L'error és l'estructura patriarcal de l'església!

Bones Festes!!!



Catolicadas: magnífica campanya de Católicas por el derecho a decidir de Mèxic. Tracten temes com l'avortament, els mitjans anticonceptius, la pederàstia, l'homofòbia, el masclisme de l'església, etc.

Una de xics

Coca-Cola Light i la seua campaña "Nuevo Macho" (2012)

Aquest anunci es va emetre en alguns països com Mèxic o Colòmbia fa unes setmanes. La campanya es diu ‘Nuevo macho, actitud ligera’, i inclou també tanques publicitàries on apareix una xica que diu: “Macho es mi novio porque pide Coca Cola light”. 

Recorde haver llegit no sé on que l’empresa de refrescs va traure la Cola Zero perquè la Ligth no tenia èxit entre el públic masculí, ja que els productes ligth s’associen a les dones (i a les dietes). La Zero tenia quasi la mateixa composició, però el color negre combinat amb el vermell i el blanc, i la forma de les lletres, resultava més “masculina”. Potser ara han intentat arribar al públic masculí amb la ligth, però tenint cura que no se senten poc mascles per beure aquest refresc.

Tant si pensem que la publicitat influeix en les nostres vides com si no, és bo fer un exercici de reflexió sobre els models que està presentant-nos. Ací van unes quantes preguntes per a pensar, debatre (i escriure):

Què et sembla l’anunci?

A qui va adreçada la campanya, als xics, a les xiques o als dos?

Descriu quin model d’home és el potencial consumidor d’aquest refresc?

Creus que defensa un model d’home “femení” o se’n burla?

Què passaria si en lloc de “macho” diguera “home”? Seria millor? Seria pitjor? Igual?

Creus que convida els xics a ser igualitaris, a tenir cura dels fills i de la casa...?

I tu, quin pla tens?

I dic jo... que els xics no compren Desigual? 
Per què només hi ha publicitat adreçada a les xiques?

Però bé, ja que aquestos anuncis van per a elles, quins models de xica, de relació de parella i de relació sexual ofereixen? Què et semblen?

A ningú li sorprén que el model de lesbiana siga de parella "per a tota la vida" i les heterosexuals siguen més "fresques"?

Ací tens les respostes humorístiques i crítiques de la Filòsofa Frívola i de Lara Newel a la campanya de Desigual.

De vegades...

Al debat que es va muntar a classe sobre l'entrada anterior, va eixir el tema del dolor (de les xiques) i del poquet que es parla del que senten els xics (llegiu el comentari de Maria Kent, és molt interessant). 

I és que de vegades passa... 

• per donar per fet que tal pràctica ha d'agradar a tot el món,
• perquè es pensa que s'ha de fer, encara que no abellisca, 
• per complir, 
• perquè es creu que és el que li abelleix a l'altre/a, 
• per anar massa de pressa,
• per no conèixer-se a un/a mateixa,
• perquè és difícil que el cos ens regale plaers si no l'estimem,
• perquè a les pel·lícules tot és molt fàcil,
• perquè algunes persones, un poc fantasmes, conten coses que després no són veritat,
• per no parlar...

A quina edat tingueres la primera relació sexual?

Quan parlem de la primera vegada, quasi tot el món pensa que és el primer coit. Per exemple, quan en una enquesta es pregunta A quina edat tingueres la primera relació sexual? es pensa en la primera relació coital. 

Aquesta associació entre primera vegada i primer coit no és gens simple, sinó que té unes conseqüències prou importants per a la vida afectiva i sexual de les persones. Pensar això significa diferenciar entre pràctiques sexuals de primera (la penetració) i pràctiques sexuals de tercera (carícies, abraçades, etc., és a dir, els anomenats preliminars) i significa també marcar la diferència entre el sexe madur i l’immadur. El petting, que és el terme anglés que serveix per a designar totes les pràctiques sexuals tret del coit, es considera una pràctica menor que una persona realitza només perquè no pot accedir a la pràctica estrella. Utilitzant un símil automobilístic, seria com si a Fernando Alonso li donaren a triar entre un Ferrari i un Ford Fiesta, i es quedara amb el segon.

La segona de les conseqüències d'aquesta diferenciació comporta també una jerarquia: la primera vegada és heterosexual, per tant, les persones homosexuals i les pràctiques homosexuals són de tercera categoria, com a poc, i per a alguns amb idees antediluvianes, són pràctiques degradants o perverses. Quina és la primera vegada gai? I la primera vegada lesbiana? Si no hi ha penetració, també és una primera vegada?

Però la cosa no es queda tampoc ací. Sobre el primer coit heterosexual es pensa que és una pràctica enormement rellevant per a les persones, especialment si aquestes són del sexe femení. De sobres coneixem que les xiques continuen estant educades per a viure la sexualitat amb l’embolcall de l’amor romàntic, de manera que sobre l’esperada primera vegada començaran a desplegar-se tota una sèrie d’expectatives, de mites i de pors. I moltes, moltíssimes preguntes:

· Ho has de fer quan estigues preparada! I com se sap quan està una preparada? Hi ha cap rellotge interior que es pose a sonar i a avisar que ja ha arribat l’hora?

· Ho has de fer quan estigues enamorada! Només es pot tindre sexe amb amor? No poden les xiques fer-ho simplement per plaer? Són dolentes si ho fan?

· Ho has de fer quan confies en el xic i el conegues de veritat! Quan es coneix realment una persona? Als tres mesos? Als tres anys?

· Ho has de fer quan estigues segura que el xic no et deixarà després! Com es pot diferenciar entre els que menteixen per a aconseguir i els que són sincers sobre les seues intencions? És veritat això que diuen que els xics no són de fiar perquè tots busquen el mateix?

· Ho has de fer quan tu vulgues, així controlaràs el seu interés! Les xiques s’han de fer de valdre utilitzant el sexe com a instrument? Els xics perden l’interés quan les xiques són “fàcils”?

· Ho has de fer perquè si no et deixarà! Els xics sempre volen sexe? Abandonen les xiques si aquestes no els donen la ració que necessiten? Estan els xics molt necessitats sexualment?

Uf, quantes preguntes! I que difícil contestar a totes. 

Però, fixa't: Per què no hi ha cap pregunta cap als xics? És que es dóna per fet que ells estan sempre preparats? I si no ho estan? 

T’animes a contestar algunes d'aquestes preguntes? 

Pues entonces, mejor lo dejamos

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), versió no feminista de  l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota".

Es que no me he enterado

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), pèssima versió (se li ha llevat tota la força feminista de Carlota) de l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota". De tota manera, aquests fragmens que he seleccionat són ben divertits.

Ací pots consultar els principals mètodes anticonceptius

Contraportada de "El diari vermell de la Carlota" de Gemma Lienas:

"El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-t euna idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions."