3 de maig 2012

La histèria i els vibradors



Quan Rachel P. Maines estava investigant sobre costura i llegia les revistes femenines de principis del segle XX, que parlaven del punt de ganxo, els brodats o les blondes, es va sorprendre de trobar un munt d’anuncis d’uns aparells vibradors que s’anunciaven com a relaxants musculars. El descobriment va ser tan sorprenent que deixà de banda la costura i es va endinsar en l’apassionant món dels vibradors i d’una malaltia, l’anomenada histèria, que es curava mitjançant la masturbació.
“Histèria” és una paraula d’origen grec que significa “el que procedeix de l’úter”. La histèria incloïa una sèrie de símptomes molt variats: nervis, insomni, espasmes musculars, falta de gana... Es pensava que era provocada “per la falta de copulació, de gratificació sexual o d’ambdues coses” i ja Hipòcrates, al segle V a.n.e., en parlava i recomanava com a cura l’exercici i el massatge. En la tradició mèdica occidental, el tractament estàndard per a la histèria, considerada una malaltia crònica en les dones, era el massatge genital fins a l’orgasme, dut a terme pel metge o per la matrona.
No hi ha constància que al personal mèdic li agradara portar les seues pacients al "paroxisme histèric", que era com eufemísticament s’anomenava l’orgasme femení. Més aviat la consideraven una tasca difícil i avorrida, que exigia constància i temps. Per això, quan el 1880 un metge va inventar el primer vibrador a bateries, l’aparell va ser rebut amb entusiasme. La mecanització del tractament augmentava el nombre de pacients que un metge podia atendre, ja que la màquina era molt més ràpida i eficaç que les mans, i les dones “malaltes” van esdevenir un mercat encara més lucratiu.
L’androcentrisme i el model sexual coital, segons el qual la vertadera satisfacció femenina només s’aconsegueix mitjançant (i/o gràcies a) un coit amb un home, van fer que aquesta pràctica no es pensara com una amenaça i per això va ser realitzada durant anys a les que s’ho podien pagar: dones blanques, de classe alta, europees i nord-americanes. Com que no hi havia penetració, el pensament androcèntric interpretava que no passava res sexual quan elles experimentaven l’orgasme en mans expertes.
El vibrador va ser un dels primers aparells elèctrics de la història, concretament el cinqué, per darrere de la màquina de cosir (1876), el ventilador, la bullidora d’aigua i la torradora. El 1920 hi havia almenys deu fabricants de vibradors i durant les dues primers dècades del segle XX en va proliferar la publicitat. L’anunci més antic d’aquest aparell és de 1899 i és presentat com a cura per al mal de cap, la neuràlgia i les arrugues. L’American Vibrator s’anunciava així: “Pot connectar-se a qualsevol endoll elèctric, pot usar-lo vosté sola, en la intimitat del vestidor o de l'alcova, i ofereix a cada dona l’essència de la perpètua joventut.”. El Bebout Vibrator es presentava com a “Suau, relaxant, vigoritzador i refrescant. Inventat per una dona que coneix les necessitats de les dones. Tota la naturalesa polsa i vibra de vida”. En general, eren mostrats com a ferramentes de relaxació i per a la salut de les dones amb frases com “tots els plaers de la joventut... vibraran en tu”, encara que de vegades s’adreçaven als hòmens que volien retornar la salut a les seues esposes.
Els vibradors com a instruments mèdics i domèstics perdudaren fins al 1920; però quan començaren a aparèixer en les pel·lícules eròtiques de l’època, ja no es podia mantenir la ficció que allò no era sexe. Per la seua banda, la histèria va desaparèixer del catàleg de malalties el 1952. En 1960, els vibradors tornaren a aparèixer, però ja clarament com a auxiliars sexuals.

Font: Rachel Maines (2010): La tecnología del orgasmo, Ed. Milrazones.

Tràiler de la pel·lícula Hysteria (Tanya Wexler, 2011, Reino Unido)




31 comentaris:

Inma Mozzoni ha dit...

Bé, aquesta entrada m'ha resultat prou curiosa ja que no sabia que, a principis del segle XX, podia existir un aparell utilitzat per a donar plaer a les dones, com ens mostra en la pel·lícula. Tinc moltes ganes de vore-la, perquè ha de ser molt interessant!

Ara bé, la masturbació femenina estava mal vista per aquells anys (encara que ara també) però clar, es tractava d'una “malaltia” i, l'única “cura” era la masturbació. Que curiós que a totes les pacients les masturbava el metge o la infermera! Perquè el feien com un tractament per a la malaltia.

