4 de juny 2014

Leocràcia i la sinceritat



Leo espera que la visite el metge, millor dit, la metgessa. Asseguda a la sala, plena de dones de totes les edats i un jubilat al costat, mira un pòster on el metge ausculta una dona d’uns seixanta anys, com ella. La veritat és que no entén per què diuen “metges” o per què apareix un home a la foto, si a l’ambulatori del barri no hi ha més que dones.

La seua no té pinta de doctora. Mai porta bata, només el fonendo penjat al coll, un pírcing a la cella i les mateixes samarretes que li agrada posar-se a la seua Marta, que sembla que la va tenir fa quatre dies i ja va a quart d’ESO. Allò de la menuda fou una jugada de la fortuna. I sobretot del seu marit. A Antònio mai li han agradat els condons i a ella no li queien bé les pastilles. Als 45, i amb dos fills ja criats i casadors, es quedà embarassada. Tal vegada va ser la casualitat o allò que diuen que les hormones te les lleven, però les ganes de fer-ho començaren a anar-se’n a mesura que el seu ventre anava inflant-se. El naixement de la Marteta no va canviar res, li va multiplicar la feina per mil encara que ella va seguir complint tots els dissabtes, religiosament, més algun extra quan Antònio arribava a casa content. Tot sense alegria, com una obligació.

Leocràcia Sensesma, passe!, va cridar la doctora. I a Leo la pillà per sorpresa i sense haver-se preparat com li ho diria. Va estar a punt de donar el torn al iaio del seu costat, però en aquell moment entrà la cunyada a l'ambulatori i, per por que li preguntara el motiu de la visita, va obrir la porta de la consulta i es va colar com un lladre.

Quinze anys són molts anys, digué Leo a la doctora. No és que abans fóra meravellós. Jo no he sentit mai això que els passa a algunes de les pel·lícules. I si ho haguera sentit, tinga vosté clar que no hauria cridat, que no cal ser tan exagerada ni parèixer una qualsevol. El meu Antònio tampoc no és que siga molt delicat. Ell em fa un bes a la boca, em posa les mans als pits i enseguida ala... Però a mi m’agrada que el meu home m'estime.

Leo es va quedar callada, com si la resta de paraules que portara al cap hagueren desaparegut de sobte, i la doctora va seguir mirant-la, esperant, mentre intentava endevinar on volia anar a parar aquella estimada pacient, sempre enfeinada, a qui visitava des de feia quinze anys i que només acudia a consulta quan li passava alguna cosa realment greu. Estaria malalt Antònio? No, ell li ho hauria dit. O potser no. Leo sempre tenia cura de tots “els seus homes“, que és com li agradava anomenar el marit i els fills. Antònio havia anat a l’ambulatori feia dues setmanes i, quasi en secret, li havia demanat la Viagra. No ho diga a la meua dona, que ella es disgustarà. És més jove que jo i és normal que tinga més ganes. Jo no vull fallar-li ni que se’n busque un altre de menys edat.

La infermera va cridar a la porta per consultar sobre una altra pacient i Leo va tragar saliva. M’han dit que hi ha uns pegats d’hormones que te tornen les ganes. Me’ls podria vosté receptar?

Rosa Sanchis

Articles recomanats:
Anna Freixas: LA SEXUALIDAD: UN GÉISER DE FELICIDAD, A TODAS LAS EDADES. (sexualitat a la vellesa)
Teresa Forcades: LOS CRÍMENES DE LAS GRANDES COMPAÑIAS FARMACÉUTICAS (medicalització de la sexualitat)

Podeu llegir també les entrades del bloc:

La pel·li és un fragment de La vida empieza hoy (Laura Mañá, 2010), fresca, divertida i molt recomanable.

(Ja vaig publicar aquesta entrada fa uns quants anys. Ara la rescate del bagul i canvie el nom de la xiqueta perquè una altra Filo ha passat a ocupar el seu nom)

13 comentaris:

Estefanía STONE ha dit...

Hola.

