27 de maig 2013

Hòmens que no tenen por de ser com les dones


Magnífic vídeo de Tony Porter on reflexiona sobre les pressions que reben els hòmens per a ser "mascles". 

Si t'interessa el tema, pots entrar a la pàgina d'AHIGE (Associació d'Hòmens per la Igualtat de Gènere)i veure com el feminisme no és el contrari del masclisme, sinó que l'enemic comú és el masclisme-sexisme. Allà també t'explicaran què són els grups d'hòmens i com pots fer-te'n soci. I a més a més, ofereixen formació virtual .  

                                                                                                                                                                                             

A l'estat Espanyol han mort 4 dones assassinades en 48 hores per les seues parelles o exparelles. Hi veus la relació amb el Kit de masculinitat? Jo sí!

Per si en vols saber més, pots llegir l'entrada de karici.es Abús sexual en la infantesa.

32 comentaris:

Manu Goldman ha dit...

Ens em preguntat moltes vegades quina seria la solució al problema de la discriminació de genere, bé, dons seria tindre mes gent con aquest xic, Tony Porter. Una persona que veu més enllà de lo que el crida el ''kit de masculinitat''. Veure aquest vídeo m'ha paregut molt instructiu, te unes idees molt interessants.

Com Porter diu ser home te coses maravilloses però el conjunt de actituds que hem associat a la simple naturalesa de l'home no es una d'elles. Hem de canviar aquesta part de la societat modificar la manera en que pensem de nosaltres mateixa. Aquesta es la única manera d'avançar al bon camí.

alvaro ha dit...

Hola, pense que aquest home té molta raó, no es poden crear unes regles masculines i dir que si no les complixes no eres un mascle. Riure's, plorar... són sentiments irremeiables que no estan al kit masculí, això demostra que aquest kit és una mentira, no existeix cap kit, cada persona és el que és. Aquest home ha aprés quina classe d'home vol ser a aquesta vida, el seu pare el renyia per plorar, és una cosa odiable. És un sentiment més. Per que no utilitzar-lo? Pense que cada home és un home. Però a la seua manera.

dani du chatelet ha dit...

Hola, jo vaig ha comentar el vídeo de Tony Porter. Jo crec que el que ha dit és veritat a, mi el vídeo m'ha agradat, i jo crec demostra que encara hi ha discriminació de génere i jo crec que els xics i les xiques els pares les eduquen diferent i també és veritat el que ha dit de la diferencia al plorar que els xics intenten amagar-se per a que ningú els veja i a les xiques els dona igual que algú els veja.

sergio ha dit...

Els homes seriem lliures si no fora perquè no podem fer moltes coses perquè si no ens insulten. Als chics no tenem perquè no plorar o fer les coses de les xiques perquè si no ens insulten i a les xiques iguals perquè es normal que fagen les coses dels xics perquè no per aixo son marimachos.

Hi ha molta violencia de genere a les dones perquè els homes pensen que solament serveixen per a aixo i no es aixi, ademes molta gent les viola i pensen que elles també volen i no es aixo, pensen aixo per no dir que les han violat.

Jo crec que no son mes forts els homes que ploren sino els que satrveixen a ploral. Molts homes no ploren perquè pensen que no es d'homes pero en realitat es mes d'homes plorar que aguantarse.

alba becker ha dit...

Tony Porter te raó, una persona que plora no te tan sols perquè ser una xica , els xics també poden plorar perquè aixo no es una cosa de xiques sinó de sentiments.(es un sentiment com qualsevol altre).El que vull dir es que no tenim que posar-nos amb ximpleries com per exemple: jugues com una xica, parles com una xica,plorar es de xiques...

I el tema de el sexe igual, perquè expliquen als xics d'una forma i a les xiques d'un altra?
Aixo no ho entenc, no som tots iguals? Perquè els xics tenen que ser els forts (sentimentalment) ells tenen que desa-tar la fúria plorant, parlar-ho o donar a la gent de de tortes ? Es millor la terçera en alguns casos però hi ha que aguantar-se i pensar.

Diego Thompson ha dit...

