25 de nov. 2012

Consentiments


Clementina va tornar a casa dissimulant amb les amigues l’intens dolor que sentia entre les cames. Lluna i Mariela no paraven de preguntar com havia anat amb Gabri, però Tina va poder escapolir-se caminant més de pressa que elles i dient-los que a l’endemà els ho contaria, que tenia molta son i que eren unes xafarderes.   
Quan arribà a casa, hauria volgut dutxar-se, però no volia per res del món que el soroll de l’aigua despertara els seus pares. Entrà a l’habitació, passà el pany i, mentre es despullava, s’imaginà que l’aigua li queia pel cos i s’emportava la brutedat que sentia, la culpa, la vergonya...
Abans de posar les bragues a la cistella de la roba bruta, les va mirar per comprovar que no tingueren sang, però només n’hi havia una miqueta més de fluix que de normal. La primera vegada tampoc no va sagnar gens ni mica. Li havien contat que seria quasi com una pel·li de vampirs però no va ser així. I tampoc li va fer mal. Per a Andreu també era la primera vegada i ho feren suaument, i li va agradar. Tot el contrari que amb Gabri.
Es va posar el pijama i es va gitar. Tancà el ulls, tot i que sabia que no podria dormir perquè les imatges de la nit li tornarien una i una altra vegada. L’entrecuix li seguia coent, però encara li feia més mal l’ànima.
Per què havia acceptat quan ell la convidà a anar al seu cotxe? Semblava tan romàntic al tuenti! Feia mesos que li agradava i aquella nit va decidir acostar-se-li, animada per Lluna, que sempre era molt més decidida que ella. Tot va fluir i estigueren besant-se molta estona al pub. Tot el món els va veure. I a Clementina li encantava com besava Gabri i com li acaronava el bescoll mentre ho feia.      
Però al cotxe tot va canviar. A ell li va entrar la pressa i a ella quasi no se li sentia la veu quan li deia: em fas mal, m’estic clavant els teus malucs, vas molt de pressa, no m’agrada, no vull, no... Ell li va dir que era un cria i que no havia perdut dues hores menjant-li la boca per a quedar-se així. Que ell ja sabia que a ella li agradava el tema. Que tot l'institut sabia que ho havia fet amb Andreu. Que no es fera l’estreta. Que li agradaria molt. A què havia anat, si no?
I el cotxe es va omplir amb el baf de les seues respiracions: la d’ell, de plaer; la d’ella, de dolor. I Clementina va intentar pensar en coses agradables perquè aquella eternitat durara menys. I quan ell acabà, es van besar i tot (perquè això és l’únic que li havia agradat), i es va sentir encara més imbècil.
El 90% per cent de les agressions sexuals són comeses per coneguts o lligues ocasionals amb els quals, en un principi, sí que es volia sexe. En canvi, la imatge que se’ns ven d’una violació (xica sola a la nit i desconegut que l’assalta amb violència) ocorre en pocs casos. Corre més perill un xic de partir-se la crisma en un accident de moto o cotxe, o en una brega ocasional, que una xica de ser violada, però a elles se les ha de "protegir".
La societat patriarcal considera les xiques com a persones desvalgudes de les quals s'ha de tenir cura. I els diu, a elles, que han de posar els límits i, si no els posen, són les responsables del que passarà ja que s’ho han buscat. Poques vegades se’ls diu als xics que no és normal que pressionen per a tindre sexe, ni és normal que insistisquen. Sembla una obvietat però una cosa és seduir algú i una altra insistir i pressionar. Poca gent diu als xics que la insistència, i no respectar els nos, és violència. Que el consentiment donat pot ser revocat. Que les persones tenim dret a dir que no en qualsevol moment, per molt excitat que estiga aquell amb qui ens estem enrotllant. Que podem dir que no encara que tinguem les bragues abaixades.
Aquestes lleis no escrites de la societat patriarcal i masclista fan creure que és normal que els xics prenguen la iniciativa i que insistisquen per a tindre sexe i fan creure també que és normal que, arribats a determinat punt, les xiques ja no tinguen dret a dir que no.
Mireu la diferència: si una xica ha begut, es considera un agreujant, és a dir, encara se sentirà més culpable i la societat la criticarà més per no haver-se “protegit” com tocava. En canvi, si un xic beu i comet una agressió, això es considerarà un atenuant, i servirà per a justificar la seua actuació. A elles, se les culpa (per provocar); a ells, se’ls disculpa (és natural, són hòmens!). De segur que a ella algú la fa responsable preguntant: I tu, per què havies begut? Però de segur que a ell no se li diu: I tu, per què no acceptes un no i agredeixes?