Aquest tema no l'he tractat mai però em pareix molt interessant. La veritat és que jo no sàvia que es feien aquestos tallers per a les persones majors, jo pensava que les persones majors no tenien ninguna dificultat per mantindre relacions sexuals. Es molt fort que per culpa de la societat aquestes persones no poden gaudir de la seua sexualitat després de jubilar-se.

En el vídeo és veu que les persones majors tenen que tornar a aprendre les coses relacionades amb la sexualitat. És com si les classes que ens donen a nosaltres a l'escola sobre sexualitat, és tingueren que repetir a la jubilació.

Això no esta gens bé, perquè les persones majors no poden gaudir de la seua vida? Poden fer-ho, però és senten insegurs i pensen que ja no tenen edat per aquestes coses.

Aquestos tallers em pareixen una idea molt bona per ajudar-los, molts dels majors de la nostra societat necessitaran aquestes classes. Jo realment espere que la meua avia haja assistit a alguna.

Melissa Nelken ha dit...

La majoria de la gent es pensa que el sexe és una cosa de joves i que els iaios no el poden practicar. I això per què? Si la sexualitat ens acompanya des de que naixem fins que morim.

Leo, segons he llegit, és una dona a la qual li agradaria tindre relacions sexuals amb la seua parella, però no pot fer-ho perquè ella mateixa pensa que no està bé per diverses raons com per exemple que la pot vore la seua filla fent “el que no hauria de fer” una dona d'eixa edat.

Doncs jo crec que eixa dona i totes les demés haurien de llevar-se la por de damunt i fer el que en realitat volen, i si per això és necessària ajuda d'un professional, doncs se li dóna. En aquest vídeo, l'ajuda se la dóna a ella i a altres persones una sexòloga. Em pareix molt bé que hi hagen aquestos llocs on poden anar les persones majors per parlar de les seues coses i llevar-se la vergonya de damunt. Em pareixeria una bona idea que al nostre barri hi haguera un.

El que passa és que si la gent més cotilla del barri se n'adona d'on van aquestes persones i per a què, llavors començarien a parlar malament d'ells, cosa que no puc entendre, però passa.

Hem d'aconseguir entre tots que el sexe siga vist una cosa normal i no sola quan tens 30 anys, perquè una persona de 60 també hi té dret.

Clàudia West ha dit...

Aquesta pel·lícula la varem veure en 3 d'ESO però jo ja no la recordava i m'ha encantat aquesta xicoteta part.

Els jóvens no ens adonem de que el sexe no acaba mai, ens pensem que al arribar a l'edat adulta les ganes ens desapareixen o s'esfumen i no és així. Potser que ja no tots s'ho facen igual però segueix sent sexe. Bessos al coll, carícies per tot el cos, una bona abraçada... NO NOMÉS ES SEXE EL COIT.

Pense veure aquest film amb la meva avia perquè se que ens riurem molt degut a que és una comèdia molt fresca i així ens riurem una estona. A més a més, així tinc una excusa per preguntar-li com és la sexualitat des del seu punt de vista i el que pensen les seves amigues respecte això perquè se de bona mà que ho parlen entre elles quan queden per prendre un gelat o un café.

VISCA EL SEXE A TOTES LES EDATS DE LA VIDA!

Sara Tristán ha dit...

Aquesta entrada em sembla molt interessant, més per l'escena que apareix baix del vídeo narrada que per altra cosa, ja que mostra una representació molt divertida sobre la vida d'una parella major. A més que és una forma entretinguda de mostrar-nos, tant a adults com a joves, que les persones d'avançada edat també tenen una vida sexual.

Per altra banda, pense que la dona aquesta té raó quan diu que no sap per què a la consulta del metge hi ha una imatge d'un home d'aquesta professió, ja que al seu centre tots els metges són dones. També afegeix que tenim un estereotip de com ha de vestir o comportar-se un metge, encara que en la majoria del casos no siga així.

A més a més que la vida de les persones majors és molt pareguda a la del adults de mitjana edat o dels joves, ja que l'edat és més un aspecte psicològic que altra cosa. Una persona de 65 anys pot tindre moltíssima més vitalitat que una altra de 25 anys, i com eixe hi ha molts altres casos.

En conclusió, hauria de dir que mai s'ha de jutjar una persona per la seua edat, condició, forma de vestir, etc. Això és perquè la major part de les vegades aquestes no es corresponen amb la manera de comportar-se i ser de la gent. La nostra societat està plena d'estereotips.

Mireia Kent ha dit...

Bon dia, hui vaig a comentar una de les escenes de la pel·lícula “La vida empieza hoy”, la qual la varem vore quan anàvem a 3er d'ESO.

Aquesta escena comença en una classe de sexualitat per a persones adultes, aproximadament, per a persones que tinguen més de 65 anys. Sembla que tots els adults que estan allí volen mantindre relacions sexuals, però algunes tenen dificultats o impediments, com Leo, que te por que la seua la pille en ple acte sexual.

La veritat és que aquesta situació em recorda a la qual molt adolescents viuen, però clar, vore a persones de la tercera edat fent sexe no és molt normal, o això és el que pensen moltes persones, tot i que el sexe no té edat. Des del meu punt de vista, si una persona vol i pot, avant! Que no patisca perquè a qualsevol edat es pot practicar, a més, el propi cos ens demana per les hormones que fabriquem.

El mateix pense amb les visites al ginecòleg. És necessari anar, de la mateixa manera que es fa una visita anual al dentista o al metge de capçalera per vore si tot va bé, al ginecòleg igual. I no hi ha que tindre por per què pensaran el demés, ja que és una cosa normal i corrent .

Inma Mozzoni ha dit...

Acabe de veure aquest vídeo i he de dir que m'agrada molt! Aquesta pel·lícula la vàrem veure fa 3 anys i la veritat és que la recomane perquè tracta temes de la sexualitat dels que mai parlem, a vegades perquè pensem que ja no existeixen, o perquè no volem creure que existeixen, però la veritat és que continuen estant ací; la sexualitat dels nostres majors.

Podem creure que apleguem a una edat on les relacions sexuals s'acaben de colp. Crec que hauríem de parlar amb més llibertat d'aquestos temes que vulguem o no sempre estaran en el dia a dia de les persones majors. És important que es senten valorades i desitjades per la seua parella, que no es desmotiven perquè pensen que mai tornaran a ser atractius.

Per altra banda, crec que també està present l'obsessió dels majors per poder donar-ho tot en les relacions sexuals com si tingueren vint anys; el primer que han de fer és acceptar que no podem fer el mateix que una persona jove pot fer al llit amb la seua parella, de la mateixa forma que no poden córrer o anar en bici d'una manera tan àgil com abans. Això és una cosa natural, que amb el pas del temps tots sofrim, igual que les canes o les arrugues. En segon lloc, les persones majors han de conscienciar-se que les relacions sexuals no sempre són una penetració, que també poden fer-se carícies sense haver de preocupar-se per no tindre una erecció o perdre les ganes de fer-ho tan sovint com abans.

Per altre costat, crec que majors o no, hauríem de tindre més en compte els desitjos de la nostra parella, les coses que li agraden o les que no, per a poder aconseguir que mai s'acabe el desig sexual.

Vicente Becker ha dit...

Bon dia! Avui he vist el vídeo de l'entrada '' Leocràcia i la sinceritat'' i el vaig a comentar.

Aquest vídeo tracta d'unes xarrades sobre sexe que li donen a persones majors, d'uns 70 anys. És molt graciós veure el vídeo perquè no estem acostumats que les persones majors tinguen sexe, tots ho veiem com una cosa estranya i no ho és. Com bé diu la sexòloga, el sexe és una cosa natural i ho és als 20, als 40 i als 70.

