28 de febr. 2011

Karici.es compleix dos anys


Karici.es ha fet dos anys l'1 de febrer. Comptant aquesta que escric, hi ha 162 entrades i 1861 comentaris, tot i que la immensa majoria d’ells són exercicis de classe. En els meus somnis, la majoria de l’alumnat entra després de classe, mogut per la curiositat, per les ganes de debatre, de preguntar i/o de compartir... però en la realitat que m’ha tocat viure, en aquest moment històric i vital, i amb els recursos de què dispose, només una minoria entra per gust; la majoria ho fa perquè la seua professora els porta a l’aula d’informàtica, en classe de llengua i en tutoria, per a parlar i debatre sobre les sexualitats i les desigualtats.

La LOE diu que l’educació ha de possibilitar el desenvolupament de les capacitats afectives de l’alumnat, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la crítica de les desigualtats que permeta superar els comportaments sexistes. Però aquesta declaració de bones intencions és també com el meu somni: un desig que per a convertir-se en realitat necessita mitjans.

I jo em pregunte: Com han de ser les relacions sexuals igualitàries (mútuament consentides, saludables, lliures i plaents) si no s’eduquen de forma explícita? Com hem de poder viure les persones la nostra diversitat si no ens donem permís per a eixir d’uns models que ofeguen? Com hem de tractar-nos bé si no desaprenem els mals-tractes?


Ni la igualtat, ni la diversitat, ni tractar-se bé s’aprenen per ciència infusa!

De tot això, tracta aquest bloc. A  més a més, enguany se m’ha presentat un nou repte: escriure per a un alumnat de 12-13 anys, que hi ha qui anomena els/les cagonets/es de l’institut.

Després de quasi dos trimestres, estic molt contenta. Els comentaris són cada vegada més llargs i argumentats, tenen menys faltes (ja quasi tot el món treballa amb el diccionari online obert), no necessite fer sempre preguntes concretes que orienten el comentari, alguns/es han començat a comentar el que diuen altres i a seguir els enllaços que propose, ampliant la informació... 

A nivell formal, queda pendent debatre més, argumentar millor i no repetir el que 24 comentaris ja han dit anteriorment. Quant a les actituds, ja sabem que açò de l'educació és com plantar, arruixar i adobar; i esperar que agafe. 

A veure si al tercer trimestre...

19 comentaris:

maeglin ha dit...

Xiqueta, que no es tan fàcil como tot aixo ¿Que son uns trimestres per a fer una persona?

Perdona la estirada de orejas que te he dado. Ya sabes que la educación de un adolescente empieza 30 años antes de haber nacido. Por lo tanto ya sabes que el trabajo que estas haciendo es muy posible que no de fruto hasta dentro de 50 años por lo menos. Parece mucho tiempo dicho asi pero lo pones en relación a los millones de años que nos han precidido, no es nada, solo es un suspiro.

Bona martxa i bona lletra, que ja aniran entrant.

Rosa Sanchis ha dit...

Com que no?
Per al tercer trimestre vull ja blocaires consumats i una mata de dos pams, com a mínim, hahaha!!!

Gràcies pels ànims!!!
:))))

Enric Senabre ha dit...

Enhorabona Rosi, pel que contes i he llegit la cosa et va molt bé. ànim i endavant.
Mare meua, amb el diccionari online obert? Ho has aconseguit?
Mare meua.
Ja ja
Enhorabona!

hctrbloguero ha dit...

Moltíssimes felicitats María! Pense que de vegades no és senzill continuar escrivint, o suportar alguns comentaris, i que tu ho has aconseguit.

Ah! Crec que el primer comentari té moltísima raó, tot i que pense que, a més de fer efecte a nosaltres, ho farà als nostres fills!
Petons!
Héctor.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola estimat Hèctor,
aquest post és una CELEBRACIÓ!!!! no una queixa!!! Vaig a corregir-lo i a posar que estic MOLT CONTENTA, perquè així és com em sent. També estic molt feliç per la gent que entra per gust, com tu, i per descomptat sé que els canvis socials són lents... però imprescindibles.

Aprofite per a recomanar el teu blog http://hctrbloguero.blogspot.com/
i per a preguntar-te per Je suis Dita.

Petonassos,
Maria

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Enric,
nosaltres no parem.

Saps que et llegesc sempre!

Ací enllace amb el teu bloc, http://observatoridelaciutadania.blogspot.com/, tal com recomanaves.

Una abraçada!
Rosa

daniel 1B ha dit...

Jo crec que també n'hi han homes que no son masclistes. No tots poden canviar, i n'hi han uns que canvien més rápidament i altres més lentament. No em pareix bé que mostren a les dónes com prostitutes o joguets sexuals, perque també tenen els mateixos drets que els homes.
N'hi ha que denunciar als maltratadors i a les malatratadores, entre altres.

Doña Rogelia ha dit...

Felicidades, Rosa, por tu segundo cumpleaños. Las/los que te seguimos nos alegramos de que la ilusión y las ganas continúen. Seguro que también tus alumnas y alumnos lo agredecen, aunque no le pongan las ganas que desearías.

