25 d’oct. 2014

¡No juguéis como niñas!



En castellano

El vídeo sembla que parle d’uns temps molts llunyans, però a l’actualitat encara ens queda molt de camí per a arribar a la igualtat completa i l’esport és un camp minat de masclisme. Aquest masclisme funciona a nivell social i a nivell personal.

A nivell social, la discriminació és molt evident. La informació esportiva ha quedat reduïda a un sol esport, el futbol, i a un sol sexe: el masculí. Les dones esportistes, encara que siguen les millors de la categoria, no ixen a la televisió, no cobren sous milionaris i no poden viure de l’esport; per tant, l’han de compaginar amb altres treballs i no tenen tant de temps per a entrenar. A més a més, se’ls posen molts entrebancs per a federar-se i per a trobar llocs on practicar esport, i només quan els xics no necessiten els camps, els poden ocupar elles. A l’entrada de Karicies: Un poc d'esport, podeu vore el que passa amb el futbol femení.

A nivell personal, les xiques practiquen molt menys esport que els xics perquè l’exercici no és femení. Les dones són educades per a agradar, però no es posa l’èmfasi en l’aspecte saludable de l’autocura, sinó només en l’exterior (pintures, roba incòmoda, sabates de taló alt dolentes per a la columna...). Mostra d’això és que les converses entre dones en els gimnasos se centren en les calories que es perden practicant determinat esport i no en la importància de l’exercici per a la salut o simplement en la diversió o el plaer que proporciona fer esport. Podríem dir que les dones practiquen un esport dietètic, és a dir, un esport per a estar primes.

En canvi, en els xics està ben vist que siguen forts i competitius, i l’esport és una manera d’aconseguir-ho. També és una forma de reforçar la camaraderia masculina i de passar-ho bé jugant. A més, com que tenen més temps lliure que les xiques, perquè en general se’ls encarreguen moltes menys tasques de cura o de neteja a casa, poden practicar-lo lliurement. Per contra, els xics a qui no agrada el futbol, solen ser discriminats al pati o als espais de jocs.

Una mostra de la relació entre esport i masclisme és la frase que l’entrenador de futbol els deia a alguns dels meus alumnes per a “animar-los”: “No juguéis como putas niñas”. I encara dues mostres més:

Una xica contava que havia passat gran part de la seua infantesa practicant la rítmica i, com que li agradava molt, entrenava durant moltes hores. Les seues amigues li deien, amargament, que estava perdent la infantesa. En canvi, un amic del mateix grup era molt aficionat al monopatí i passava les mateixes hores, o potser més que la gimnasta, entrenant al riu; però a ell ningú no li va dir mai que estava perdent la infantesa; senyal que no es considerava una pèrdua de temps sinó una cosa normal i natural: una activitat ben masculina.

Una alumna de primer de batxilletat em va contar que havia deixat de practicar handbol perquè la família i amistats li deien que se li estaven fent unes cames i uns braços molt musculosos i això no era femení. Efectivament, en el model de feminitat tradicional, una xica musculosa no és adequada i ella volia ser ben femenina.

Exemples, n’hi ha mil. Només cal posar-se les ulleres lila i mirar.

(Penge el vídeo a petició de Luismi)

42 comentaris:

Jose Mot ha dit...

Aquest vídeo tracta de que una dona vol fer fúting amb els homens pero en eixos temps no lis pareixia molt bé que fachen coses com traballar.Un home que dirichia la carrera volgué tirar de la carretera a la dona que estava fent fúting pero el seu novio que també fea fúting apartá a eixe home.
A mi no empareix just dirli a una dona lo que pot o lo que no pot fer saven que vol fer-ho o no.

Joan i Ernesto Goldman ha dit...

Aquest vídeo ens ha paregut molt divertit i educatiu, ens ha ensenyat molt com a moltes persones, a la gent li agradaria aquest vídeo de la injustícia (masclisme) que influïx sobre l'esport, no solament en l'esport, també en altres coses com el treball o el drets.

És un vídeo que perquè és una xiqueta no pot córrer en la pista d'atletisme, en ixa època la gent era masclista perquè creien que les dones no podien fer el que feien els homes. El representant de la carrera li va dir que no podia córrer en la seua marató.

Hi ha molta gent que és així de masclista i malcriada de no respectar a les dones en igualtat als homes. Però hi ha gent que tracta en igualtat a les dones, al llarg del temps hem vist que les persones podem canviar moltes coses.

Adrian Zetkin ha dit...

De Adrian Zetkin m´ha agradat perquè parla sobre el masclisme i a corregut amb el seu marit i l´ha defensat quan un periodista li volia llevar els números i el seu marit li va empentar amb tanta força que el periodista va a volar.
Després de 5 anys de aquella carrera en la que va participar la primera dona van deixar córrer a les dones en la marathon de manhatan gracies a la dona que no m´han recorde del nom.

Noelia Cambrils ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre que una dona que vol correr en una carrera com els homes, va ser la primera dona que va participar en la carrera.Va pasar un camió ple de periodistes i també on estaven els organitzadors de la carrera i un dels organitzadors no estava d'acord en que una dona participara peró al final la dona va aguantar tota la carrera. Continuara...

lucia tristan ha dit...

Hola

Aquest vídeo tracta d'una dona que es va posar a córrer en un marató d'homes. Perquè en aquells anys els maratons assoles eren per a homes, aquella dona va tindre la valentia d'anar a eixa carrera colant-se. Quan el que manava d'eixa carrera va veure a la dona li va intentar llevar el número però ella va fugir i va continuar la carrera tranquil·la. Després de 5 anys es va deixar que les dones pogueren participar en molts jocs esportius.

La meua opinió es que la dona va fer molt bé perquè hi ha moltes dones que volen córrer en maratons i si eixa dona no hauria fer el que va fer pot ser que les dones no podrien participar. Aquest vídeo reflecteix a les diferencies que n'hi ha entre les dones i els homes, la discriminació que tenien les dones.