L'agressió comença quan no es respecta el no! I la transformació s'inicia quan les persones deixem de jutjar de manera diferent a xics i a xiques. Quan no pensem que ells han de portar la iniciativa en la sexualitat. Quan un xic no crega que la seua homenia es veu afectada perquè una xica el rebutge. Quan una xica faça valdre el seu dret al plaer i demane el que li agrada i pose límits. Quan xics i xiques deixen de banda els models (imposicions) establerts i es donen permís per a gaudir sense autopressionar-se i sense pressionar a l'altra persona. 

La sexualitat està per a gaudir-la, no per a patir-la!  

Font d'inspiració: "Yo quería sexo, pero no así", per June Fernández, en la revista Píkara Magazine. La periodista basca ha guanyat, amb aquest article, el II Premi de Periodisme Colombine.

14 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Victimitzar és també inferioritzar. I si m’he inventat aquesta història no és perquè les xiques tinguen por a les relacions. O perquè pense que necessiten protecció ja que no saben cuidar-se elles soles. No és això en absolut!! Les xiques no necessiten protecció, però sí bones amigues i amics que els ajuden a superar les situacions injustes. I adonar-se, per damunt de tot, que el que han passat és una injustícia!! Tina ha sigut tractada malament per algú que ha volgut imposar el seu desig i que no ha respectat els drets de Tina.

Aquest escrit tampoc té com a objectiu generalitzar ni dir que tots els xics són iguals o que tots actuen com Gabri. Això no és així. Però seria molt bo que aquestos xics diferents, que sí que respecten, li ensenyaren a Gabri que aconseguir sexe mitjançant la pressió o la força no és ètic, sinó que atempta contra els drets de les persones a ser respectades. I que si s’ha excitat molt amb una xica i ella no vol seguir, és el seu problema i ell ha de buscar la solució (per exemple masturbant-se).

Imagina’t com serà l’endemà d’aquestos dos personatges. Què farà ella per a sentir-se millor i per a reparar el dany? Què farà ell? Què faríem nosaltres si fórem els seus amics/gues?

Manu Goldman ha dit...

Em pareix molt interessant el que se comenta en l'entrada Consentiments. Sóc conscient que aquesta situació es dona moltes vegades.

Es veritat que els xics tenen la major part de la culpa, no respectar i no estar atent al que està sentint la persona amb la que estàs és una cosa molt forta. Molt més del que pot paréixer, estàs amenaçant la seua intimitat i incomplint els seus desitjos.

Però també sóc conscient que les xiques tenen part de culpa, tot i que siga per com les han educades. Haurien de tindre molt clar que per haver aplegat a un punt de la relació sexual no s'ha de finalitzar si no estan còmodes. Haurien d'alçar-se i si fa falta pegar-li una boletada al xic.

Maria Laffitte ha dit...

Responent a les preguntes, tinc clar què farà ell, no per a sentir-se millor, perquè de segur que ell pensa que Tina l'ha gaudit tant com ell, però probablement passe de la xica. No li “cridarà” una altra vegada.

