7 de nov. 2013

El carrer no és de les dones


El Govern Basc acaba de publicar l’estudi Agresiones sexuales, cómo se viven, cómo se entienden y cómo se atienden, realitzat per Sortzen Consultoria SL, 2011.

Mitjançant grups de discussió amb xiques joves, dones immigrants, pares i mares d’adolescents, professorat i hòmens, es parla sobre com es viu aquesta qüestió.

A les dones ens eduquen amb la por a patir una agressió sexual per part dels hòmens. Missatges com Que t’acompanye algú, fes-me una perduda, torneu juntes, agarra un taxi... són constants. És una por un poc desproporcionada, si atenem a les dades reals, ja que les violacions i els abusos representen el 0,4% del total d’infraccions, i també si tenim en compte que el perfil de víctima de delictes és el d’un home d’entre 20 i 50 anys; en canvi les dones declaren sentir-se més amenaçades a les enquestes sobre seguretat ciutadana i els xics no són pràcticament alertats perquè es protegisquen.

És una por irracional i sense fonament, la que tenen les dones? No, en absolut. Han estat educades per a pensar que tenen moltes possibilitats de ser agredides i per això han d’estar alerta i protegir-se. Aquesta educació en la por s’assaona amb la literatura criminal i les pel·lis i sèries, que sovint presenten violacions de desconeguts que solen també acabar amb la mort de la protagonista.

A més a més, les dones solen patir tota una sèrie d’agressions masclistes quotidianes (fregaments als transports públics, persecucions de nit d’algun xic que ha begut i que no sabem si vol lligar o agredir-nos, les mal anomenades galanteries, etc.) que contribueixen al temor i a augmenten la sensació d’inseguretat pel carrer.

En general, les famílies alerten més les filles que els fills dels hipotètics perills que corren, fonamentalment per part de desconeguts; però la realitat mostra que les agressions de persones conegudes són més freqüents, i també que corren més perill els fills adolescents que les filles, per exemple de patir un accident amb la moto o el cotxe (per conduir arriscadament, per beure més del compte, per ficar-se en una brega amb un altre xic, etc.).

Aquesta educació en la por té conseqüències, tant per a les xiques com per als xics:

1. Les xiques estan alerta davant de les violacions tradicionals i desarmades per a enfrontar i fins i tot reconèixer les que es produeixen en entorns suposadament segurs, amb un nòvio, amic, amant o marit.

2. En els xics, la representació constant de la violència sexual dels hòmens sobre les dones serveix per a sostindre el mite que la sexualitat masculina és perillosa i incontrolable per naturalesa. Continua pensant-se que els xics són més sexuals que les xiques i que no es poden controlar, ja que les hormones controlen per ells. 

3. Als xics no se'ls alerta dels perills reals, derivats sobretot d'un model de masculinitat tradicional que minimitza el risc i considera natural la violència com a manera de resoldre els conflictes o de comportar-se.

4. Tot i ser missatges donats amb la millor de les intencions, en el cas de les xiques, només donen com a solució que elles deixen de fer coses, la qual cosa implica negar-los el dret a estar soles o a fer coses soles, per exemple. I la creença en la necessitat d’algú que les protegisca.

Diu Susan Brownmiller que les violacions no són producte d’individus aïllats sinó un mecanisme patriarcal per a condicionar el funcionament quotidià de les dones, i limitar la seua autonomia i la seua llibertat sexual. Mosta d’això és que, quan pateixen una agressió, sovint se les culpa per haver trencat el model de feminitat tradicional. Fa un parell d’anys van ser un escàndol les declaracions d’un cap de policia de Toronto, que va dir que per a evitar les violacions, les dones no havien de vestir-se com si foren prostitutes.

Sobre les dones recau la responsabilitat de previndre les agressions, però els hòmens no solen parlar ni reflexionar sobre el tema, tampoc els que són pacífics i igualitaris. No s’haurien de qüestionar els hòmens la seua implicació en la violència masclista i començar a qüestionar el masclista de torn, encara que siga un amic? No perden ells, també, amb la violència?

Font: No vayas sola, te puede pasar algo. June Fernández.


14 comentaris:

Melissa Nelken ha dit...

