En aquesta entrada veurem,
i comentarem, dos anuncis: un, de Coca-cola, que sembla adreçat als xics (com
si a les xiques no ens agradara!) i un altre, de titot dolç, que sembla pensat per a les xiques (com si els xics no pogueren menjar-ne!).
La Coca-cola s’ha contagiat
del virus de la futbolitis i pretén vendre’ns que aquest esport dóna als hòmens
l’oportunitat de ser millors. A l’anunci, tenim un pare, separat, que es
compara amb la nova parella de la seua ex, davant del fill, i no porta massa bé
que l’altre tinga un treball glamurós, siga més alt o faça riure la exdona.
Sort que no li agrada el futbol, una cosa tan masculina!!!
L’any passat,
Pavofrío ja va utilitzar la idea d’alimentar un altre model de dona. Enguany,
torna a fer-ho de la mà d’un grup de dones que, fartes de rebre missatges
impossibles d’acomplir (Aparenta 45 anys menys! Trucs per a no respirar i
dissimular la panxa. Com netejar el bany sense deixar de ser una deessa! Viure
sense menjar és possible!...), passen a l’acció i entren a l’edifici on es fan
les revistes, decidides a esbrinar qui les escriu i a transformar-les. Però es
troben amb el Marca i... decideixen canviar d’estratègia.
Creus que l’anunci de
Pavofrío alimenta realment un altre model de dona? Vist el model d’home que
presenta l’anunci de la Coca-cola, no seria millor alimentar també un altre
model d’home?
Anunci de Coca-cola "Celos" pensat per a l'Eurocopa (2012)
Anunci de Pavofrío "Alimentando otro modelo de mujer" (2012)
M'encanta aquest vídeo "La primera vez", del director Borja Cobeaga (2001).
M'agrada que mostre la sexualitat en una persona gran, i més encara en una dona! que no vol morir-se sense tastar el que suposadament dóna tant de gust. I m'agrada també vore la feblesa d'ell (un professional), que està ple de pors i de dubtes, com molts xics, encara que es parle ben poc (o gens) de les inseguretats masculines.
En la primera vegada coital hetero només es parla dels dolors de les xiques; mai de les pors o les inseguretats dels xics. I és que ja se sap que la masculinitat tradicional vol un model de xic potent i sense dubtes!!
En aquestes entrades (ja antigues) de Karici.es, vaig parlar de la primera vegada coital heterosexual:
La xarxa Católicas
por el derecho a decidir (CDD) ha llançat una campanya que convida
a la reflexió sobre temes com la presència de les dones a l’església, els drets
sexuals i reproductius o la pederàstia. I mostra que la diversitat també
existeix al si de l’església i que l’integrisme de la jerarquia eclesiàstica s’allunya
cada vegada més de la ciutadania.
Quan Rachel P. Maines estava investigant sobre costura i llegia les
revistes femenines de principis del segle XX, que parlaven del punt de ganxo, els
brodats o les blondes, es va sorprendre de trobar un munt d’anuncis d’uns
aparells vibradors que s’anunciaven com a relaxants musculars. El descobriment
va ser tan sorprenent que deixà de banda la costura i es va endinsar en l’apassionant
món dels vibradors i d’una malaltia, l’anomenada histèria, que es curava
mitjançant la masturbació.
“Histèria” és una paraula d’origen grec que significa “el que procedeix de
l’úter”. La histèria incloïa una sèrie de símptomes molt variats: nervis,
insomni, espasmes musculars, falta de gana... Es pensava que era provocada “per
la falta de copulació, de gratificació sexual o d’ambdues coses” i ja Hipòcrates,
al segle V a.n.e., en parlava i recomanava com a cura l’exercici i el massatge.
En la tradició mèdica occidental, el tractament estàndard per a la histèria,
considerada una malaltia crònica en les dones, era el massatge genital fins a l’orgasme,
dut a terme pel metge o per la matrona.
No hi ha constància que al personal mèdic li agradara portar les seues
pacients al "paroxisme histèric", que era com eufemísticament s’anomenava l’orgasme
femení. Més aviat la consideraven una tasca difícil i avorrida, que exigia
constància i temps. Per això, quan el 1880 un metge va inventar el primer
vibrador a bateries, l’aparell va ser rebut amb entusiasme. La mecanització del
tractament augmentava el nombre de pacients que un metge podia atendre, ja que
la màquina era molt més ràpida i eficaç que les mans, i les dones “malaltes” van esdevenir un
mercat encara més lucratiu.
L’androcentrisme i el model sexual coital, segons el qual la vertadera
satisfacció femenina només s’aconsegueix mitjançant (i/o gràcies a) un coit amb
un home, van fer que aquesta pràctica no es pensara com una amenaça i per això
va ser realitzada durant anys a les que s’ho podien pagar: dones blanques, de
classe alta, europees i nord-americanes. Com que no hi havia penetració, el
pensament androcèntric interpretava que no passava res sexual quan elles
experimentaven l’orgasme en mans expertes.
El vibrador va ser un dels primers aparells elèctrics de la història, concretament el cinqué, per
darrere de la màquina de cosir (1876), el ventilador, la bullidora d’aigua i la
torradora. El 1920 hi havia almenys deu fabricants de vibradors i durant les
dues primers dècades del segle XX en va proliferar la publicitat. L’anunci més
antic d’aquest aparell és de 1899 i és presentat com a cura per al mal de cap,
la neuràlgia i les arrugues. L’American Vibrator s’anunciava així: “Pot
connectar-se a qualsevol endoll elèctric, pot usar-lo vosté sola, en la
intimitat del vestidor o de l'alcova, i ofereix a cada dona l’essència de la
perpètua joventut.”. El Bebout Vibrator es presentava com a “Suau, relaxant,
vigoritzador i refrescant. Inventat per una dona que coneix les necessitats de
les dones. Tota la naturalesa polsa i vibra de vida”. En general, eren mostrats
com a ferramentes de relaxació i per a la salut de les dones amb frases com “tots
els plaers de la joventut... vibraran en tu”, encara que de vegades s’adreçaven
als hòmens que volien retornar la salut a les seues esposes.
Els vibradors com a instruments mèdics i domèstics perdudaren fins al 1920;
però quan començaren a aparèixer en les pel·lícules eròtiques de l’època, ja no
es podia mantenir la ficció que allò no era sexe. Per la seua banda, la histèria va desaparèixer del catàleg de malalties el 1952. En 1960, els vibradors tornaren a aparèixer,
però ja clarament com a auxiliars sexuals.
Font: Rachel Maines (2010): La tecnología del orgasmo, Ed.
Milrazones.
Tràiler de la pel·lícula Hysteria (Tanya Wexler, 2011, Reino Unido)