Aquest video em pareix molyt interesant encara que no sapiga molt de aquestos temes es molt interesant que una per sona damunt de colr que abans estaven reprimides diga aquestes coses tan importants.

Papallona Wolf ha dit...

La veritat és que és molt interessant la història que conta este xic. A més, les seues experiències són prou dures, quan he escoltat l’anècdota de Sheila m’he quedat bocabadat.

I el pitjor es que és cert, l’educació va així. Les accions que mostren afecte són generalment catalogades com “de xiques” i les que mostren hostilitat o falta de sentiments són “de xics”. Si un xiquet plora el més normal és que li diguen: No plores! Sé un home!

I encara que en la societat actual de tant en tant es produïsca un xicotet avanç en el tema de menys prear la dona, el mateix dóna, si es continua educand als xiquets a actuar “com a xiquets” i a les xiquetes, el propi, continuarà existint la violència de gènere, ja que se’ns educa perquè, al cap i a la fi, estiguem en una constant baralla, i en constant pressió per perdre la nostra “homenia”.

Anais Bebel ha dit...

Hola a tots i totes les bloggers i bloggeres, podria tornar a soltar la parrafada que comentí fa temps a l'entrada del dia de la dona, amb tot açò de l'esponja de la llei i aquestes coses, però preferisc ser original. Ja sabeu, qui haja llegit els meus comentaris, el molt que odie l'androcentrisme, el masclisme, i el sexisme.

Els hòmens que són masclistes i violents ho són perquè volen ser superiors i han pogut tindre, de joves, un trauma, una experiència que els fa sentir-se inferiors i volen ser superiors a les persones properes que són més dèbils que ells per tant de sentir-se vius, millors, superiors. Bàsicament són animals, elefants, lleons, aranyes... el que ens separa als humans dels altres animals és l'intel·lecte superior, de manera que aquestos hòmens són animals, i no per insultar, sinó per ser realistes, són animals.

I així acabe, adéu i fins la propera vegada.

David i Ivan Campoamor ha dit...

Bon dia a tots i totes,

En primer lloc, aquest vídeo ens ha deixat una mica emocionats. Ens pareix un tema molt important a tractar, ja que nosaltres pensem que l' home per plorar no deixa de ser home, de cap manera. De fet, a nosaltres ens pareix que mostrar els sentiments és una qüestió de ser humà i no té res a vore amb si ets més mascle o més dona per mostrar-los. La història que Tony conta de quan mor el seu germà explica molt bé aquest tema. El pare de Tony no volia plorar davant de les dones per si li deien alguna cosa ja que per a ell plorar era com una mostra de un acte femení i per això li demana disculpes a Tony per plorar davant d'ell.

Per altra banda, la historia que conta Tony de Sheila, també es un tema a tractar perquè és un tema que sempre es discuteix. La dona no és un objecte, i molt menys un objecte sexual. A alguns xiquets des de xicotets se'ls ensenya que la dona és un objecte, que és inferior a l'home, que es més dèbil que els homes i moltes més coses i aquests xics, com diu Tony en el vídeo, es pensen que tot açò es el pac de la masculinitat.

En conclusió, volem deixar una cosa clara, que el feminisme no és el contrari al masclisme, sinó la lluita per l'igualat en els dos sexes. Aquestes idees haurien de canviar i tractar als dos sexes iguals.

Cristian i Ana ha dit...

Bon dia Maria,

Acabem de vore el vídeo de la nova entrada, ens a deixat molt impressionats, principalment per donar una opinió aixi, quan molta gent li faria vergonya i mes posant exemples de la teua vida.

A dia de hui encara hi ha molta gent que te una idea de pensar un poc tradicional, es a dir, el xic te un prototip de “machito” mentre que les xiques son les úniques que tenen sentiments, ploren...
En ple segle XXI la societat segueix tenint aquestes idees, però els primers culpables de açò som nosaltres mateixos que no fiquem ningun remei per a que açò acabe, si tots ens pararem a pensar com Tony Porter tindríem altra forma de vore la vida.

Comentant lo que les ultimes paraules escrites de l'entrada sobre els assassinats a Espanya de dones a mans dels seu marits opinem que: Els homes es creuen que son superior i que les seues dones son de la seua propietat i que poden fer amb elles el que vulguen. Es creuen que poden dominar-la sempre que volen. Per a canviar açò les dones tenen que començar a fer-se de notar en casa i demostrar que no son esclaves de ningú. I sobre tot si te algun conegut o ella mateixa rep maltracte hauria de denunciar-ho.

Aida i Lidia Wolf ha dit...

Hola a tots i a totes.

Aquest vídeo ens ha deixat bocabadades i sense res que dir. La veritat que té un transfons molt gran. Ha dit una veritat molt gran ,clara i concisa. La societat encara continua sent masclista i està fent que els homes es queden amb una mala idea de les dones, com l'exemple que ha explicat de que diria un xiquet que li digueren has jugat com una noia, el xiquet ha respòs que li destruiria...però quina resposta és aquesta? Més voldria ell ser una dona xe! D'aquesta manera es menysprea a la dona i, qui és el suficient ser humà per a dir quin dels dos sexes és millor?

Sempre hem viscut en una societat masclista on l'home era el important, i la dona, a soles era un objecte, una persona a la que mantindre que t'esperava a casa després de treballar i que per les nits donava plaer. Però ja està bé de continuar amb aquesta època cega, de ment curta, i d'homes de pedra. Tant les dones com els homes som persones amb sentiments i un paper que fer a la societat, el home no seria el que és sense la dona i la dona no és el que seria sense l'home, és una complicitat entre amb dues sexes, però ha de estar equilibrat. Aquesta balança no funciona si el donem més importància a l'home.

L'ensenyament és molt important ja que te condiciona per a tota la vida, en aquesta època s'inculca valors distints als sexes, la qual cosa fa que quan sigues major continues en aquesta línia, les dones plorant i els homes de pedra, les dones delicades i els homes forts, els homes estan preparats per a les coses més grans i les dones no, etcètera.

En conclusió, hem de ensenyar i ensenyar-nos a nosaltres mateixos que tant els homes com les dones som iguals, que hem d'aprendre a valorar al altre sexe i a tractar-ho amb respecte i no tindre un sentiment de superioritat, comprendre-lo i fer-ho respectar.

SERGIO I TAMARA WOLF ha dit...

Bon dia a tots i a totes,

Aquest tema es molt comentat per tots els llocs i també s'ha parlat d'això més d'una vegada en aquest bloc, es una mica paregut al tema dels estereotips en una societat. Podem dir que els homes tenen un estereotip a seguir o una caixa de masculinitat com diu Tony Porter. Per a ser un home hi ha que tindre unes condicions o ingredients segons la caixa de masculinitat, eixes condicions s'han de complir si no no es consideraria com un home i sobretot eixes coses que fan ser a un home han de mostrar-se davant la societat.

Nosaltres pensem que ningú ha de seguir un estereotip encara que siga un xic o una xica. Cadascú ha de tindre la seua personalitat davant de la societat i no amagar-se davant la gent per por a lo que puguen pensar o dir.

Parlant de els assassinats ens pareix que eixes persones no tenen cap personalitat i sofreixen trastorns mentals.

Roberto i Javier Campoamor ha dit...

Bon dia xicons i xicones,

Hem vist el vídeo de Tony Porter i pensem que té raó en totes les coses que ha dit. Hauríem de pensar ja en canviar el pensament que tenim la majoria dels hòmens en contra de les dones. La gran majoria pensen que les dones són inferiors als hòmens i moltes vegades les utilitzen com objectes sexuals.

En la nostra opinió, nosaltres estem d'acord en que el hòmens vivim amb el kit de masculinitat als nostres caps. Sempre intentem actuar de la millor manera possible per a que tots els xics estiguen d'acord i no pensen mal de nosaltres. Açò és per culpa de la pressió que tenim de mostrar a tot el món que som “mascles”. En el vídeo, Tony parla sobre les anècdotes que ha tingut ell en la seua infància i que li han demostrat que ell mateix també va sofrir aquesta pressió i que ara es preocupa per la vida que van ha tindre els seus fills perquè els em ensenyat una informació falsa i errònia sobre les dones. Ell diu que està preocupat sobretot per l'educació de la seua filla perquè no vol que ella sofrisca per exemple el que va sofrir Sheila quan tenia 16 anys.

En conclusió, aquest vídeo ens ha deixat un poquet decebuts amb nosaltres mateixos, perquè en els nostres caps estaven presents totes les coses roines que ha dit Tony i no em fet res per solucionar-les . Ha d'acabar d'una vegada la superioritat dels hòmens enfront de les dones, perquè elles no són inferiors a nosaltres. Tots junts hem de promoure la igualtat de sexe.

Esther Thompson ha dit...

Bon dia gent,

En primer lloc, he de dir que m'ha agradat el discurs de Tony Porter.
Estic d'acord amb tot allò que ha dit en el vídeo sobre el kit de masculinitat i tot el que comporta per als xics, encara que mai l'entendré, ni eixe comportament entre ells, el ocultar els seus sentiments, ni res. Tots hem de ser i fer el que vulguem, no tenim per què suportar cap pressió del nostre grup, ja siga amics, o família. Per què no plorar si el cor t'ho demana?

Estic ja un poquet farta de tanta bogeria, no deuria d'haver en aquest temps encara tant de masclisme, de veritat és això el que volem que aprenguen els nostres fills? Que fingeixen ser com son no? En conclusió, pense que tots som lliures i humans. No tingueu por de ser vosaltres mateixos, plorar no “és de xiques", és algo humà.

Mireia Marston :) ha dit...

Bon dia a tots els lectors d'aquest blog,

Aquesta entrada tracta sobre una xarrada que va donar Tony Porter sobre el que ell anomena ''el kit de la masculinitat''.

Sincerament, aquesta entrada m'ha encantat, crec que ha sigut la que més m'ha agradat en tot el curs. Les experiències que ha contat són molt profundes i reflecteixen molt bé com funciona la societat actual. La veritat és que moltes vegades m'he plantejat el tema de la ''masculinitat'' com ell, com si als xics al nàixer els donaren un kit on aprengueren com s'ha de comportar un home.

Quan ha explicat com li parlava al seu fill de vegades he recordat una anècdota: una vegada estava cuidant al meu cosí, ell tindria uns tres o quatre anys, i es va caure. El soroll va ser ensordidor i vaig pensar que es posaria a plorar perquè li hauria fet molt de mal. Ell es va alçar amb els ulls plorosos però no li va caure cap llàgrima, ni va dir res. Es va assentar mentre un morat li començava a eixir al front. Quan li vaig preguntar bocabadada si no s'havia fet mal em va contestar amb orgull: ''Sí, però no he plorat.'' , com si fóra un mèrit no haver mostrat els seus sentiments.

Sempre m'ha ferit sentir a uns pares recriminar al seu fill al vore'l plorar, dient-li que ''els homes no ploren'', o no comprar-li un joguet per considerar que ''és de xiqueta''. No pot un xiquet jugar amb nines? O amb cuines? Els millors cuiners del món són homes, i no em pareixen menys masculins que un futbolista, o que un camioner.

Aquesta és l'educació que li estem donant als xics de hui en dia? Els premiem per no plorar, per no mostrar sentiments? És cap merit no mostrar com et sents? O esque tal vegada és una mostra de debilitat?

En conclusió, cada vegada em sorprèn més com la societat pareix anar cap arrere i no cap avant.

John Mozzoni ha dit...

Bon dia a tots,

Bé, un tema més actual que aquest et massa impossible, ja que encara que haguem avançat socialment és una cosa que es manté a la societat per molt liberal que diguen que és.La dona s'ha vist sotmesa per l'home durant tota la seua existència i sobre tot si la religió es fica pel
mitja.

La educació que rebrem els homes es totalment diferent e inconscientment nosaltres transmetem aquesta manera de pensar, en mi cas com entrenador alguna vegada si que he escoltat al meu segon dir “ sense mariconades” o jo mateix dir “xuta el baló com un home” i després assabentar-me del que estava fent sense adonar-me en compte del que estava inculcant als xiquets.
El meu pare em va ensenyar a no mostrar els meus sentiments davant ningú i hui en dia a soles el faig amb 4 persones, però ninguna d'elles es home, totes son amigues, per les que faria qualsevol cosa.