I ella... no sé si el parlarà amb algú, que espere que sí perquè si no es sentirà malament cada vegada que ho recorde, però si ho parla amb els seus amics, espere que li diguen que ella no ha tingut la culpa de res, que no té per què sentir vergonya per una injustícia així, ell ha sigut qui no l'ha respectada.

Com el comentari anterior, en aquesta situació també hi ha una qüestió d'educació. Les xiques sembre estan més sobreprotegides que els xics, però sembre els advertixen sobre desconeguts, i no sobre la possible falta de respecte del teu noi, per aquest motiu, hi hauran més Tines, que sofriran violència dels Gabris respectius.

Edgar Stone ha dit...

Com ja he dit en entrades anteriors, forçar a la teua parella és el pitjor que pots fer. Jo sempre he pensat que és millor no forçar-la, i que ella decidisca quan està preparada per fer-ho, i vore si jo també estic preparat. Una bona relació és la que els dos membres de la parella, siguen capaços d'esperar a que l'altra part estiga d'acord per a fer-ho. I això no va nomes per al coit si no també a altres coses com tocaments, sexe oral, o altres coses.

Adrià Wolf ha dit...

Totalment real, i totalment d'acord amb el comentari de la meua professora Rosa; ni tots els xics som així ni totes les xiques es comporten d'aquesta manera. He de dir, tristament, que jo sí que conec gent a qui alguna volta li ha passat com a Taronja... perdó, Clementina. Gent que no ho va passar bé en una relació sexual. Per llàstima, encara hi ha gent de les dues bandes: molt confiades i gent molt egoista o obsessionada amb el sexe, tant com per a fer aquestes coses.

Com quasi tots els problemes en relacions sexuals o en parella, la culpa acaba sent dels 2 si no es fa res per a arreglar-ho, encara que sí, normalment els problemes comencen per una persona, no per les dues.

De la mateixa manera, no conec a molta gent que parle com Gabri o com els xics del còmic anterior.
Hi ha que lluitar en contra d'aquestes coses. Si jo escoltara a algú parlant de eixa manera tan radical, no em quedaria tal qual, escoltant-ho. Hi ha que ensenyar a aquest tipus de gent a tindre respecte amb les relacions i la gent del sexe contrari.

Ana i Noemí Thompson ha dit...

Bon dia Rosa ,

El cas que contes en aquest text , el poden viure moltes xiques. No es tracta de que elles tinguen por de quedar-se soles amb un xic si no que es tracta de conscienciar als xics de que el no es NO i ja podrà ser si en altre moment. Perquè com dius tu “la sexualitat esta per a gaudir-la no per a partir-la. “

En general la educació que se li dona a les xiques es que elles tenen que protegir-se, i la societat les culpabilitza quan ocorre alguna situació semblant a la de Tina. Mentre que als xics se lis excusa dels seus actes.

En nostra opinió, hem de dir que si que es veritat que la societat ens fa culpables de qualsevol cosa mal vista per als demés, fent comentaris com: “no hauries de quedar-te a soles amb un xic “, “ eres una solteta”, “aixo les xiques formals no ho fan” ... Hui en dia es molt difícil canviar aquesta forma de pensar que te la societat, però si les dones , com les majors afectades, compensarem a no criticar-nos entre nosaltres, ja que es tirar pedres sobre la nostra teulada, aquesta societat canviaria un poc.

Javi i Roberto Campoamor ha dit...

Bon dia xiquets i xiquetes.

Nosaltres hem triat el text de Consentiments, ja que tracta de l'agressió sexual en les parelles d'adolescents. És un tema que hui en dia es parla molt sovint i que nosaltres volem comentar.

Després de llegir el text, entenem la preocupació de Clementina ja que sabem que és una xica que ja ha tingut relacions sexuals però no sempre aquestes relacions acaben bé. La seua relació amb Gabri no va ser bona ja que aquest xic va forçar-la a fer coses que ella no volia o no es sentia a gust.