Crec que el vibrador va ser uns dels aparells que més alegries va donar amb la seua fabricació, ja que l'orgasme femení és diu que és més complex que el masculí i pot tardar més a l'hora de masturbar amb els dits (encara que no siga veritat)

La pregunta que m'he fet al llegir aquesta entrada ha sigut: La masturbació no és considerava una pràctica roina i dolenta? Aleshores, per què es va fabricar el vibrador? Molt senzill, perquè en aquella època, no es considerava masturbació, sinó un tractament per a la malaltia de la histèria.

Al segle XXI, la masturbació encara no està ben vista i per això moltes dones amaguen les seues pràctiques per por a que les vegen com a “coxines”. En aquesta època, em dóna un poc de vergonya que encara estiguem així.

barbara goldman ha dit...

En aquest vídeo i text tracta del tema sobre les dones quan tenien nervis i tot aixo es cridava l'histeria,la cura d'aquesta infermetat es curava amb la masturbació,gracies a aquest home moltes dones que sofrien de nervis,falta de gana etc varen podré tindre una vida normal sense nervis i amb satisfacció en les parts genitals de les dones sense la penetració del homes,aquest invent ha sigut un gran aparell per dones que no tenen no no volen tindre penetració de un home i donar-se el gust elles mateixes.
Gracies a aquest home moltes dones poden gaudir elles a soles pense que es un dels invents mes utilitzats per dones .

Christian Stone ha dit...

Pense que el vibrador va ser un bon invent perquè ajuda a relaxar a les dones i les dona plaer. Jo pensava que aquest no es va inventar fins a la meitat del segle XX, però ara ja sé que es va inventar inclús abans que la màquina de cosir, el ventilador o la torradora. Aquest instrument va substituir als metges que feien dits a les dones malaltes de histèria, i ara podrien donar-se plaer quan elles volgueren.

La veritat és que l'inventor del vibrador hauria de haver guanyat molts diners, perquè moltes dones l'havien comprat.

El tràiler de la pel·lícula és molt divertit i graciós, sobretot quan el home li fica el vibrador i la dona crida i el metge li pregunta que si l'havia ferit.

dani wolstencraft ha dit...

Jo sincerament no pense que la histèria fora una malaltia, més be el veig com un gust que es volen donar les dones.

No es res roin però feia falta que anaren al metge per a que li masturbase no podia fer-ho una dona assoles?
A la fi en una època com aquesta que es tan conservadora es molt irònic que es inventara el consolador, ja que estava mal vist masturbarse.

A mi no em pareix res dolent que es inventara, inclòs el veig una bona idea per que d'aquesta manera el metge es estalvia el mal rat perquè no crec que en aquella època al metge li agradara molt tenir que masturbar a tortes les dones que a anaven a la seua consulta.

També era bo per a les dones per que tenien mes intimitat i ningú es tenia que a donar de si es donava plaer o no i era més còmode que anar a la consulta del metge cada vegada que li donara la suposta “malaltia”.

Es molt curiós que una cosa com aquesta fora dels primers aparells elèctrics de la historia.

Lo que em pareix molt estrany es que mentre que no apareixia en pel·lícules eròtiques estava ben vist i era com prendre una píndola es dir que tenia fins mèdics.
Però quan es veu en pel·lícules eròtiques es com si fora tabú i ningú vol saber res d'ell i es veu com alguna cosa dolenta.

Amparo Pardo Bazán ha dit...

A vore qui s'atreveix a vore Hysteria davant dels seus pares. 1 cèntim per a qui ho faça, i vull un vídeo que ho demostre!

Llevant açò, ja havia escoltat que els vibradors havien començat per curar una “malaltia”, però no pensava que foren “censurats” per causa de les pel·lícules eròtiques, encara que tinc un dubte: Qui va ser el que va dir a tots “açò no és per curar, sinó per donar plaer”? I no em vingueu amb “un pardalet” perquè el que m'ho diga no em fie, que deu haver-se pres alguna cosa en mal estat per vore pardalets parlant.

I m'he adonat que la histèria no era de la dona, era de l'home que “un polvet i a dormir” i de l'Església amb “no et toques, pecadora!”. Almenys ara el “no et toques” ja no és un missatge que es done tant i les parelles (algunes) tracten de donar-se plaer mútuament.