El sexe no existeix tan sols a la joventut. El sexe no depén de l'edat, és una cosa que es fa quan vols, ja siga per plaer, per voler tindre un fill, etc. Però la teua edat no influeix per poder practicar-lo. Com he dit abans, el tema que les persones velles practiquen sexe és un tema molt estrany a la joventut. Jo per exemple, em pose a pensar si els meus avis varen practicar sexe als seus últims 10 anys, i ho dubte molt, però clar, potser jo m'equivoque i que si el practiquen. Estic segur que més del 50% de les persones amb una edat avançada practiquen sexe.

Jo crec que aquests pensaments els tenim pel fet que hi ha molt poca gent que parle de sexe amb els seus avis, i de fet, a la majoria de jóvens no ens agrada parlar de coses així amb ells. En la meua opinió és un poc incomode. En conclusió, vull repetir que el sexe és una cosa natural i que no depén de l'edat. Si és veritat que l'edat fa que pugues fer-lo d'una manera o d'altra, però no impedeix poder gaudir practicant sexe.

Paula Sara Campoamor ha dit...




Bon dia a tothom! Avui vaig a comentar l'entrada de “Leòcracia i la sinceritat”, ja que he vist el vídeo i m'he quedat amb ganes de veure'l sencer.

Per començar, volia dir que les primeres paraules del vídeo crec que tenen molta raó, el sexe és natural, una cosa amb què naixem i morim, tothom tenim dret a practicar-ho amb qui vulguem, tants homes amb homes o dones amb dones, el fet important és gaudir i passar-ho bé amb la persona que vols o que t'atrau físicament.

Moltes vegades, els jóvens parlem entre nosaltres si els iaios amb edat avançada continuen practicant sexe o no. Aquest vídeo reflecteix un poc el que nosaltres qüestionem. Tothom, com he dit abans, té dret a practicar el sexe, però, de vegades l'edat és un inconvenient? Doncs bé, igual que pot ser un inconvenient l'edat dels 70, també la pot ser l'edat dels 15 anys, que moltes vegades no estan capacitats per fer-ho mentalment i de vegades és dolors. Bé, en efecte són dos tipus d'inconvenients molt diferents.

Tot el món coneix la “famosa pastilleta” blava, però, alhora d'utilitzar-la sempre entra vergonya i és com un secret oculte que ningú es pot adonar, aleshores pense que gràcies aquesta pastilla molta gent és feliç amb la seua parella, crec que la pastilla es pot veure semblant a joguet sexual. Normalment la viagra la sol tomar la gent major, que per qüestió biologia del nostre cos, moltes vegades el pene no és pot ficar en erecció. Doncs, pense que la gent no s'hauria d'avergonyir, ja que és una cosa molt normal.

En conclusió, cada edat biològica està determinada a fer o prendre certs medicaments que, segurament, amb altra edat no hi hauria de prendre-els. Ningú ha d'avergonyir-se per la seua edat, a més si tens una parella amb la qual tens confiança pense que el millor seria parlar amb ell/ella i ficar una solució en parella.

Sergio Campoamor ha dit...

Bon dia, per començar he de dir que el vídeo de la pel·licula”La vida empieza hoy” m'ha fet molta gràcia, són unes dones molt simpàtiques. Pense veure-la quan puga, ja que pareix molt entretinguda i graciosa.

Per una part, entenc la postura d'Antonio, ell ja es veu major i té por de què la seua dona es canse d'ell però també pense que després de tants anys junts no té perquè preocupar-se pense que la seua dona el va a voler de la mateixa manera amb sexe o sense ell. D'altra banda sembla una contradicció que Leo haja d'anar per hormones per a recuperar les ganes i a la vegada el seu marit per Viagra, pense que alo millor sense aquestes substàncies, inventant-se com en aquest fragment de la pel·licula poden solucionar els seus problemes sexuals. També deuen parlar amb la parella, ja que cadascun no en sabia de què l'altre en tomava hormones.

Aquest no serà l'únic cas, cada vegada hi serà més freqüent i jo pense que este provocat per tots els estereotips que ens envolten ara mateix.

Sergio Wollstonecraft ha dit...