En una relació no hi ha que forçar a la teua parella, sigues el xic o sigues la xica, has de fer el que als dos els abellisca. No tots els xics som com Gabri, però sí és veritat que han ocorregut casos com aquest en els que la xica no estava a gust i ha sigut forçada pel xic a fer alguna cosa que ella no volia fer en aquell moment.

En conclusió, aquestes situacions no haurien d'ocórrer en parelles adolescents. Com que encara no som adults, no sabem diferenciar entre violència i no violència, i aleshores no sabem com actuar davant d'una situació com aquesta.

Jose Stone ha dit...

Bon dia. Jo no conec ningú cas on hi haja passat aixo però se que, com li a ocurrit a Clementina, hi pot passar. En quant a les preguntes pense:

“-Imagina’t com serà l’endemà d’aquestos dos personatges.”

A l'endemà pense que ell no li tornara a cridar ja que sols estava interessat en fer-ho amb ella, i de segur que el xic després hi presumira amb els seus amics del que va fer. En canvi, Clementina, no podrà oblidar el que va passar i no voldrà veure-li mai mes.

“-Què farà ella per a sentir-se millor i per a reparar el dany?”

Jo crec que per a que es senta millor deuria de parla-ho amb el seus amics o els seus pares per a que li ajuden amb el que va passar. Per a reparar el dany no crec que es puga fer alguna cosa, el dany ja esta fet. Peró si que podia denunciar-lo per a que no li puga fer aixo a unes altres.

“-Què faríem nosaltres si fórem els seus amics/gues?”

Li ajudaríem escoltant-la i consolant-la. També dient-li que hi tinga mes cuidat a la xarxa i que no quedara amb desconeguts.

En conclusió, pense que aquestes situacions no es deurien de produir-se i que hi ha que tindre un respecte amb les persones, si algú no vol fer-ho no li tens que obligar.

Esther Campoamor ha dit...

Bon dia!

La situació que va viure Tina pot ocórrer-li a qualsevol, però cal evitar-ho. Cadascun és l'amo de les seues decisions i més en una parella (o rotllo com en aquest cas), ja que com va viure Clementina és important l'opinió al respecte d'un tema de l'altra persona amb qui estas, ningú té l'obligació de fer qualsevol cosa per obligació i sense consentiment.

Les relacions estan per a gojar-les amb la persona que tu vols, sense pressió i respectant-se.

David i Ivan Goldmen ha dit...

Bon dia xicons i xicones! :)

Aquest text parla sobre la violació de Gabri a Clementina, una parella d'adolescents.

Com hem vist en comentaris anteriors, la violació es produeix quan un membre de la parella diu la paraula “no” i l'altre membre no fa cas i continua, en aquest cas com fa Gabri a Tina. Cal dir, que no sempre la violació és per part del xic, però sí moltes vegades, i no sempre es produeix amb una persona desconeguda, en la majoria de casos és amb amics.

Hi ha un programa de televisió, que des d'ací recomane a la gent que alguna vegada el mire, tots els diumenges a les 22:00 en la MTV, on es produeixen molts casos com aquestos. El programa del qual parle s'anomena Gandia Shore.

En conclusió, cap persona, en aquest cas Clementina, es mereix ser violada ni maltractada per part de l'altra persona de la relació i, nosaltres també hauríem de fer qualsevol tipus de coses per a que aquestes injustícies no ocórregen mai més, i les amigues de Clementina en compte de animar-la a que se'n vaja amb Gabri al cotxe, li haurien de recomanar fer el que ella vulga i no el que elles li insisteixen a fer.

Gaby Campoamor ha dit...

La història m’ha agradat molt, perquè és un cas de la vida real. Jo crec que la primera que va fer mal va ser Tina perquè va accedir a anar al cotxe amb Gabri i no va posar els seus límits i quan començaren a fer-lo ella podia haver-li dit que no volia continuar perquè no li agradava el que ell feia amb ella. Segon ell també va fer mal en continuar si ella no volia i com bé diu el text si ell es quedava excitat, podia masturbar-se i ja esta, pero no ell va voler continuar.