Jo crec que n'hi ha que donar-li les gràcies a totes les dones que han fet que tinguem poc a poc tinguem els mateixos drets que els que tenen els homes, gràcies a ella podem participar en els maratons i gràcies a moltes més dones em pogut participar en moltes activitats.


Luismi de Gouges ha dit...

Aquest vídeo tracta de una dona que es deia Kathrine Switzer ,va ser la primera dona
en correr la marató de Boston en 1967. Kathrine es va inscribir posant només les seues inicials
“ K V Switzer”.
El dia de la marató Kathrine va correr amb la companyia del seu entrenador “Arnie Brigss” y el seu novio “Tom Miller”,de sobte varen apareixer uns periodistes fotografiant-los i el director de la marato va correr darrere seu per a expulsarla pero Tom li va espentar y Kathrine va poder continuar la carrera que va finalitzar en 4 hores i vint minuts.
Me ha agradat el vídeo perque es molt divertit y defensa el drets de les dones.
Volí agrair a Rosa Sanchis el dedicar-li una entrada a aquest vídeo.

sandra beker ha dit...

En aquest vídeo parla de una dona que va córrer en una carrera q sempre avia sigut de homes durant 70 anys però ella va ser molt valent i va córrer. Va córrer amb el seu novio i amb el seu entrenador , tots els homes de la carrera deien -ala es una dona!.
Va passar un camió que allí estava el home que dirigia tot la carrera ,va baixar del camió i va perseguir a la dona ,la va agafar i tenia molta ràbia li va dir que li donara el numero .
El seu novio li va empujar al home i varen seguir corrent.
Aquest vídeo ma par eixut molt bo perquè la dona a sigut molt valent i va fer la carrera de homes

Joan i Ernesto Goldman ha dit...

A Joan i Ernesto Goldman nos a pareixcut molt divertit i entretengut aquest vídeo
Os animem a que veuen aquest vídeo.

Lucia Becker i Rubén Kent ha dit...

Aquest video m'ha agradat molt, perque explica que encara que siguen dones o homes, tots tenen el mateix dret a fer algunes coses, i més en un marató, que es el que posa en el video. Aquest machisme també pasa molt en diferents jocs esportius, per exemple: fútbol, beisbol, i molts més.

La nostra opinió és qué aquest machisme es té que acabar ja, perque com dones i com homes, tots tenen el mateix drets a jugar a esports, a diferents professions etc.

Vos recomane que el veieu perqué t'ajudará a pensar i reflexionar sobre aquest tema.

Lucía Becker i Rubén Kent.

Bea i Tamara Washington ha dit...

¡No juguéis como niñas!

Pues el vídeo tracta de la primera dona que va córrer en la marató de Boston, el home que organitzava aquesta, va intentar agarrar a la xica, gracies al seu novio y el seu entrenador ella va aconseguir demostrar que nosaltres, les dones, podem fer el mateix que els homes, al final la dona va aconseguir finalitzar la carrera.

Opinio:
Pues em pareix molt be la actitud de la dona perquè malgrat que l'home i els periodistes li digueren el que li digueren pues ella va continuar la carrera fins a acabar-la, i així va demostrar que les dones també poden córrer, i desde hay va cambiar la seua vida.

Bea i Tamara Washington ha dit...

¡No juguéis como niñas!

Pues el vídeo tracta de la primera dona que va córrer en la marató de Boston, el home que organitzava aquesta, va intentar agarrar a la xica, gracies al seu novio y el seu entrenador ella va aconseguir demostrar que nosaltres, les dones, podem fer el mateix que els homes, al final la dona va aconseguir finalitzar la carrera.

Opinio:
Pues em pareix molt be la actitud de la dona perquè malgrat que l'home i els periodistes li digueren el que li digueren pues ella va continuar la carrera fins a acabar-la, i així va demostrar que les dones també poden córrer, i desde hay va cambiar la seua vida.

Javier Bebel ha dit...

Vaig pensar en aquest tema fa poc, el diumenge pot ser; quan el meu iaio sol vindre a dinar a ma casa. Va posar la televisió, i la primera cadena, on tele-visaven un parit de tenis femení. En eixe moment vaig pensar en quins esports femenins feien a la televisió i... oh!, nomes el tenis. I açò no es l'únic que vaig pensar.

També vaig tractar de trobar un motiu objectiu per separar el esports en dues categories, la masculina i la femenina. Clar, açò ve de la creença de que les dones son fràgils i no poden practicar activitats esportives amb homes; es clar, es poden trencar.

Sempre m'agrada reflexionar sobre la societat i que pensa la gent sobre els temes que es tracten a les entrades que comente. “la marimatxo”, totes aquelles dones que practiquen algun esport son “marimatxos”. Així que amés de la societat com a conjunt de pensaments i sistemes que conformen la humanitat, també influeix la societat com a les persones que et rodegen i la seua forma de pensar i sobre tot els seus comentaris.

Hi han proves de sobra per indicar que hi ha una clara discriminació cap les dones en quant a tot el mon esportiu. Gracies a la iniciativa d'aquestes dones es revolucionen els sistemes i les diferencies es fan mes menudes.

David José KENT ha dit...

Aquest video em fa pensar en moltes coses que van a ocorre per a que les dones foran iguals que els homes. Fa 60 anys una multitud no podria imaginar, dones fent lo que les dones fan ara mateix.
Les dones fen cuasi tot el fa els homes i es sorprendet en 50 anys lo que ha evolucionat i lo mijor de tot es que aun seguim evolucuionant. Hi ha homes aun majiostes i dones feministes que encara lliuten per a canviar la societat al seu estil. Sol quiero que segeixen asi els feministes per que lluiten per els seus drets. Estem disminuien les dones mortes per maltracts en Espanya i si seguim asi, el conseguirem.

Em podem aumentar mes els drets e igualar als dos parts de la raza humana. La historia de Kathirine Switer en va inspirar per a les meues esperazes d' un món mijor.
Pero al altre video en da vergonya dels homes per se asi.No enten com esten les dones en els seus corps,sobretot jo pero pense que es una total discriminacio a nostra propia raça.

javi becker ha dit...

¡NO JUGUÉIS COMO NIÑAS!


Hola, a hui vaig a comentar sobre el vídeo de nom cridat “no juguéis com niñas”.
Aquest vídeo tracta sobre una marató en el any 1967 en Boston, en aquesta los maratons
eren soles per a xics per això no li deixaven a les xiques participar.
Peró un dia una dona es va presentar i va córrer amb el seu entrenador i amb el seu nòvio però el director de la carrera no el va deixar per això el se va presentar en la carrera i es va intentar quitar-les el numero però el nòvio no li va deixar. Els periodistes li van dir a la dona que era una sufragista però a ella no li va importar res i va acabar la marató.


El vídeo ma paregut una meravella com a pogut la dona con aquelles critiques i també me a paregut que la dona tenia molta raó en que podia córrer i que per ami aquells temps eren temps de masclisme i de que les dones podien fer el volien per això crec que este vídeo es una raó per a que puguen fer totes les coses las dones.

Edgar i Vicente Becker ha dit...

Aquest vídeo va sobre la primera dona que va córrer en la marató de Boston.
La dona parla sobre que es va asombrar al ver a la gent emocionada per ver una dona corregent en la marató,ja que va ser durant 70 anys per a homes.
Ah contat que un director de la carrera li volia llevar els números i li volia expulsar de la carrera, però, el novio de la xica Tom Miller li va metre un colp que li va fer volar cual paloma buscant el niu, i s'en va anar el director Jock Semple i tot es va quedar tranquil.
La dona va acabar la carrera perquè ella va pensar que si no la acabava tots pensarien que les dones no podrien fer el mateix que els homes, per això la va finalitzar, per a demostrar que elles poden fer el mateix.

Nosaltres pensem que la dona té raó, perquè en aqueixos temps la gent menyspreia a la dona i per això té raó, el novio va actuar molt be però, se va passar un poquet però el Jock eixe se'l mereixia per masclista.
Esta es la nostra opinió.

Mònica West ha dit...

Aquest vídeo tracta d'una dona que va anar contra lo “políticament correcte”.
Aquesta dona parla de la seua experiència a l'hora de fer aquella acció que canviaria moltes coses.


La dona del vídeo es va inscriure a una marató amb les seues inicials i el cognom, de manera que ningú sabia que era una dona. Va començar la marató d'una manera molt positiva, molta gent estava sorpresa d'una manera positiva, els periodistes volien traure-la en el seu periòdic ja que antigament aquell acte era impensable.

A la meitat de carrera, el organitzador de la carrera va agredir a la protagonista dient-li coses que podrien afectar la seua moral com. “¡Dame tu número y abandona la carrera!,¡No tienes derecho a correr!, ¡Para de sabotear mi maratón!”.
La seua parella com a resposta d'aquell acte, va pegar una forta colçada al home, fent-lo traure de la pista, com a senyal de recolzament a la seua parella.

Finalment va finalitzar la carrera amb molta satisfacció i orgull per ella mateixa.

OPINIÓ:

Crec que és una dona molt valenta per fer actes com aquest per demostrar a tot el món lo capaces que som les dones per fer qualsevol cosa.

És una gran forma de canviar el pensament de moltes persones i demostrar que la igualtat es real,que nosaltres podem canviar el món amb coses xicotetes.

Miguel Angel West ha dit...

Hola a tots i a totes

Jo crec que si aquesta dona no haguera participat a la marató molts avanços relacionats amb la dona haurien arribat molt més tard, tal volta i per desgràcia les dones han de ser pioneres en un esport d'homes per a demostrar que elles poden fer-ho igual o tal volta millor i això es molt trist ja que n'hi ha dones d'eixa època que podria haver sigut grans esportistes

Respecte a l'actualitat, el masclisme, encara que en menor quantitat segueix existint i això es una situació que s'ha de millorar per a que arribe el dia que homes i dones siguen iguals a l'esport

Noelia cambrils ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre que una dona que vol correr en una carrera com els homes, va ser la primera dona que va participar en la carrera.Va pasar un camió ple de periodistes i també on estaven els organitzadors de la carrera i un dels organitzadors no estava d'acord en que una dona participara peró al final la dona va aguantar tota la carrera.
M’agradat, el vídeo perqué doná opcio a que moltes dones, com Kathrine Switzer participen en el marató de Boston perqué antes no deixaven a les dones participar hasta que per primera vegada Kathrine Switzer va participar i va aguantar hasta el final amb el apoyo del seu home.

Jenny Campoamor 1ºH ha dit...

Aquest vídeo i aquesta entrada m'ha impressionat moltissim, ja que és la realitat i jo personalment se el que és practicar esport següent una dona. En el meu cas, jo practicava natació a un nivell competitiu alt des dels sis anys, però també em vaig veure obligada a deixar-lo perquè tot el món em criticava dient que estava molt forta que era un “home vestit de dona”, que cap xic s'anava a fixar en mi, etc. Vaig formar part d'aquell equip des dels sis anys fins al quinze. Y no fa molt, apenes un any, vaig intentar retornar però el que era el meu nòvio va amenaçar-me amb deixarem i posava excuses del tipus de “estaràs més forta que jo” “una dona no pot tendre mes múscul ni força que un home” “quan competies tenies un cos que em feia vomitar” etc. Encara tot això, vaig intentar retornar, i en apenes dos mesos em varen oferir una prova per a la selecció valenciana, un somni per a mi i que vaig desprear pel meu nòvio. Jo sóc una xicona que li encanta l'esport i que cada dia practica i ara fa un mes el meu nòvio em va deixar perquè tenia més músculs que ell.