Ara jo tinc un dubte, personal, un poc fora de tema: Si fins als 18 no es poden mantindre relacions sexuals i als 13, en Espanya, es podem amb permís patern, a quina edat es pot masturbar una persona? Haurem de demanar permís patern també fins arribar a certa edat?

Noelia ha dit...

Em pareix molt bé que un home haja pensat en com donar-li plaer a una dona sense pensar que la masturbació és una cosa ''prohibida'' per a una dóna, i més en els temps en que va inventar el vibrador, que no eren els anys que corren ara. A demés el vibrador és un molt bo invent per a la dona, perquè així no té que dependre de cap home per a gaudir.

A demés el vibrador mata dos pardals d'un tir, ja que serveix per a satisfer les necessitats seksuals de les dones i per a curar la histèria, en conclusió, crec que el vibrador és un molt bo invent, encara que la masturbació tinga tants prejudicis.

Mireia Kent ha dit...

Respecte a que el vibrador va deixar de ser un tractament mèdic sols perquè es va començar a utilitzar en pel·lícules eròtiques no em pareix bé, ja que podia haver continuat sent una cura per a dones amb histèria.

La història del vibrador a variant molt, antigament de segur que només hi havia d'una sola forma i de la mateixa mida, i ara, actualment hi ha diversos tipus, diferent mida, forma, color...

Per el que he llegit al text, el vibrador ha tingut que ser un bon invent i s'ha tingut que guanyar molts diners amb ell. Hui en dia, hi existeix un munt de persones que l'utilitzen encara que tinguen parella.

Gràcies al vibrador, a les dones ne les fa falta un home per poder tindre plaer o arribar a l'orgasme.

monse wolf ha dit...

-Per a què està el vibrador?
Contestació d'aquella època:
-Serveix per a estimular el sistema nerviós, a més d'aplacar les arrugues, els mals de cap i les fatigues. Paraules d'un metge especialitzat.
Contestació d'aquesta època:
-Serveix per a donar plaer a la dona. Paraules de qualsevol persona que sàpiga per a que servix un vibrador.
Quina de les dues respostes té raó?
Jo crec que la segona resposta.

adrian will ha dit...

En eixa època, el vibrador va ser un bon invent per a totes les dones, ja que lis dona plaer. Els metges va canviar de masturbar a les dones amb els dits a crear un vibrador. Va ser una manera mes fàcil per masturbar-se, i al hora d'anar al metge tinguen menys vergonya ja que no se'l fan amb el dits si no amb el vibrador. Peró al principi no era molt practic però va ser un bon invent que moltes dones ara utilitzen però ara son mes pràctics i millors.

La pel·licular pareix ser bona per a saber la historia del vibradorr i pareix ser divertit, i s'aprendrà la seua historia.

Paula De La Barre ha dit...

Com canvien les coses al llarg del temps, no? Un dia passa una cosa i a l'altre, per alguna raó, canvia totalment l'anterior. Això mateix ha passat amb moltes coses, com música, roba, mobles... i el vibrador és un altre exemple.

Al principi era estrictament per a ús mèdic i amb el nom de American Vibrator, va ser el primer vibrador especialitzat en l'estimulació del sistema nerviós. Però quan va aparéixer en les pel·lícules pornogràfiques el varen taxar d'ús mèdic i el ficaren en la categoria de... (soroll de tambors, expectació) asquerositat, la raó: donar plaer a les dones, ni més ni menys.

Per a mi, donar-se plaer no és un delit, és més, s'hauria de recolzar això, no?

Pau de Burgos ha dit...

Pense que aquest invent el “vibrador” va ser molt útil a mètode relaxant com a medic, els donava plaer a les dones, les relaxava i les curava de la histèria . Es va inventar abans que el ventilador, maquina de cosir,etc. però jo pensava que es va fer sobre el segle XX, però ara se que no i se perquè, perquè fa ser molt útil en eixe segle.

Peró ara el que no me pareix be es que actualment el consideren diferent i no estiga ben vist i no siga com abans. I pense igualment com a la masturbació femenina que es com ara el vibrador que esta malt vist i ales que el fan el consideren “guarres” en la majoria dels casos.

Javi Marston ha dit...

Pense que aquest invent com es demostrat va ser un avanç molt gran i era segons els metges un remei per a la histèria i tenim que afegir a tot açò que la creació del vibrador va ser al segle XX, un temps en el qual no es veia bé la masturbació en les dones. Gracies a la seua invenció les dones es pogueren relaxar i també tindre un poc de plaer, es diu que també perdien les ganes de tot i es trobaven fatigades.

