3 de febr. 2013

Karici.es ja té 4 anys!!!



Vaig crear el bloc d’educació sexual karici.es al febrer de 2009 i, quatre anys després, he publicat 272 entrades i n’hi ha 3744 comentaris, la major part realitzats pel meu alumnat d’ESO i Batxillerat. Elles i ells són els principals destinataris d’una ferramenta que vaig començar a usar després de més de quinze anys parlant de la sexualitat a les tutories, en optatives o de manera transversal en Valencià, llengua i literatura.
Participar en la comunitat al voltant d’un bloc, i en una temàtica determinada, en aquest cas la sexualitat, contribueix al desenvolupament de competències que s’ajusten a les demandes de la societat de la informació: competència en comunicació lingüística, tractament de la informació i competència digital, social i ciutadana, competència per a aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, etc.
A l’actualitat estem vivint una revolució, tan important com ho va ser l’invent de l’escriptura o de la impremta i, com tots els períodes de canvi, hi ha agitació, aparent caos i resistències per part del professorat (Ferrés). A més d’això, molta gent jove sent que l’escola no li pertany, que està lluny de la seua realitat i que no és més que una altra font d’informació, ni molt menys la més important. En aquest nou context tecnocultural, l’escola no pot quedar-se al marge, sinó que ha de ser agent actiu si de veritat vol exercir un paper social i formatiu significatiu. Però les TICS difícilment podran canviar l’escola si aquesta no ho fa primer.
La web està també transformant els gèneres i està recordant a l’escola el paper que té de facilitadora de l’accés als gèneres socials. Sèries (o minisèries online), pel·lícules, xats, videoblogs, piulets, actualitzacions d’estat a les xarxes socials… només són una part d’una llarguíssima llista de textos que també han de tindre el seu lloc a l’escola.
L’alfabetització mediàtica proporciona la capacitat per a accedir, analitzar i avaluar el poder de les imatges, dels sons i dels missatges actuals i la capacitat de comunicar-nos de manera competent a través dels mitjans al nostre abast. I no és tasca fàcil perquè un hipertext és una superposició de textos que ofereixen diverses possibilitats de lectura i on cada persona “decideix” el camí de la seua lectura a partir de les connexions a les quals accedeix. Tanmateix, en aquesta decisió guanya sempre la imatge i l’alumnat sol triar, en primer lloc, la part audiovisual de les entrades de karici.es.
Joan Ferrés ha estudiat la fascinació que desperten les imatges i proposa un treball educatiu que passe perquè l’alumnat prenga consciència de les emocions que estan a la base d’aquesta fascinació per tal de convertir-la en el desencadenant de la reflexió crítica. Aquesta espècie d’hipnosi es veu amb claredat en la publicitat actual, que cada vegada més està substituint mecanismes de persuasió propis de l’argumentació (com el raonament) per estratègies que potencien la dimensió emotiva i sentimental del discurs (Peraire). Ferrés defensa que cal passar del plaer de mirar al plaer de pensar i d’ací al plaer de crear i per a aconseguir-ho hem de convertir la capacitat d’anàlisi, el sentit crític, la fruïció estètica i l’expressió creativa en noves fonts de satisfacció.
Les pantalles són hui en dia les principals administradores de relats, tant de criatures com d’adolescents (Lluch). Tot i que, en general, els personatges de les sèries són plans i no evolucionen i l’esquema argumental sol ser sempre el mateix, de vegades hi ha relats audiovisuals que tenen una complexitat argumental molt superior a la de les lectures recomanades en els centres escolars. Amb aquestes històries audiovisuals també es posen en marxa capacitats com la previsió, la formulació d’inferències, la comparació, l’estructuració espai-temps, la generalització... i podem descobrir en el nostre alumnat capacitats ignorades que ens ajuden a crear un pont entre l’audiovisual i la literatura. Lluch destaca que no podem desaprofitar els anys que criatures i joves han passat formant-se amb les pantalles. I a karici.es afegim que qualsevol producte de la cultura popular adolescent (cançons, esdeveniments del tuenti, reportatges personals, vlogs, etc.) pot ser útil per a millorar la lectura i l’escriptura, sobretot si els temes són significatius i rellevants per al jovent. No portar aquestos textos a l’aula, especialment els audiovisuals, o fer-ho només per a destacar-ne allò negatiu, és desaprofitar el potencial de fascinació i de plaer que dóna la imatge i perdre una oportunitat per a la reflexió i la crítica.
L’escola 2.0 és aquella que introdueix les TIC mentre es transforma des de la base. Només així es sortejarà el perill que tot quede en un simple maquillatge: canviar el paper, la pissarra i el guix  per la pantalla digital, o que l’ordinador portàtil siga simplement el suport per al nou llibre de text digital, és a dir, que només canvie la façana perquè tot seguesca igual. Per contra, la utilització de les TIC significa un canvi metodològic important en una escola encara dependent del llibre de text i de la transmissió de continguts conceptuals. Per arribar a una escola democràtica i equitativa, que promoga l’autonomia i la responsabilitat intel·lectual, emocional i moral (Sancho Gil) cal que aquesta es moga, com el món, i deixe de creure que ensenyar és explicar, aprendre és escoltar i el coneixement és el que hi ha al llibre de text.
(Seqüència didàctica sobre el treball amb el bloc)

9 comentaris:

MARIA ANTHONY Y SELENA ZETKIN ha dit...

MOLTES FELICITATS A KARICI.ES

alba becker ha dit...

Hola
Estic molt contenta de KARICI.ES perquè m'ha ensenyat molt sobre les coses dels transsexuals, gais, lesbianes... Espere que la gent aprenga a no ficar-se amb ells perquè són normals i corrents i per això jo crec que la gent aprendrà d'aquest bloc, així que gràcies a Karici.es. Tots aprendrem molt, ANIM KARICI.ES.
Adéu!!!!!!!!!!

J.C Soriano Gimenez ha dit...

Moltes gracies a tota la gent qu'escriu en Karici.es ja que es tracta de un d'els espais que més gust tinc de llegir. Per molts anys.

julia ha dit...

Hola karici.es!
moltes felicitats per aquests 4 anys! Cada dia aprenem coses llegint-ho...les entrades les paso a l'escola de la meva filla, a l'ambulatori, a les amigues...i jo també me les quedo!
per molts anys més...

julia lovelace (m'agrada això de posar-nos noms de grans dones!)

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies J.C., Alba, Maria, Selena i Júlia. Vosaltres també sou karici.es!!!

Enric Senabre ha dit...

Enhorabona, vas com un tir, i amb consciència d'on vols arribar, que encara és més difícil.
Continua així!

Teresa ha dit...

Un gran treball. Moltes felicitats!!!

Juan Pasabán ha dit...

Felicidades. Es un honor tenerte como compañera y amiga.

Oreto Doménech ha dit...

Felicitats, Rosa! Per a molts de nosaltres eres una profe de referència! Salutacions!