8 de març 2014

Qui és perfecte?



Com canviaria el món si els models en els quals ens miren foren més diversos?
No són tots els cossos estimables i desitjables? No ho serien si la nostra mirada no estiguera tan "mal educada"?

Font: The Huffington Post

Campanya “Qui és perfecte?” (Dir.: Alain Gsponer, Alemanya, 2013) llençada per Pro Infirmis, una organització que dóna suport amb persones amb diversitat funcional, per al Dia Internacional de les persones amb discapacitat. “Perseguim ideals en lloc d'acceptar la vida en tota la seua diversitat” ha explicat Mark Zumbühl, membre de la Junta Executiva Infirmis Pro.

20 comentaris:

Irene Stone ha dit...

Bon dia,

Aquest vídeo m'ha deixat molt impressionada, perquè jo moltes vegades que vaig a comprar a algun centre comercial em quede mirant els maniquís i pense: per què tenen que ser tots tan perfectes? I mai hi trove la resposta, degut a que en eixe mateix moment també estic pensant: no deurien de ser així, en realitat no hi ha ni una sola persona al món que siga perfecta, i molt poques són les que tenen el mateix cos que un dels maniquís que hi trovem als escaparates de les tendes. Per aixó m'agradaria alguna vegada passar per un aparador i veure un maniquí com els del vídeo, o simplement un que no hi estiguera tan prim, que tinguera panxa o al menys que si está sentat hi tinga alguna ''molleta'', perquè per molt prims que estem al seure'ns n'ix alguna.

Al veure el vídeo m'he sorprés prou, ja que no m'hauria imaginat mai a una persona, o millor dit, a varies, que foren capaços de fer una cosa així, de pendre l'iniciativa i fer-li fotos a persones amb alguna mal formació, pendre-li medides i fer un maniquí amb el mateix cos. Aquestes personas de segur que s'han sentit apreciades i no menyspreciades al observar el resultat final.

Segons el meu punt de vista deuria d'haver més gent amb aquests pensaments, que feren apreciar a tots el que pot ser tindre alguna cosa que t'impedixca ser com vols ser o fer les coses que desitges, que fatja que la gent es lleve el pardals del cap i´òbriga els ulls d'una vegada per totes, i es dóne conter que ningú és perfecte.

Un comiat, Irene.

almudena y aitor ha dit...

Al vídeo podem vore a unes persones que volen fer-li unes fotos a una tenda de roba. Ells volen fer-li un maniquí a cadascú. La tenda de roba vol mostrar a la gent que no hi ha un humà perfecte en tot el món, i que tots els maniquís no han de ser iguals perquè les persones no ho som. La gent quan mira l'aparador se sorprén que hi haja models de distintes formes. Si hi haguera manisquís amb la nostra forma del cos ens sentiríem millor.

Laura Becker ha dit...

Bon dia,
Vaig a comentar aquesta entrada perquè el vídeo em pareix molt interessant.
Pense que es molt correcte que fagen maniquís per a tot tipus de gent, ja que ningú es totalment perfecte, la realitat es que hi ha molta diversitat.

Per altra banda pense que el món seria molt més just si els models foren més diversos, en la actualitat soles hi han models perfectes i això fa que la gent no s'accepte com es, ja que es volen paréixer als models que ixen per la tele, però no es donen conter que abans de eixir per la tele els fan un fum de retocs per a que isquen perfectes.

Tornat al que conta el vídeo, em pareix molt be que donen l'oportunitat de ser models i fer-se fotos a gent que no te la professió aquesta, perquè així aquesta gent creu més en si mateixa i té més anim.

En conclusió demane que alguna marca coneguda s'anime i faga maniquís així.

Un comiat.

Diego Thompson ha dit...

Bona nit,

Al vore el titol de l'entrada ja n'he tingut que picar-la per a fer un comentari.
Aquest anunci ja ho havia vist fa temps i em pareix que aquestos comercials son bonisims i molt coerents per acceptar a gent de tota clase i no soles de homes molt guapos i molt forts i de dones que estiguen bonisimes perque ningú som perfectes i estem acostumats a viure en una societat que la gent a soles es fixa en el fisic i no en que son persones igualment i no per aixo son inferiors a la seua "estirpe tan perfecta"

Crec que aquestos anunciants van a arribar molt lluny per ser els pioners en l'aspecte de la imatge cosa que ningu comercial faria perque a la millor perdien diners. Jo crec que aquestes persones son molt retrogrades perque tots hauriem de ser igual ja que aixi esta escrit a la constitucio pero es veu que fora del paper de seguida la gent pasa...