Al principi es veia com a una “curació” per a la malaltia però mes endavant cap al 1920 van ser usades en les pel·lícules eròtiques d'aquells temps en aquell moment es va classificar com a sexe, el van deixar uns anys de costat però al 1960 tornà a aparéixer. Per a les dones que estaven sense parella les ajudava a mantindre orgasmes i tindre plaer estant soles.

J.C Soriano Gimenez ha dit...

Primero: Lo de "curar" la histeria. La histeria fue una forma de patologizar a las mujeres. Como de hecho la palabra fue creada en tiempos del Imperio Romano por uno de los primeros y más influyentes médicos: Galeno, en el siglo XIX y principios del siglo XX cuando se invento el vibrador electrico todo aquello tenia una apariencia muy diferente a la que tiene hoy en dia. Resulta que histeria viene de la palabra griega hister que significa útero. Lo que decía el tal Galano en su libro, que por cierto fue el libro de medicina más utilizado hasta casi el siglo XIX, es que las mujeres que no tenían penetración de varón el útero les enfermaba en el marco de su teoría de los "humores corporales" que eran una serie de fluidos que equilibraban el cuerpo. Por eso su comportamiento era inaceptable para su versión androgina de la sociedad. Lo de enfermas era algo bastante social. No le correspondía a una mujer de clase baja sino a las mujeres de clase alta ya que su sexualidad estaba fuertemente controlada por motivos no solo sexistas sino económicos. Si se quedaban en estado y no era del macho, con dinero y posición adecuadas, malo para su patriarcal familia.

J.C Soriano Gimenez ha dit...

Segundo:No fue el único tratamiento de la época para esa "enfermedad" llamada histeria. Por ejemplo el psicoanálisis de Freud fue creado para esa "enfermedad". Resulta que en Viena era bastante más cafres y trataban las "pacientes" con duchas frías y descargas eléctricas, no precisamente para causar placer a las mujeres. Siempre se ha hecho la broma entre el mundo de los estudiantes de psicología de que la autentica creadora del psiconalisis fue en realidad Ana O, que era el nombre en clave de la paciente de Freud que primero fue tratada por psicoanalisis y según el mismo doctor "curada". Era una chica de buena familia burguesa que sentía una repugnancia a tocar o estar en presencia de su padre enfermo. Como eso era socialmente inadmisible se ponía socialmente "histérica". Con la interpretación de los sueños el origen de ese problema que hoy no lo seria en absoluto paso a ser presentado como el famoso complejo freudiano, que curiosamente era también socialmente respetable porque dejaba el patriarcado dominante y a Ana O. sumisa. Pero como decimos nosotros, seria una chica lista que se libro al menos de que la electrocutaran. Vamos que eligió el mal menor, lo que si no es una solución, por cierto Freud no la curo ni la mejoro gran cosa la evito ponerse o que la pusieran todavía peor.
Por lo que parece los anglosajones siempre han ido más a lo practico y los teutones a lo sádico. Los franceses solían tratar eso con hipnosis, se ve que les iba más el espectáculo.

J.C Soriano Gimenez ha dit...

Tercero: Este el tema de la "moral victoriana" que estaba en pleno auge en aquella época. Por cierto sale la reina Victoria abriendo una caja del famoso artilugio sanitario.
La moral victoriana no estribaba tanto en el NO SEXO sino que incidía en el NO SE HABLA DEL SEXO. Lo decente y lo indecente tenia mucho que ver con lo de "guardar las apariencias" y en gran parte estaba motivado por el recuerdo de las anteriores étapas más "licenciosas" de la historia inglesa.
Sobre sexualidad victoriana y en concreto de la Reina Victoria se podría hablar mucho aquí si lo estima oportuno la autora y los lectores. Esta bien documentado y en realidad fue una etapa muy caracterizada para usarla como forma de comprender la difusión de los prejuicios y las costumbre sociales.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Imma,

és molt interessant que faces referència a la dificultat de les dones per a l’orgasme, una creença més mite que realitat. La doctora Ellen Laan, especialista en sexualitat femenina, ha estat investigant a la universitat d’Amsterdam sobre la resposta sexual. Les voluntàries estudiades es masturben mentre veuen pel•lícules eròtiques i els resultats són sorprenents: als segons de començar, totes les dones responen amb un immediat augment del flux sanguini, és a dir, amb una erecció del clítoris, igual que li passa al penis, però no en són conscients, de manera que al principi no senten que augmenta el desig sexual. Aquesta resposta fisiològica és involuntària i es dóna al marge de la importància o de l’opinió que la persona tinga de l’estímul. En resum: les dones som potencialment molt ràpides. Un altre tema és com, aquesta potencialitat, es veu afectada pels manaments socials, pel que s’espera de nosaltres, pel que pensa la parella, pel rol de cuidadores que hem de desenvolupar, etc.