Hola,

Molta gent pensa que les persones majors no tenen sexe. No entenc que la gent puga pensar que la gent major no tinguen sexe, perquè no ivan ha tindre sexe les persones majors? perquè siguen persones que les costen mes fer les coses i es cansen mes rapidament però igualment poden tindre sexe encara que li costen mes.

Es veritat que quan mes majors son les persones li entren sintomes que tenen menys ganes de tindre sexe, però els homes encara que no tinguen la menopausia jo pensé que també tenen com una especie de menopausia pero als homes que els espermatozoides no son iguals imolts altres sintomes que també hi ha a la menopausia.

Molta gent pensa que el sexe es solament fer l’amor però hi ha molta mes gent que pensa que si les persones majors fan el sexe té que ser fer l’amor i no te perquè ser així, ademes la gent també pensa que tots els ancians tenen que ser heterosexuals quan no es així també hi ha gent mallor homosexual encara que avans no estava permitit.

Laura Goldman ha dit...

Bona nit,(R)

Comente aquesta entrada perquè després de vore aquest trocet de la pel·li vaig decidir vore-la sencera i la veritat és que m'ha agradat molt. És una pel·lícula que recomanaria a tota la gent, sobretot a la gent major per ensenyar-lis que poden disfrutar del sexe a l'edad que siga i que això no és ningun problema i ha de ser normal i natural.

Sincerament, tampoc t'imagines que algú tan major puga tindre encara desitjos sexuals, però són persones i totes les persones en tenen. Però encara aixina no sol ser normal saber o veure que dos persones majors, o una sola, disfruten del sexe a eixa edad perquè tot els costa més i dóna la sensaciño de que sempre estan cansats i endolorits els pobres, sempre estan amb medicacions i coses d'aquest tipus.

El personatge que més me va agradar crec que va ser la dona de la que ara no recorde el nom que pareix que sempre està enfadada i és sorda i sempre va en bus, està obsesionada en que ella anirà a l'altra vida amb el bus. És un personatge que m'agrada prou perquè dóna un gran canvi al llarg de la pel·lícula. També m'agrada molt la relació que tenen la mare de la xica que estava amb un francés amb el que parlava per llenguatge de signes i l'home argentí.

En conclussió crec què és una bona pel·lícula, jo la recomane :) Adéu.

Chen campoamor ha dit...

M'ha fet molta gràcia aquesta entrada, quan la dona major va eixir del taller i va vore una propaganda d'uns bòxers i quan la mestra li dona el preservatiu...

Jo crec que un home major o una dona major poden tindre relacions sexuals, però les persones grans no ho fan perquè tenen por de fer mal o, en el cas de l'home, no l'excita i pot estar en estat d'erecció. Jo crec que si una persona siga com siga i que no tinga ninguna malaltia que se puga transmetre per les relacions sexuals, pot tindre una relacion sexual normal i les persones malaltes poden posar-se un condó i si a l'home no l'excita és perquè no li agrades o a l'home sols li agraden les xiques jóvens. Però si l'home no té diners és impossible que una xica jove s'enamore d'una persona major; encara que si hi ha homes de 50 o 60 anys i que s'hagen casat amb una dona de 40 o 45 anys i tenen fills i jo conec a una parella així i me pareix molt normal.

En fi, jo crec que aquesta professora que està en una taller té molta raó i la sexualitat entre persones majors està bé. Com diuen els metges, tindre una relació sexual és sa.

Pau Mill ha dit...

Hola bon dia,

Hui vaig a comentar la entrada de Leocràcia i Sinceritat parla sobre el sexe a qualsvol edet i jo ho compartisc sempre que les persones que ho practiquen siguen xiquets ho esten malament,de salut, es dir, que estiguen molt malaltes però sinó cada u sap el que ha de
fer.

Jo per exemple a mi em pareix que am 15 anys es molt jove per fer-ho però am uns 16 o 17 em pareix molt bé cada u ho fa quant lli dina la real gana hi ha gent que ho fa als 12 i altres als 20 o més. Bueno que cada un fa el que vol quant li dona la gana.

4 (Reccuperació de juliol paraules: 126)

Adéu un comiat, Pau.