Quan llig aquesta entrada em sent molt identificada, ja que a mi sempre m'han donat de xicoteta (i ara) consells d'aquest tipus: que si no he d'anar sola, que no arribe tard, que tinga molt de compte... Aquestos consells estan bé, ja que advertixen de coses que et poden passar i són com una precaució.

És clar que aquestes ajudes serveixen molt a les xiques, però i als xics? Sempre se'ls dóna més importància a les coses que els poden passar a les xiques i no entenc per què. Un motiu que m'han donat a mi sempre és que les dones poden quedar-se embarassades (per una violació o no), i en la meua opinió, aquest és el motiu fonamental d'aquesta sobreprotecció.

Per suposat que s'ha de tindre en compte, però no hi ha més perills? És clar que els xics no poden quedar-se embarassats, però poden passar molts més problemes: també poden patir una violació, els poden pegar, drogar, tindre accidents... A L'IGUAL que a les noies.

Així que pense que per sols una cosa que ens diferència, no s'hauria de donar més llibertats als homes que a les dones.

Christian Stone ha dit...

Aquest text ens conta la continua lluita dels pares o mares contra les seues filles quan ixen de nit o quan no hi ha molta gent pel carrer. És veritat que el carrer pot ser perillós i que hi ha molts “bojos”, però no sempre pots intentar protegir l'impossible.

Pense que els pares deurien ser menys estrictes a l'hora de deixar eixir a les seues filles i deixar-les llibertat, el que no poden fer es no deixar-les fins tard o no eixir. Em pareix bé això de que diguen: “Que algú t'acompanye a casa”.

Jo en conec un cas molt prop a mi d'un intent de violació que no hi va arribar a ser, d'un home major sobre una xiqueta de la meua edat. L'home estava obsessionat amb ella i al final, quan es anava a celebrar el juici, l'home es va disculpar i tot va acabar.

El problema de la societat es que pensen que les dones son vulnerables , que no es poden defendre i que no poden eixir assoles per si algú les viola o intenta fer-ho. La societat està molt equivocada, el problema no el tenen les dones, sinó els bojos o borratxos que no saben el que fan.

Carla Laffitte. ha dit...

Per a començar, m'agradaría dir que jo soc una xica i en la meua familia soc la primera que pateix comentaris com: ves en compte amb la gent del carrer, que t'acompanye algú a casa, ves en compte amb els xics que beuen molt, etc. En canvi, als xics no els diuen cap comentari d'aquest tipud i pense que és injust, tant homes com dones tenim el perill de que ens pase cualsevol cosa roïna.

¿Per qué hem de ser les xiques les violades? Imaginem un mon en el que els xics siguen violats i cada vegada que ixen de casa siguen advertists pels pares de que tenen que tindre en compte amb les xiques. Els xics no son advertits de tots els perills i pot ser això a la llarga puga ser perillós.

Per altra banda, em pareix subrealista el comentari del policia de Toronto, ¿que això ens pasa per vestir com prostitutes? Cada una vestix com li dona la gana i no te res a vore. A vore si es pensa que si les dones anarem totes tapadñissimes no es violaria a ninguna.

Paula Sara Campoamor ha dit...

Bon dia! Jo vaig a comentar l'entrada com a punt de vista d'una dona, ja que ho sóc.

Aquesta entrada reflecteix totalment la societat en la que vivim, encara que hem progressat moltíssim amb el masclisme encara queda molt per assolir. Les dones hem arribat a tindre un treball, a tindre una economia independent, però, hem aconseguit llevar-nos la por quan anem a soles pel carrer? Jo pense que no, no ho hem aconseguit. Per què? Per l'educació que rebem des de xicotetes?Açò és un assumpte prou seriós ja que les dones no tenim la llibertat d'anar pel carrer a soles a l'hora que vulguem.

Moltes vegades, quan eixim de festa per la nit, abans d'anar-nos-en de casa ens diuen que no regressem a soles, que si fa falta vénen a per nosaltres. Les xiques no poden agarrar-se un taxi a soles per la nit? Sols per la nit, o també pel dia? Les nostres mares tenen por de la nit però, no del dia? Bé, jo pense que la nit és només un mite, si ha de passar alguna cosa, tant pot ocórrer de dia com de nit, no penseu? Pense que hauríem de tindre els mateixos drets que els homes o el xics per anar pel carrer a soles o no, per la nit o pel dia, a les cinc de la vesprada o a les tres de la nit.

