvi o transformació que va per què els òvuls passaren a ser testicles i el clítoris passara a formar la uretra.
A més hi ha una característica que cada vegada em crida més l’atenció i una vegada tras altra acabes fart de veure-ho i escoltar-ho. Hi han dos-cents mil formes de nomenar les parts íntimes dels hòmens com per exemple pene, membre,pit, verga,banana alguns dels més graciosos que altres però la majoria és poder dir en una conversa col•loquial i en canvi per a la dona es troba cony, vagina,figa,xotxo,conxa, palometa i molts més que encara que siguen graciosos i hi haja algú que siga més formal resulten més despectius i això no es reflecteix d’una forma agradable ni positiva per a la dona i en la meua opinió això hi hauria d’eradicar-se

Óscar Becquer ha dit...

Per últim, per a tancar aquest comentari sobre aquesta interessant entrada dir-vos que com sempre entre l’home i la dona i hi han problemes de gènere, problemes de tots tipus, ja que encara que algunes són detalls donen una visió de la dona que moltes vegades la deixa en una mala posició, que tinguen unes etiquetes que no es mereixen i tots a això com sempre per culpa de la societat. Per altra part l’entrada jo considere que ha sigut molt entretinguda, que a pesar de saber-hi ja moltes coses sobre aquest tema, hi havien moltíssimes coses que no sabia i tancar finalment dient que l’aparell de l’home no és més simple que el de la dona és més vistos i les dones tindrien que no pensar en els estereotips que ha creat la societat i conèixer-se a si mateixa i els hòmens per altra part conèixer millor l’aparell de la dona i almenys emprar el seu coneixement amb les persones que verdaderament volem, ja que el plaer no ho és tot en una relació però és imprescindible per a què tot puga eixir bé i no haver de viure situacions dolentes per a les dues persones.

NO EM DEIXABA POSAR-HO TOT JUNT

Esther Roussel ha dit...

Hola, sóc Esther. Vull parlar-vos dels dos vídeos que acabem de veure. Primer de tot, ens parla com s’ha vist el clítoris al llarg de la història. Observem que ha sigut un òrgan el qual no li han donat importància, i a soles ha sigut estudiat per científics quan pensaven que era un òrgan vital per a la reproducció. Hem vist com mai s’ha parlat de la seua única funció, que és la de donar plaer a les dones. Com tots sabem les dones i el seu plaer han sigut menyspreats per la societat, inclòs avui en dia podem veure els casos de mutilació genital femenina en països d’África. Com hem dit i continuant amb els vídeos, el clítoris serveix per a donar plaer i no és a soles el botonet que podem veure, si no que és més gran i envolta part de la vagina. També parla de que a soles és possible tindre un orgasme estimulant el clítoris i que el paper de la vagina no és el que havien pensat fins ara.
Pense que és una injustícia que no li hagen donat la mateixa importància al clítoris que al penis, però gràcies als esforços de tantes dones per a reivindicar els nostres drets, hui en dia les dones tenim més llibertat per a gaudir de la nostra sexualitat, i els homes també estàn aprenent, entenent i ajudant a que siga normal i fundamental que la dona tinga plaer i orgasmes en les relacions sexuals. No m’agrada gens el masclisme que la dóna ha tingut que sofrir durant tant de temps, i menys encara, l’ablació del clítoris. Per a donar una bona lecció, canviaria els papers, i que els mutilaren als xics el seu glande, a vore si els agradava tant.

ivan y eric 3 c ha dit...

CIGRONET

En aquest video parla sobre que es la clitoris. Doncs la clitoris no a sigut un òrgan molt investigat durant aquests anys sols per cientìfics. La funció d'aquest es donar plaer a les dones i sigut menypresiat per les persones d'aquesta societat.

La nostra opiniósobre aquest text esque no es valora la importancia dels organs com unes altres coses de les dones.

Mònica West ha dit...

Crec que la gent d'aquella època no era conscient de lo important que pot ser el clítoris per a una dona.
El cos femení es tan important com el masculí.

La importància que te el clítoris es bàsica ja que es el punt de plaer de la dona, es tant important com la de l'home. No es valora la opinió de la dona o els seus gustos.

Tampoc s'ha investigat com funciona i de la manera que afecta a la dona. Fins i tot es deia que com no era servible per a la reproducció no importava gens ja que no “aportava res”.

Javier Bebel i Kevin Pankhurst ha dit...

Aquest vídeo parla segurament sobre un dels òrgans menys tractat del cos humà. Per altra banda, el penis sempre està al vocabulari de las persones de la nostra edat, en canvi, el clítoris, el seu igual a l'aparell reproductor femení, pot ser hi haja gent que no sàpiga de la seua existència.

Siguent un complex i important òrgan del cos, està oblidat i no se li dona utilitat, fent així a la dona a una màquina reproductiva sense necessitat de plaer sexual.

Normalment, els òrgans sexuals son cridats d'altra manera per tal d'esquivar la paraula real. A l'aparell reproductor masculí l'anomenem amb el que es més una manera d'anomenar el penis, “polla” o “pilila”. Per al femení ho anomenem en conjunt, el “cony” o “xoxo”. No seria mes correcte anomenar-lo “cigronet”? A vegades la gent desconeix el seu nom verdader i per això el criden “cigronet” directament no per evitar el clítoris. A mes a mes, no serà massa utilitzat.

Un salut!

Álvaro Bequer ha dit...

Una salutació a tots:

En aquest text ens podem informar més de la sexualitat femenina. Ens parla d'un òrgan femení el qual s'encarrega de donar plaer a la dona en l'acte sexual anomenat clítoris o pepitilla, com l'anomenen alguns. Aquest òrgan pot tindre una mesura de 10-13cm contant el que hi ha dins. Aquest òrgan ha estat present des de fa milers d'anys i encara no ha sigut estudiat com en cas dels homes. Això, es podria atribuir a una desigualtat de genere entre els dos sexes.

El clítoris, es troba en la part superior de la vulva i es un òrgan erèctil, es a dir, es plena de sang produint un augment en el seu tamany, inclús, pot augmentar tres vegades més que en estat natural.
Esta compost per terminacions nervioses molt sensibles que donen plaer en l'acte sexual produint un augment de tamany dels bulbs del clítoris. Aquestos, es creu que serveixen per a protegir la uretra femenina i no perjudicar amb danys en la penetració. Es pensava que la vagina era la part on les terminacions nervioses eren més abundants. Continuara...

Rosa Sanchis ha dit...

La asociación sueca para la educación sexual (RSFU) lanzó una convocatoria a nivel nacional (noviembre de 2014) para encontrar la palabra idónea para la masturbación femenina. La ganadora (junio de 2015) fue klittra (de klítoris y glittra, que viene del inglés glitter, que significa brillar). La asociación ha propuesto que se incluya en el diccionario oficial de Suecia (SAOL)