Una vegada està fet, ell dany no es pot reparar. Lo que ella podria fer una altra vegada es tindre en compte molts factors com no beure massa i saber amb qui està i si vol tindre sexe tindria que saber si el xic es bó. Jo crec que els amics de Gabri tindrien que recomanar-le que no fora tan agressiu amb les xiques i que esta mal el que fa ell amb les xiques. Jo crec que aquest tema és molt important i interessant.

Jlo Mill ha dit...

Bon dia a tothom,

"Consentiments" parla del moment on es decideix a quedar amb la persona que s’estima. Ací parla de la part final on ella pensa en tot el que ha ocorregut amb el xic i amb les amigues. A banda, pensa en el moment del cotxe quan va dir no i tot el que passà després. Finalment, quan aplega a casa.

Els dos volen suposadament gaudir d’un bon moment, però cal que quede clar que volen els dos (ara i després): un rotllo, una parella o qualsevol altra cosa. Sinó hi ha acord s’acava tot en eixe precís moment. Per tant, la intenció que ella té és la mateixa que ell. NO és cap escusa dir la naturalesa en els xics i la provocació en les xiques, açó fa diferènciar la mateixa cosa.

L’agressió no s’ha de fer mai, només perquè un vulga una cosa i l’altre no. La insistència i la pressió no han de vèncer els pensaments que es tenen. No pot ser que una part senta plaer i l’altra dolor, els dos ha de sentir el mateix (goig).

En conclusió, el text consentiments occore molt sovint i aquesta situació s’ha de solucionar. M’agradaria que açó no ocorregera mai més. No a xics maltractadors ni xiques maltractades.

Anna Mozzoni ha dit...

Bon dia,
Bó, aquest text és preocupant ja que encara que la història en si no és real, solen succeir casos com el d'aquesta xica. Respecte al meu punt de vista, indicar que des d'aquest primer moment en què em pose a redactar, no defense cap dels dos personatges sinò que faré una crítica.
Per una part, parlaré de Gabi, un xic amb molts problemes el qual un dels més grans és el de l'autocontrol mesclat amb l'egoisme. S'aprofita del que sent la xica per a auto abastir-se tenint sexe i no sap escoltar el que ella li diu, que són paraules molt simples: " Em fas mal, no vull, deixa’m". Crec que és un immadur ja que si suposem que no la tornarà a cridar, haurà tingut una relació per a presumir-la i fer-se el "machote" davant dels amics, encara que amb el pas del temps es sentirà buit i no tindrà un bonic record.
Per la d'ella, crec que no ha sigut conscient i s'ha deixat guiar plenament pels seus sentiments, en compte de fer ús del cap. La seua relació amb ell no ha sigut molt sòlida e intel•ligent. Deurien haver-se dedicat a conéixer-se millor quedant amb més amics per exemple, en compte d'escriure's et vull o perdre el temps en una xarxa social.
La seua veu ha de ser més potent i si el que sent ella realment és que no vol, que es crega eixa paraula i que insistisca, que intente no deixar-se i que després no siga tan panoli de fer-li una besada. La comunicació deuria de ser major, ja que els amics i la família són els nostres pilars base i no hem de deixar que coixegen. Deuríem de ser més conscients i responsables.
El sexe ha de servir per a explorar-se, comunicar-se, gaudir i formar part d'un bon record i no deixar que siga un record que ens pese tota la vida. Posem un NO a la violència de qualsevol tipus.

Rosa Sanchis ha dit...

No us perdeu aquest vídeo: Nadie pide ser abusada.http://www.upsocl.com/comunidad/nadie-pide-ser-abusada-nunca-la-excelente-campana/#