28 d’abr. 2011

26 d'abril. Dia de la visibilitat lèsbica.


Conversa a la sala del professorat:

Profe de Llengua: Jo és que no parle de la meua vida privada! A ningú res li importa!
Jo: Ah!
Profe de Llengua: No entenc per què una persona homosexual hauria de dir el que fa o el que deixa de fer! Cadascú té la seua vida!
Jo: Ja, ja...
Profe de Llengua: Un company de feina de la meua dona és homosexual i no passa res!
Jo: No, no...
Profe de Llengua: Fins i tot ens va convidar, a la dona i als xiquets, a la seua boda.
Jo: Ummm...
Profe de Llengua: I no tenim perquè donar explicacions a classe, amb l’alumnat! Jo no em fique en la seua vida, i ells tampoc han de saber res de la meua!
Jo: Sí, sí...
Profe de Llengua: Ja tinc prou de trobar-me’ls pel barri, al súper, comprant... Per cert, hem contractat el viatge per a aquest estiu en l’agència de la mare d’un alumne de primer de Batxillerat. Uns preus boníssims!! I tu què faràs aquest estiu?
Jo: Encara no ho sé, però de segur que el passaré amb la nóvia i la xiqueta!
Profe de Llengua: Ah... No sabia...
Jo: Tampoc és que a mi m’agrade massa parlar de la meua vida privada; però quan em pregunten, conteste!
Profe de Llengua: Clar...
Jo: Encara que hi ha molta gent que parla de la seua vida privada sense adonar-se’n... I sense que se li pregunte!
Profe de Llengua: Sí, sí...
Jo: És normal, en general parlem de les persones amb qui ens relacionem, i amb més motiu si són la nostra parella o fills/es!
Profe de Llengua: Ja...
Jo: El que passa és que quan jo ho faig, se sol crear el silenci! I és com si parlar de la meua xicota fóra una confessió i no el simple fet de nomenar les persones amb qui em relacione!
Profe de Llengua: Ummm!
Jo: A classe, passa igual: quan em pregunten, conteste, i si no em pregunten però ve al cas, per exemple quan es fa un comentari homòfob, també! Altres vegades, trac el tema jo, perquè es dóna per feta l’heterosexualitat de tot el món, i la realitat és més diversa del que sembla!
Profe de Llengua: I què diuen?
Jo: Al principi se sorprenen, i després se n’obliden! Estan massa ocupats/es amb les seues pròpies hormones per a preocupar-se de les nostres!!!
Profe de Llengua: Ehem...
Jo: La visibilitat és necessària: n’hi ha lesbianes profes, alumnes, bibliotecàries, inspectores, mares, directores, netejadores, conserges...
Profe de Llengua: I filles. Crec que la meua és...
Jo: La teua és...?
Profe de Llengua: Lesbiana!
Jo: Molt bé! Posant nom i parlant obertament ens entenem millor!!


PD: Amb dos dies de retard (ai!!, és el que té estar de vacances!!)

18 d’abr. 2011

IES Font de Sant Lluís. Setmana de la sexualitat.


(en castellà)
Cabano és un dels xics més sol·licitats de l’institut i ha organitzat una festa petting a sa casa (1-2). “To pet” significa “acaronar” i en el petting es pot fer de tot menys la penetració, “que para eso ya están todos los días del año", diu Cabano.

A Paula li agrada Cabano. Per cridar la seua atenció, balla morbosament amb Cova i, quan ell “pica l’ham”, li diu que el vol en exclusivitat. Cabano deixa de banda les dues xiques amb qui es besava i puja amb Paula a la seua habitació. Mentrestant, Julio entra al vàter amb Cova i intenta forçar-la per a tenir relacions sexuals.

Convé que ens detinguem en la conversa que mantenen Cabano i Paula:


Cabano - Joder tía, que subidón con las pastis, ¿eh?
Paula - Sí…
Cabano - Te estás portando de puta madre ¿Me la comes un rato?
Paula - ¿Tienes preservativos?
Cabano - ¿Para esto?, ¡tú flipas!; ¿qué quieres, comer goma?
Paula - Es que… no sé…
Cabano - Joder tía, con lo enrollada que parecías con Cova. ¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo! ¡Venga va!
Paula - Pero… ¿yo te gusto?
Cabano - ¡Mucho!

Te estás portando de puta madre.
Cabano parla a Paula des de la posició de qui té el poder, com un pare parlaria al seu fill o com l’amo, a la seua mascota. No li diu: “m’encanta com m’has seduït” o “m’agraden els teus besos...”, sinó que la felicita per portar-se “com toca”.

¿Qué quieres, comer goma?
El motiu que li dóna Cabano per a no usar preservatiu és, en aparença, altruista: ho fa per ella, per a evitar-li el sabor del làtex; però en realitat qui no vol la fel·lació amb preservatiu és ell. Podria haver-li dit, de manera assertiva, quin era el seu desig, així de simple: “M’agradaria més que ho feres sense goma”.