El que vuic dir amb tot això és que no sabeus com m'apenedeix de fer a cas al que em deia la gent, com em jutjaven i jo que els feia cas. Les dones tenim els mateixos drets que els homes i no totes som iguals, a unes ens agrada l'esport mentre que a altres el que més les importa és anar a la moda i passar tota l'estona amb el seu nòvio o emborratxar-se. Sí que és cert que hi ha moltes desigualtat però si nosaltres fem cas de tot el que ens diuen i quan ens diuen que deixem de practicar el nostre esport nosaltres li fem cas asseguida mai aconseguirem que ens respecten ni tenir una igualtat digna i amb les mateixes avantatges que els homes.

El poc que tenim fins ara es la lluita de moltes dones esportives i si nosaltres seguim lluitant aplegara el dia en què ens respecten i aconseguirem que ens tracten com mereixem.

Maria Wollstonecraft ha dit...

Jo pense que aquesta és una història de una dona molt valenta i lluitadora que no te por del que pensen el demés. M'ha agradat que, a pesar que no poguera participar a la carrera com a dona, ho intenta posant les seues inicials.

Aquest és un clar exemple del masclisme que hi havia en eixa època i que les dones no podien fer quasi res, encara que fóra una ximplesa com participar en una carrera. Però la carrera, des del moment que va continuar corrent a pesar de tot, va canviar la vida de la xica i la vida de moltes dones en aquell moment.

El que més m'agrada d'aquesta dona és que ella sabia que el que feia ho anava a canviar tot però ella volia fer-ho perquè pensava que si no ho feia, els homes creurien que les dones eren inferiors i si deixava la carrera volia dir que l'home era superior a la dona per fer coses que a les dones no el deixaven fer.

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Yenny, per la sinceritat.

Realment m’ha emocionat el teu comentari perquè té més valor que cent entrades del blog. També pense que tens molta raó quan dius que les dones hem d’acomplir els nostres desitjos i no fer cas del que ens diguen. Però no sempre som tan fortes com per a oposar-nos a les pressions del patriarcat (que es val fonamentalment de les opinions de les persones que estimem). Potser seria més senzill anar contra el que diuen els desconeguts; però quan es tracta de la nostra família, de les amistats o de la parella, tot esdevé molt més difícil! Per sort, n’hi ha dones que obrin camins, com la del vídeo, i gràcies a elles, les que venim darrere guanyem drets que abans no teníem. I també és una sort que te n’hages adonat que renunciar als teus somnis per amor és un sense sentit. Però el món també ha de canviar i no ser tan quadriculat de pensar que una dona musculosa o forta no està bé. Per l’amor de les deesses, que estem al segle XXI!!!

Adrian Wolf ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre una dona que volía participar en un marató en la que sols participaven homes, en aquella época tot era així. Va posar sols les incials del seu nom per a que no sospitaren i va correr el marató amb el seu novio i el seu entrenador encara que el propietari de la carrera es va enfadar molt i va tratar de arrancar el dorsal 261 que portava la dona.

M'ha agradat perque actes com estos van fer que les dones tingueren mes llibertat i van obrir portes a les cuales les dones tenien tancades per atra part, l'actitud dels periodístes va ser lamentable perque van fer les fotos pero li van dir coses com ''¿Que tractes de probar?'' cuan ella sols volía correr amb l'esperança de cambiar les coses i de que les dones tingueren drets a correr en events com estos i el va aconseguir ja que després de 5 anys van admetre a les dones en maratons i en els jocs olímpics.

Monse Wolf ha dit...

Aquest vídeo m'ha paregut com si estiguérem parlant d'una època medieval però es molt actual i m'ha sorprès que un director de la carrera anara darrere d'ella per a llevar li els números i tirar-la fora del marató utilitzant a demés la violència. Quina mentalitat mes arcaica te aquest home no es creu de veres que una dona no pot fer el mateix que un home. Peró s'equivocà i aquesta dona ho va demostrar va defendre els drets de totes les dones en un marató i gracies a ella avui dia totes les dones poden concursar en tots els maratons i en tots els jocs olímpics

Adrián Feijoo ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre la primera dona que va participar a la marató de Boston, Kathrine Switzer. Molts periodistes es van sorprendre de ver a Kathrine participant perquè fins 1967 solament corrien homes i no es considerava correcte que les dones corregueren. A més, aquesta entrada parla sobre les desigualtats que encara hi ha respecte als esports que practiquen homes i dones.

A l'actualitat es considera que l'exercici no es femení, ja que les xiques són educades per a agradar i considere que no té per què ser així, ja que cadascú ha de practicar l'esport que li agrada. A més es donen més facilitats als homes, ja que els esports en categoria femenina són menys reconeguts i els homes cobren més sous per fer el mateix, amb el que no estic d'acord. Per això, moltes dones necessiten compaginar l'esport amb el treball per aconseguir més diners i, a vegades, no tenen temps de realitzar esport. En canvi, molts esports com el tennis sí que tracten per igual als homes i a les dónes i el seu treball es conegut a parts iguals.

Per altra part, moltes xiques no fan tant esport com alguns homes per por a no tindre el físic que la seua família i el seu entorn consideren correcte. Per això, fan altres esports que no siguen masculinitats i facen que isca vell o que l'úter es caiga, com diu irònicament Kathrine Switzer.

Aquesta dona va aconseguir començar a evitar diferències en els maratons i ara moltes dones participen en competicions d'aquest calibre.

En conclusió, hi ha que realitzar l'esport que ens agrade sense fer cas a crítiques sense criteri, com les persones que diguen a les dones que per practicar esports no són femenines. Finalment, no hi ha que deixar de competir solament pel físic, ja que hi ha que perseguir els somnis.

Lucas MARSTON ha dit...

Aquest video es molt creatiu i parla que en l`epoca en any 60 les dones no podien participar en la maraton solo perque era doneta. En aquest any cambiò su vida.

A partir d`aquell anys totes les dones participaron en la maraton.
Este video es molt impotant perque parla de que no solo los hombres podia participar sinò les dones tambè.

Victor Thompson ha dit...

Salutacions.