Per altra banda, no hi ha cosa que odie més que el masclisme, com que l'home es tire al sofà esperant que la dona li pose el plat amb el menjar en la mesa, he arribat a tindre conflictes amb ma mare per coses aixi.
No som mancos per naturalesa i si les dones l'han fet durant tant de temps, per que els homes no puguem? No crec que siga falta que siga dona per saber rentar els plats o planxar la meua roba.

En resum, la societat va continuant fent el mateix, educant a les noves generacions d'aquesta manera i fins que aço no cambie seguirem patint coses com asesinats semanals per violencia de genere.

sergi Camp. ha dit...

Hola Rosa
Jo crec. que no pasa res perqué un home plore, mostren els seus sentiments com solen fer-ho les dones. No hi ha o no deu haver ninguna regla escrita al respecte que diga com deuen ser i comportar-se els hòmens i les dones, ja que tots som iguals.
El “ machismo” es un concepte que hui en dia deuria estar abolit inclús del diccionari ja que ningú és superior per sexe, ni la dona pertany al home. Deuríem d’educar més en aquest sentit desde les escoles i com no desde casa.
I tant homes com dones mostrar la nostra repulsa i unir les nostres mans en la lluita contra la violència de gènere
Adeu a tots i a totes

victor becker ha dit...

Bon dia a tots i a totes,jo crec que el home toni porter te rao perque no pasa res que un xic plore al igual que ploren les xiques els xics tambe podem plorar per alguns sentiments dels demes o alguna cosa.

Yoli Becker ha dit...

Jo crec que aquest home té tota la raó, ja que els xics de hui en dia veuen a la dona com un objecte, com alguna cosa que els pertany a ells, que som seues. Jo no sóc de ningú ni sóc cap objecte. Els homes, quan un altre home s'arrima a la seua novia, solen dir “Ei! que es meua!” i les xiques (jo també, cosa que he de rectificar) ho veiem com una mostra del seu amor, com que ens volen més por dir això, però és una cosa masclista encara que hui en dia es diu molt i ja no pareix masclista i pareix una mostra d'amor.

Jo opine que la societat ha de valorar més a les dones i no com si el home fora l'amo del món.

jose stone ha dit...

Toni porter te raó que per plorar no tens que ser una xica,també el xics ploren per el sentiments de alguna persona o de alguna cosa. Les xics i les xiques soms iguals?per ami son tots igual en cara que els homes tinguen mes forçes que les dones. Per ami es una vergonya de veritat.

Ruth Terrero :) ha dit...

Jo pense que l'home té raó. Un home s'avergonyeix de plorar davant dels seus amics si falla un gol en marcar li diuen que és una nena. No em pareix bé que els homes no puguen expressar els seus sentiments perquè si nó els insulten.

Tot el món té dret de ser el que u és i no fingir el que no són.

0 masclisme-sexisme.

Anònim ha dit...

Pense que alguns hòmens no tenen por de ser discriminats per altres persones i en cambi crec que casi tot les hòmens tenen por o virgoña que se rieran de el. Els homes podrien ser lliueres si les persones no insultarien

Alberth Martson ha dit...

Bon dia a tots i totes els lectors d’aquest bloc.

Aquest vídeo presenta a Tony Porter. Ell ha dit que en el món hi ha molt de masclisme i que els homes som la causa d’aquest però també podem ser la cura.

Aquesta entrada és, sense dubte, la que més ma agradat de tot aquest any fent comentaris, perquè la idea que un noi de dotze anys (Tony Porter) tinga la suficient saviesa per a comprendre que en eixe edifici el seu amic va estar violant a una xica amb una malaltia mental i que haja tingut l’astúcia de abaixar-se el cierre i eixir simulant que ho havia fet per a no quedar malament amb el seus amics em ha sorprès molt. Això no es propi ni de un adult bé format i un xiquet com aquest mostra que hi algunes homes que penses , encara, en la salut i el benestar dels demés.

