Karici.es ha fet dos anys l'1 de febrer. Comptant aquesta que escric, hi ha 162 entrades i 1861 comentaris, tot i que la immensa majoria d’ells són exercicis de classe. En els meus somnis, la majoria de l’alumnat entra després de classe, mogut per la curiositat, per les ganes de debatre, de preguntar i/o de compartir... però en la realitat que m’ha tocat viure, en aquest moment històric i vital, i amb els recursos de què dispose, només una minoria entra per gust; la majoria ho fa perquè la seua professora els porta a l’aula d’informàtica, en classe de llengua i en tutoria, per a parlar i debatre sobre les sexualitats i les desigualtats.
La LOE diu que l’educació ha de possibilitar el desenvolupament de les capacitats afectives de l’alumnat, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la crítica de les desigualtats que permeta superar els comportaments sexistes. Però aquesta declaració de bones intencions és també com el meu somni: un desig que per a convertir-se en realitat necessita mitjans.
I jo em pregunte: Com han de ser les relacions sexuals igualitàries (mútuament consentides, saludables, lliures i plaents) si no s’eduquen de forma explícita? Com hem de poder viure les persones la nostra diversitat si no ens donem permís per a eixir d’uns models que ofeguen? Com hem de tractar-nos bé si no desaprenem els mals-tractes?
Ni la igualtat, ni la diversitat, ni tractar-se bé s’aprenen per ciència infusa!
De tot això, tracta aquest bloc. A més a més, enguany se m’ha presentat un nou repte: escriure per a un alumnat de 12-13 anys, que hi ha qui anomena els/les cagonets/es de l’institut.
Després de quasi dos trimestres, estic molt contenta. Els comentaris són cada vegada més llargs i argumentats, tenen menys faltes (ja quasi tot el món treballa amb el diccionari online obert), no necessite fer sempre preguntes concretes que orienten el comentari, alguns/es han començat a comentar el que diuen altres i a seguir els enllaços que propose, ampliant la informació...
A nivell formal, queda pendent debatre més, argumentar millor i no repetir el que 24 comentaris ja han dit anteriorment. Quant a les actituds, ja sabem que açò de l'educació és com plantar, arruixar i adobar; i esperar que agafe.
A veure si al tercer trimestre...