Com molt bé diu Paula, el plaer s’hauria de promoure!!!

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Dani,

tens molta raó de sorprendre’t d’aquest invent; però pensa que si ara, en el segle XXI, la masturbació femenina continua sent un tema tabú i quasi cap xica diu que es masturba, pots imaginar com seria en aquella època. Sobre les xiques pesava i pesa la por a ser considerades “massa sexuals” i el sexe només està plenament justificat en un context amorós. Complaure els xics continua sent més important que el propi plaer i, a més, complaure’l amb la que es considera la pràctica sexual per excel•lència: el coit, que no és la manera més eficaç de portar a l’orgasme a una dona. A les xiques se les protegeix del sexe i la sobreprotecció no et dóna eines per al descobriment ni fa creure les xiques que tenen dret al plaer, que el sexe és un regal i que se’l mereixen.

Rosa Sanchis ha dit...

Efectivament, Amparo, el masclisme i la religió tenen molt a veure en els malestars femenins.

I m’agrada molt que tragues el tema de la maduresa per a l’autonomia sexual. El Codi Penal espanyol estableix en 13 anys l’edat de consentiment sexual. Això significa que un xic o una xica d’aquesta edat poden tindre relacions sexuals amb una persona major de 18 anys sense que siga considerat abús. Els menors que han complit 13 anys no necessiten permís familiar per a l’autodeterminació sexual, és a dir, per a mantenir relacions sexuals consentides. Si ho extrapolem a l’educació: cal el permís familiar per a rebre educación sexual en aquesta edat? Jo crec que no. Hem de dir que aquesta edat és prou baixa, si la comparem amb països veïns (15 a França, 16 a Regne Unit i Holanda) i només la supera el Vaticà (12 anys).

D’altra banda, hi ha una altra maduresa que afecta a la possibilitat de decidir autònomament sobre la propia salut. En aquest cas, la Llei Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient (2002) estableix la majoria d’edat en 16 anys, presumeix la maduresa legal a partir dels 14 i afegeix que es pot considerar menor madur/a a partir dels 12. Aquesta condició regeix també per a la confidencialitat de les dades i es té molt en compte en la pràctica mèdica. Això significa que els progenitors no tenen dret a conèixer l’historial mèdic de la persona menor, que un/a farmacèutic/a pot donar l’anticoncepció d’emergència a aquesta edat, i que també un/a mestre/a hauria de poder donar informació sexual.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola J.C.,
l’autora no té inconvenient a parlar de qualsevol tema, però potser caldrà adaptar la informació que es dóna al públic majoritari del bloc, que són el meu alumnat de 3r d’ESO. Gràcies per la informació.

Christian de Burgos ha dit...

Respecte al comentari de Mireia Kent, cal destacar un matís que no estic d'acord i és que, si dius que gracies al vibrador a les dones ja no els fa falta un home per tindre plaer... doncs abans de que el vibrador apareguera, els homes què eren? maquines de donar plaer?

En l'època on va aparéixer el vibrador, els marits no li feien molt cas a la dona, doncs elles volien relaxar-se, tindre plaer... en eixa època el vibrador no és mala idea, però en el S.XX jo crec que els vibradors no tenen la mateixa importància, perquè ara els homes i les dones cada vegada tenen més passió pel sexe i el practiquen més.

Goldman ha dit...

La veritat es que no tenia ni idea d'això, mai ho havia pensat. No m'estranya que en aquella època l'orgasme i el plaer sexual de la dona estiguera lligat a l'home si encara en els nostres dies hi ha gent que pensa aixi. El vibrador va ser un invent revolucionari, cert, però quan de veritat es va produir una revolució ''sexual'' va ser quan es declara l'aparell com objecte únicament sexual. Això significava reconéixer la independència sexual de la dona.

JadD ha dit...

És interessant vore una de les cares ocultes de la història, ja que aquest tema ha sigut (i és) un tema tabú. Al mateix temps, em resulta interessant (ho sé, he repetit la paraula, però es que és veritat, es interessant) la manera en la que tracten la masturbació, perquè ho fan com cura d'una “malaltia”. Ara bé, que la única malaltia que pot haver-hi és la disfunció erèctil dels seus marits o la ejaculació precoç.