Aquest vídeo en mostra un dels molts exemples en els que la dona, a traves del incompliment de les normes es fa un lloc en un esport.

El vídeo esta narrat per K V Switzer que és la principal protagonista d'aquest fet. Va ser al any 1967 quan una jove va córrer per primera vegada la Marathon de Boston. El per que? Aquesta jove volia trencar aquesta norma de que la Marathon només la podien córrer els xics, ja que açò no era just. En la historia que ella conta ens diu que, per exemple, un dels organitzadors no volia que una xica acabara la carrera fins tal punt que va córrer darrere d'ella però el seu xicot va empuixar-lo per que ella acabara la carrera, però ella anava a acabar la carrera encara que fora en els genolls.

En conclusió em pareix un vídeo molt bo per a que la gent es done conta de les desigualtats que hi havien fa no molts anys, i espere que sigui de exemple per a que cada vegada hi hagen menys desigualtats

Rubén Du Chatelet ha dit...

Les dones han sigut discriminades no tan sols en els esports si no en assumptes com el treball i d'altres que encara continuen sent discriminades. No es pot negar que hi han mesures adoptades pels governs dels països desenvolupats, però realment es du a terme?

L'any passat en l'equip de debat vam tractar un tema que és exactament aquest: “hi ha igualtat entre homes i dones actualment?”. La meua pregunta és: hauríem de pregunta-nos això si les mesures adoptades pels governs foren suficients? Quan vam investigar aquest problema ens vam adonar de que no era exactament igualtat el que hi havia, hi han lleis que, per exemple, volen aconseguir que en les empreses de l'Ibex 35 hi haja un 40% de dones presents en el consell en el 2020, però realment estem pràcticament en 2015 i hem aconseguit assoles un 17,8%.

El que vull dir és que no es suficient amb lleis que estan en el paper però no en la realitat, no son únicament les lleis les que tenen que canviar, no hem d'esperar als governs per a fer qualsevol cosa, hem de canviar la societat, hem de començar per nosaltres. Hi han moltes organitzacions feministes que lluiten per la igualtat com “She for He” que vol que els homes lluiten al igual que les dones per aconseguir els drets que com a ciutadans del mateix món mereixem.

lorenzo arenal ha dit...

A aquest vídeo es pot veure com Kathrin Switzer, la primera dona en fer la marató de Boston, ens narra la història de com ella mateixa va fer història a l´any 1967, perquè va ser la mes valenta i
l´única que va ser lo suficientment valenta per a fer-ho perquè clar és necessari tindre molta valentia per a posar-se pel camí de aquest home masclista, Jock Semple, que era un dels directors de la carrera i que la va perseguir per a que abandonara, cosa que ella no va fer, és més va acabar la marató a les 4 hores i 20 minuts.

K.V. Switzer, així es com va firmar aquesta dona per a aconseguir que no descobriran que no era un home. Va anar a la marató amb la companyia del seu nuvi, el qual la va defendre d´aquella bestia que volia que es fora, i el seu entrenador. Als cinc anys de la marató d´aquesta heroïna, es va permetre oficialment a les dones participar.

A la actualitat la nostra heroïna segueix corrent i a la primavera del 2014 va protagonitzar la marató 261, com el seu dorsal, a Mallorca de la “Women´s Marathon” tot jovial com quan va fer la primera marató.

A mi personalment aquest vídeo m´ha agradat molt mostra tots els avanços que ha fet la dona per a aconseguir la igualtat, i tot a rel del que va fer la nostra heroïna, per això jo dic que es una dona valenta amb coratge i sobretot es un model a seguir per a totes les dones del mon. Encara que les dones no tenen les mateixes avantatges als esports com els homes, van per bo camí.

Sonia Stone ha dit...

Hola, sóc Sonia i vaig a comentar la entrada ¡No juguéis como niñas!. Aquest vídeo tracta sobre Kathrine Switzer, que en 1967 va ser la primera dona en córrer oficialment en la Marató de Boston, entrenada per Arnie Briggs. Va arribar el dia i mentre corria, va passar una camioneta de periodistes on també anaven els directors de la carrera. Un d'ells, Jock Semple, es va baixar de la camioneta i li va dir a Kahrine que es quitara el número i que es fora de la marató, però el seu nuvi Tom el va impedir espantant a Jock fora de la marató.

La meua opinió sobre aquest tema es que en aquells temps els homes eren molt més masclistes que ara i no deixaven a les dones inscriure en els maratons perquè pensaven que no aguantarien tota la carrera o perquè sinó se'ls faria cos d'home. Pense que si Kathrine no haguera participat en la marató a lo millor les dones no hagueren pogut inscriure en una carrera en molt anys després de 1972, cinc anys després de que ella correra.

En conclusió, Kathrine va ser molt valent en atrevir-se a ser la primera dona en inscriure en la Marató de Boston i que se'l tenim que agrair, ja que sense la seua participació les dones no podrien haver córrer en una carrera en molt de temps.

roxana wolf ha dit...

Hola soc Roxana, i la veritat esque m'agrada aquest vídeo dèbit a que es tracta de la primera dona anomenada de Kathrine Switzer, que volia córrer la marra-ton de Bòston,en 1967.
Kathirine cuan se va apuntar, va contractar a un home pera que la entrenara i el seu marit estava orgullós.

El dia de la corria, el director de la carrera, avia empesat a córrer detras de kathrine, pera quitar-li els numer i deixar de córrer, però el seu marit li havia empuat, cuan passo això sabia que tenia que continuar i terminar la carrera, lo que ha agradat asigut que contaba que la gent es sorprenia cuan via una dona corrent, cridaban es una xica una xica, desde aquell dia Kathrine avia cambiat la seua vida però també la de les dones, ja que ahora son permeses legalment pera corriguer en el mara-ton de Bòston.

Aquest vídeo parla del masclisme, i con un home volia destruir el somni de una dona, però aquella dona avia sigut valenta i no es va rendir.