Per altra banda, m'agradaria contestar al policia de Toronto i a tothom que pense igual que ell: penseu que les dones no es poden vestir com vulguen? No es poden posar una falda curta? O no poden ficar-se un vestit amb escot? Doncs, la gent que pensa així esta totalment equivocada ja que si es produïxen aquestes violacions no és per la nostra manera de vestir, sinó perquè l'home en qüestió té un problema.

Vicente Becker ha dit...

Bon dia a tots! Hui vaig a comentar aquesta entrada que presenta un tema molt conegut a aquesta societat...

L'entrada parla sobre el tabú que els homes són més mascles que les dones, que elles han d'anar pel carrer amb precaució que ningú els ataque. Això no hauria de ser així, en lloc d'alertar a les dones haurien de conscienciar els homes perquè no atraquen, violen, etc. a una dona...

Pense que sí és veritat això que uns pares sempre alerten més a la seua filla que al seu fill; en el meu cas jo vaig començar a eixir per les nits amb els meus amics abans que la meua germana. Jo crec que això els pares no ho fan perquè pensen que el seu fill es pot defendre millor que la seua filla, ja que una dona pot ser més forta que un home, sinó pel fet que sí que hi ha homes que volen abusar de xiquetes i en canvi, dones que volen abusar de xiquets no o almenys són mínimes.

Però una cosa que aquesta societat amaga o que quasi ningú s'adona és que els accidents quasi sempre són per part d'homes... I si són accidents deguts a haver begut alcohol, també guanyen en percentatge els homes ja que en la meua opinió la majoria de les dones tenen més precaució que un home i si a l'hora d'agafar el cotxe no es veuen conscients, criden als seus pares o un taxi.

A aquesta entrada també es comenta un punt que em crida molt l'atenció... És això que diu que les dones han de vestir-se d'una manera adequada, que no poden anar escotades, amb faldes molt curtes, etc. i jo plantege una qüestió: Si els homes poden anar ensenyant els calçotets, per què les dones no poden mostrar un poc d'escot? És clara la resposta ja que si a una dona li passa alguna cosa i aquesta va amb roba un poc curta, poden dir que ha anat provocant, con una prostituta, etc.

En la meua opinió això hauria de canviar, hauria d'haver-hi igualtat tant per als homes com per a les dones i que una dona puga eixir al carrer com ella vulga sense por a que un home li faça alguna cosa.

Nerea Campoamor ha dit...

Aquesta entrada en el bloc de Karici.es m'agrada molt i a més és molt interessant perquè tracta de la violència a les dones i del seues perills.

Aquest tema es pot veure des de molts punts de vista i pel meu pense que es pot agrair a les famílies les seues advertències i consells però també tenen que veure que amb l'edat anem creixent i anem madurant per a saber per on anar o amb qui, per a saber que si hi ha problemes amb algú hi ha que anar-se ràpid però es que no sols podem patir violència les dones, el homes també i pareix que ho sàpiguen tot i vagen preparats per si alguna vegada les passa alguna cosa, tindre que protegir-se de la seua forma. Una altra cosa es que les dones no tenim la culpa de que un home vulga agredir-te sexualment, ells tenen la culpa per tractar a les dones com objectes i com prostitutes i no com el que som, DONES.

En conclusió, totes les frases que ens diuen molta gent ja ens la sapiguem i per molt que anem en conta, si algú home vol utilitzar la violència amb tu, encontrara la seua manera per a fer-ho. També que no sols tenim que estar alerta les dones si no també els homes.

Sara Tristán ha dit...

