27 de juny 2013

Si jo fóra...

El meu dia com a homosexual (xica, primer d’ESO, curs 2012-13)
Són les set i mitja del matí, m’alce del llit i em mire a l’espill. La veritat és que jo no em sent gens diferent: sóc una xica, no sóc marimatxo, a soles m’agraden les persones com jo! Em comence a vestir. Què em puc posar per a no semblar diferent? Em decidisc per una samarreta blava; crec que és una bona elecció i no vull ser criticada.
A mi m’agradaria cridar que sóc lesbiana però... amb aquesta societat és impossible. Em torne a mirar a l’espill i no em sent a gust amb mi mateixa. Jo vull expressar el que sent però no és gens fàcil. De totes formes, és que ja porte molt de temps ocultant-ho i hui serà el dia! Agafe la maquineta d’afaitar i em talle els cabells, em canvie de roba i sóc jo mateixa. Tinc l’autoestima més alta que totes les ximpleries que em puguen dir.
Arribe a l’institut i, només creuar per la porta, ja em diuen els primers “piropos”, però no em molesten perquè tinc assumit el que sent i la meua resposta és: “Sí, i tu què, heterosexual?”. Tots es queden bocabadats. Passa el matí i jo encara estic somrient i m’agrada sentir-me bé.
D’açò ja ha passat un temps. La gent em mira bé i ja no sóc estranya, i m’agrada. No em penedisc gens d’haver dit la meua condició sexual. Sóc normal!

I si fóra gai? (xic, primer d’ESO, curs 2012-13)
M’alce a les 7.30 per anar a l’infern, em rente la cara i les dents, em vist amb una roba que no siga molt de “maricó” per a vore si així deixen d’insultar-me i per a parèixer més masculí. Me’n vaig a l’institut a soles perquè ningú vol estar amb mi.
Al començament de les classes, abans que vinga el mestre, els insults estan servits: que si maricó, que si plumilla, que si invertida de mierda... Són tants dies d’insults que és com una rutina.
Després de tres hores de classe eternes, eixim al pati. El xic que m’agrada és un de tants que m’insulten i els seus insults són els que més m’afecten perquè ell m’agrada molt, però no accepta els gais i veig impossible poder solament aconseguir el seu respecte.
Encara no he eixit de l’armari ni pense fer-ho perquè no tinc cap ajuda. Això és un infern de vida.

Una vida homosexual (xica, primer d’ESO, curs 2012-13)
Quan m’alce pels matins, el primer que faig és vestir-me el més paregut a com ho fan les xiques normals, més que res perquè no es note que sóc diferent i que no descobrisquen que la meua manera d’opinar i els gustos són totalment antònims als de les altres.
M’agrada una xica i solament la meua millor amiga ho sap. Abans tenia una altra millor amiga, però quan li ho vaig contar, va deixar d’ajuntar-se amb mi per vergonya o per por que m’escomençara a agradar. Ara ja no parlem. La meua millor amiga actual ho sap i no li importa. Ella i jo ens portem de meravella encara que els nostres gustos siguen diferents.
Tinc por de contar-ho i que la gent es fique amb mi i sofrir bullying, per això no ho conte; no vull que em passe com amb la meua ex-millor amiga. Em sentiria molt malament.
A la xica que m’agrada la vaig conèixer a l’equip de futbol. Ens vàrem fer amigues de seguida i vàrem quedar molts dies com a amigues, però jo volia alguna cosa més que això. Abans de conèixer-la m’havien agradat sempre els xics, però quan la vaig conèixer vaig sentir una cosa especial i diferent, una sensació d’agradar.
No li ho he contat a ma mare per por que em mire estrany o s’estresse per tindre una filla homosexual.
Ara els meus dies són com abans, igual, però quan les meues altres amigues em pregunten qui m’agrada, jo conteste que m’agrada un xic. Eixe xic és la tapadora per no dir que realment m’agrada algú del mateix sexe. M’esperaré a ser més major per a eixir de l’armari, després de l’institut.
(No basada en la realitat)

(Xic, primer d’ESO)
Arribe a l’institut i en vore a eixe xic que tant m’agrada, note que hi ha una pressió que m’impedix estar amb ell. No puc deixar de pensar que mai podré estar amb ell.
Quan arribe a casa, li ho conte a la meua germana i em diu que em busque un xic millor, que no em mereix i que em farà molt de mal, però és impossible oblidar-me d’ell. I em diu que si no m’oblide d’ell li ho contarà a ma mare, però l’únic que faig és pensar amb ell.

