30 de set. 2012

Xics contra el masclisme




(Quito, 2011) Sota el símbol d'un casc rosa, un grup de joves, que s'autodenominen "neomasculins", lluiten contra el masclisme i promouen l'equitat de gènere a Equador. 

¿Alguna vegada t'has preguntat: seré masclista? ¿I té això relació amb la violència de gènere?

En aquestos dos enllaços d'AHIGE (Associació d'hòmens per la igualtat de gènere), podràs informar-te:

A l'entrada Princeses, boxejadors, cavernícoles... o persones n'hi ha més vídeos contra el masclisme.

També pots mirar les entrades:
CIME 2011
Ortos, gambas y cariño
Els límits a la masculinitat



10 comentaris:

La profe ha dit...

Què és AHIGE?

Entra a la pàgina del SAAMA i tria tres temes, dels molts que es proposen, i que tenen a veure amb el masclisme. Explica'ls amb les teues paraules.

Què et sembla la iniciativa d'aquestos joves "Cascos Rosa"?

Creus que es podria dur a terme alguna campanya semblant al nostre institut? Pensa un nom per a la campanya i com es podria dur a terme.

Manu Goldman ha dit...

Pense que aquest grup de jóvens és el començament de la revolució de la que parlaven en el text d'escriure tort. El terme amb el que s'autodenominen em pareix molt interessant, ''neomasculinos''. Com bé diuen ells, significa oblidar el estereotips de mascle, de fort, de no tindre res ''femení''. Espere que aquest moviment s'expandisca, perquè el necessitem.

Per altra banda, em pareix curiós que haja començat a Equador, un país on el respecte a la dona és molt baix. Estic segur que aquestos ''Cascos rosas'' estan patint discriminacions i insults per demostrar el que pensen, per lluitar per la igualtat. Per això em pareix fort que nosaltres, que ho tenim més fàcil, no fem res. És veritat que, de 100 persones, 95 passarien de nosaltres, però potser ixes 5 tornen a casa i s'ho pensen abans de discriminar a la seua dona, aixi faríem un món una mica millor.

Adrià Wolf ha dit...

Amb poques paraules (ja que el text a SAAMA té una extensió molt gran), una relació tòxica és una situació de parella constant en la que no hi ha benestar. Açò pot ocórrer per diferents motius: tal volta perquè la teua parella no et deixa mostrar-te tal i como ets o como et sents. O tal volta per fer sempre el que ella et diu que faces. També pot ser per gelosia, infidelitat, abús...

De qualsevol manera, el principal símptoma sempre és el malestar dins de la parella de forma contínua, cosa que també acaba influint en la teua vida personal, provocant moltes vegades depressió. L'únic medicament contra aquest tipus de relació és tallar amb la parella.


I relacionat amb la iniciativa dels “cascos rosas”, em pareix una idea molt bona. Encara que pot ser que no siga tot l'eficient que poguera, segur que és millor que no fer res. Quan les idees per revocar als masclistes les inicien les dones, tal volta sempre hi ha un sector que pensa que el fan perquè són dones, i no homes. Però amb aquesta iniciativa tal volta mots hòmens es posen a pensar si ells són realment masclistes, ja que els del seu mateix sexe parlaran en contra d'aquestes grans injustícies que es donen entre hòmens i dones.

Maria Laffitte ha dit...

He entrat a la pàgina web de SAAMA i primer de tot he vist un vídeo que et mostrava que paraules que la gent normalment usa sense adonar-se que són masclistes. Desgraciadament a l'adolescència al menys, és usual escoltar aquestes paraules entre amics i amigues, fins i tot en les relacions, i al final les xiques, per a escriure recte, han de caminar per una corda, com les del circ, i si fas alguna cosa o fins i tot un comentari sobre sexe, dones un pas en fals i caus, i et tatxen de “puta”, “guarra” o “estreta” segons el comentari, paraules masclistes.

Després he llegit un text que t'informava sobre les malalties de transmissió sexual. En aquesta web, SAAMA, s'ha pres la decisió de combatre aquestes malalties a través de l'educació a l'adolescència. El problema és que hi ha adults que pensen que l'educació sexual assoles serviria per a augmentar les relacions i aquest pensament ocasiona que hi haja adolescents absolutament ignorants a l'hora de mantindre relacions.

El proper dia comentaré que em sembla la iniciativa dels cascos rosa.