Hui en dia alguns homes pensen que les dones solament som bones pera limpiar i cuinar, però aquest no es això, podem fer mes coses, i aixo empezo en 370 després de Cristo, Hipatia havia sigut la primera dona matemàtica.

Lo mal de les dones es que algunes tambe pensen con els homes masclistes, però aixo no es veritat, la dona pot fer mes coses que un home.

esther roussel ha dit...

Hola, sóc Esther. Us vull parlar sobre el vídeo de 261, la història de Kathrine Switzer. Aquest vídeo tracta d'una dona que va aconseguir inscriure's en el marató de Bòston, quan portaven 70 anys solo corrent homes, quan ella se va inscriure pensaven que era un home doncs quan era una dona. Quan va arribar el dia de la marató, un director Jock Semple va entrar en la carrera i va intentar que se retirara d'ella perquè no li pareixia normal que una dona correra en la seua carrera. Ella mentre que estava corrent se li va posar davant una camioneta de periodistes que li deien que mes d'espai que estaven traure fotos de lo fort que els pareixia.

La meua opinió es que no tendrien que ser tan masclistes en els deports per no deixar que les dones el practiquen,perquè jo pense que les dones se mereixen també practicar un poc d'esport. Gracies a esta dona eixe marató va deixar participar a mes dones en el pròxim marató. A mi m'ha agrada aquesta historia perquè estem casi de aconseguir que les dones facen lo mateix que els homes encar de que podem fer ho igual, el problema es que la gent lo veja com una cosa normal.

En conclusió que gracies a esta dona les dones han pogut córrer en carreres, a maratons i fer una cosa mes sense que nos diguen que nos pareixem a un home.

RODRIGO DE BURGOS ha dit...

NO JUÉGUES COMO UNA NIÑA



Va de una xica que volia córrer en una marató de 70km,va participar amb el dorsal 261 amb el seu nuvi i el seu entrenador.
Quan va córrer per 8km més o menys va arribar un camió i va baixar un home que va agafar a Kathirine Switzer (així es com s'anomenava la xica),i el seu nuvi l'e va empentar molt fort.
Després va pensar que si podia terminar el marató algunes xiques se apuntaren a córrer la marató.
Va tardar 4h i 20 minuts; s'en va dar conte de que el que va fer l'i baratara la seua vida i la historia.

Jo crec que totes les xiques tenen drets per a córrer la marató etc..., en el deport les xiques tenen dret per a jugar en primera divisió ara se li dona més importància a els xics que a les xiques.

ruth i sandra ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre que una dona( Kathrine Switzer)que vol córrer en una carrera com els homes (marató de Boston ), va ser la primera dona que va participar en la carrera. Va arribar un camió de premsa i després el director va aparèixer i va intentar sacar a Katherine de la carrera i el seu novio le va empènyer al director , Kathrine va continuar la carrera fins a el fi i va fer 2 hores, 51 minuts i 37 segons i va quedar segona.

En la meu opinió tot el món te dret de fer lo que vulga quan vulga i on vulga, tot el món te los mateixos drets no hi ha diferencia perquè tots son igual.
Totes les dones haurien lluitar les nostres drets i no deixar que un home diga lo que deurien de fer en cada moment, no dic que la dona demane

sandra iruth ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre que una dona( Kathrine Switzer)que vol córrer en una carrera com els homes (marató de Boston ), va ser la primera dona que va participar en la carrera. Va arribar un camió de premsa i després el director va aparèixer i va intentar sacar a Katherine de la carrera i el seu novio le va empènyer al director , Kathrine va continuar la carrera fins a el fi i va fer 2 hores, 51 minuts i 37 segons i va quedar segona.

En la meu opinió tot el món te dret de fer lo que vulga quan vulga i on vulga, tot el món te los mateixos drets no hi ha diferencia perquè tots son igual.
Totes les dones haurien lluitar les nostres drets i no deixar que un home diga lo que deurien de fer en cada moment, no dic que la dona demane
304

oscar bequer ha dit...

No juguéis como niñas!

Aquesta entrada parla principalment de la diferència entre l'home i la dona respecte a un tema que resulta complex d'entendre i que sempre es troba present a la societat, els esports.

Els esports sempre han sigut “model de referència per als homes” molta gent diu i a més hi ha un estereotip que porta a la mentalitat que el sexe oposat al femení són els tenen que practicar els esports, ja que una dona amb el caràcter agressiu i masculí que reflecteixen alguns esports com el futbol o altres, no donen una imatge molt agradable de la dona i això és simplement perquè a l'actualitat hi ha una forma de veure a la dona que és d'una forma més delicada o sensible no tan masculina per dir-ho d'alguna manera (encara que després el tracte que es fa d'elles és repugnant) i és una “regla” imposada en la societat que vivim i resulta difícil fer alguna cosa per a suprimir-ho.

Moltes xiques, principalment adolescents, han deixat de perseguir el seus somnis pel fet que la societat el tracta malament i el seu entorn no fa més que donar-li comentaris negatius que elles no volen creure però que finalment a causa negativitat que va en contra d'ella, acaba deixant influir-se per la societat i finalment no tenen la capacitat de lluitar per la societat i és normal, la societat té la capacitat de desmoralitzar a una persona amb una gran facilitat i acaba tirant per terra l'opinió i la il.lusió de moltes persones i això és una cosa nefasta.

Per altra part hi ha comentaris que es fan entre homes o que es troben inclosos en la societat com “no juguéis como putas niñas” que fan molt de mal en la societat per què afecten a la dona i no és bo que hi haja una desigualtat i un menyspreu tan pronunciat destinat a les dones, no dona una bona visió d'elles i caldria fer alguna cosa per a evitar aquestos conflictes i problemes que deixen a la dona sense ninguna possible resposta i sens més que la seua roba per a poder defensar-se d'uns atacs tan violents com els que hi han actualment.