Estic d’acord amb Mireia, als xics d’avui els eduquen per a no plorar, per a no mostrar els seus sentiments. Jo mateix vaig créixer d’aquesta manera però avui en dia, encara que és un poquet difícil mostrar el meus sentiments, no tinc por de plorar perquè tots som humans i tenim el dret de mostrar els nostres sentiments de la manera que vulguem.

La societat ha avançat molt però coses com aquestes fan pensar que no ha avançat massa i que nosaltres som els que han de canviar les coses per a millor, obrint las nostres ments i pensant d’una manera un poquet diferent.

Miranda Zetkin ha dit...

Reprèn l'edició Resume Editing
Bon dia,

Crec que avui en dia encara tenim molt de por a que ens posen etiquetes i per això no fem el que ens agradaria o fem coses que no faríem si no fora pels estereotips o les etiquetes.

¿Ens porta a algun lloc viure amb por, no fer el que ens agrada per a ser acceptats? ¿Consisteix la felicitat en viure sense ser etiquetats? Jo pense que no, la felicitat està en que cadascú faça el que li agrada, en fer el que ens ve de gust sense danyar la llibertat dels altres.

Serem feliços el dia que no ens importe el que diguen els altres de nosaltres i el dia que estem orgullosos de nosaltres mateixos per haver fet el que volíem. Pense que aprendre a ser feliç es aprendre que nosaltres som el que som i no el que diguen els altres.

Ruth Terrero ha dit...

Bon dia. És veritat que els homes des de ben xicotets els eduquen d'una manera i a les dones d'una altra. Hi ha molta gent que si veuen a un xiquet jugar a les barbies li diuen que és un marica i si una xiqueta juga als cotxets li diuen que un marimatxo.

Jo crec que els xiquets i les xiquetes necessiten la mateixa educació perquè el que han aprés de xicotets els ajudarà de majors.

Adrian West ha dit...

Jo crec que els homes han de mostrar els seus sentiments, perquè també som persones i per ser homes no cal no mostrar els nostres sentiments. El meu pare sí que ha plorat davant mia però de seguida es va al seu quart perquè no vol que el veiem plorar. Jo si que he plorat davant de persones però també em costa plorar però milloraré gràcies a veure aquest vídeo de mostrar els sentiments. I a mi mai m'ha passat pel cap pegar o maltractar una dona i sempre m'han esnseñado a no maltractar ni pegar les dones sempre tractar amb respecte.

Adrián West ha dit...

Jo crec que els homes han de mostrar els seus sentiments, perquè també som persones i per ser homes no cal no mostrar-los. El meu pare sí que ha plorat davant meu però de seguida se'n va a la seua habitació perquè no vol que el vegem plorar. Jo sí que he plorat davant de persones però també em costa plorar però milloraré gràcies a veure aquest vídeo de mostrar els sentiments. I a mi mai m'ha passat pel cap pegar o maltractar una dona i sempre m'han esnsenyat a no maltractar ni a pegar a les dones i sempre a tractar amb respecte.

ja$on 1D ha dit...

Hola! Bon dia, jo pense que en un home és normal plorar. Per què un home no pot plorar? Perquè es riurien d'ell? Perquè l'anomenarien gai? O què? Jo pense que cada u pot expressar els seus sentiments de la manera que vulga. Algú, per plorar, no deixa de ser menys home, ja que quan una persona està plorant és perquè està desfogant-se, i no és gens dolent! I pel que fa a això de pegar a una dona, aquesta és una cosa que MAI SE M'HA PASSAT PEL CAP, ja que a les dones es respecten. Gràcies!

Dario Campoamor ha dit...

Aquest vídeo m’ha impressionat molt perquè Tony Porter, quan comença a contar-nos la seua experiència amb el seu pare, deia que el seu pare no volia plorar davant de les dones perquè li donava molta vergonya expressar el seus sentiments, ja que tota la vida, als homes se’ls ha educat per a ser forts, mai plorar i sobretot intentar controlar a les dones ja que en teoria ‘elles són molt inferiors a ells’.

És massa trist que des de els 12 anys els xiquets hajen de ser molt masclistes i com ens conta la seua experiència que ell havia de demostrar que ja havia tingut relacions sexuals amb la xica, per a no eixir-se’n del prototip d’home madur i dominant. En conclusió, pense que la societat hauria de ser més oberta en l’educació dels xics i de les xiques perquè no poden ocórrer aquestes experiències en el segle XX-XXI.

Jlo Mill ha dit...

Bon dia a tothom,

Aquesta entrada de hòmens valents sense por a ser dones parla de un espècie de caixa que mai han d’oblidar, i que conté trets típics del ``home model´´ com: no plorar, no ser dèbil o no tindre por, no asemblar-se a les dones o hòmens gays, ...
Però Tony Porter ha decidit ser l’home que ell vol sense aquesta caixa!

Al vídeo ens mostra les diferents reaccions i pensaments de diversos hòmens: el xiquet que diu que si li diuen a l’esport xica el destruiria, o com va actuar Tony en la seua primera relació coital, o quan son pare va plorar davant d’ell, ...

Açò l’únic que reflecteix el calvari que han de suportar el hòmens per ser hòmens, eixa caixa és fonamental per a ser el gall de la festa, sinó la seua vida és complica. Realment és necessari per a ser home no plorar i així continuar ser masculí? Han de ser d’aquesta manera fins que no hi hagen humans al món??? Jo crec que no i per això, hem de lluitar per a que els nous models de masculinitat i feminitat siguen els més pareguts al futur i la realitat que volem que hi haja.

I respecte a aquesta caixa i la violència de gènere que ha fet que tantes dones muiguen, jo crec que que tot a vore per ells són els que han de ser superiors, tenen a la dona com a un objecte més del que es poden desfer, ... Per al futur açò s’hauria de remediar impartint classes afectivosexuals per a que els postres descendents tinguen, encara que siga xicoteta, l’oportunitat de viure a un món just i igual entre els dos sexos. El que ens ha d’importar no és la nostra felicitat sinó, a banda, defensar el que realment volem que es faça realitat, una llibertat total i absoluta per a tothom sense pors i sense discriminació per a la gent que s’en ix dels esterotips tan danyins.

Per a finalitzar, aquest home és un dels hòmens més valents que he pogut vore, perquè no té por no sols a ser dona, sinó que vol i aconseguirà el món que permetisca no únicament a sa filla sinó a tothom viure com realment hem de viure: sense temors i amb una llibertat tan gran que serem tots felinos per sempre!!!

Ànim a tots els hòmens o xiquets o inclús dones que han de soportar amb el gran pes d’eixa maldita caixa que mai hauria d’haver existit!!! Açò és un xicotet pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat!!!

zineb becker ha dit...

Em pareix molt pero que molt bé el que ha fet aqeust xic i moltissima gent hauria de fer el mateix(no em refereix al video sino a la significacio).

El problema de discriminacio de genrre esta molt present en la actualitat i encara que estela al segle 21 encara hi ha gent que pensa que les dones som inferiors al homes, gent que no sap del que parla claramant!

El ser home es pot difrotar de moltes maneres i el ser dona igual, el que ara tenim que fer es saver convivir els dues junts sense violencia ninguna. han cambiat moltes coses i estema evolucionant pero encara tenim que lluitar un poquet mes per la igualtat entre homes i dones.

jacke wolf ha dit...

Aquest comentari m'ha donat en el que pensar, no sols les dones són les que tenen estereotips, alguns estereotips dels homes també és molt dur, per que quan els dol quelcom molt no poden plorar per por de que els jutjar la societat? per exemple el pare de l'home no plorà davant de les dones a pesar que se li havia mort el seu fill i ho acabava d'entregar.
Rols que volem seguir al peu de la lletra i que no volem que ningú sisca de lo " normal ". I ara pregunte jo per que? a cas et fa por a poder convertir-te com eixa persona? o és què tens por de descobrir que tu també distint, como tothom? la qual cosa és bo, perquè ja només falta que siguem tots clons, perquè no es produïsquen discriminacions de cap tipus. una paraula que es dóna molt en biologia és la variabilitat, de com és de bo, però no es per que ens espanta tant. Espere que un dia en compte d'espantar-nos de ser " distintes " ens alegrem per ser únics.