5 de març 2014

Passió roja

10 comentaris:

Ainhoa Mott ha dit...

Aquesta entrada tracta d'un xic i una xica, el xic es disfressa de xica i la xica de xic, després es junten i dercobreixen el que realment és cadascú, finalment es queden mirant els dos mutuament amb una mirada estrannya.

Pense que la imatge de quan es revelen aquestes dos persones és molt impactant i com he dit abans un poc estranya, s'han disfressat molt bé per a fer aquest vídeo perquè jo no sabia en realitat de que sexe eren.

teresa claramunt ha dit...

PASSIÓ ROJA

Jo crec que aquesta entrada tracta sobre que el homes i les dones som iguals, i no a soles en el aspecte com ix en el vídeo. Les xiques i els xics podem fer el mateix, des de un treball en una construcció de un rasca cels fins al menjar. Es diu que els homes són més forts que les dones, pot ser que siga cert, però hi ha moltes dones construint grans finques, bomberes, policies, i més treballs durs. També hi ha homes que volen ser cuiners, cangurs, dissenyadors, etc.

Ningú té perquè dir-lis que han de fer a soles per el seu sexe si els agrada millor per a ells i elles i al qui no li agrade que no mire. Cada vegada les dones fan més treballs que abans a soles feien els homes, no perquè foren més inteligents, sinó perquè podien anar a escola i tindre estudis i drets. De totes formes com es veu en el vídeo els xic i les xiques es poden aparentar físicament també.

La veritat és que el masclisme no ha terminat, al menys això pense jo, perquè les dones tenen prohibicions ara també: tenim que tallar-nos els pels del cos i els homes a soles quan el veuen molt, molt pelut. Si les dones anem amb un escote(tampoc tan exagerat) i ja ens veuen com a...millor no el dic, però ells es quiten les camisetes i caminen per el carrer amb el pit al aire, etc.

Això és el volia dir, adèu!!!

Andrea Du Chatelet ha dit...

Aquest vídeo tracta d'un anunci de publicitat d'una beguda en el que apareix un home que demana una beguda de la marca de “Campari”. Ell perseguix a una dona, i quan es troben ell aboca la beguda damunt del pit de ella, aleshores ella es lleva la part de dalt del vestit que porta i s'observa que la dona no ho és, és un home. Immediatament, l'home es descorda la camisa i es veu que és una dona per que porta un top que fa paréixer que no té pit i es solta els monyos veien que els té llargs.

La meua opinió es que el vídeo ens fa vore que no som tan diferents com pareixem, per que al xic amb un poc de maquillatge, un vestit i pot ser amb una peluca, pot passar per una xica, i al contrari, ficant a la xica roba de xic i s'arreplega els cabells ,també pot passar per un home com hem comprovat.

Moltes vegades les aparences enganyen i no ens hem de fiar per que ens poden dir una broma difícil de trobar, com ens ha passat que no crec que ens esperarem que al final no eren el que semblaven, sinó del sexe contrari. Ens han fet pensar que amb els avanços que han fet es fàcil enganyar al la gent.

Raquel Kent ha dit...

Aquesta entrada tracta d'un anunci que apareixen una dona disfressada d'home i d'un home disfressat de dona, la dona disfressada compra una beguda i persegueix a “l'home disfressat. Quan estan anunciant la beguda “Campari” se li cau a “l'home” en el vestit de la “dona” i allí és quan es descobreix que són de diferent sexe.

La meua opinió es que l'home i la dona no són diferents a soles l'aspecte, però al principi ens han fet creure que si es disfressen pareixen del diferent sexe. És a dir que si no tindríem aspecte diferent seriem completament iguals. El que passa és que no tot el mon pensa igual que jo i discrimina a la gent que volen ser diferents de com són (home/dona). Pense que hem de controlar-nos perquè a aquesta gent li fem mal!

La conclusió seria que no importa com siguem per fora sinó com som per dins, perquè els sentiments que tenim són iguals .Tots tenim un cor i no hi ha que maltractar-lo!.

SHEILA NELKEN ha dit...

Hola Ainhoa,pense com tu, aquest vídeo tracta d' un “cambrer” i una “model” que estan com en un convit, o una festa on va la gent a veure a la model. El cambrer va a servir-li un got de vi, i sense voler s'el tira damunt, es desata el vestit i... és un home, el suposat cambrer també i... és una dona.

Pense que és un poc abstract, perquè al principi no saps que va a passar exactament,però quan demostren el que són no els importa. Crec que aquesta entrada l'han fet perquè ens donem compte de que fent el que fages ets tu i dona el mateix el que pensen cobre tu, no pots canviar el teu aspecte físic. Ara ens anem cap a el vídeo de les imperfeccions, que sense els teus trets que et destaquen de com eres no hi ha res, a soles maquillatge i una editació de photoshop.

La meua conclusió és que pots fer el que vulgues, sense tindre que disfresas-te d' una persona de l'altre sexe.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Andrea, jo no crec que els protagonistes d’aquest anunci enganyen a ningú. Al món n’hi ha gent que vol mostrar-se (vestir-se, pentinar-se...) de manera diferent al que es considera normal en un xic o en una xica. I segur que n’hi hauria més diversitat si les persones no férem tant de cas els estereotips i fórem una miqueta més lliures. Des segur que molts xics no es tallarien els cabells i moltes més xiques sí que ho farien.
En el que sí que estic d’acord amb tu és en el fet que, en realitat, no n’hi ha tantes diferències entre hòmens i dones; per contra, aquestes diferències són més construïdes que reals.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Sheila,
de vegades, ser tu mateixa passa per vestir-te de l'altre sexe perquè quan vas disfressada és quan vas vestida com suposadament toca.

Betlem ha dit...

Hola a totxs! A mi m'agrada molt aquest anunci i voldria dir algunes coses. En primer lloc, és un espot que m'agrada perquè demostra que, en realitat, la "frontera" entre dones i hòmens no és clara, sinó que és difusa, i ho podria ser encara més si la gent ens sentírem realment lliures a l'hora d'expressar la nostra manera de ser el que triem ser (també pot passar que triem no triar...). En segon lloc, m'agradaria contar-vos una experiència personal per tal que veieu que la societat en què vivim ens pressiona de manera oberta (i de vegades de manera silenciosa) perquè siguem unes dones i uns homes "com toca". El que vos vull contar em va passar un dia mentre estava al carrer nugant la bici: va passar pel meu costat el que semblava una família passejant, i el fill xicotet va dir a la germana un poc més major, "Pareix un xic!", referint-se a mi. Jo ho vaig sentir i la germana de seguida li va fer al xiquet un gest de "Calla!, que t'ha sentit!". Simplement els vaig somriure, però em va paréixer un poc trist que els meus cabells curts i la meua roba un poc ampla provocara eixa exclamació en el xiquet. Em va paréixer trist que, ja tan menut, veiera el món d'aquesta manera tan simplista, sols de dos colors: o bé rosa o bé blau. I he de dir que el món, en realitat, funciona mostrant-se de mil colors, estem fets de mil colors, i hem de lluitar perquè cadascú, lliurement, es mostre triant el color que vulga, o bé mesclant-ne tants com vulga. I que ho faça sense sentir-se ni observat, ni sancionat, ni discriminat ni -per descomptat- agredit per ningú, tan verbalment com físicament. Crec, sincerament, que al món no hi hauria tantes violències terribles de tot tipus si totxs unírem forces contra les imposicions socials, contra el que se suposa la manera "correcta" en què ha de ser/ha de fer una xica i un xic. Perquè... si ho pensem una mica: qui ho diu?, qui dicta eixes regles roses i blaves?, per què les dicta?, què busca...? Espere que el xiquet que va exclamar això quan em va veure aquella vegada arribe a qüestionar-se tot açò algun dia.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Teresa,

m'agrada molt el teu comentari perquè, a més, has fet un "dos en un" i has parlat de Passió roja i d'Acceptable/inacceptable.

Compartisc amb tu la idea que encara queda molt de masclisme i el problema és que aquest masclisme es disfressa d'elecció personal, és a dir, no es veu que existisca un sistema (patriarcal) opressor que limita molt les nostres eleccions, sinó que sembla que som les persones les que lliurement triem vestir-nos i/o comportar-nos aixina o aixana, I és veritat que triem, però fins a cert punt, i només la gent molt valenta és capaç d'oposar-se al que pensa la majoria del que ha de ser un home i/o una dona, i anar a la contra és molt difícil.

Betlem ha posat un exemple molt clar d'això que estic comentant. Imagina't que, per anar amb els cabells curts, cada dia et digueren alguna cosa o et miraren estrany. Creieu que és "natural" que en la vostra classe tots els xics porten els cabells curts i totes les xiques els porten llargs? És natural o és educacional? Si contesteu que és natural, aleshores suposadament no es pot fer res i només estem seguint els disctats animals de la mare naturalesa. Però si responeu que és social, aleshores ja hem de començar a parlar de la diversitat (dels mil colors que tindria la vida, com molt bé diu Betlem) i començaríem també a denunciar la violència dels qui insulten perquè no els agrada que siguem lliures de vestir o de mostrar-nos com vulguem.

Com ja he dit en un altre comentari: quina és la disfressa? la "normal" de xic o de xica, o la que nosaltres elegim?

Doña Rogelia ha dit...

Os dejo aquí esta notícia que salió hace unos meses en prensa:

"Por fuera, Serge Scevenels es un hombre que se viste como mujer. Por dentro, no es ni una cosa ni la otra. O las dos. Allá, en el fondo de su intimidad indiscutible, este ingeniero aeroespacial de 39 años no acepta una construcción social basada en dos géneros. Es un señor, o una señora, o ninguna de las dos cosas, de «género fluido». Es un transgénero. Y hoy tiene una historia para contar, aquel día en que el director general ni siquiera entendió lo que Serge era por fuera y le despidió."

Serge vive en España y ha demandado a su empresa por discriminación, por despedirlo por su condición de transgénero. Creo que es un artículo que ilustra muy bien el tema del debate.

El título de la noticia es muy bueno: Una falda de respeto.

Este es el enlace: http://www.elmundo.es/espana/2013/12/09/52a51b8163fd3de6508b457e.html