D'altra banda, que la masturbació es plantejara com a cura d'una malaltia ha vingut molt bé a moltes dones al llarg de la historia, perquè sinó s'hagués fet, ara no existirien vibradors ;) (I no crec que a tots els metges els resultara desagradable tindre que donar massatges pelvians)

Marta ha dit...

Resulta curiós que en aquesta època s'inventaren una malaltia que es referira a la falta de plaer per a les dones. No dic que no tingueren sexe amb els seus homes però,tal vegada, no satisfactòriament. A més, el vibrador es va inventar perquè els metges no volien fer massatges pelvians a les seues pacients.

VVV Wolf ha dit...

Aquest article és molt curiós. El cinqué aparell elèctric un vibrador qui podria imaginar-ho. En aquells temps amb el mal veure del plaer femení amb la masturbació...

La malaltia de la que es parla, crec personalment que es una invenció d'alguna dona que no feia les coses, perquè el seu pare no li deixava o alguna cosa d'aquestes. La solució va tindre èxit com podem veure.

El tràiler de la pel·lícula es molt interessant m'agradaria veure-la en el futur.

maria campoamor ha dit...

En aquest text i vídeo parla sobre els vibradors que va ser un invent a mediats del segle XX, perquè aixi les dones no feia falta que estiguera un home per a masturbar-se. Però si en aquella època estava mal vist masturbar-se con que havien d'anar al metge a masturbar-se? Al metge si que li havia d'agradar açò per a fer-lo a totes les dones no? I en aquella època no crec que fora una malaltia, més bé que el seu home no li donava el que li havia de donar. Jo crec que és un bon invent perquè així les dones poden tenir plaer sense dependre d'un home.

Melissa Nelken ha dit...

Jo no sabia que el vibrador es va inventar fa tant de temps, ni que fóra per a curar la histèria, i m'ha sorprés.

Si en aquella època, ja es va inventar el vibrador, per què a l'època que estem, encara està mal vist? Si era un tractament de cura. Jo crec que abans no estava mal vist perquè no era per al plaer propi, era un tractament.

Em pareix un invent bo per als metges d'eixa època, per a no haver de masturbar a les dones amb les seues mans. I amb el temps, no feia falta ni anar al metge, perquè les dones poden usar-lo des de la seua casa i no fa falta que hi vagen.

stefania cady ha dit...

Aquest vídeo em pareix prou curiós, ja que jo em pensava que la masturbació en les dones en aquella època era considerada dolenta.

Però me n'he adonat que en aquells temps era vist com una malaltia. Això era l'excusa perfecta per anar al metge a que les donaren plaer.

Jo no tenia ni idea de que ja fa temps hi existien el vibradors. Crec que l'invent d'aquest aparell va ser un descans per als metges, o almenys jo ho pense aixi, ha de ser prou incòmode que anaren les dones a les consultes per aquest raó.

Alejandro Becker ha dit...

El vibrador ha sigut un gran invent per a les dones ja que és una forma de donar-se plaer fàcilment, encara que en un principi s'inventà per a curar una malaltia com l'histèria i no es va tindre en compte que el plaer pot solucionar problemes com estrès, i també tenir en compte que el plaer en aquesta època estava mal vist, i encara més per a les dones.
Però jo pense què una dona sap quan necessita plaer i ella mateixa o la seua parella pot fer el que feia el metge i quan aquest el feia no era el mateix que quan ho feia la seua parella que t'agrada o una mateixa encara que estiguera mal vist, però en la intimitat...

Carla Mott ha dit...

No em pareix bé que la gent no veja bé comprar vibradors per a donar plaer. Es una forma de que les dones no depenguem dels homes per a tindre plaer. Em pareix molt be que les dones pugen tindre plaer tocant-se o amb joguets sexuals. També em pareix be que un home pense en els plaers de la dona i en com curar la histeria.

Inma Mozzoni ha dit...

Maria, com bé em vas dir de l'erecció del clítoris, mai havia imaginat que el clítoris podia estimular-se tant fàcilment com un penis i crec que aquest pensament el té molta gent ja que, quan un home s'estimula és molt més senzill saber-ho perquè el podem veure-ho a simple vista, i no és com la dona que pot estar excitada sense que cap persona se n'adone. Gràcies pel teu aclariment Maria.

J.C Soriano Gimenez ha dit...

Muy bien, buscare algún material en formato video y te lo paso para que lo apruebes.