Per a finalitzar, dir que hi ha que tindre consciencia de la realitat que estiguem vivint donar-se compte de que tots som persones, que té que haver-hi una igualtat de nombre per a totes les persones, que hi ha que evitar comentaris dolents per a qualsevol persona o sexe i evitar els estereotips actuals que hi ha en contra de les xiques per a que puguen fer sense problemes el que desitgen per amb la seua vida, sense problemes i amb felicitat i satisfacció

Álvaro Bequer ha dit...

Una salutació a tots:

En aquest text, ens parla de la discriminació que hi ha actualment al esport. Encara que som una societat avançada econòmica i socialment, tenim prejudicis amb persones amb comportament un tant diferent al nostre. La societat, malauradament, ens delimita com a persones, es a dir, ens posa una serie de “límits” els quals s'anomenen ser normal.

A nivell cultural, podem dir que la discriminació sempre ha sigut un factor de la nostra societat, el qual ha arribat a ser sins i tot un estereotip. Aquestos tipus de discriminació es donen molt a veure en el futbol. Fins i tot, hui es continua dient que algun jugador, per no jugar bé en eixe partit, juga com una nena. Expressions com aquestes, son ofensives per als homes, atés que els resta masculinitat. Amb això, posem a les dones en un lloc inferior al nostre, el qual es molt injust. Les dones son perjudicades amb aquest estereotip de masculinitat i fins i tot, deixen l'esport per que augmenta la seua masculinitat i no es senten femenines. En lloc del xic es positiu, ja que gracies a l'esport són homes esportius i competitius, el qual agrada a les dones.
Pareix que l'única tarea que s'encarreguen les dones són les llavors de la casa per a complir amb aquestos “límits”.
Al meu parèixer, això es una injustícia molt greu per part de la societat a la que vivim actualment. Ens diguen que som un país desenvolupat i en canvi no acceptem a la dona com tal. Això es de gent desenvolupada?

Felipe Wollstonecraft ha dit...

El vídeo tracta sobre la primera dona que va córrer en un marató, Katherine Switzer. Com va ser la primera vegada que una dona es presentava a aquest acte esportiu, tots els medis de comunicació immortalitzaven el moment amb fotografies. De sobte, el principal responsable del marató va llançar-se damunt de la dona per tal d'arrancar-li els numeros. El seu marit, amb el qual corria el marató li va defensar i va espentar l'altre home.
La muller va acabar el marató per tal de demostrar que les dones son iguals que els homes. Me pareix un vídeo molt bo el qual demostra que tots som iguals.

khalid xulli ha dit...

Hola soc Khalid este vídeo tracta sobre una dona que va córrer en el marató de Bòston . Ella era la primera dona que va córrer en un marató . Portava el numero 261 , després de una hora del marató. Avia un camió que li feia fotos , i ai estaven els directors del marató . Un deix va baixar i se compensava a córrer darrere de Kathrine Switzer i li empesava a estirar dellà i començava a quitar-li els números .
Tom el seu novii , li va donar una empenta a Jock Semple . Desde aqueix moment deixaven a les dones competir en marató .

Betlem ha dit...

Hola a totes i tots!

En aquella marató del 1967, les dones com a col·lectiu vam fer un pas de gegant gràcies a la valentia de l'esportista Kathrine Switzer. En uns temps molt hostils, aquesta dona va aconseguir obrir una escletxa en la cova antiquada i fosca del patriarcat, i no degué ser gens fàcil.

En efecte, quan aquell dia Switzer decidí qüestionar la norma estúpida i masclista segons la qual les dones no podien córrer, les degué sentir de tots colors, però ella continuà, i de fet, en aquella marató totes guanyàrem al seu costat: les dones d'aquella època i també les que estàvem per vindre.

Tanmateix, com ens mostra el testimoni impressionant de Jenny Campoamor, ens cal seguir apostant fort, cridar ben alt el nostre nom i el nostre dret a ocupar la línia d'eixida en qualsevol competició esportiva que existisca. I òbviament, qui diu ocupar la línia d'eixida, diu xiular un partit de primera divisió o dirigir la selecció nacional sense pressions ni violències de cap tipus.

En definitiva, ha plogut molt des d'aquell 1967, però ens calen encara moltes Switzers i Campoamors que continuen la carrera fins al final, potser caient de vegades, però sempre alçant-se de nou i seguint endavant, qüestionant el model impossible i únic de dona que se'ns vol vendre com a bo, eixe model absurd i terrorista que s'atreveix a dir-nos com de grans han de ser les nostres esquenes i cap a on hem d'orientar el nostre oci i la nostra vida professional. Fins quan? Caldrà que totes ens posem el dorsal que vulguem i assaltem la carrera de la nostra vida -que només en tenim una- i la nostra dignitat. Si no ho fem nosaltres, ningú ho farà per nosaltres.

Per cert, Jenny Campoamor, molts ànims i endavant.

Daniel Thomnson ha dit...

Hola bon dia hui estic açí per a comentar aquest vídeo que es titola: “no juegeis com niñas”
Aquest cortometraje tracta sobre una dona que va ser la primera en córrer una maraton de Boston
llamada: Kathrine switzer.
Conta la historia qui li va passar i conta que va passar en el any 1967 que va començar la carrera con el seu marido i el seu entrenador i tot el mon es va sorprendre perquè una dona va correr la maraton de Boston.
També conta con el president de la carrera li va intentar furtar el seu numero pera que no poguera fer la carrera, però el marido de ella li va empujar i van seguir la carrera mentres tant els periodistes feien fotos per al periòdic.

Cuan finalment va llegar al final de la carrera en 4 hores i 20 minuts va pensar que no seria la ultima vegada que una dona va a fer una marató. Després de 5 anys es va permetre que els dones pogueren fer la maraton.
Actualment ai una maraton a favor de les dones que Mallorca (España).

Kathrine switzer para mi es una de les primeres donas que es va fer cas i va conseguir que el dones pogueren correr una marato en cual sebol part del mon i va ser la pioner.

Andrés Stone ha dit...

Hola, Bon dia a tots i tots.

Hui parlaré de la marató més important del mon i que tots els anys millers de persones participen i millers de medis de comunicació informen sempre aquesta marató. Tinc que dir que aquesta marató fa pocs anys va sofrir un atemptat però açò és un altre tema que no vull entrar.

Aquesta marató no particpava ninguna dona, ja que els homes masclistes de aquesta època deien que si una dona corria aquesta marató és convertiria en una home, es a dir, que li eixiria bigot, pél en pit etc... per això moltes dones no participaven es esports perquè tenien por a coses com aquestes, però gracies a esta dona que el any 1967 va ser la primera dona que va participar en una marató. Al començar aquesta marató totes les persones que assistien al marató es varen quedar al-lucinats ven que una dona esta fen aquesta marató de Bston inclús molts deien que no arribaria a la meta.

Als pocs minuts de la marató un dels comissaris va voler que aquesta dona eixerá de aquesta marató inclús ell molt enfadat va estirar el seu cartel on portava el seu nombre, però el seu nóvio va empujar a aquest comissari i així va fer que que el comissari deixara aquesta pobre dona de una vegada, també cap destacar que el medis van veuré tot el que va passar i així i tot van defendre el comissarí. Després de això la carrera va ser tranquil-la i aquesta maravillosa dona va arribar en 4 hores i 35 minuts. 5 anys després les dones podien participar oficialment a una marató. Penses què és massa tard?

Gracies a dones com aquesta podem veure a moltes dones esportives però he de dir que no ixen a la televisió ni venen tant com els homes, ni poden viure de el esport ja que no guanyen millonades com molts esportistes xics com Messi.
Les dones seguixen fen esport encara que no pugan vivir de això com els homes però inclús així poc a poc estan fen que més dones participen es esports.

Gracies a tots i a totes un beset !

Rosa Sanchis ha dit...

Destaque el comentari de Jenny Campoamor que ha viscut el masclisme de ser una dona esportista en primera persona:

"Aquest vídeo i aquesta entrada m'han impressionat moltíssim ja que és la realitat i jo personalment sé el que és practicar esport sent una dona. En el meu cas, jo practicava natació a un nivell competitiu alt des dels sis anys, però també em vaig veure obligada a deixar-ho perquè tot el món em criticava dient que estava molt forta, que era un “home vestit de dona”, que cap xic es fixaria en mi, etc. Vaig formar part d'aquell equip des dels sis anys fins al quinze. I no fa molt, a penes un any, vaig intentar retornar, però el que era el meu nóvio va amenaçar-me amb deixar-me i posava excuses del tipus: “estaràs més forta que jo”, “una dona no pot tindre més múscul ni força que un home”, “quan competies tenies un cos que em feia vomitar” etc. Malgrat tot això, vaig intentar retornar, i en a penes dos mesos em varen oferir una prova per a la selecció valenciana, un somni per a mi que vaig menysprear pel meu nóvio. Jo sóc una xicona a qui li encanta l'esport i que cada dia practica i ara fa un mes el meu nóvio em va deixar perquè tenia més músculs que ell.

El que vull dir amb tot això és que no sabeu com me'n penedisc d'haver fet cas al que em deia la gent, com em jutjaven i jo que els feia cas. Les dones tenim els mateixos drets que els homes i no totes som iguals, a unes ens agrada l'esport mentre que a altres el que més els importa és anar a la moda i passar tota l'estona amb el seu nóvio o emborratxar-se. Sí que és cert que hi ha moltes desigualtats però si nosaltres fem cas de tot el que ens diuen, i quan ens diuen que deixem de practicar el nostre esport els fem cas de seguida, mai aconseguirem que ens respecten ni tenir una igualtat digna i amb els mateixos avantatges que els homes.

El poc que tenim fins ara és gràcies a la lluita de moltes dones esportistes i, si nosaltres seguim lluitant, aplegarà el dia en què ens respecten i aconseguirem que ens tracten com mereixem.
31.10.14"


En castellano:

"Este vídeo y esta entrada me han impresionado muchísimo porque es la realidad y yo personalmente sé lo que es practicar deporte siendo una mujer. En mi caso, yo practicaba natación a un nivel competitivo alto desde los seis años, pero también me vi obligada a dejarlo porque todo el mundo me criticaba diciendo que estaba muy fuerte, que era un “hombre vestido de mujer”, que ningún chico se fijaría en mí, etc. Formé parte de aquel equipo desde los seis años hasta los quince. Y no hace mucho, apenas un año, intenté volver, pero el que era mi novio me amenazó con dejarme y ponía excusas del tipo: “estarás más fuerte que yo”, “una mujer no puede tener más músculo ni fuerza que un hombre”, “cuando competías tenías un cuerpo que me hacía vomitar” etc. A pesar de todo eso, intenté volver, y en apenas dos meses me ofrecieron una prueba para la selección valenciana, un sueño para mí que desprecié por mi novio. Yo soy una chica a quien le encanta el deporte y que cada día practica y ahora hace un mes mi novio me dejó porque tenía más músculos que él.

Lo que quiero decir con todo esto es que no sabéis como me arrepiento de haber hecho caso a lo que me decía la gente, como me juzgaban y yo les hacía caso. Las mujeres tenemos los mismos derechos que los hombres y no todas somos iguales; a unas nos gusta el deporte mientras que a otras lo que más les importa es ir a la moda y pasar todo el rato con su novio o emborracharse. Sí que es cierto que hay muchas desigualdades, pero si nosotras hacemos caso de todo lo que nos dicen, y cuando nos dicen que dejemos de practicar nuestro deporte les hacemos caso enseguida, nunca conseguiremos que nos respeten ni tener una igualdad digna y con las mismas ventajas que los hombres.

Lo poco que tenemos hasta ahora es gracias a la lucha de muchas mujeres deportistas y, si nosotras seguimos luchando, llegará el día en que nos respetarán y conseguiremos que nos traten como merecemos."