Per ultim voldria afegir que m'agrada que hi haja gent aixi en el mon per a demostrar que no importa com sigues ni de on sigues el que de veritat importa es que respectem als demes i ens respectaran a nosaltres també
Un comiat!

Dani Goldman ha dit...

Aquesta entrada tracta de que els models que fan per a les tendes de roba són sempre de cosos bonics i sense ningun defecte. Amb aquesta entrada volen demostrar que això no ha de ser d'aquesta manera, també poden posar com a models persones amb discapacitats (sense cama,en cadira de rodes, persones baixa, etc.).

Per a mostrar això, persones amb diferents discapacitats posen per a un home que després fa maniquins amb les seues postures.

Finalment mostren aquestos maniquins al públic, ficant-los en els aparadors. Els nous models passen a veure-los i s'alegren de que ells també poden ser com els grans famosos.

Eman goldman i Manolo Zetkin ha dit...

Aquest video tracta sobre les persones discapacitades i aquestes persones fan maniquis de model de aquestes persones, quan an posat els maniquis la gent del carrer s'ha parat a vore-los i a imitar-los.

La nostra opinio es que aquestes persones ajuden a insertar en la societat a aquestes persones discapacitades i donar-li una oprtunitat a aquestes persones.

Aitana West i Paula Roussel ha dit...

En aquesta entrada fan un petit experiment. Fan els maniquí de unes persones amb discapacitat. Una no té un braç, una altra no té una cama, una amb problemes d'esquena...

Tomen mesures dels seus cossos i fan uns maniquí idèntics a ells. Després els posen a un aparador en una tenda. A les persones del carrer els pareix interessant i podríem dir que també graciós.

La nostra opinió és que el que han fet els maniquí han tingut una bona idea. Ningú és perfecte. Els maniquí que ens mostren a les tendes son perfectes segons la nostra societat. En realitat no fa més que donar una idea equivocada de el que és la perfecció. Cossos perfectes? Ho dubtem molt. Pensem que això no són més que ximpleries perquè la societat no ha de dictar-nos.

Nosaltres pensem que això es una ximpleria, cada u te un cos diferent. Hi han alguns que tenen més pes i uns altres que són més prims. No obstant això, cadascú té el seu cos i no ha de fer cas a tots els demés. Tens que estar content amb tu mateix. No has de tindre vergonya perquè tu eres com eres.

Si algú et diu alguna cosa roina sobre el teu físic no el fages cas. Com ja hem dit, ningú es perfecte. Ningú es igual.

Costin Anthony ha dit...

En aquest vídeo trata sobre les persones discapascitades que se creuen que són diferents als altres,
els demostren que també ells poden tindre un maniquí encara que tinguen una discapacitat en el seu cos.

Yo crec que ningú es perfecto, tots som iguals i en aquest vídeo el demostra, i fent aquests maniquís és molt útil per a altres persones que tenen la mateixa discapacitat.

Clàudia West ha dit...

Impressionant entrada de karicies... M'ha impactat moltíssim

La pregunta més important és: Qui decideix els cosos que són “sensuals” i els que són “desagradables”? Tots els cosos tenen un públic i la iniciativa d'aquesta tenda em sembla molt interessant per comprovar que ningun cos és lleig.

La societat davant un a persona físicament diferent actua posant males cares i criticant, com si la diversitat els donara fàstic i com si no foren persones normals que no es molestaren en comentaris despectius sobre el seu cos.

Hi ha que respectar a tots encara que els seu cos no complisca els trets de 90, 60, 90 en les dones i els cosos musculats i fibrats en els homes. TOTS SÓM IGUALS I A L'HORA DIFERENTS!

estefanía STONE ha dit...