Aquesta entrada al bloc em sembla molt interessant, ja que tracta temes de molta actualitat, com són els perills, l'educació i el comportament de la nostra societat. Hui en dia, tant si eres xic com si ets xica, pateixes dels estereotips i la forma de pensar que t'ensenyen els teus pares, coneguts, amics... Això comporta que, com bé diu l'entrada, a les dones se'ns diga que som dèbils, que sempre temin que anar acompanyades i que eixir al carrer és perillós, tot siga dit, segons ells som molt febles i en cas de ser agredides és la nostra culpa. Per contra, els homes són valents i es poden defendre contra tots els perills que tinguen que enfrontar.

Encara que en la nostra cultura aquest concepte està molt arrelat, n'hi hauríem d'aconseguir canviar-ho, ja que aquesta forma de pensar tan sols ens fa mal. Uns clars exemples dels nombrosos perills que comporten aquestos estereotips serien, en el cas de les xiques, la pèrdua de noves experiències a causa de la por i dels comentaris que li diuen les seues famílies; per contra, en els xics, es tracta de la falta de por , ja que al creure que no poden patir perill algú es solen posar més en situacions de risc.

En conclusió, em sembla molt bé que les persones cada dia donen més importància a la igualtat de gèneres i es done menys als estereotips de la societat. Així en un futur podrem viure sense ells.

Estefanía STONE ha dit...

Aquesta entrada em fa reflexionar sobre aquest tema i la veritat és que com a xica, a mi m'han dit moltes d'aquestes coses. ''No tornes de nit'' i ''Has tornat tu sola?'' són les més freqüents. Com si jo a soles no hi poguera ni caminar.

També he apreciat que a l'àmbit familiar, entre dos germans de la mateixa edat però de distint sexe, li donen llibertats al xic abans que a la xica i açò és molt injust. Jo pense que la causa d'això la té la societat i els valors que ens infon. La visió de l'home com la part dominant en la sexualitat i de la dona com la part fràgil i vulnerable.

Tindre en compte els perills que hi ha al món no és roí, però hi ha perills per a tots no soles per a les xiques.

Andrea Zetkin ha dit...

Bona vesprada,
aquest text tracta o conta el “perill” del carrer quant estem les dones.

A vore, jo açò directament veig una discriminació, per què les xiques podem ser violades i els xics no? Els xics gairebé poden ser violats. Tenint en compte que el percentatge de que ens violen a les xiques es mes alt i mes freqüent, les mares ens avisen o ens alerten del perill que suposa anar assoles per el carrer, Començo un debat, es perillós anar assoles però ja som majors per a anar assoles a comprar, no? Gairebé es perillós, no cregueu?

CONTINUARÁ...

Irene Stone ha dit...

Bon dia,
Aquesta entrada m'ha fet pensar. Es veritat que a les xiques se'ns tracta de manera diferent, estem més protegides i vigilades. I jo sé aixó de primera má, degut a que els meus pares em protegeixen molt, de vegades pense que massa, i m'adone d'aixó quan abans d'eixir al carrer em diuen que vatja amb conte o que no torne soles a casa si està oscur, i no crec que siga a l'única a la que li passen aquestes coses. Però bueno el cas és que em pose a pensar i no em pareix res bé. Per qué a nosaltres ens tracten així i als xics no? Per qué no els diuen les mateixes coses? Per qué pareix que ells tinguen més llibertat si després molta gent diu que la majoria de les xiques som més responsables? No ho entenc, sincerament. No soc la més indica per a dir açó, ja que quan vaig soles tinc por i no m'agrada gens, però encara així pense que no deuriem de tindre aquesta por.

Per altra banda està lo que diuen de que nosaltres tenim la culpa de les violacions. Aixó no és així, clarament. Pot ser que hi hatja xiques que porten molt d'escot, roba massa ajustada o dint-lo de manera bulgar que vatjen vestides com a prostitutes, però encara així no tenen la culpa d'aquestes agresions, no dic que mai no la tinquen, de vegades és clar que pot ser que una parte sí que siga d'elles, pero no sempre. I sobretot lo que no ens poden dir és com tenim que vestir, cadascun té dret a vestir com vullga i no com li diguen. Tots tenim dret a ser nosaltres mateixos.

Eric Marston ha dit...

Bon dia
Aquest text tracta sobre l’agressió sexual a les dones. En primer lloc m’agradaria dir que majoritàriament son les dones les víctimes de agressions sexuals, i per això se lis sol advertir, desde l’adolescencia, amb frases com les que hi ha al comentari, però no nomes s’adverteix a les dones, sinò també als homes pot ser que no en relació amb violacions, però si que tinguem cura, ja que podem ser atracats, podem tindre accidents…

Encara que aquests missatges van amb bona intenció, el que tendría que fer la societat és, igual que fa campanyes per a prevenir la violència de genere dirigida a les dones, fer altres dirigides als homes per a concienciar-los i evitar aquest tipus d’agressions.

Després està l’altra part del text en la que un policia diu que la culpa de ser violades la tenen les xiques per vestir d’una forma provocativa, jo no estic gens d’acord amb això ja que no es motiu pera violar a una dona i menys justificar-ho aixi ja que si una dona va vestida d’una forma provocativa un home pot tindre un desig sexual cap a aquesta però no té motius per a agredir-la sexualment.

Iris rainbow ha dit...

Bon dia,

Primerament volia dir que m’ha encantat aquest comentari sobre el tema del masclisme, expressa verdaderament el que passa a la societat respecte la manera d’educar a les dones i la dels hòmens que per cert és molt diferent.

Aquest tema encara que no ho semble pot haver un poc de controvèrsia degut a que, per una banda, alhora de advertir-li a una xica dels perills sexuals que li envolten se li està sugerint que ella és més feble que un xic ja que a ell mai se li adverteix del mateix, també és bo fer-li aquesta recomanació per previndre agresions sexuals que estan ocorrint actualment.

Pense que tots els hòmens tenen un poc de masclisme ja que des de xicotets se’ls inculca aquesta manera de pensar en la que l’hòme es superior a la dona.

Encara queda molt de recorregut per que la dona siga tractada que la mateixa manera que ells però no hi ha que perdre l’esperança perque hem aconseguit molts avanços en poc de temps.

Laura Goldman ha dit...

Bona vesprada,
primer volia demanar disculpes pel fet de no haver comentat en horari d'informàtica de la clase de valencià i també per no haver comentat una cançó, però esque d'una cançó no sé que dir-ne.

He elegit aquesta entrada perquè ja m'ho conec. Al ser una xica, sempre que isc em solen dir que vaja amb compte, que si potser m'acompanye algú, etc. Anem a vore, jo vaig soles pel carrer i no em pasa res, puc eixir de casa sense algun tipus de "protector masculí". És més, anant amb un xic pel carrer tampoc és que em senta molt més protegida.

Un cas d'una amioga que em va sorprende molt va ser un dia que estava amb ella i li vam dir de baixar-se i no la van deixar. En canvi, al seu germà que té la mateixa edad siq ue li deixen ixir. Damunt quan ella ix no sol pasar res i son germà arriva a casa casi sempre sec, de les borratxeres que es pega.

Amb aquest comentari no vull ofendre a ningú, ni dir que tot el món és igual ni que tots es comporten de la mateixa manera. Bueno, ací acave. Adéu :)

Rosa Sanchis ha dit...

http://www.eldiario.es/pikara/Shakira-putas_6_245735441.html

Las mujeres hemos ganado espacio público, pero no lo hemos ganado por completo. Sólo es nuestro para trabajar. Los espacios de ocio no nos pertenecen. Los campos de futbol, el ocio y los domingos son de los hombres. Esto es así y no voy a matizar ni a cambiar de opinión porque tú misma o alguien que tú conoces vaya todos los domingos a no sé qué estadio. El fútbol es masculinidad hegemónica. Es, quizá, uno de los espacios más potentes de creación de hombres incapaces de cuestionar sus privilegios.

Circula por la red una cita que se le atribuye a Borges: "El fútbol es popular porque la estupidez es popular". No estoy de acuerdo. El problema es el patriarcado y la industria futbolística lo perpetúa en todos los sentidos. El fútbol es la gran carrera hacia la masculinidad aunque nos lo hayan vendido como deporte. Los niños entrar en los equipos desde que son muy pequeños y, ¿qué se encuentran ahí? Competitividad, agresividad, deporte y, sobre todo, muchos iguales con los que compararse el falo. Y la novia. Pesándolo bien… el fútbol no es una excepción."