Joder, tía, con lo enrollada que parecías con Cova.
Cabano jutja a Paula (li posa nota) en funció de si acompleix o no les seues demandes: si fas el que jo dic, ets guai i enrotllada; si no ho fas, ja no moles. Paula també pensa que “si me pongo en plan estrecha, ¿quién me va a querer?” I la seua amiga Cova li recorda que “como Cabano te vea así de paradita, se va a fijar en otra”. El valor de les xiques, el posen els xics en funció de l’aptitud sexual!!!

¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo!
Amb aquesta frase, Cabano deixa clar que el seu temps és molt important i que no el vol perdre. Segur que altres voldrien ocupar el lloc de Paula!

¿Yo te gusto?
Paula necessita saber que ell va seriosament i, per això, la raó que la fa accedir és la resposta d’ell: "Mucho". Si ell diu que li agrada Paula, ella farà el que Cabano li demane. Tot per amor? Molt més efectiu hauria estat que Paula li proposara que li la menjara a ella primer!!

A l’endemà de la festa, Paula està fotuda i ho conta a Blanca. Pel que li diu, sabem que ha actuat pressionada per Cabano i pel “tots ho fan” i que no li ha agradat gens la relació sexual. “El sexo se supone que mola”, diu a Blanca. I la seua teoria sobre l'absència de plaer és que no era l’”amor de la seua vida”. Òbviament, està molt equivocada. Estar enamorada no garanteix que les relacions siguen plaents. L’amor pot facilitar la comunicació (si és un bon amor!), ja que hauria d’haver-hi: empatia, diàleg, preocupació per l’altra persona, respecte, ganes de millorar com a amant, etc. Però no és infal·lible. D'altra banda, aquestos ingredients haurien d'estar en qualsevol relació, amb amor o sense. (De l'existència de la "mitja taronja" o de "l'amor autèntic", ja he parlat en altres entrades).

N’hi ha qui diu que Paula s’ho ha buscat per pujar a l’habitació amb Cabano. “Ella ja sabia al que anava” es comenta. En la sexualitat sembla que hi ha regles que són com els manaments de la religió catòlica, però aquestes no estan escrites en cap lloc: "Ho sap tot el món". Les principals són tres:
Regla 1. Tota festa ha d’acabar en un coit (i si una xica ha accedit a anar a l’habitació del xic, no pot tirar-se enrere). Si no és un coit, almenys ha d’acabar amb l’orgasme del xic.
Regla 2. Els xics són molt sexuals i no es poden controlar. No se’ls pot deixar “a mitges”.
Regla 3. Està justificat usar la pressió si una xica “ha provocat” un xic.

No cal pensar massa per a adonar-se que aquestos manaments són tremendament masclistes!!! Només tenen en compte el plaer dels xics, que són els únics als quals es reconeix el dret a la sexualitat. Moltíssimes xiques es queden "a mitges" perquè les seues parelles heterosexuals no saben que el coit no és la pràctica que els dóna més plaer; tampoc les saben tocar o fer-los sexe oral, ni elles els expliquen què els agrada. Els missatges sobre la sexualitat a les xiques estan plens de perills, i mai d’invitacions a conèixer-se, a descobrir-se, a tocar-se, a demanar... I això repercuteix negativament en la seua vida sexual.

A ningú li sorprén que Paula no demane també a Cabano que li faça sexe oral? L’orgasme d’ella no té importància? Les xiques s’alimenten d’amor?

Als xics, per contra, se’ls anima a ser molt sexuals, però sense ètica, de manera que aprenen, des de ben jovenets, que la manipulació i la pressió són bones ferramentes per a aconseguir sexe, ja que tot el món els reconeix el dret a ser satisfets sexualment.


No podem ser ingenus/es i pensar que és fàcil defensar-se de la manipulació!!!!  S'ha de ser molt hàbil i tindre l'autoestima ben alta; però ja hem vist que a les xiques se les educa per a l’Amor, la Bellesa i la Cura, i són els xics els que els posen valor, no elles mateixes.
  
Per això és molt important que qualsevol curs d’educació sexual, que pretenga millorar la vida sexual de les persones, treballe la comunicació assertiva dels desitjos, desmunte la manipulació i la pressió (perquè no respecten l'altra persona), i arracone la queixa o la màgia (per exemple esperar un príncep blau, com fa Paula). 

Així que recordeu: el plaer en les relacions sexuals no ens caurà del cel si no ens el treballem!!!. Els xics han de fer menys feina perquè el patriarcat sempre ha tingut en compte els seus desitjos; però també pateixen la pressió de ser valorats per la potència i, de tant de mirar-se el penis, s'obliden (i es perden) la resta del cos. Ara les coses estan canviant, però encara queda molt per fer. Ànims i a la feina!!!