Hola

El que han fet aquestes persones, fer manquis de persones amb discapacitats, em pareix una acció molt bonica. Aquestes persones tenen complexos per culpa de la seua infermetat i ja no sols tenen que viure rodejats de persones que no sofrixen la seua discapacitat, també viuen amb la constant pressió de ''figura perfecta'', que representen els manquis i les persones que ixen en les revistes. A tots ens afecta aquesta pressió, però en la meua opinió a aquestes persones deu de afectar-les mes.

Que hagen fet uns manquis d'ells i que els hagen posat com a model d'una botiga, em pareix una ajuda a aquestes persones, una ajuda per a que es donen compte de que no són diferents i que els seus defectes no importen gens.

Inma Mozzoni ha dit...

Aquesta entrada em sembla molt interessant perquè crec que ja és hora de parlar amb llibertat d'aquestes coses. Quantes vegades anem de compres i trobem als aparadors de les tendes maniquís amb mesures perfectes que ens lleven les ganes de continuar mirant roba? Crec que no s'adonen del mal que poden fer sobretot en adolescents, amb aquestes coses.
Des de xicotets em vist que un cos perfecte és un cos prim i moltes vegades som nosaltres mateixos els que discriminem el nostre físic per no ser com el model que ens han ensenyat i això és molt trist: Quantes vegades pensem que no podem fer alguna cosa simplement per com ens vorà la resta? Quantes vegades ens avergonyim del nostre cos? Crec que tots els cosos, prims, grossos, alts o baixos, tenen la seua perfecció. Què passaria si totes les persones tinguérem el mateix físic? Crec que seria molt avorrit.

L'altre dia vaig començar a veure una serie de televisió que es diu “Ciega a citas”. Em sembla molt interessant perquè per una vegada, la protagonista no és una xica prima. Lucia, és una xica com qualsevol que ens mostra que no hem de tindre un físic perfecte per a ser una persona interessant i per tot això hauríem de començar a conéixer a la gent per a poder dir que ens agrada o no, i deixar de costat els perjudicis.

Paula campoamor ha dit...

En aquest vídeo ens mostren que també es poden fer maniquís amb persones amb alguna discapasitat, que no ha de ser sempre el mateix model, prenen mides i fabriquen maniquís exactes a ells.La gent es sorprén molt al vore-ho, ja que no és habitual.
La meua opinió es que tots han de ser iguals encara que no tinguen braç o no tinguen cama són iguals que nosaltres, m'ha paregut bona idea , i esta molt bé posar-hi cossos diferents, ja que han de ser sempre iguals. Ja que sols pensen que els maniquís han de ser " perfectes" perquè la gent ho compre. I en canvi tindre un cos diferent no està gens mal.

Jordi Kent ha dit...

Hola a tots.

Jo crec que als que més els canviaria la vida, seria als metges d’estètica plàstics, ja que no i aniria tanta gent a canviar-se la cara o el cos.

A més la gent seria molt més feliç perquè no estarien donam-nos la vara com que tenim que ser alts, guapos i prims. Jo pense que no hi ha ninguna persona perfecta, perquè els que es creuen perfectes tenen la imperfecció en la ment, ja que la perfecció no existeix ni física ni mental ment, ja que tot es complementa. A més a més en el cas que hi haguera un cos i una ment perfecta tot acaba deteriorant-se per el pas del temps, es a dir, que es fem majors.

Jo hem pregunte qui te la culpa? Els nostres majors, la societat en la que vivim, o tots en general?

Adéu

Iris rainbow ha dit...

Hola a tots!!!

Aquesta entrada m'ha agradat molt per el vídeo, es molt impactant i emocionant perquè de vegades quant vaig al centre comercial i veig a tots els maniquís tan brillants i bonicos pense: perquè tenen que ser tots axi?, que acas el que volen dir es que sols els cossos sense imperfeccions son els millors? dons la meua opinió es que no hauria de ser d'aquesta manera, perquè no hi ha cap esser humà perfecte, cadascun es com es i nosaltres no elegim el nostre cos, per aquesta raó no hi hauria que discriminar a persones amb discapacitats.

El acte de fer un maniquí a cada persona amb alguna imperfecció hem pareix molt bonic, perquè així lis fem vore que ells també poden ser un model perfectament, encara que si observem be la part del vídeo on col•loquen el maniquí al aparador la cara de la gent que passa per ahí de pas es un poc desagradable i no me fa gens de gracia, però també tinc que dir que en la vida quotidiana no es solen veure aparadors amb maniquís amb problemes i a dir la veritat impacta prou.

Tan mateix els aparadors no mostren la realitat del mon perquè mires on mires trobaràs segurament algun problema o cosses que no estiguen be, perquè si el mon fora totalment perfecte seria un poc.... estrany, la veritat es que no mel imagine.

Un comiat,Iris

Anna Mozzoni ha dit...

Bona vesprada,
Aquesta entrada m'ha impactat realment amb tan sols veure el títol i uns quants segon d'aquest vídeo i m'encantaria donar-li la meua enhorabona a la persona que ho va idear, per la iniciativa de voler canviar el món.

Ja siga en la televisió, revistes o en els mateixos maniquís, se'ns intenta convèncer de que el ser humà és perfecte i simètric i que tot el món ha de ser així i és el que ens intenten inculcar des de ben xicotets. Del que ningú es vol donar compte és que d'esta manera, fan que la gent s'assenta mal amb si mateix i que no podem ser feliços perquè no complim els requisits per a ser el que tot el món espera de nosaltres.

I de la gent que els falta un braç, ha patit un accident o qualsevol cosa que fa que no puga ser simètrica, qui s'acorda? Em pareix un acte de valentia i de superació que hagen exposat els seus cossos sabent al que s'enfrontaven per a donar-nos una lliçó a la societat, els que hem de canviar la nostra manera de veure les coses i obrir la nostra ment.

Deixem d'una vegada per sempre la hipocresia i enfrontem a la realitat. A mi per exemple, m'hauria agradat créixer cinc centímetres més perquè no sóc alta, però és qüestió d'obrir els ulls i donar-se compte que l'altura, les corbes i la perfecció no existixen i de que tot el món té quelcom en si mateix per descobrir que li va a traure un somriure.

No som capaços de veure que els estereotips que creem poden fer molt de mal? Si creguérem més en la diversitat que SÍ QUE EXISTIX i aplicàrem més exemples com el del maniquí a la vida, malalties com l'anorèxia desapareixerien o seria menys freqüent i tot el món estaria més content amb si molt.

Hem de seguir amb esta lluita diària per canviar les coses, perquè junts sí es pot.

Chen campoamor ha dit...

Aquest vídeo és el que més m'ha cridat l'atenció perquè parlen de persones que no tenen mans, peus, són baixes, primes... en canvi aquestes persones no són perfectes però nosaltres tampoc som perfectes perquè sempre podem comparar amb altra persona alguna qualitat millor que tu pot ser que hi ha poques qualitats millor que tu i que siga difícil d'encontrar-ho perquè has de conéixer la part física d'eixa persona i no la part del exterior perquè una persona lletja o discapacitat pot tenen també una cor més obert que altra gent normal que veiem per el carrer.

Aquesta gent que apareix en el vídeo tenen mes dificultats que la gent normal perquè a causa d'algun accident o per naixement han de tindre una deformació en el muscle, en el peu ... Si fora de naixement hem d'ajudar-los per que ha tingut que créixer amb eixe discapacitat del cos i per a la seua mare i el seu pare segur que ha sigut molt dur però no estic dient que les persones que han tindre un accident no ens preocupem però un poc més que els de naixement perquè ells no estan acostumats i pot ser que senten dolor en una mà que no té.

Mireia Bebel ha dit...

Hola,
Hui comentaré l'entrada "Qui és perfecte?". El vídeo ens mostra com unes persones amb malformacions físiques, amputacions o discapacitat són agafades com a models per a realitzar uns maniquins per a una botiga de roba. El dissenyador dels maniquins els va prenent les mesures per a després fabricar maniquins idèntics als models. Quan estan acabats se'ls ensenyen a les persones que han posat i totes es queden molt sorpreses al veure un maniquí idèntic a ells. Finalment col·loquen eixos maniquins amb roba elegant en els aparadors d'una botiga i graven la reacció de les persones que passen per davant, reaccionen d'una forma molt estranyada, intenten imitar-los, els fan fotos... ja que no és normal veure aquest tipus de maniquís.

Jo pense que la intenció d'aquest vídeo és que vegem amb normalitat i respecte a este tipus de persones, per això els han pres com a models per a fer maniquins, quan tots sabem que allò més habitual són maniquins perfectes i la típica talla 90cm, 60cm, 90cm.

maria stone ha dit...

