Aquella vesprada, hi havia pocs xiquets. Entre
ells, n’hi havia un de més major, a qui direm X. Aquest no sempre jugava amb
els menuts sinó que solia fer rogle amb els de la seua edat, però el
coneixien i era simpàtic. Van jugar com sempre i, quan es va fer l’hora
d’anar-se’n, X li va demanar a Filo que es quedara una estoneta, que tenia una
coseta per a ella, i Filo s’hi va quedar.
―Què tens?
―Tinc un caramel molt bo per a tu.
―D’acord, me’l
dónes?
―Agafa’l tu; està ací ―i es va assenyalar la butxaca
del vaquer.
Filo va ficar-hi la mà, va trastejar un poc i no
va trobar-hi res.
―És un caramel especial, però està més amagat i
has de mirar millor. Busca per ací.
X es va abaixar la cremallera i va convidar Filo a
ficar-hi la mà. Després la va convéncer amb enganys perquè xuplara aquell
caramel que segons ell estava molt bo i, quan ella se’n va voler anar perquè no
li agradava, la va estrényer contra ell, fins que Filo va aconseguir escapolir-se
d’entre les mans del xic i va eixir corrent del graner, espantada i nerviosa.
Quan va arribar a casa, les cames li tremolaven.
Es va ficar a l’habitació i va intentar comprendre el que havia passat, sense aconseguir-ho.
Aquell xic l’havia enganyada i ella, per alguna desconeguda raó, se sentia
avergonyida. Aparentment X no l’havia forçada, però Filo sentia que sí. No va
ser capaç de contar-ho
a ningú. Un sentiment de culpabilitat l’envaïa. No tornà al graner ni va veure X,
que pareixia haver desaparegut.
Van passar els anys. Filo ja en tenia 16 i havia
oblidat aquell incident fins que va veure X per casualitat al carrer. Li va
donar molt mal rotllo i sabia que el
coneixia d’alguna cosa, però en un principi no el
va ubicar. Llavors va recordar aquella cara, l’expressió, els moviments… i se
li va regirar l’estómac. Va sentir vergonya i ràbia
al mateix temps.
El va deixar passar sense dir-li res
i va rememorar aquella vesprada i
es va sentir com si li estiguera passant en aquell moment. Llavors va
comprendre que aquell xic, que ara era un home, havia abusat d’ella, amb plena
consciència i sense escrúpols.
Deu haver abusat de més xiquetes? Quantes Filos hauran
caigut en les seues estratagemes?
Estava segura que en devien haver sigut moltes i
es va sentir impotent.
Mai més el
va tornar a veure.
Filomena va patir abús,
però no va saber posar-li nom
fins a l'adolescència. Una persona més gran i amb més poder la va enganyar amb
mentides i manipulació. I ella, que no tenia cap culpa de res, es va sentir bruta i culpable i no ho va dir a ningú. Filo no sabia que allò que hi havia sota els calçotets de X no era una caramel sinó un penis. La seua família era molt
pudorosa i ni el pare ni els germans havien estat mai nus davant d’ella. Tampoc
podia comparar el que li estava passant amb altres situacions. Ella intuïa que alguna
cosa no anava bé, però no va saber reaccionar. Li faltaven dades per a dir
NO i la ignorància la va deixar indefensa.
Malauradament, això que li va passar a Filo li
passa a molta gent, a moltes xiquetes i a alguns xiquets; però aquest drama es
manté en silenci, un silenci fet de vergonya i de culpa, que deixa impune qui
comet l’abús i dificulta posar-hi solució i reparar el dany.
La majoria dels abusos sexuals a criatures
es donen en el seu entorn més pròxim. Familiars, veïnat, amistats o persones conegudes
utilitzen la seducció, el xantatge, l’amenaça o la manipulació per a obligar o
incitar a realitzar pràctiques sexuals. I si parlem de la família com a
entorn poc segur, no pretenem culpabilitzar els pares o les mares per no tindre
cura de les criatures, sinó que volem fer veure que no és la institució la que garanteix
el benestar dels membres sinó el seu comportament ètic. I l’ètica s’educa.
I la bona educació passa per no confondre la
sexualitat amb la violència, encara que l’entrada vaja precisament de
comportaments violents. De vegades es vol “protegir” les criatures dels “perills”
de la sexualitat, reprimint-les o allunyant-les de comportaments perfectament
saludables com són l’autoerotisme o els jocs de descobriment i els tocaments en
parelles o en grups d’iguals. O també es donen, especialment a les xiques, missatges de perill: Aneu amb compte amb els xics, que tots volen el mateix!! La realitat és que hem de protegir les persones de la
violència, no de la sexualitat. I permetre que experimenten amb els seus cossos,
i acompanyar-ho amb educació sexual, ajuda les criatures a comprendre les
sensacions i els sentiments sexuals que viuen i les ajuda a protegir-se i també a no agredir.
És imprescindible que sàpiguen com són els cossos i que el penis, la vulva i també el clítoris són parts
de les quals cal parlar, si volem que es relacionen de manera saludable i en
igualtat. L’educació sexual és la millor manera d’aprendre a
desenrotllar-se amb llibertat, de saber distingir el que és sa
del que no ho és, de no acceptar la imposició de conductes inadequades i de no
reproduir conductes violentes.
Les relacions sexuals són molt boniques a qualsevol edat, si les
persones estan a gust i fan el que volen perquè volen, no perquè ningú els
obliga.
Més històries de Filomena, des de la diferencia, d'Irma Navarro.
Si t'interessa saber-ne més ací tens altres entrades de Karici.es que en parlen:
