IES Ifach de Calp. Abril no és un mes.

A les pel·lis i sèries, la sexualitat sempre es mostra de la mateixa manera: es tracta d'acoblaments automàtics, ràpids i plaents, i a tot el món que ho fa li passa!


En la sèrie Física o química, per exemple, els/les guionistes que se la inventen converteixen el coit en la pràctica estrella, temporada rere temporada, i el penis és el far que ha de guiar la sexualitat. Ací hi ha uns quants exemples:

Al principi, quan Julio ix amb Cova, ell decideix trencar la relació, incapaç de suportar la frustració d’haver intentat tindre relacions coitals diverses vegades sense mantenir l’erecció. Tanmateix, Cova, que se l’estima molt, no vol renunciar a la relació, i li fa una abraçada enmig del carrer. Aleshores Julio té, per fi, l’esperada erecció i, com que no la volen desaprofitar, ho fan al parc, darrere d’uns arbres, i sense preservatiu.

La primera vegada de Gorka i de Ruth també és “curiosa”. Ella agafa un condó però ell diu que no, que ell “sempre acaba fora”. Ruth li contesta que només ho fa sense condó amb els seus nóvios i que “arriba fins on ells volen”. Gorka li demana d’eixir i tema solucionat: una altra relació coital sense protecció!

Gorka fa un treball de classe on mostra com tenen sexe els animals. Però una de les diapositives és la de Fer, un company homosexual, tenint sexe amb la seua parella. Fer ix de classe avergonyit però, contràriament al que podríem pensar (que tot el món el criticarà), unes quantes xiques i algun xic li donen notetes amb el seu telèfon perquè... atenció: Fer té un penis molt gran i digne d'admiració!

Yoli ix amb Quino, un xic religiós que no vol tindre relacions coitals fins al matrimoni. Yoli se sacrifica durant un temps, perquè està molt enamorada, però finalment renuncia a la relació perquè es considera que tindre relacions sexuals és sinònim de tindre relacions coitals. No té manetes el xic? No té boca? No han sentit parlar del sexe oral, de les carícies, de la masturbació mútua...?

En fi...

Aquest model sexual penetratiu, instintiu, animal, heterosexual... és molt poc original. Parteix de la imitació (dels animals?) i no de la curiositat o el descobriment; només es preocupa per adquirir una bona tècnica (amb kamasutres diversos) i no per jugar; i té a la base un munt d’exigències (ereccions duradores, orgasmes obligatoris...) que passen per damunt de les preferències de cada persona i de l’escolta del propi cos.

I a mi, què m’agrada? hauríem de preguntar-nos. El món de la sexualitat i de les relacions requereix moltes interrogacions i una visió ben crítica. I una de les coses fonamentals que hem de criticar és la diferent educació que se’ns dóna a les  xiques (Calzedonia) i als xics (Burguer King, Axe 1, 2, 3), una herència de temps passats que encara no ens hem llevat de damunt.

Abril ho intenta. Palmer també. Tant de bo hi haja cada vegada més persones (joves, profes, pares i mares...) que òbriguen camins perquè les paraules tan boniques que apareixen en les lleis (diversitat afectivosexual, superació del sexisme, educació emocional...), i que l’escola hauria de dur a la pràctica, no es queden només en una declaració de bones intencions. 


Salutacions, alumnat de Calp!!

I una parelleta de downs es petonejava...

21 de març. Dia Mundial de les persones amb Síndrome de Down.


La setmana passada, fent cua al cine, hi havia al meu costat un grupet d’adolescents amb síndrome de Down. Una parelleta es petonejava i em vaig quedar mirant, encantada. Pillada in fraganti en la meua xafarderia, vaig dissimular buscant els diners per a l’entrada; però el meu cabet se’n va anar a la seua aula, segurament en un centre d’educació especial, i d’allà va volar a la meua, en un institut de secundària del centre de la ciutat. Els donarà algú educació sexual? em vaig preguntar. I vaig somiar que sí, que per a tot el món hauria de ser evident que les persones som sexuals, amb discapacitat o sense ella.

Entrí al cinema i vaig veure Pa negre, que tracta d’uns temps propers i d’uns fets que l’avi em contava.

Aquella negror encara ens acompanya, vaig pensar, una mica deprimida. Per això l’educació sexual no està ni a les aules d’educació especial ni a les no especials.

PD: Mentrestant, gaudim dels petons, que aquestos no ens els pot llevar ningú!!

En el magnífic bloc del grup Mitologia de la Sexualidad Especial, podem trobar més informació sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat.

8 de març. Dia internacional de les Dones.

Espere no haver de fer un post dedicat al 8 de març durant molt anys. Tant de bo aquest fóra l’últim!! Això significaria que ja no cal lluitar per la igualtat de drets, d’oportunitats o de tracte per a les dones, i que els feminismes no són necessaris. Malauradament, aquestos drets solament apareixen en les lleis i, encara que és molt, no s’han aconseguit en la realitat, i per això cal continuar lluitant i reclamant la meitat del món que ens correspon: la meitat dels bens materials, de la cultura, de la ciència, dels espais, dels temps, dels sabers, dels poders, dels plaers...

Abans de continuar, explicaré un error que es repeteix, segurament amb la intenció que la igualtat no es faça realitat: el feminisme no és el contrari del masclisme. El masclisme és prepotència, abús de poder i voluntat de subordinació. El feminisme busca la igualtat i sempre ha estat una lluita pacífica que ha reclamat el reconeixement de les dones com a faedores del món i no com a secundàries que contemplaven l’obra dels barons.

Els feminismes continuen sent necessaris i continua sent imprescindible també reclamar la igualtat en els plaers i en la cura. La socialització de les xiques es fa seguint el que Amèlia Valcárcel anomena la Llei de l’Agradar: buscar la bellesa, complaure, aguantar, ser pacient, tindre cura, ser empàtica, viure l’amor com un lliurament, desenvolupar habilitats de relació i expressives, tindre un paper secundari, idealitzar les relacions amoroses... Es podria resumir en: cura, amor i bellesa. (E. Simón)

Els xics, per contra, se socialitzen en  la Llei del Domini: lideratge, agressivitat, competitivitat, amor com a sexualitat i èxtasi, coneixements i habilitats instrumentals, negació de les pròpies emocions, falta d’empatia, cerca de l’èxit... (E. Simón)

Les relacions sexuals i de parella heterosexual són un camp minat de desigualtat. L’educació diferent que hem comentat fa que les xiques, pressionades per l’ambient i pel desig masculí, tinguen relacions sexuals de risc (per al cos i per al cor) perquè ni saben que tenen drets ni que reclamar la seua meitat no és egoisme sinó justícia. Pel que fa als xics, viuen la sexualitat com un instint que no es pot controlar, pensen que tindre parella significa ser satisfets, creuen que la seua manera de viure el sexe és universal (perquè els han ensenyat que allò masculí és el patró de la humanitat) i se senten en el dret de reclamar (i pressionar) per aconseguir el que "els pertoca".

Així les coses, el 8 de març és un dia més de lluita que ens recorda que aquesta s’ha de fer tots els dies.


Elena Simón: La igualdad también se aprende. Cuestión de coeducación. (Narcea, 2010)

Sexting, amoring i altres -ing

Quan tenia 6 anys, va arribar la televisió a ma casa, en blanc i negre, per descomptat. Dos anys després, vingué el telèfon, tot i que per a parlar calia que ens connectara una telefonista. Vaig tindre el meu primer ordinador als 20 anys i allà vaig jugar al primer vídeo-joc. Als 30, em vaig connectar per primera vegada a internet. Al mòbil em vaig resistir bastant, però finalment arribà. Fa un any que tinc Tuenti i Facebook i en fa dos que escric en aquest bloc.  

Aquesta és una part de la meua vida que compartesc, juntament amb l'opinió que tinc del que comente, perquè la intimitat ja no és el que era. La nostra identitat té un espai virtual on anar construint-se a base de fotografies, estats, vídeos, comentaris deixats en altres murs, blocs, etc. El missatge del Tuenti, recordant-nos que fa dies que no canviem el nostre estat i que alguna cosa deu haver passat, és una invitació a compartir la intimitat. Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima ha començat a anomenar-se extimitat. I cada vegada més sembla que ens definim (o construïm) a través del que mostrem a la xarxa i els/les altres veuen i/o lligen. 

De vegades aquesta mostra pot ser política, reivindicativa, i ensenyem i parlem de nosaltres perquè estem defensant el dret a ser d'una determinada manera i que aquestos drets es facen extensibles a tot el món. 

Una forma de mostrar-se és el Sexting, contracció de sex i texting (enviament de sms), que es refereix a l’enviament de fotografies o vídeos eròtics i/o sexuals per mitjà de telèfons mòbils o de les xarxes socials.

Altres formes són l’Amoring, (si algú té un terme millor, s’accepten propostes) que és l’intercanvi d’enceses declaracions amoroses, incloses creatives fotografies de la parella enamorada amb moltes LLLL i molts cors, diàlegs íntims amb molts PER A SEMPRE i MAI NINGÚ ABANS COM TU, etc. A poquet que observem, ens adonem que SEMPRE i MAI són mentida, i que l’amoring deixa pas a l’oding, fins que una altra parella torna a omplir l’espai real i virtual deixat per l’anterior. La realitat és que tot aquest recorregut vital (i virtual) queda enregistrat per a sempre a la xarxa. Ho havíem pensat? 

Potser convindria reflexionar una miqueta sobre la informació que compartim. Volem de veritat que les 600 amistats de la nostra xarxa tinguen tanta informació de nosaltres? Penjaríem al corredor de l’institut, les fotos que pengem al Tuenti? Què passaria si perdérem el mòbil amb les fotos o els vídeos que hi guardem? Coneixem la privacitat del nostre Tuenti? Demanem permís per a penjar fotos d’altres persones? Ens sembla bé que es pengen fotos sense el nostre permís?...

Aquestos vídeos són una miqueta massa ximples i el que fan és situar tota la responsabilitat en la persona, que després de compartir fotos íntimes, serà víctima, i no en qui traïx la confiança i difon material privat:

Aquestos m'agraden més, encara que el segon se'n va a un altre tema: 

    
Aquesta va en la mateixa línia culpabilitzadora del dos primers. Pensa abans de penjar res! diu el missatge. I per què no diu: Pensa abans de compartir una foto que no és teua, i no la passes!? O Has pensat en les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques la seua foto? 

Ací hi ha unes recomanacions imprescindibles per a configurar la privacitat del Tuenti: