4 de des. 2013

3 de desembre. Dia Internacional de la diversitat funcional i intel·lectual

3 de desembre. Dia internacional de les persones amb diversitat funcional i intel·lectual.

Marina i Andrés són una parella d’adolescents amb discapacitat intel·lectual que s’enamoraren durant el rodatge del documental Ópera Prima (Mar Domínguez i Amparo Mendo, 2013). Ací es pot vore online el documental.


Verònica és lesbiana i Síndrome de Down i ens conta en aquesta entrevista radiofònica com és la seua vida.

Les persones amb diversitat intel·lectual o funcional senten, desitgen i estimen... perquè són persones, com tu, com jo, iguals i diferents, diverses. Sembla una obvietat però cal repetir-ho perquè...

Quina és la imatge que els torna la nostra societat? que són asexuals (que no els interessa el sexe), que són innocents (com criatures), que no convé que tinguen parella ni fills (perquè les persones que no són considerades "normals" no tenen dret a reproduir-se), que tots i totes són iguals, que no són atractius ni atractives...

Si la sexualitat és un tema tabú per a les persones “normalitzades”, encara ho és més per a les persones amb alguna discapacitat.
  • En general no reben educació sexual ni la merament biologicista. 
  • No hi ha quasi espais de privacitat on puguen relacionar-se amb iguals o tindre pràctiques autoeròtiques sense la presència adulta. 
  • No veuen models realistes de persones sexuades perquè les relacions que observen són les de persones sense discapacitat. 
  • Les possibles deficiències cognitives poden dificultar que facen valoracions realistes de les situacions (avaluar el perill, generalitzar, pensar conseqüències...) 
  • Són més vulnerables als abusos sexuals. 
  • Etc. 
Ens imaginem com pot estimar-se una persona a qui el seu entorn li transmet que no mereix la pena? que no té els mateixos drets que la resta?

Altres entrades sobre diversitat funcional i intel·lectual

Per a ampliar informació:

16 comentaris:

Dani Goldman ha dit...

En primer lloc diu que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen més problemes per a tindre relacions sexuals amb persones que no tenen cap problema. Ens transmet això mitjançant un entrevista radiofònica amb una xica anomenada Verònica que té Síndrome de Down.

Després diu que si la és un tema tabú per a les persones que no tenen cap discapacitat, per a les persones que si ho tenen és més difícil i et dóna cinc raons de perqué.

A continuació diu que si ens podríem imaginar estimar a una persona a la que el seu entorn li transmet que no val la pena i ens informa d'unes entrades que tracten sobre això.

Eman Goldman ha dit...

Aquest vídeo tracta d'una parella que tenen la síndrome de down.

Jo pense que ell també tenen sentiment i dret a estar junts i no sols per tindre
la síndrome de down tenen que estar sols.

La meua opinió es que son una parella molt bona.

Manolo Zetkin ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre la marginació un poc perquè rebutjar-los a eixes persones que son iguals que ells però sols amb alguna discapacitat i per això els rebutjen. Es dir amb síndrome de down.

Jo pense que perquè tinguen síndrome de down no tenen per que rebutjar-los, perquè són persones normals, com tu, com ell i com jo i no se perquè els rebutjen perquè són persones normals i corrents i axi que els hauríem de donar un altra oportunitat, perquè tenen dret per a eixir al carrer, i fer totes les coses com una persona normal, perquè ells ja són persones normals.

Paula Campoamor ha dit...

El vídeo tracta sobre dos xiquets : Marina i Andrés que se enamoren i em pareix molt be, perquè ells siguen diferents als demés no tenen per que no estar amb en eixa persona que vols amb totes les teues forces i faries qualsevol cosa per no veure -la mal. Ells llevant que son persones amb síndrome de down tenen els mateixos drets que nosaltresñ.

Aitor Wollstonecraft ha dit...

Aquest tema diu que no importa el sexe ni reproduir-se per que tenen més dificultat de Síndrome de Down. Ells son persones com tu i per aixo tenen que estimar-se diuen que això es una paraula tabú les persones “normalitzades” i encara algunes de persones amb discapacitat.
Les asexuals no tenen sexe i jo pense que es deuria aceptar a les persones així.

Daniel Becker i Jesús Thompson ha dit...

La xica Marina no vol donar-li un beset al seu nóvio Andrés perquè diu Marina que donant-se un beset no cumplirien les normes del cole.
A mi si un colegi hem diu que no em bese amb una xica no li besaria dins del recinte però fora si.

Jo crec que deuriem fer el que cadascú vulga ja que tenim dret a estar amb qui ens done la gana i besarnos quan volguerem. Aquestes normes són una tontería i no hem pareix bé que no es besen en la boca, quan els drets humans ens ho permitix.

Daniel Becker i Jesús Thompson ha dit...

Daniel Becker i Jesús Thompson ha dit...

La xica Marina no vol donar-li un beset al seu nóvio Andrés que tenen síndrome de down però són persones com tú i tots.Diu Marina que donant-se un beset no cumplirien les normes del cole.
A mi si un colegi hem diu que no em bese amb una xica no li besaria dins del recinte però fora si.

Jo crec que deuriem fer el que cadascú vulga ja que tenim dret a estar amb qui ens done la gana i besarnos quan volguerem. Aquestes normes són una tontería i no hem pareix bé que no es besen en la boca, quan els drets humans ens ho permitix.

4.12.13

Isaac ha dit...

No quiero dejar de remarcar que la asexualidad es otra orientación más, y lo mismo que hay personas con dicapacidad heterosexuales, homosexuales y bisexuales, las hay asexuales. Por otro lado, me parece que en esta entrada en síndrome de Down está sobrerrepresentado. Hay otras discapacidades.

Sergio Campoamor ha dit...

Es veritat que les persones amb discapacitat tenen més dificultats que una persona sense dificultats per a tot, però pense que per aquesta dificultat no es tendria que tractar diferent pel que fa a l'amor. Totes les persones deuen rebre una educació sexual, deuen tindre un espai amb privacitat com tot el món i per ser discapacitats no son més vulnerables als abusos sexuals, tot el mon pot ser abusat sexualment sense importar la seua condició intel.lectual ni física.

Jo conec a gent que es dedica a treballar en un centre especialitzat i després conseguix que la contraten en un treball bo,com qualsevol que treballa a la ford o altre tipus de empreses, si això es possible pel que fa al treball, per que no al amor? Perque no poden ser lliures i independents amb les seues relacions amoroses?

victor goldman ha dit...

Jo pense que una persona siga com siga te el mateix dret que una persona “normal”. Clar que una persona am síndrome de down pot tindre una parella i fills ja que es una persona com tots el demes i per lo tant te el mateix dret a l'amor com tots els demés.
L'altre dia anava per el carrer i em vaig trobar una amiga meua de tota la vida, que te diversitat funcional, i me va sorprendre molt ja que va vindre a saludar-me donant me la ma cosa que no antenia,i jo li vaig dir que si em donava dos besos i em va sorprendre encara mes que la seua mare li deia que no s'aprofitara. Aixo me va fer pensar que la seua mare li deia aixo que ella no pot enamorar-se, i aixo es una barbaritat.

Eric Marston ha dit...


Bon dia,

En referencia a l’entrada sobre la diversitat funcional, jo pense, que tots tenim el mateix dret a enamorar-se i a ser volgut. En la meua opinió, les persones amb una discapacitat intel·lectual tenen dret a viure la seua sexualitat i tenen la necessitat, a l'igual que tots els demès, de rebre una educació en aquest àmbit per a poder prevenir els abusos sexuals i els embarassos no desitjats.

Per altra banda, es pensa, que les persones amb aquests tipus de discapacitats no poden gaudir d’una relació afectiva com qualsevol altra persona, pot ser que no la gaudisquen plenament, però aixo no té res que veure amb que no puguen mantenir una relació amb una persona, sentir afecte cap a aquesta o inclús mantenir relacions sexuals.

Jo tinc una amiga amb Síndrome de Down i ella ens parla dels xics com qualsevol altra xica, ens diu qui li agrada i inclús, quan li agrada un xic intenta enamorar-lo. Per a mi és un exemple de que encara que té una discapacitat es comporta com una persona “normal”.

Christian Stone ha dit...

Les PERSONES amb discapacitats intel·lectuals mereixen ser tractades de la mateixa manera que persones sense discapacitats perquè són persones com qualsevol altra y tenen els mateixos drets, els mateixos sentiments com l'amor, la tristesa, l'alegría, etc.

No sé perquè hi ha gent que els maltracten o els insulten, es creuen que fent-ho són superiors? Pensen que al tindre una discapacitat no els va a afectar o que no van a ferir els seus sentiments? Per a mi, els que fan això, no són persones.

Per l'altra banda de l'entrada, hauria d'haver ensenyaments sobre sexualitat per als discapacitats ja que tenen uns coneixements mínims i pense que ells també voldríen aprendre. Sería una bona idea que una organizació es dedicara a fer-ho.

David Smith ha dit...

Bon dia,
Aquesta entrada m’ha paregut molt interesant, i jo pense encara que tinguen el Síndrome de Down i siguen lesbianes. A mi em pareix que fan bona parella, son persones com tu ‘’normals’’ i tenen el mateix dret a estimar-se que tu.
Per altra banda, es pensa, que les persones amb aquests tipus de discapacitats no poden gaudir d’una relació afectiva com qualsevol altra persona, pot ser que no la gaudisquen plenament, però això no té res que veure amb que no puguen mantenir una relació amb una persona, sentir afecte cap a aquesta o inclús mantenir relacions sexuals.

XDavid Dios Del Diamante ha dit...

El anterior es de (R)

Ali Goldmand ha dit...

Bon dia, Recuperació.

Esta clar que les persones amb discapacitat tenen moltes dificultats sols per a relacionar-se d'igual a igual amb alguna persona aixe que imagineu vos el que els costaria mantindre una relació amb una persona "normal" sols perquè esta crec que la persona amb discapacitat no sent amor per algú i o perquè la veu com un xiquet menut.

Com diu a l'entrada les persones que tenen discapacitats no reben informació sobre la sexualitat i jo crec que per a què no tinguen embarassos no desitjats i que no els enganye ningú i també diu que no tenen privacitat i es veritat perquè quan veus a alguna persona amb discapacitat sempre va acompanyat per algú i aixo dificulta moltíssim que puguen mantenir relacions amb altra gent,haurien d'informar a les famílies de les persones amb alguna discapacitat de que ells també volen tindre algun novi o novia.

El vídeo mostra tot aixo i ha de ser un exemple per a les persones que no creguen que les persones amb discapacitats no pensen en l'amor, remarque que encara que tinguen alguna discapacitat segueixen sent persones normals.

Yoli Beker y Aida Kent ha dit...

Bon dia a tots i totes, el vídeo es un vídeo molt coumovedor perque són dos xiques lesvianes i amb Síndome de Down i que es volen,aquest vídeo ens ha emocionat perquè aquestes xiques tenen molt de coratge,a pesar de tot segueixen juntes.

El amor es un sentiment que fa que se t'olvliden els mals i penses en vore a eixa persona i en lo molt que la tires en falta.

En questes situacions que el amor no enten ni de edats,ni de razes,ni de res,si se vol a una persona se vol per com es la persona.