21 d’abr. 2013

I que no se t'oblide el plaer!



Quan la gent adulta parla de sexualitat a la gent més jove sempre ho fa per a alertar dels perills: embarassos, infeccions, coacció, discriminació, violència... Mai es parla del plaer.

L’any 2009 es va fer a l’Estat espanyol la Primera Enquesta Nacional de Salut Sexual, per a valorar la satisfacció sexual, l’ús d’anticonceptius i l’abús sexual de les persones entre 16 i 44 anys. El més interessant de l’enquesta era que, per primera vegada, s’incloïa el plaer. Però... què és tindre relacions sexuals satisfactòries? Què contestaries tu, si t’ho preguntaren? La gent respon amb sinceritat a les enquestes?

Unes alumnes de 14 anys, que ja tenien relacions coitals amb les seues parelles, em contaven que fingien els orgasmes perquè els seus nòvios, pobrets, no pensaren que no els agradava la penetració. És possible també que mentiren perquè volien sentir-se “normals”, i el que es pensa que és habitual és arribar a l’orgasme amb el coit encara que, per a una elevat nombre de dones (al voltant del 70%), no és la manera més eficaç d’arribar-hi.

Com mesurem, doncs, la satisfacció? Pel nombre d’orgasmes? Per arribar a l’orgasme amb un coit? Per la quantitat de relacions sexuals que tenim a la setmana? Per com complaem la nostra parella? Per comparació amb la suposada “normalitat”?

A les pel·lis, el sexe és un acoblament heterosexual ràpid i plaent que acaba amb l’orgasme a l’uníson i li passa a tot el món que ho fa. Si alguna persona, en canvi, té molt de plaer amb les seues relacions sexuals però no a la manera de les pel·lis, significa que no té relacions satisfactòries?

Nombrosos estudis afirmen que tindre relacions sexuals satisfactòries millora la relació de parella. I aquest benestar es tradueix també en bona salut, cosa que no vol dir que qui no tinga sexe té pitjor salut! Les relacions sexuals no sóc una obligació, ni cap persona hauria de sentir-se malament si no les desitja. En la sexualitat n’hi ha molta varietat, com en el menjar. Per exemple: n’hi ha qui no té mai gana i menja perquè s’ha de fer. N’hi ha qui sempre té gana i no pararia mai. Algunes persones gaudeixen amb un bon plat i s’esmeren en la preparació i en la decoració. N’hi ha qui menja productes saludables i qui s’alimenta de menjar brossa. N’hi ha qui gaudeix tastant coses noves i exòtiques i, en canvi, n’hi ha qui no ix del menjar tradicional, del que coneix o ha vist tota la vida.

Doncs això passa també amb la sexualitat: que és diversa i variada, que cadascú i cadascuna la gaudeix d’una manera, i la suposada “normalitat” és sovint defensada per aquelles persones moralitzadores que no veuen bé que la gent a sa casa es menge el plat del sexe com li done la realíssima gana!

També els estudis científics afirmen que la satisfacció sexual està relacionada amb la seguretat en les relacions sexuals, és a dir, com més satisfacció, més alt és l’índex d’utilització d’un mètode anticonceptiu. I també és una evidència que a més satisfacció i plaer, menys violència i discriminació.

Si això és així, per què eduquem només parlant dels perills i no eduquem posant en valor el plaer? Potser perquè n’hi ha qui el relaciona amb el vici? Un pare li va dir a una mestra que no li ensenyara a la seua filla de 7 anys on estava el clítoris perquè això la convertiria en una “guarra”. Hi estàs d’acord? Hauria dit el mateix si tinguera un fill baró? Preocupa tant que els xics busquen plaer com que les xiques ho facen? Com es considera socialment a una xica que busca el seu plaer, per exemple masturbant-se? I a un xic? Significa el mateix la satisfacció sexual per a un xic que per a una xica?

15 d’abr. 2013

Boles fresques!


Un alumne em recomana l’anunci de Fresh balls com a mostra de producte per a hòmens. Efectivament, n’hi ha també per a ells, però observem-ne les diferències. La crema de les xiques era més bé presentada com un medicament, i la dels xics promet mantenir els testicles frescos i secs. Però el més sorprenent de tot és la preocupació per la masculinitat de qui ha d’usar el producte. Al primer anunci de Fresh balls, el xic està practicant un esport de risc; al segon, l’home que aconsella el producte és gran i fort i, per si no ho teníem clar, porta un davantal amb músculs. Quina preocupació perquè no es pense que usar una crema no és masculí!!! El mateix passa amb tota la gamma de productes d’estètica per a hòmens: els anuncis, la forma dels flascons, etc.  tot ha de ser inequívocament masculí. De vegades, alguns publicistes juguen amb la preocupació per la pèrdua de masculinitat i fan una defensa dels valors tradicionals.
Efectivament, n’hi ha productes per a xics però... per què ha de ser a costa de mantenir una masculinitat tradicional? 






Download with Vixy