Bon dia.

Hui vaig a comentar l´entrada de "qui es perfecte?". El video trata sobre unes amb amputacions, malformacions fisiques i deformitats, son seleccionades com a models per a fer una maniquis que mes tard es posaran en l´escaparate d´una tenda. Durant el proces, un disenyador pren les seues mides, i mes tard comensen a fer els maniquis.

agafen una serie de maniquis de la tenda, i els modelen i reformen amb les mides de les persones, i finalment els mostren als models la seua obra. Tots ells es queden anombrats, de vore un maniqui com ells. Quan la gent va per el carrer, i veu els escaparates, inevitablement es veu a si mateix amb la roba posada, pero aixo es algo que les persones amb dificultats o problemes fisics no pot sentir.

Penso que es meravellos que es facen aquests projectes, i crec que totes eixes persones pensen el mateix. Personalment no puc ni imaginar-me el que pasen, o com es senten quan reben eixes mirades que transmeten entre lastima i repulsio, i moltes vegades, compasio.

La part que mes m´ha agradat, sense dubte, ha sgut quan els models han vist per primera vegada els maniquis, i quan mes tard en el carrer han pogut vore´s a si mateix amb les prendes de l´escaparate.

No son pijors que nosaltres, i per aquesta rao, no tenim que tratarlos diferent. considere que ambos extrems son excesius, tant la lastima de les mirades, com la repulsio del actes.Pense que tenen dret a ser tractades amb normalitat, i que eixe dret es sagrat.

La part que mes m´ha agradat, sense dubte, ha sgut quan els models han vist per primera vegada els maniquis, i quan mes tard en el carrer han pogut vore´s a si mateix amb les prendes de l´escaparate.

I com a conclusio, crec que projectes com aquest ajuden a fer un mon mes just, i a fer feliz a totes les persones.

Em disculpe per la ortografia, els ordinadors checs son diferents.

consuelo i axelle ha dit...

Hola som consuelo i axelle.
En aquest vídeo hem pogut veure a cinc persones discapacitades amb diverses malformacions en al cos.
A estes persones passejar per el carrer i ver els escaparats de totes les tendes amb aquells maniquins que se encontren totalment estereotipats els resulta molt incomod i fins i tot feridor.
El pensar que no pots entrar en una tenda per vergonya o perquè no vols passar una situació en la que la dependenta et diga que no tenen la teua forma o que no et quedara igual que el maniquí resulta molt desalenant, el saber que la societat no esta adapta a ti , com si no fores com els demés.
Una empressa que fa els maniquis amb les supostes medides estendard decideix prenderls les mesures a les perso9nes discapacitades per ferles uns maniquins.
Quan els terminen totes les persones involucrades es sobreneixen perquè no esperaven que foren tan realistes ni tampoc que fora com verse en un espill.

Nosaltres pensem que va ser un detall que fessen això perquè ells abans mai havien vist aquelles figures esposades al public com si fora una cossa que passa tots els dies.

Angela Becker ha dit...

Bona vesprada a tots i a totes.

He triat comentar l'entrada “Qui és perfecte?” perquè m'ha impactat molt la forma que ha tingut l'autor de reflectir el que la societat pense sobre la perfecció o la no perfecció.

El vídeo tracta sobre unes persones amb unes minusvalideses físiques que no són considerades perfectes per la resta de la gent, simplement perquè tens uns “trets peculiars”. Una d'ells té una distròfia en la columna, a un altre li falta una de les seues extremitats… Però qui és i qui no perfecte? Qui estableix els cànons de la perfecció? El problema no ho tenen ells, si és així. Ells no s'avergonyeixen de com són, així que si ells són feliços tal com són, tant amb la seua virtuts com amb els seus defectes que més ens dóna a nosaltres? Perquè hem de jutjar-los per la seua aparença?

Jo crec que cadascun de nosaltres som perfectes i únics i hem de valorar-nos i fer que els altres ens valoren pel que som com persones no pel nostre físic.
No perquè som més alts, més bonics o més prims som millors i se'ns ha de valorar més que als altres.

Hem de tenir clar que és més important el que s'és que el que s'aparenta