14 d’abr. 2011

El único cálculo que tienes que resolver es...


Las chicas solo quieren sumar from Eva M Perdiguero on Vimeo.

Una pàgina interessant sobre Dones i Matemàtiques

Premi Karícia (abril 11)

Feia temps que no donava el premi Karicia... així que ja va sent hora de reprendre els vells i bons costums!!!
Molt bo, Helena!!!
Hola a tothom :)
En referència al documental de "Drag Kings" que hem vist a classe, haig de dir que m'ha agradat perquè mai havia sentit a parlar d'elles. Per això m'ha semblat molt interessant. Sempre havia sentit parlar de les Drag Queens i mai ningú m'havia dit res. En aquest aspecte crec que s'ha d'explicar que no hi ha sols homes que es vesteixen com a dones sinó que també hi ha dones que es vesteixen com a homes. Mentre escric i rellegisc, me n'he adonat que la última oració escrita, queda un poc estranya. Es pot dir que es vesteixen o que la seva manera de vida és de dona/home? Hi ha algunes dones al documental que quan estan al Venus Boyz són homes, però que la resta del dia són dones. En canvi, la fotògrafa viu com a home. I no sé si dir LA fotògrafa o EL fotògraf ! Estic confusa perquè no vull que es malinterpreti el comentari i que es pensi que jo sóc tancada de ment i que considero que això per als "Drag Kings" és tan sols diversió. I no és així. A més, a les pròximes classes d'Educació Afectivoemocional podríem fer tallers de masculinitat o de "Drag Kings". Podríem fer com una taula de aspectes que es considera correctes per als homes i no per a les dones, i al revés. Pot arribar a ser molt interessant. És una espècie d'empatia. Posar-se a la pell dels altres.
I en quant al tema de "marimacho", que per cert caldria buscar-li una equivalència per al català, crec que cal començar a solucionar aquests problemes. Jo ho consideraria una espècie de "bullying" perquè no es deixa llibertat a les xiques. Jo quan era petita, vestia roba del meu germà i durant molt de temps vaig vestir roba "de xic". Quina era la diferència? Doncs els colors, el tipus de roba, etc. Jo tenia molt de xandalls del meu germà Miquel. I haig de dir que no solc portar ni falda ni vestit perquè és massa gran la comoditat de portar vaquers. Ma mare em va deixar de comprar faldes perquè mai me les posava. Sort que ningú em va dir mai marimacho, perquè per als xiquets és dur, és un tipus de repressió. També me'n recorde que els meus pares em regalaren un llibre que es deia " ¿Mari José o Maria José?" o alguna cosa per l'estil. Tractava d'una xica que li deien que era una "marimacho". Sa mare li comprava vestits però ella es posava pantalons i xandall. Que era molt bona en gimnàstica. Buscaré el llibre per casa i si el trobe posaré l'enllaç perquè qui vulgui el pugui llegir. Estava molt bé.
Moltes gràcies.
13 d’abril de 2011 14:38
Elimina

11 d’abr. 2011

Transgèneres


Dréd from Baubo on Vimeo.


Dréd performant-se from Baubo on Vimeo.





 "Què vol dir marimacho?", preguntà Joana a sa mare. Ester va deixar de remenar les llentilles que tenia al foc i es va quedar mirant la menuda. Com és possible que amb sis anys ja s’haja de sentir aquestes coses?, pensà indignada. "Qui t’ha dit això?", preguntà. "No m’ho han dit a mi, mama, li ho han dit a Carmeta, la germana de Carles". Ah, sí..., recordà Ester: la primera vegada que l’havia vista li havia semblat un nen, amb els cabells talladets ben curts i una gorreta de raper; s'entendrí perquè li havia recordat a ella de menuda. Carles era amiguet de Joana i sempre que venia a casa a jugar es discutien perquè els dos volien el vestit de princesa. La germana, en canvi, no consentí posar-se ni el de la comunió i a les classes de dansa tradicional sempre portava la roba dels xics.