Y respecto a trabajar con edades más tempranas, imagino que es un reto para tí y ojalá más personas se atrevieran a convertir en objetivos y contenidos lo que en las leyes no son más que buenas intenciones.

Un abrazo!

Teresa ha dit...

Enhorabuena por el segundo aniversario de este blog espléndido que es karicies.
Es estupendo poder disponer de él. Ayer sin ir más lejos entré con un 4º ESO en el post "Amor no es dolor" porque se interesaron por la violencia de género. Vimos en el ordenador de clase el corto "Una historia de amor". Vino muy bien tener la guía didáctica a mano para plantear algunas cuestiones.
¡Felicidades!

Roger ha dit...

Un beset molt fort, Rosa, i ànim, que fas un treball de requetexupla'm el colze (açò no és molt normatiu, però si expressiu). Fins a la pròxima mani o similar.

Anònim ha dit...

Hola Rosa i cia,

He llegit la valoració d'aquests dos anys de Karici.es. i vull dir-te que, per a mi, Karici.es i tot el que has escrit: articles, documentació i en especial el llibre "Tot per amor" han estat grans referents, tant personal com professionalment.

He après moltíssim amb el teu treball i sóc una seguidora del teu blog i de com engresques a la gent jove a introduir-se en aquest món.

Vaig conèixer el teu treball a través d'un curs d'agents de prevenció de violència de gènere (a través del programa de Talla amb els Mals Rotllos). D'aquella, jo tenia 27 anys (2007) i estava embarassada d'una nena que quasi té 3 anyets. De vegades penso que et vaig conèixer massa tard, perquè d'aquella ja havia començat a seguir el meu guió de vida encaminat a la meva parella i al meu projecte familiar.

Ara visc a 1000 kms de casa, lluny de tot allò que tenia: família, cultura, idioma, amistats, vida professional que m'encantava... Sí, he estat una víctima de l'amor romàntic. Cada dia em pregunto per què estic on estic. Què m’ha portat aquí. En general la gent sempre m'ha dit que sóc una noia espavilada. Bé sóc "del montón", però suposo que no s'han donat les condicions (ni personals ni ambientals) que em portessin a qüestionar molt abans (estereotips, actituds, rols, valors...). Jo diria que per 2ª o 3ª vegada he sigut víctima d'aquest amor romàntic que tant parlo a la gent jove. La primera vegada, vaig viure episodis com el que els expliquem cada dia a gent adolescent. Tan de bo algú hagués vingut quan jo tenia 15 anys a dir-me que allò no era normal. Però bé, n'he pres consciència i he treballat molt el tema i penso que les persones tenim capacitat d'acció i d'actuar i no quedar-nos al nivell de víctimes.

M'està costant recuperar espais que abans tenia, sobretot per les limitacions de la maternitat, però ho estic assolint i des que he arribat aquí no paro de fer xerrades, tallers... relacionats amb la dona rural, la igualtat de gènere i la prevenció de violència de gènere. No sempre ho cobro, jeje, però estic entusiasmada amb aquest tema. Estic tenint grans mestres, feministes com tu i com Gemma Lienas o Charo Altable, entre d'altres.

Estic molt agraïda del que m'aporta aquest blog i del teu treball Rosa. Jo sempre faig difusió del teu treball i cada vegada anem tenint més seguidores i seguidors.
Una abraçada i molts ànims per seguir amb aquesta gran tasca.

maria jose ha dit...

Sigue así Rosa!!!
Felicidades por este trabajo tan magnífico que realizas. Eres un ejemplo a seguir...

Mª José Rico

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Rogelia, Roger, Teresa, Maria José, per la companyia, pel recolzament, per l'estima...

Gràcies a Anònima, lluny i prop, acomplint un somni propi o alié, producte d'una educació que t'ha portat on estàs, però que t'ha dut també a voler canviar el teu entorn, i això és fantàstic, companya de feina i de lluita!!! Una abraçada ben gran!!
Rosa.

B. ha dit...

Quant de temps feia que no et visitava! Encara que he de dir que no havia oblidat la qualitat del blog!
ENHORABONA PELS DOS ANYS! Estic pràcticament segura que durara tots els anys que vullgues!

Una abraçada molt forta. Bárbara.

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies a tu Bàrbara. Aquest bloc guarda comentaris brillants teus!!!!
Eren regals i karícies que ens feies... Una abraçada ben forta!!!
Maria

Carlos C 1ºD ha dit...

Felicidades Rosa, sigue así con el BLOG :D

Un saludo^^

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Carlos! Un bloc s'alimenta dels comentaris. No deixes de fer-ne!!!

Teresa ha dit...

Uy, te han salido pingüinos en el blog.

Rosa Sanchis ha dit...

ha ha ha!! els pingüins són perquè l'alumna veja que EL MARGE dret del bloc EXISTEIX, i està ple d'enllaços interessants!!!