Relat (xic, primer d’ESO)
Quan vinc a classe, em resulta difícil parlar amb el xic que m’agrada, que és de 3r d’ESO. Quan em prepare la roba, és un vestit rosa i porte els cabells llargs, i quan jugue a la Xbox, ho faig amb les Barbies. Quan estic a classe, és difícil parlar amb els xics que no són com jo. És difícil conviure així perquè sempre pense que ho saben i que per això em miren malament. Em tracten com si fóra estrany, són coses meues. Quan estic a casa i em fique al Tuenti, em resulta difícil parlar amb el xic que m’agrada.
També pense que en la meua família estan parlant de mi a la meua esquena.
No m’agrada que les persones es riguen de mi i em tracten com si fóra diferent. Algun dia, amb la meua família, com diuen alguns, “eixiré de l’armari”, i si no els agrada, que es foten.

El meu particular dia a l’institut (xica, primer d’ESO)
Al principi, quan vaig eixir de l’armari, tots els meus amics de veritat em varen donar suport però els altres varen començar amb els rumors, que a Sofia li agrada Lluna, que si està als vestidors dels xics... i milions de xafarderies més que ni jo sabia de mi. Quan va passar el temps, tots es varen acostumar a allò, ja que la meua forma de ser no va canviar gens. Però a l’hora de l’atracció era molt diferent. Va arribar un moment que em vaig adonar que estava enamorada d’Ana i cada vegada que la veia volia estar amb ella. Li ho vaig contar al meu millor amic i em va dir que estava molt bona, però jo no vaig fixar-me molt en això. A mi no solament m’agradava el seu físic ni sols l’exterior sinó també el seu caràcter.
Un dia em vaig armar de valor i li vaig preguntar pel Tuenti que com estava i que volia ser la seua amiga, però ella no em va respondre i jo vaig estar tota la vesprada pensant que no hauria d’haver-ho fet. Però al dia següent ella em va respondre en un privat i em va dir que d’acord, però que ella no volia res més. En eixe mateix moment vaig pensar que ja no podria tindre amb cap persona una conversació normal sense que es pensaren que volia alguna cosa més, i li vaig explicar a Ana que encara que ella no era com jo, la volia com a alguna cosa més, però que no se sentira pressionada. Ella em va recordar en les meues decisions i amb el pas del temps ens vàrem convertir en millors amigues.

Un dia, ella em va presentar una altra amiga seua que era homosexual, i em va agradar des del primer dia i començàrem a conèixer-nos i ací estem juntes després de 5 anys, i molt felices.

28 de juny. Dia de l'orgull LGTB.




5 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Activitat que férem a classe de primer d'ESO per a preparar la Vesprada diversa. Els vaig demanar que imaginaren (o que simplement contaren) com seria un dia de la seua vida sent homosexuals o transsexuals. Ningú va triar ser trans.

Enric Carbó ha dit...

Com a educador, trobo que el resultat d’aquesta activitat és veritablement lamentable.
La reflexió l'he escrita aquí http://masculinitat.blogspot.com.es/2013/07/reflexions-sobre-certa-manera-dentendre.html

Rosa Sanchis ha dit...

Uf, com a educadora, trobe que la teua reflexió és veritablement lamentable. La meua reflexió, la deixaré al teu bloc, que aquest, com l’ama, està de vacances.

Joan Umbert Font ha dit...

Ooooohhhh!!! Pobrissons!!!, Que malament que ho deuen haver passat, haver-se de posar en la pell d'aquesta gent tan rara que són els homosexuals.

Disculpeu la meva ironia, encara que ja basta de tractar a les minories com si foren extraterrestres. Si el que es pretèn és la normalització de les diferents opcions sexuals, la via és una altra diferent de la del victimisme d'una minoria. Cal rompre en l'estereotip de que tots els homosexuals es senten com l'escarbat de Kafka. ¿Què pensaran aquests xiquets en veure un homosexual? Pobrissoooo, deu passar-ho fatal!! Basta ja d'alimentar aquestes visions.

Melissa Nelken ha dit...

Pense que aquestos xics i xiques han siguts molt valents a l'hora de dir que eren homosexuals. Jo conec gent homosexual i no té cap problema a dir-ho, ja que és una elecció sexual con qualsevol altra. No entenc per què encara hi ha gent que insulta els homosexuals, però ells el que han de fer és passar d'ells i no fer-los cap cas ja que només que diuen ximpleries. Jo pense que ningú ha d'acomplexar-se del que és.