Ester es llevà el davantal i es mirà la samarreta, que només gastava per a estar per casa, ja vella de tant d'ús. Hi havia escrit: "Mari Macho", però Joana encara no llegia i no se'n va adonar. Abaixà el foc del guisat i es va asseure a la taula de la cuina a veure com li explicava a la seua estimada filla què volien dir les persones quan qualificaven algú de marimacho.  
   Una marimacho (o una butch en anglés) és una xica masculina o que es comporta com un home.
   Si aquesta explicació ens agrada, vol dir que no comencem massa bé.  El millor seria preguntar-se com es comporten els hòmens i si hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntica”.
   La filòsofa Judith Butler diu que no, que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat -i la roba, el bressol, el carro, l'habitació... tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens serveix.
   Una Drag King és una dona conscient de la teatralitat de la masculinitat que juga amb el gènere per a fer un espectacle en un club o en un escenari. Les Drag Kings que apareixen en el documental Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge (uns pelets a la barba), capacitat d’observació i ganes d’experimentar. Mildred representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. Mo B Dick ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos com a home i l’altra com a dona. Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat i, fins i tot les amigues, el tracten diferent a quan es feia tractar en femení, perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens.
   Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya a les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Les dones caminen amb passes curtes, sovint amb sabates incòmodes, miren el món amb curiositat i desig de transmetre... Els hòmens són més reservats i esperen que el món vaja a ells; quan caminen, cada tros de terra els pertany... Torr es vesteix sovint d’home i passeja per la ciutat. La gent la respecta més i l’escolta quan sembla un baró. La masculinitat tradicional dóna autoritat als hòmens, pel simple fet de nàixer amb uns genitals masculins, i en lleva a les dones.
   Intersexual és qui naix amb genitals que dificulten la seua classificació com a home o com a dona i generalment és sotmés de nadó a operacions que en modifiquen els genitals per a adequar-los al sexe que un equip mèdic, amb l’acceptació de la família, determina.
   Transsexual és un terme mèdic que designa a aquella persona que es percep i desitja ser percebuda del sexe contrari al que se li va assignar en nàixer i decideix modificar el seu cos amb hormones i operacions perquè aquest s’adapte al sexe sentit.
   Per què se li pregunta a una persona transsexual què la/el fa sentir-se dona o home, o des de quan se sent de l’”altre” sexe? Per què no se li pregunta a qui ha assumit sense dubtar-ho el sexe que se li va assignar en nàixer?
   Per què et sents un home? Per què et sents dona? Què és ser masculí? I ser femenina? No seria fantàstic que poguérem ser masculins/es i femenins/es sense seguir cap guió establert?
   La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. La meua proposta és que comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers. Esteu segurs/es que el millor, i més divertit, és repetir sempre els mateixos diàlegs?


(En el post Marimacho podeu trobar més informació)
PD: Traducció al català d'alguns fragments del documental.

5 d’abr. 2011

La irresistible menstruació

  

  


(en castellà)

"Quan Eduard Cullen va entrar a classe, l'olor a sang es va fer irresistible. Generalment ho duia bé, però aquella olor... aquella maleïda olor era nova, intensa i extraordinàriament atraient. De res va servir passar-se pel nas el mocador mullat amb la substància que el pare preparava perquè ell i les germanes pogueren resistir entre els humans i les humanes, fins a tenir a prop un animal del bosc que els assedegara. Per a un vampir apassionat com Eduard, que les companyes tingueren la regla era un dels majors martiris que havia de suportar, molt pitjor que escoltar, any rere any i dècada rere dècada, les explicacions repetitives del professorat. Si almenys la tingueren totes alhora! pensava Eduard sovint, seria més fàcil; no com ara, que sembla que es posen d'acord perquè sempre hi haja a classe una amb la fatídica menstruació!

Afortunadament, algú va obrir la finestra i Eduard pogué respirar una mica fins que el professor el va fer seure, justament, al costat de la nova. Bella es va presentar amb un somriure, però ell amb prou feines va poder dissimular l'aleteig provocat per la seua pituïtària nasal, que no havia tingut temps d'acostumar-se a l'aroma de Bella ni d'elaborar l'antídot que li permetera resistir l'anhel d'apujar-li la faldilla i desdejunar-se."

Stephenie Meyer no es va atrevir a contar-ho, però açò és el que va passar en realitat quan Bella i Eduard es van conèixer!!!

Per què no es parla de la regla? Per què hi ha associada la idea d’impuresa? Es pot dir en ple segle XXI que la sang menstrual és “suciedad que se echa por ahí abajo”? Són els hòmens racionals i equilibrats i les dones, inestables i capricioses a conseqüència de les hormones? Es talla la maionesa quan es té la regla? És incompatible el sexe amb la menstruació? Què és millor: el tampó, la compresa o la copa menstrual? Es perd la virginitat amb un tampó? Hi ha la mateixa consideració social de la regla i de la primera ejaculació?

Els fragments que he seleccionat pertanyen al documental “La luna en ti” (Diana Fabiánová, 2009) i ací es responen algunes de les qüestions anteriors.

Convé que anem desmuntant els mites, les supersticions, la concepció negativa de la menstruació... i per a això cal compartir els coneixements científics i l'experiència personal. A veure si en la pròxima novel·la la Meyer s’anima també i introdueix una mica més de realisme a les seues històries! 

PD1: Per a més informació sobre la regla, i altres temes, visita la web Sexe Joves
PD2: Un regalet per a qui vulga treballar els amors de vampir (cal anar als arxius del final del full)