Edgar Stone ha dit...

La iniciativa de cascos rosas és molt bona ja que, como s'ha dit en el text, hi ha un index de violència molt alt, però de totes formes, crec que aquesta iniciativa ha de fer-se també en molts altres països que, tal vegada no tenen aquest index. També es podria fer per tractar de reduir el nivells de violència al mínim possible. Si aixo s'aconsegueix, es podria millorar la vida de moltes dones que sofreixen masclismes. Lamentablement, a pesar que això s'aconseguís, continuarien existint aquestos problemes ja que, no tot en la vida pot ser com nosaltres vulguem. De totes formes, podem tractar de solucionar eixos casos en el nostre àmbit social.

Gaby Campoamor ha dit...


AHIGE és l’associació d’hòmens per la igualtat de gènere, jo crec que el maltracte està molt present diria jo en la nostra societat actual, perquè com bé en l’altre text que varem llegir sempre hi ha dos protòtips l’un de xic fort i l’altre de la xica prima i bonica...
Inconsicentment s’utilitza més el maltracte psicologic que el fisic perquè sense adonar-nos la gent quan diu alguna cosa no la diu pensant i no sap que de vegades pots fer mal a l’altra persona.

L’ iniciativa dels ‘’Cascos Rosas’’ em pareix molt bé perquè ja que ha començat en el meu país, com el xic bé ha dit el masclisme comença des de l’educació dels nostres pares i si ells són masclistes aleshores nosaltres tenim que fer-ho instintivament.
Però hi ha moltes dones que no denuncien a temps pel temor del que fara la seua parella i les conseqüencies de les seues accions... Per temor a morir.
Jo crec que si tots seguiriem la iniciativa podriem cambiar una mica més la societat.

Claudia Campoamor ha dit...

A mi em pareix be que associacions com els cascos roses lluiten contra el masclisme ja que es injust que la gent critique a les persones pel que tenen entre les cames.Estaria be que al institut es fera un grup paregut

Kevin pankhurt ha dit...

M'ha agradat molt perquè lluiten per la igualtat de la dona i fan que els xics no les maltracten sinó que les tracten igual que al xics i amb el mateix dret. Gracies a aquests xics ni han menys masclistes. Jo també m'unisc i els meus companys també.

María Kent ha dit...

La majoria de les relacions de parella es caracteritzen per que el comportamen de la parella es quasi sempre el mateix: tractar de demostrar a l’altra persona quant l’estimes i, a més, que l’estimaràs per tota la vida. Aquest amor (segon la web de SAAMA) es diu amor romàntic i moltes vegades porta a que la parella cree falses expectatives i conduixca a la frustació per haver confós l’afecte amb l’enamorament.

Segons el meu parèixer, aquest amor comporta una obligació, la de estar continuamentel teu amor per l’altra persona i si en un moment donat no ho fas, l’altra persona por pensar que no la vols. Açò podria portar a desconfiar de la teua parella i, fins i tot, podria acabar en violència de gènere.

Ernesto West ha dit...

Aquest vídeo ens presenta la iniciativa duta a terme per un grup d'adolescents de l'Equador que han decidit lluitar contra el masclisme utilitzant el color rosa com a símbol. Es denominen neomasculins i estan a favor de la igualtat de gènere. En un país on la violència cap a les dones aconsegueix xifres molt altes, intenten.deixar arrere estereotips masculins que es caracteritzen per l'autoafirmació, la força física, el gust pels esports i l'autocensura per a expressar sentiments, no plorar en públic, etc, perquè així ha sigut des de sempre.
Se'ls continua educant per a ser forts i valents i perquè aprenguen a barallar. Es veu de manera diferent a un xiquet que no es defensa a colps ni amb paraules grolleres o insultos.
Considere que el fet que noves generacions de joves plantegen aquest canvi, és positiu. A partir dels canvis socials han sorgit noves masculinitats enfront de noves formes de ser dona, nous tipus de famílies i de parella.
És una prova que els homes també necessiten l'oportunitat de ser diferents, d'aprendre formes mes igualitàries per a relacionar-se, de no ser titllats de mascles sol per ser homes. En alguna ocasió ,quan un home s'ha unit a una manifestació feminista o en defensa de la igualtat de gènere ha sigut rebutjat per alguna dona o grup de dones i això ens ha de fer reflexionar que el masclisme és un problema de dones i homes. És de tota la societat.